Per si no teniu clar com funciona l'economia de mercat en una localitat menuda de Mèxic on tothom està endeutat de manera creuada amb algú altre, mireu-vos aquest curt que està basat en una història que segurament us hauran contat en alguna ocasió.
EXERCICIS
1. Fes un comentari sobre el curt on valores la localització, la caracterització dels personatges i el ritme del discurs.
2. Busca informació a la web o anota la que apareix en els crèdits del curt per fer la corresponent fitxa tècnica.
3. Escriu en cinc línies quin és l'argument, tot indicant-hi l'ordre d'aparició dels personatges.
4. Quin ha estat el fil conductor per contar la història? Quines accions repeteixen tots els personatges després de cobrar el deute?
5. Què ha passat amb els beneficis de cada personatge? Aleshores, qui creus que ha eixit guanyant? Per què?
10 de març 2014
9 de març 2014
Dictat per parelles: 'Ulysses i el fantasma foraster'
Entre dos persones podreu completar el fragment del capítol VUIT de la novel·la ‘Ulysses i el fantasma foraster’ de l'escriptor Toni Cucarella.
Alterneu lectura i escriptura.
Full 1
Alumne A llig, alumne B copia en el full 2.
Ulysses no havia estat mai en aquella ciutat. Al voltant de l'estació d'autobusos hi havia moltes botigues i va pensar que seria un bon lloc per demanar almoina. Més tard ja investigaria on hi havia col·legis on assortir-se de menjar. ________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
__________________________________________________. Mentre no sabera més coses de la ciutat i de quina manera organitzar-se el viatge cap al poble d'Aquileu, a més de quaranta quilòmetres d'allí, l'embalum del seu cadàver li era una càrrega inconvenient.__________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
____________________________________________________________________.
Toni Cucarella, Ulysses i el fantasma foraster.(2007) Perifèric edicions
______________________________________________________
Full 2
Alumne B llig, alumne A copia en el full 1.
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
________________________________________________________. Abans, però, havia invertit l'última moneda que li quedava per guardar la bossa amb les restes d'Aquileu en una consigna d'equipatges que hi havia al vestíbul de l'estació d'autobusos. _____________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_________________________________________________________________.
Va posar el platet en terra i va seure en una cantonada discreta on difícilment podien descobrir-lo els botiguers, i amb un camp de visió prou extens per divisar la policia i fugir amb avantatge si apareixia.
Toni Cucarella Ulysses i el fantasma foraster. (2007) Perifèric edicions
COMPRENSIÓ I ESCRIPTURA
1. Busqueu al diccionari les paraules i expressions que no coneixíeu.
2. Fem hipòtesis:
- Per què s’amaga Ulysses de la policia?
- Què fa Ulysses amagant les despulles d’un cadàver, el d’Aquileu, en una consigna de l'estació d'autobusos? Creus que l’ha matat? Per què?
3. Busca informació sobre el viatger Odisseu o Ulisses, el personatge de L’Odissea i, si vols llegir la novel·la de Cucarella, compara el que els passa als dos protagonistes durant la seua aventura. Així comença la història.
Guia de lectura
Alterneu lectura i escriptura.
______________________
Full 1
Alumne A llig, alumne B copia en el full 2.
Ulysses no havia estat mai en aquella ciutat. Al voltant de l'estació d'autobusos hi havia moltes botigues i va pensar que seria un bon lloc per demanar almoina. Més tard ja investigaria on hi havia col·legis on assortir-se de menjar. ________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
__________________________________________________. Mentre no sabera més coses de la ciutat i de quina manera organitzar-se el viatge cap al poble d'Aquileu, a més de quaranta quilòmetres d'allí, l'embalum del seu cadàver li era una càrrega inconvenient.__________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
____________________________________________________________________.
Toni Cucarella, Ulysses i el fantasma foraster.(2007) Perifèric edicions
______________________________________________________
Full 2
Alumne B llig, alumne A copia en el full 1.
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
________________________________________________________. Abans, però, havia invertit l'última moneda que li quedava per guardar la bossa amb les restes d'Aquileu en una consigna d'equipatges que hi havia al vestíbul de l'estació d'autobusos. _____________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_________________________________________________________________.
Va posar el platet en terra i va seure en una cantonada discreta on difícilment podien descobrir-lo els botiguers, i amb un camp de visió prou extens per divisar la policia i fugir amb avantatge si apareixia.
