És poesia Nadal,
és nit ancestral,
és vers,
és llum de l'Univers,
és cançó, és simfonia,
és de l'any un regal,
és temps d'alegria
amb pinzellades de fred,
és un somni al món dels desperts...
-------------------
Tancaran les escoles,
sortirem al terrat
a mirar les estrelles
i un camp tot nevat.
Amb el fred a les galtes
i la bufanda pel cap
entrarem a la casa
per començar el sopar.
És la nit de nadal,
és la gran nit hivernal,
i al voltant de la taula,
som la família i el gat.
Vull les ales del pollastre
per començar a volar,
i neules lleugeres
i torró i massapà,
piles d'avellanes
i una cadira per pujar
a dir aquest poema
especial de la nit de Nadal.
------------------
Una guspira,
un estel,
una llum que brilla
de nit al cel.
Diamants del silenci,
misteris amb fred,
remor lleu del vent,
visions entre somnis,
solstici d'hivern.
Un any que s'acaba,
records que se'n van
al tren del passat.
Un any que vindrà
farcit de dies
i nits per estrenar...
----------------------
Passaven els Reis
caminant cap a Occident.
Veieren les dunes,
veieren paisatges de desert,
muntanyes llunyanes,
palaus i castells,
camins, cruïlles
i molts campaments.
Passaven sense aturar-se,
passaven avançant,
que només volien
al destí arribar.
I estendre la màgia
i pels somnis preguntar
a tanta canalla
que hi havia allà,
a tanta canalla
que els estava esperant
amb l'esperança
de rebre sorpreses i regals...
Isabel Barriel
17 de des. 2015
16 de des. 2015
Millorem el llenguatge: rescatem paraules de l'oblit
Cada vegada simplifiquem més i més el nostre llenguatge i s'empobreixen els registres; la riquesa que suposa el lèxic d'una llengua va quedant-se en els diccionaris, com les obres d'art en un museu. Però cada paraula, a diferència d'una obra d'art, és una riquesa que té sentit quan és compartida pels parlants, quan té la utilitat per a la qual va ser creada. Conservar el vocabulari és un valor important, una riquesa que podem adquirir cadascun dels parlants si tenim curiositat i ganes d'ampliar horitzons; les paraules ens ajuden a precisar i concretar millor el que volem dir, les explicacions que donem, les descripcions que hem de fer... la comprensió del món que ens envolta. Frases fetes com "més sord que una rella", "més cego que una rella","més picat que una rella", "primera (o segona) rella", "punta de rella" han caigut en desús perquè moltes vegades desconeixem, fins i tot, el significat de la paraula rella. És per això que endevinalles com "Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no l'ha tocat" o "Redó, redó com un garbell; llarg, llarg com un budell" és fan quasi incomprensibles per als més joves. La societat que les havia creades tenia molt clar el referent; la nostra té altres referents i noves paraules. L'estudiós de la llengua (i el de la història, la literatura, la tecnologia, l'etnologia...) manifesta curiositat per eixes paraules com ho feien abans els metges que adquirien un coneixement del llatí i del grec perquè el nom científic de les plantes i de molts medicaments, que partia de l'arrel de les llengües clàssiques, els ajudava en la seua professió.
Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.
La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.
Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?
Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.
Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...
Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.
Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).
Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.
Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.
La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.
Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?
Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.
Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...
Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.
Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).
Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.
14 de des. 2015
Escola Valenciana estrena en Nadal Phantom Boy als cinemes comercials Ocine de València
Del 20 de desembre al 5 de gener l’entitat cívica possibilita el visionat de la pel·lícula familiar i en valencià, Phantom Boy. És un film dels realitzadors Jean-Loup Felicioli i Alain Gagnol, autors també de la guardonada Un gat a París. Com en anys anteriors, les projeccions tindran lloc als cinemes Ocine del Centre comercial Aqua de València a un preu de 5 euros si presenteu aquests vals de descompte.
Escola Valenciana continua amb la tasca de fomentar la cultura, oferir productes de qualitat i en valencià i facilitar l’accés a pel·lícules en llengua pròpia als cinemes comercials amb un preu de 5 euros. Així, en aquesta ocasió, l’entitat cívica presenta la nova edició de Cinema de Nadal d’Escola Valenciana i ofereix a la ciutadania la projecció de Phantom Boy els dies 20, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i el 2, 3, 4 i 5 de gener a les sales Ocine del Centre comercial Aqua de València, en sessions matinals, a les 12 hores.
