Al Japó s'ha treballat molt l'animació en els darrers quaranta anys. La seua influència entre el gran públic occidental, potser, va començar a ser reconeguda amb l'èxit televisiu de Heidi (1974), una sèrie animada d'Isao Takahata i, des d'aleshores, s'han seguit veient sèries i pel·lícules creades i coproduïdes amb estudis japonesos.
Demà s'estrena una pel·lícula americana d'animació que ret culte a la cultura japonesa d'animació i a les pel·lícules Els set samurais (1954) o Yojimbo (1961) d'Akira Kurosawa, un dels directors de cine japonesos més reconeguts en el món del cinema. Es tracta de Kubo and the two strings, una pel·lícula de samurais que conta la història d'un jove joglar que enceta un viatge d'iniciació pel Japó màgic del segle XVII. Es tracta d'una producció que cuida molt els detalls de realització, disseny de personatges, tractament del color i del vestuari...
A continuació teniu tres fragments de la pel·lícula que us permetran fer-vos una idea del treball fet pels animadors sobre el fons blanc de la neu i
sobre les ombres que es generen en les tonalitats fosques del fons marí.
I, especialment, amb algunes figures que responen a la tècnica de l'origami o papiroflèxia, una tècnica basada en la construcció de figures amb paper a partir de plecs i doblets simplement.
No és d'estranyar que el vídeo de promoció de la productora destaque el treball de les diferents tècniques de xilografia, algunes fetes amb làser, per crear la textura pertinent a cadascuna de les superfícies que apareixen durant la pel·lícula: el sòl, les teles dels vestits, les cares dels personatges... Fixeu-vos en les maquetes construïdes amb tots els detalls.
Aquest estiu ha estat un bon moment per a la producció animada, amb l'estrena, a València, de pel·lícules com la francesa Le petit Prince (2015) o l'americana The Secret Life of Pets (2016). Pel que fa a Kubo i les 2 cordes màgiques, alguns crítics americans han comentat la falta de força en els diàlegs, així que esperarem a l'estrena per poder-nos fer una idea més completa i continuarem criticant, això sí, que tan bones produccions no s'estrenen en els cines valencians també en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.