Toni Cucarella Ulysses i el fantasma foraster. (2007) Perifèric edicions
COMPRENSIÓ I ESCRIPTURA
1. Busqueu al diccionari les paraules i expressions que no coneixíeu.
2. Fem hipòtesis:
- Per què s’amaga Ulysses de la policia?
- Què fa Ulysses amagant les despulles d’un cadàver, el d’Aquileu, en una consigna de l'estació d'autobusos? Creus que l’ha matat? Per què?
3. Busca informació sobre el viatger Odisseu o Ulisses, el personatge de L’Odissea i, si vols llegir la novel·la de Cucarella, compara el que els passa als dos protagonistes durant la seua aventura. Així comença la història.
Guia de lectura
7 de març 2014
Dia de la dona
Amb motiu del dia de la dona, mireu-vos els següents vídeos, extrets del web Karicies:
- Diferències naturals?
- L'acceptes?
- Trofeu de caça
- Models abans i després del photoshop
- Kit de masculinitat
- Diferències naturals?
- L'acceptes?
- Trofeu de caça
- Models abans i després del photoshop
- Kit de masculinitat
__________________________
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
6 de març 2014
'No light' (2011) de Sandesh Pradhan
1. Mira't el curt "No light" (No hi ha llum), animat per Quirien Animation Studio, i observa què li passa al personatge. Després, escriu una breu sinopsi de l'argument.
2. A continuació, visita el següent ENLLAÇ per llegir-hi el conte de Pere Calders "La rebel·lió de les coses", publicat per l'editorial 62 dins Invasió subtil i altres contes.
2.1- Què tenen en comú el curt anterior i el conte de Pere Calders?
2.2- Pensa si...
- T'has pegat algun colp amb un martell?
- Se t'ha fos una bombeta per la nit i no tenies cap recanvi a casa?
- Alguna vegada se t'ha canviat el teclat de l'ordinador i no sabies com recuperar el que necessitaves?
- T'has quedat mai sense piles en el moment que més les necessitaves?
- T'han passat algunes coses que no t'esperaves i has acabat pensant que aquell era el pitjor dia de la teua vida?
2.3- El conte de Calders conté alguns passatges que semblen reals o tot et pareix figurat?
TREBALL D'AMPLIACIÓ
a) Si us atreviu a representar el conte davant d'una càmera, prepareu el guió cinematogràfic i organitzeu-vos en grups per filmar la història. No caldrà seguir al peu de la lletra el que va escriure Calders; agafeu la idea, adapteu-la i actualitzeu-la. Si ho prepareu bé, segur que millorareu l'exemple del següent enllaç: La rebel·lió de les coses.
b) Si no us agrada eixir en les fotos, prepareu una lectura dramatitzada del conte i enregistreu-la en veu alta. Podeu contextualitzar la història en diapositives, tipus Powerpoint o Prezi, com en l'exemple següent i gravar el relat en un editor d'àudio, tipus Audacity, o en format mp3 com en l'exemple.
2. A continuació, visita el següent ENLLAÇ per llegir-hi el conte de Pere Calders "La rebel·lió de les coses", publicat per l'editorial 62 dins Invasió subtil i altres contes.
2.1- Què tenen en comú el curt anterior i el conte de Pere Calders?
2.2- Pensa si...
- T'has pegat algun colp amb un martell?
- Se t'ha fos una bombeta per la nit i no tenies cap recanvi a casa?
- Alguna vegada se t'ha canviat el teclat de l'ordinador i no sabies com recuperar el que necessitaves?
- T'has quedat mai sense piles en el moment que més les necessitaves?
- T'han passat algunes coses que no t'esperaves i has acabat pensant que aquell era el pitjor dia de la teua vida?
2.3- El conte de Calders conté alguns passatges que semblen reals o tot et pareix figurat?
TREBALL D'AMPLIACIÓ
a) Si us atreviu a representar el conte davant d'una càmera, prepareu el guió cinematogràfic i organitzeu-vos en grups per filmar la història. No caldrà seguir al peu de la lletra el que va escriure Calders; agafeu la idea, adapteu-la i actualitzeu-la. Si ho prepareu bé, segur que millorareu l'exemple del següent enllaç: La rebel·lió de les coses.
b) Si no us agrada eixir en les fotos, prepareu una lectura dramatitzada del conte i enregistreu-la en veu alta. Podeu contextualitzar la història en diapositives, tipus Powerpoint o Prezi, com en l'exemple següent i gravar el relat en un editor d'àudio, tipus Audacity, o en format mp3 com en l'exemple.