Phantom Boy és una pel·lícula recomanada per a infants a partir de 7 anys, que compta amb tots els elements d’un relat policíac de cinema negre clàssic i amb el toc de fantasia de les pel·lícules d’herois que transcorre a la cinematogràfica ciutat de Nova York. L’argument, amb la seua complexitat, sentit de l’humor i tendresa, avança a ritme d’aventura i planteja la lluita entre llums i ombres, i entre la salut i la malaltia. És important assenyalar que aquest film va inaugurar la mostra de Barcelona el Meu Primer Festival de Cinema i que posteriorment ha estat presentat al Festival de Sevilla SEFF i al Festival de Gijón.
Direcció: Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli
País: França
Any: 2015
Direcció de producció: Catherine Blanc-Maurizi
Fotografia: Izu Troin
Música: Serge Besset
Durada: 84 minuts
Sinopsi Phantom boy
Durant el transcurs d’una investigació, l’Àlex, un oficial de policia, és atacat per un personatge misteriós. A l’hospital coneix Leo, un pacient d’onze anys que té el poder de sortir del seu cos volant i travessar parets com si fos un fantasma. Gràcies a l’ajuda de Leo i a la intrèpida periodista Marie, l’Àlex podrà fer front al gàngster que el va atacar i que està amenaçant la ciutat.
Més informació en la pàgina d'Escola Valenciana
Escola Valenciana continua amb la tasca de fomentar la cultura, oferir productes de qualitat i en valencià i facilitar l’accés a pel·lícules en llengua pròpia als cinemes comercials amb un preu de 5 euros. Així, en aquesta ocasió, l’entitat cívica presenta la nova edició de Cinema de Nadal d’Escola Valenciana i ofereix a la ciutadania la projecció de Phantom Boy els dies 20, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i el 2, 3, 4 i 5 de gener a les sales Ocine del Centre comercial Aqua de València, en sessions matinals, a les 12 hores.
Phantom Boy és una pel·lícula recomanada per a infants a partir de 7 anys, que compta amb tots els elements d’un relat policíac de cinema negre clàssic i amb el toc de fantasia de les pel·lícules d’herois que transcorre a la cinematogràfica ciutat de Nova York. L’argument, amb la seua complexitat, sentit de l’humor i tendresa, avança a ritme d’aventura i planteja la lluita entre llums i ombres, i entre la salut i la malaltia. És important assenyalar que aquest film va inaugurar la mostra de Barcelona el Meu Primer Festival de Cinema i que posteriorment ha estat presentat al Festival de Sevilla SEFF i al Festival de Gijón.
Direcció: Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli
País: França
Any: 2015
Direcció de producció: Catherine Blanc-Maurizi
Fotografia: Izu Troin
Música: Serge Besset
Durada: 84 minuts
Sinopsi Phantom boy
Durant el transcurs d’una investigació, l’Àlex, un oficial de policia, és atacat per un personatge misteriós. A l’hospital coneix Leo, un pacient d’onze anys que té el poder de sortir del seu cos volant i travessar parets com si fos un fantasma. Gràcies a l’ajuda de Leo i a la intrèpida periodista Marie, l’Àlex podrà fer front al gàngster que el va atacar i que està amenaçant la ciutat.
Més informació en la pàgina d'Escola Valenciana
9 de des. 2015
Ens ha deixat un home de teatre, una persona generosa, un extraordinari mestre: Josep Lluís Sirera
El catedràtic de la Universitat de València, crític i autor teatral Josep Lluís Sirera morí ahir als 61 anys d’edat.
Josep Lluís Sirera va ser un dels autors destacats en el món del teatre des de la transició, tant per la seua creativitat com pels estudis que ens ha deixat. Junt amb el seu germà Rodolf, va publicar diversos texts teatrals que també han sigut representats. Josep Lluís ha estat una de les figures destacades de la Universitat de València, on va arribar a ser vicerector de cultura i director del servei de biblioteques.
Generacions de valencians han passat per les seues classes de literatura a la Facultat de Filologia i en poden donar testimoni de la bonhomia i de l'abast de coneixements que aportava tant en les classes com en la direcció dels treballs d'investigació.
El seu treball, de vegades callat, és la mostra de la seua generositat que, molt sovint i de manera desinteressada, aportà llum a molts projectes teatrals de la ciutat de València.
Hem perdut un intel·lectual i un dramaturg importants per a la nostra cultura.
