Després de tant de temps de lluita perquè al P.V. es puguera veure TV3, el Govern valencià va tancar els repetidors que permetien l'emissió de TV3 a casa nostra i va imposar unes multes astronòmiques a l'entitat Acció Cultural, pròpietària dels repetidors que permetien que el senyal televisiu arribara a cals valencians; hui el Suprem dóna la raó a Acció Cultural i a tots els qui han lluitat perquè una certa llibertat d'elecció de canal de televisió en la nostra llengua fora possible.
Llegiu les notícies i la informació en difertents mitjans i en la web de la pròpia entitat que ha coordinat la campanya de protestes i el recurs davant del Tribunal Suprem.
El Suprem dóna la raó a Acció Cultural
En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència...
“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.
Bufetada judicial al govern valencià pel tancament de TV3
El Suprem espanyol accepta el recurs d'ACPV i diu que el consell no pot prohibir les emissions ni sancionar l'entitat
El Suprem tomba la prohibició d'emetre TV3 al País Valencià
Deixa sense efecte la sanció de 300.000 euros imposada pel govern valencià a ACPV. Entén que la Generalitat no tenia competència per clausurar els repetidors de l'entitat
Butlletí electrònic d'Acció Cultural
13 de des. 2012
12 de des. 2012
The God (2003) de Konstantin Bronzit
ACTIVITAT
1.Escriu unes lìnies per contar què fas quan una mosca es posa molt pesada i no para de molestar-te.
2. Ara, mira't el curt següent i digues si et sents identificat amb el personatge i per què.
The God (Brozhestvo) (2003) és un curt rus d'animació del director Konstantin Bronzit.
1.Escriu unes lìnies per contar què fas quan una mosca es posa molt pesada i no para de molestar-te.
2. Ara, mira't el curt següent i digues si et sents identificat amb el personatge i per què.
The God (Brozhestvo) (2003) és un curt rus d'animació del director Konstantin Bronzit.
11 de des. 2012
La Pel·li del Raval, un projecte interessant
L'Associació Paso a Paso porta endavant un projecte comunitari "La Peli del Raval", un experiment intercultural i comunitari, que recull històries o simplement situacions i les explica mitjançant un missatge audiovisual. El Taller de creació de guió de "La Peli" ha estat realitzat per integrants de l'Associació Paso a Paso en el Casal Jove Atlas. En ell han participat joves integrants del casal, veïns del barri i d'altres associacions. Les persones que hi han participat tenien per objectiu trencar amb les xafarderies, amb les falses creences i els remors, per això s'han atrevit a contar la seua història des d'un punt de vista un tant irònic. L'argument es fonamenta en 12 remors sobre la immigració i els integrants del taller han pogut expressar les seues anècdotes i inquietuds, element que es convertí en el detonant del treball, un projecte cooperatiu i de conjunt. Amb "La Peli" s'intenta transmetre un missatge clar: "tots els éssers humans tenim les mateixes necessitats bàsiques i això ens fa iguals; per a poder conviure és indispensable el respecte".
No podem demanar només als emigrants que s'integren i s'adapten als nostres costums; cal revisar les normes de convivència perquè l'adaptació només serà útil quan siga realment de tots i amb les aportacions positives de cada persona de la comunitat.
Make in off
Altres documentals fotografien el Raval de Barcelona però ho fan des d'una altres perspectiva, per exemple el documental de Carlos Callero Raval. La alegria del barrio.
No podem demanar només als emigrants que s'integren i s'adapten als nostres costums; cal revisar les normes de convivència perquè l'adaptació només serà útil quan siga realment de tots i amb les aportacions positives de cada persona de la comunitat.
Make in off
Altres documentals fotografien el Raval de Barcelona però ho fan des d'una altres perspectiva, per exemple el documental de Carlos Callero Raval. La alegria del barrio.
10 de des. 2012
El DCVB i l'animació: 'Day and nigth', un joc de contraris
ANTÍTESI f., neol.: cast. antítesis.
|| 1. Oposició de dues idees. || 2. Cosa diametralment contrària d'una altra. Descobreix tot el seu pensament quan sospita que la pau a què aspira és compatible amb la seva antítesi, Pla Rus. 173. Fon.: antítəzi (Barc., Palma); antítesi (Val.). Etim.: pres del gr. αντιθεσις, mat. sign. |
DCBV. Diccionari català, valencià, balear. (Palma de Mallorca, 1962)
Obra iniciada per MN. ANTONI M. ALCOVER I FRANCESC DE B. MOLL
Enguany s'han complit 50 anys de la publicació de la primera edició del Diccionari Català, valencià, balear (1962). L'obra va ser encetada per mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i comptà amb multitud de col·laboradors; entre els quals hi hagué Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès.
L'amic Jesús Bernat Agut i els seus alumnes ens ho recorden des de fa dies amb les seues interessants composicions fotogràfiques publicades en el bloc Imatgies. Felicitats!