'Emi' d'ESMA
'EMI' és un curt oníric on veiem l'estima i els sacrificis que un pare pot arribar a fer per un fill. Amb una posada en escena enigmàtica, pare i filla es debaten entre la possibilitat que siga l'un o l'altra el qui puge en un estrany vaixell, una mena de nau que arriba a l'andana del que sembla d'un port fluvial...
FITXA TÈCNICA
- PRODUCCIÓ: ESMA (École Supérieure des Métiers Artistiques)
- REALITZADORS/ANIMADORS: GwendolineAncelin, Diono Corbel, Guazzagalopa Nicolas i Schmitt Julien
- MÚSICA: Jérémy Bretón, Jaean Sreng i José Vicente
- SO: José Vicente
EXERCICIS
1. Contesta les preguntes següents:
- Quin és el motiu perquè EMI està a l'hospital?
- Què els ha passat al pare i a la filla?
- Qui és realment la dona que acompanya primer al pare i, després, a EMI?
- Quin regal és el que li fa el pare a la filla?
2. Què representa la nau on pugen el gat i el pare d'Emi? Justifica la teua resposta.
FITXA TÈCNICA
- PRODUCCIÓ: ESMA (École Supérieure des Métiers Artistiques)
- REALITZADORS/ANIMADORS: GwendolineAncelin, Diono Corbel, Guazzagalopa Nicolas i Schmitt Julien
- MÚSICA: Jérémy Bretón, Jaean Sreng i José Vicente
- SO: José Vicente
EXERCICIS
1. Contesta les preguntes següents:
- Quin és el motiu perquè EMI està a l'hospital?
- Què els ha passat al pare i a la filla?
- Qui és realment la dona que acompanya primer al pare i, després, a EMI?
- Quin regal és el que li fa el pare a la filla?
2. Què representa la nau on pugen el gat i el pare d'Emi? Justifica la teua resposta.
5 de març 2014
Malestar general
Des de fa dies m'arriba per diversos camins la convocatòria posterior i em pregunte què ha passat amb aquell alcalde de Castelló que, deien, 'prometia' perquè, entre d'altres "virtuts", semblava 'més dialogant' que altres del seu partit i entenia el problema de la nostra llengua i la TV3... Tinc la sensació que li van fer un vestit que li ve gran; l'herència rebuda era ben complicada i es feia difícil gestionar tantes contradiccions i dificultats. Mireu sinó la quantitat d'indignats per la seua gestió des que és Molt Honorable President.
"Concentració: Divendres, 7 de març, a la Plaça de la Mare de Déu a les 19.00 h.
Marxes #rojaafabra València i Castelló
Eixides a València des a les 18:00 h. fins a la plaça de la Mare de Déu:
- Torres de Quart: Per la informació i la democràcia. Comité d'empresa RTVV, ACPV, Ca Revolta.
- Plaça Ajuntament: Per les polítiques d'igualtat i pel dret a l'avortament. Plataforma d'organitzacions feministes.
- Sant Vicent - Carrer Ferran: Pel nostre camp. La Unió de Llauradors i Ramaders.
- Torres de Serrans: Pels drets socials i dels dependents, per la Sanitat. Plataformes per la Dependència".
Em consta que algunes plataformes no han rebut el permís pertinent per poder concentrar-se en algun punt de la ciutat i anar en marxa fins a la concentració de la plaça de la Mare de Déu, cas per exemple de la de l'ensenyament que pretenia eixir des de Sant Agustí.
Sembla que el clamor per la dimissió del Govern Valencià va en augment i que no és només una estratègia davant de les properes eleccions. Som la Comunitat pitjor gestionada i endeutada? Som els ciutadans més enganyats de tot l'estat espanyol? El manifest que han presentat des de la Plataforma deixa clar on està part del malestar general:
"Entitats representatives de tots els sectors convoquen la ciutadania el 7 de març a “traure targeta roja a Fabra” i demanen eleccions anticipades... davant l’augment devastador de l'atur, l'atonia econòmica, el tancament d'empreses, la desindustrialització, l'abandonament del camp, la deriva autoritària d'uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, la destrucció de la nostra Radio-Televisió, l'abandó de polítiques d'igualtat entre homes i dones… Tot això ens ha de posar alerta”.
