Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.
Abans de començar, recordeu algunes regles:
La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.
• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i trans. Exemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la s no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant a, o i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o i. Exemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...
DICTAT 4, alumne 1
Amb aquelles pintes, Lluís anava fent riure: havia canviat les camises a ratlles per altres virolades o amb estampats de flors extravagants amb colors groguencs, rosa o verdosos. Amb cinquanta anys complits, deia que se sentia el rei de la pista de ball, un Toni Manero de discoteca dels huitanta.
tot va començar després del divorci. Des d'aleshores que li entrà la dèria de modernitzar-se i es deixà aconsellar pel sastre més coent de tota la província.
Si abans portava colors clars i discrets i no pensava en arreglar-se en excés (portava quaranta-cinc anys sense cuidar-se), de sobte va sentir la necessitat [...]
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
DICTAT 4, alumne 2
[...] de presumir i notar que les altres persones es fixaven en ell; pensava que lloaven la seua aparença: el cabell lluent com una espasa, sense pèls al cos gràcies a la depilació làser, i lluint modelets més propis del Carib que de la platja de la Malva-rosa.
S'havia aficionat a les colònies cares i deia que les altres aromes olien a estable. Potser es pensava que per portar productes cars ja pertanyia a la classe alta!
Una altra estridència va ser començar a lluir samarretes ajustades amb rètols fosforescents. Havia llegit en una revista que eren l'última moda i es va comprar unes quantes camisetes entallades amb què lluïa la panxa cervesera. Aquell casat discret s'havia convertit en un cromo de persona!
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.