Day and nigth (2010) és un curt d'animació de la factoria Pixar, dirigit per Teddy Newton, amb música de Michael Giacchino, que us divertirà i mostrarà els contrastos i les proximitats entre el dia i la nit. Dos personatges descobreixen a l'espectador com és el seu interior i ens van deixant accions que es poden contemplar per la nit o pel dia.
Després d'haver vist el curt, anoteu, al vostre quadern, les diferents accions que apareixen al curtmetratge, descriviu-les breument i diferencieu entre les que es fan habitualment per la nit i les que es fan durant el dia.
Per acabar, assenyaleu almenys tres accions que siguen antitètiques i indiqueu quina de les dues accepcions del DCVB exemplifiquen.
6 de des. 2012
Què fem contra la proposta de llei del ministre Wert?
- Podem creuar-nos de braços i esperar a que aquest gol puge al marcador i els done la llibertat de moviments necessària perquè l'escola privada puga decidir ideari i model de llengua sense cap entrebanc, mentre l'escola pública segueix rebent noves retallades.
-Podem informar-nos i crear una opinió crítica enfront del que es publica o es diu en la xarxa, en le carrer, en el café... 'El poder de Wert' El país
- Podem oposar-nos, com ja ho fan alguns`polçitics, entitats o governs autonòmics que no compateixen la proposta de llei.
'L'oposició carrega contra la reforma Wert' ElpuntAvui+
'Escola considera la reforma de Wert un ataque al valenciano' El país
'Catalunya y Euskadi se rebelan contra la reforma educativa de Wert' Publico.es
'Pañella: “La contrareforma de Wert és més pròpia del ‘Movimiento’ que d’un estat plurinacional i democràtic”' Compromís
- Podem signar individualment o com a col·lectiu algun dels ecrits que funcionen en la xarxa contra la llei.
STOP LLEI WERT!
- Podem donar suport a una campanya per poder cofinançar el projecte d'edició d'un vídeo. Ajuda a difondre la campanya Stop llei Wert.
- Podem contribuir a la difusió de la campanya de Ciutadan@s per l'educació pública amb ressò estatal contra la llei. Yoestudieenlapublica
o en Vídeos
- Podem eixir de nou al carrer amb totes les nostres forces el proper 15 de desembre. Per més motius encara, diguem no a la llei WERT!
'La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca mobilitzacions contra la LOMQE els dies 13 i 15 de desembre' CCOO
En Valencià: llengua i imatge
-Podem informar-nos i crear una opinió crítica enfront del que es publica o es diu en la xarxa, en le carrer, en el café... 'El poder de Wert' El país
- Podem oposar-nos, com ja ho fan alguns`polçitics, entitats o governs autonòmics que no compateixen la proposta de llei.
'L'oposició carrega contra la reforma Wert' ElpuntAvui+
'Escola considera la reforma de Wert un ataque al valenciano' El país
'Catalunya y Euskadi se rebelan contra la reforma educativa de Wert' Publico.es
'Pañella: “La contrareforma de Wert és més pròpia del ‘Movimiento’ que d’un estat plurinacional i democràtic”' Compromís
- Podem signar individualment o com a col·lectiu algun dels ecrits que funcionen en la xarxa contra la llei.
STOP LLEI WERT!
- Podem donar suport a una campanya per poder cofinançar el projecte d'edició d'un vídeo. Ajuda a difondre la campanya Stop llei Wert.
- Podem contribuir a la difusió de la campanya de Ciutadan@s per l'educació pública amb ressò estatal contra la llei. Yoestudieenlapublica
o en Vídeos
- Podem eixir de nou al carrer amb totes les nostres forces el proper 15 de desembre. Per més motius encara, diguem no a la llei WERT!
'La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca mobilitzacions contra la LOMQE els dies 13 i 15 de desembre' CCOO
En Valencià: llengua i imatge
Cinema d'animació i publicitat
En publicitat, com en cinema, contar bé la història i relatar els fets de manera que la sorpresa final siga efectiva és fonamental. És per això que l'organització de la trama ha de ser precisa i la utilització dels elements que li donen forma (paraula, imatge, so, música) ha de servir per a potenciar tots els efectes necessaris.
L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument senzill i sorprenent alhora.
Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.
Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.
L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument senzill i sorprenent alhora.
Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.
Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.
R. A. L.
5 de des. 2012
Una escola per a uns quants o una escola per a tots?
Educar va més enllà d'ensinistrar.
Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?
Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?
Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?
Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?
Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.
"L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana" Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
"Com ataca Wert la immersió lingüística?" Vilaweb
Altres opinions:
Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb
Crida de Som escola a la mobilització per la llengua Vilaweb
Joan Solà: "La paraula"
Opinió d'Iñaki Gabilongo El país
Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?
Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?
Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?
Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?
Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.
"L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana" Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
"Com ataca Wert la immersió lingüística?" Vilaweb
Altres opinions:
Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb
Crida de Som escola a la mobilització per la llengua Vilaweb
Joan Solà: "La paraula"
Opinió d'Iñaki Gabilongo El país
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