Potser ha arribat l'hora de despertar i comprovar que, dia a dia, "els mercats" tracen un pla que ens deixa fora del sistema com a treballadors assalariats, com a ciutadans de primera, com a persones... i ens converteix en mà d'obra barata, en consumidors obsessius, en ciutadans acrítics... Com actua cadascú en depén potser del nivell de consciència i del valor que li atorga al seu vot en les urnes.
Si estàvem un tant adormits, caldrà ja posar-se alerta!
"Concentració: Divendres, 7 de març, a la Plaça de la Mare de Déu a les 19.00 h.
Marxes #rojaafabra València i Castelló
Eixides a València des a les 18:00 h. fins a la plaça de la Mare de Déu:
- Torres de Quart: Per la informació i la democràcia. Comité d'empresa RTVV, ACPV, Ca Revolta.
- Plaça Ajuntament: Per les polítiques d'igualtat i pel dret a l'avortament. Plataforma d'organitzacions feministes.
- Sant Vicent - Carrer Ferran: Pel nostre camp. La Unió de Llauradors i Ramaders.
- Torres de Serrans: Pels drets socials i dels dependents, per la Sanitat. Plataformes per la Dependència".
Em consta que algunes plataformes no han rebut el permís pertinent per poder concentrar-se en algun punt de la ciutat i anar en marxa fins a la concentració de la plaça de la Mare de Déu, cas per exemple de la de l'ensenyament que pretenia eixir des de Sant Agustí.
Sembla que el clamor per la dimissió del Govern Valencià va en augment i que no és només una estratègia davant de les properes eleccions. Som la Comunitat pitjor gestionada i endeutada? Som els ciutadans més enganyats de tot l'estat espanyol? El manifest que han presentat des de la Plataforma deixa clar on està part del malestar general:
"Entitats representatives de tots els sectors convoquen la ciutadania el 7 de març a “traure targeta roja a Fabra” i demanen eleccions anticipades... davant l’augment devastador de l'atur, l'atonia econòmica, el tancament d'empreses, la desindustrialització, l'abandonament del camp, la deriva autoritària d'uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, la destrucció de la nostra Radio-Televisió, l'abandó de polítiques d'igualtat entre homes i dones… Tot això ens ha de posar alerta”.
Potser ha arribat l'hora de despertar i comprovar que, dia a dia, "els mercats" tracen un pla que ens deixa fora del sistema com a treballadors assalariats, com a ciutadans de primera, com a persones... i ens converteix en mà d'obra barata, en consumidors obsessius, en ciutadans acrítics... Com actua cadascú en depén potser del nivell de consciència i del valor que li atorga al seu vot en les urnes.
Si estàvem un tant adormits, caldrà ja posar-se alerta!
3 de març 2014
Qüestions de semàntica: 'valencià'
L'ús d'algunes paraules pot canviar el seu significat amb el pas del temps; per això no sorprén que la RAE revise determinades definicions a petició de les institucions o dels particulars. Recentment ha estat Na Soledad Becerril, Defensora del Poble, la que ha sol·licitat a la RAE la revisió de l'entrada quarta del terme 'gitano'.
Quan les definicions queden antiquades es revisen i, si pertoca, es canvien o s’eliminen. Algunes paraules, per exemple, cauen en desús, resulten poc ajustades a l'ús o són pejoratives si atenem a criteris d'expressió políticament correctes i, per això, es permeten els canvis, una vegada s’ha fet l’estudi pertinent per les autoritats acadèmiques.
Els canvis socials o lingüístics, els canvis de mentalitat de la societat, el progrés i l'evolució de la tecnologia són alguns dels factors que permeten l'anàlisi i, si procedeix, la substitució o l’eliminació d'una entrada en un diccionari per part dels acadèmics, que empren mètodes científics i són experts en lingüística.
En el nostre àmbit lingüístic acabem de suportar, una vegada més, una polèmica estèril com a conseqüència de la publicació en línia del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I dic estèril perquè no va encaminada a canviar cap definició poc encertada o antiquada sinó perquè, de nou, està orquestrada amb intencions exclusivament polítiques i ataca la unitat de la llengua i els criteris científics. Llegiu la segona entrada del terme ‘valencià’.
valencià -ana [valensiá]
1. adj. im. if. GENTIL.Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
3. m. LING.Varietat d'esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana.Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.
4. adj.De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana.
5. anacicle valencià V. anacicle 2.
6. carcassa valenciana V. carcassa 13.
7. gos rater valencià V. gos 21 i 22.
