El muntatge cinematogràfic

La manera de mirar el que ens envolta, el que ocorre davant nostre, no és la mateixa en el dia a dia que quan eixa mateixa realitat es reprodueix a través d'un muntatge cinematogràfic. En qualsevol pel·lícula s'intenta reconstruir una determinada realitat de manera que aporte informació i resulte atractiva i versemblant per a l'espectador. La combinació de plans que s'hi empra per reproduir-la és el que anomenem muntatge. Fixeu-vos, per exemple, en la conversa entre John Travolta i Uma Thurman (entre el segon 0:25 i el 0:45) i com Quetin Tarantino, el director, reprodueix la conversa en pantalla en sis plans diferents filmats des de posicions distintes.

Pulp fiction (1994) Quentin Tarantino

La mirada davant les persones que conversen en la realitat ens obligaria a posar-nos davant dels qui conversen i a girar el cap cap a un emissor o l'altre cada vegada que digueren una frase. Woody Allen imita conscientment aquesta manera d'observar en Marits i mullers (1992). En canvi, per reproduir la conversa anterior, Tarantino alterna els plans curts i quasi frontals de cadascun dels personatges que parlen i s'allunya del model que apliquem els humans quan presenciem en viu una conversa. 

El que heu vist és una convenció cinematogràfica, feta a través del muntatge, que apliquen la major part dels directors i que l'espectador ja accepta perquè n'està acostumat. Un exemple semblant al de Tarantino el trobem en Larry i Andy Wachowski, en Matrix (a partir del minut 1:50), on també s'alternen plans curts i quasi frontals de cadascun dels dos personatges que parlen i, en aquest cas, a més, s'hi insereixen plans generals.

Matrix (1999) Larry i Andy Wachowski

_________________________________

Més enllà d’una qüestió purament tècnica o visual, el muntatge també pot donar significat a les imatges. L’exemple més clàssic és l’anomenat efecte Kuleshov, que ve a demostrar que una mateixa imatge pot adquirir diferents significats depenent de amb quina altra la muntem. Alfred Hitchcock ens ho explica així:

El muntatge pot arribar, per tant, a variar el significat del missatge d'un pla en funció del context on es col·loca aquest dins una determinada escena com demostrà el cineasta rus Lev Kuleshov amb un experiment realitzat durant els anys vint que consistí en col·locar un mateix primer pla de la cara d'un actor, aparentment inexpressiva, en contexts diferents. Després de veure el muntatge, els espectadors indicaren que l'actor representava la gana, la tristesa o l'atracció segons que la imatge posterior fora un plat de sopa, una xiqueta morta o una dona estirada en un divà.

____________________________________

Ampliació de coneixements

Si us interessa el tema del muntatge, podeu veure complet el documental La màgia del muntatge cinematogràfic. O també podeu realitzar algun dels següents exercicis:

1. En el següent vídeo apareixen nomenats els diferents tipus de muntatge que ja va descriure Eisenstein: mètric, rítmic, harmònic, tonal i intel·lectual. Consulta la definició i busca nous exemples que indiquen que has entés la diferència que existeix entre ells.

Per exemple, el muntatge intel·lectual està basat en el sentit metafòric de plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. És un muntatge que presenta les imatges d'una manera difícil d'entendre per a la majoria de públic i que, a més a més, el fa conscient de la seua manipulació, al temps que trenca momentàniament el ritme de l'acció principal. Mireu-vos el següent fragment de la pel·lícula Octubre on Eisenstein ens permet associar la idea dels soldats que van al front amb la mort dels animals a l'escorxador.

2. D. W. Griffith trencà amb totes les convencions cinematogràfiques anteriors i, per exemple, en El naixement d'una nació (1915) barreja per primera vegada els plans fixes amb d'altres de dinàmics i els plans generals amb primers plans. Martín Scorsese ho explica en el següent vídeo.

El seu treball va ser reconegut pel propi Charles Chaplin i va influir en directors de la talla de Jean Renoir, Serguei Eisenstein, Víctor Fleming, Orson Welles, Alfred Hitchcock o Stanley Kubrick.

Recordem que va aportar nous elements al muntatge a partir de tres elements heurístics*: el fora de camp, el principi de simetria i l'eix vertical. Busca un exemple de cadascun d'aquests elements que transformaren la indústria cinematogràfica en l'obra d'algun dels directors que s'han nomenat anteriorment.

APUNT RECUPERAT, publicat anteriorment en tres entrades diferents els dies 12, 16 i 18 de desembre de 2014

* La capacitat dels humans de descobrir art i ciència i d'inventar o resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.