DEP
La notícia en la premsa:
- Levante-EMV
- Ara.cat
- Centro de Documentación Teatral
- La Veu
- Encuentros digitales de RTVE.es
8 de des. 2015
'Als amics de tristor' de Maria Beneyto
'Als amics de tristor' és un poema de Maria Beneyto publicat en el llibre Després de soterrada la tendresa, un text editat per l'editorial Bromera l'any 1993. Eva Dénia ens parla breument del llibre i de la tria en un apunt publicat amb motiu de la preparació del disc "Quan abril era abril".
Als amics de tristor, però, els diria
que l’au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda
per a cercar d’una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.
Us recomane el sol i l’específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l’escaient temperatura.
I, en cohort xicotet, la frase feta:
“Encara queda sol en la torreta”
4 de des. 2015
#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià
#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià
Ho promou: Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)
Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.
Estem assistint amb indignació a l'augment de casos de discriminació lingüística al llarg del País Valencià. Aquests casos constitueixen no només una manca de consideració i de respecte sinó sobretot una greu vulneració de la legalitat vigent cap a la llengua pròpia i oficial del poble valencià.
L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:
1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.
2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.
3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.
5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.
6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.
7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.
8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.
Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.
València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)
Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.
MA N I F E S T
L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:
1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.
2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.
3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.
4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.
5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.
6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.
7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.
8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.
Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.
València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)
2 de des. 2015
'L'amor als infants', exposició infantil
Lluny de les TIC, però compartint la creativitat que exigeix qualsevol activitat formativa de caràcter lúdic: reciclar materials, descobrir altres formes de celebrar les vacances, mirar la vida des de la igualtat de gèneres i des de la consciència que suposa educar en valors les persones i, especialment, les més joves.
"L'amor als infants" és una exposició, de la qual en són comissaris Cristina Escrivà i Francesc Piera. També s'exposa l'obra de reciclatge de materials plàstics de Juanito Maraca. S'inaugura demà dia tres de desembre a les 19, 00h. a la Societat Coral el Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 de València).
Es tracta de la primera activitat de la Setmana de la Infància, una activitat inspirada en la setmana que es va organitzar pel govern de la República l'any 1937 a la ciutat de València. La celebració tindrà lloc amb motiu de les vacances escolars de final de trimestre i té previst eixir també al carrer amb una cavalcada lúdica diferent.
L'objectiu fonamental de la Setmana i de l'Exposició ha estat generar il·lusió entre els xiquets i les xiquetes, desenvolupar la seua creativitat i educar-los en valors. Per això el que hi trobareu us sorprendrà per la simplicitat dels materials i la gràcia de les formes, la informació bàsica sobre els objectes exposats i, sobretot, perquè us descobrirà una de les iniciatives que tingueren lloc en un moment de la nostra història més recent i perquè fou una manifestació del progrés que, lamentablement, quedà truncat.
Podeu baixar-vos el programa i la informació de la guia didàctica des del web del Micalet.
http://xn--setmana%20de%20la%20infncia%202015_16-58c.pdf/
Fotos: Víctor Benavides Escrivà
"L'amor als infants" és una exposició, de la qual en són comissaris Cristina Escrivà i Francesc Piera. També s'exposa l'obra de reciclatge de materials plàstics de Juanito Maraca. S'inaugura demà dia tres de desembre a les 19, 00h. a la Societat Coral el Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 de València).
Es tracta de la primera activitat de la Setmana de la Infància, una activitat inspirada en la setmana que es va organitzar pel govern de la República l'any 1937 a la ciutat de València. La celebració tindrà lloc amb motiu de les vacances escolars de final de trimestre i té previst eixir també al carrer amb una cavalcada lúdica diferent.
L'objectiu fonamental de la Setmana i de l'Exposició ha estat generar il·lusió entre els xiquets i les xiquetes, desenvolupar la seua creativitat i educar-los en valors. Per això el que hi trobareu us sorprendrà per la simplicitat dels materials i la gràcia de les formes, la informació bàsica sobre els objectes exposats i, sobretot, perquè us descobrirà una de les iniciatives que tingueren lloc en un moment de la nostra història més recent i perquè fou una manifestació del progrés que, lamentablement, quedà truncat.
Podeu baixar-vos el programa i la informació de la guia didàctica des del web del Micalet.
http://xn--setmana%20de%20la%20infncia%202015_16-58c.pdf/
Fotos: Víctor Benavides Escrivà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)