8. oncle valencià V. oncle3.
9. persiana valenciana V. persiana 3.
10. pilota valenciana V. pilota 14.
11. roure valencià V. roure 5.
En cap país democràtic, no haurien de ser els polítics els qui pressionen perquè es canvien algunes definicions atenent només a criteris polítics. Per això em sorprenen més les declaracions d'alguns polítics populars i del mateix President del Govern Valencià sobre l'entrada 'valencià' del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La RAE també defineix el terme 'valenciano' de manera similar (5. m. Variedad de catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comunmente como lengua propia.) i la major part dels lingüistes de la romanística internacional també. És lamentable que cada vegada que s'acosten les eleccions, alguns polítics de dretes especialment, desperten el fantasma del nom de la llengua per aconseguir uns quants vots més.
I per què trauen a passejar el fantasma del secessionisme? Per què cap govern anterior no ha estat prou valent ni s’ha plantejat acabar amb aquest fantasma d’una vegada per totes donant la veu a les universitats i als lingüistes i acatant el que diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia han dictat al respecte.
És lícit que els estudis de llengua els realitzen lingüistes, per tant amb criteris científics, però no ho hauria de ser que polítics, que només tenen una opinió interessada, pressionen en l'elaboració de la norma lingüística ni de cap definició de diccionari.
Amplieu la informació amb l'article 'Dictamen jurídic sobre l'AVL? Les manipulacions, ocultacions i invencions' de Francesc i Alfons Esteve, publicat a Vilaweb el 17 de febrer de 2014.
Quan les definicions queden antiquades es revisen i, si pertoca, es canvien o s’eliminen. Algunes paraules, per exemple, cauen en desús, resulten poc ajustades a l'ús o són pejoratives si atenem a criteris d'expressió políticament correctes i, per això, es permeten els canvis, una vegada s’ha fet l’estudi pertinent per les autoritats acadèmiques.
Els canvis socials o lingüístics, els canvis de mentalitat de la societat, el progrés i l'evolució de la tecnologia són alguns dels factors que permeten l'anàlisi i, si procedeix, la substitució o l’eliminació d'una entrada en un diccionari per part dels acadèmics, que empren mètodes científics i són experts en lingüística.
En el nostre àmbit lingüístic acabem de suportar, una vegada més, una polèmica estèril com a conseqüència de la publicació en línia del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I dic estèril perquè no va encaminada a canviar cap definició poc encertada o antiquada sinó perquè, de nou, està orquestrada amb intencions exclusivament polítiques i ataca la unitat de la llengua i els criteris científics. Llegiu la segona entrada del terme ‘valencià’.
valencià -ana [valensiá]
1. adj. im. if. GENTIL.Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
3. m. LING.Varietat d'esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana.Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.
4. adj.De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana.
5. anacicle valencià V. anacicle 2.
6. carcassa valenciana V. carcassa 13.
7. gos rater valencià V. gos 21 i 22.
8. oncle valencià V. oncle3.
9. persiana valenciana V. persiana 3.
10. pilota valenciana V. pilota 14.
11. roure valencià V. roure 5.
En cap país democràtic, no haurien de ser els polítics els qui pressionen perquè es canvien algunes definicions atenent només a criteris polítics. Per això em sorprenen més les declaracions d'alguns polítics populars i del mateix President del Govern Valencià sobre l'entrada 'valencià' del Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. La RAE també defineix el terme 'valenciano' de manera similar (5. m. Variedad de catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comunmente como lengua propia.) i la major part dels lingüistes de la romanística internacional també. És lamentable que cada vegada que s'acosten les eleccions, alguns polítics de dretes especialment, desperten el fantasma del nom de la llengua per aconseguir uns quants vots més.
I per què trauen a passejar el fantasma del secessionisme? Per què cap govern anterior no ha estat prou valent ni s’ha plantejat acabar amb aquest fantasma d’una vegada per totes donant la veu a les universitats i als lingüistes i acatant el que diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia han dictat al respecte.
És lícit que els estudis de llengua els realitzen lingüistes, per tant amb criteris científics, però no ho hauria de ser que polítics, que només tenen una opinió interessada, pressionen en l'elaboració de la norma lingüística ni de cap definició de diccionari.
Amplieu la informació amb l'article 'Dictamen jurídic sobre l'AVL? Les manipulacions, ocultacions i invencions' de Francesc i Alfons Esteve, publicat a Vilaweb el 17 de febrer de 2014.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)