12 d’abr. 2010

Octavio Ocampo 3: la dona, la mort, la vida



Les flors i els animals, especialment els ocells, són, de vegades, la matèria amb què l'Octavio Ocampo dóna forma al rostre de la dona. El contorn i el contrast del clarobscur completen una silueta de rostre agradable.

 

L'art i la cultura orientals també estan presents en l'obra d'aquest pintor mexicà mitjançant la representació d'algunes deesses índies. El budisme i els seus temples recarregats de figures humanes i d'animals també es manifesten en aquestes composicions de retrats coloristes.

 
 

El Día de Muertos és una celebració mexicana d'origen prehispànic que honra els difunts el 2 de novembre, comença l'1 de novembre, i coincideix amb les celebracions catòliques del Dia de Difunts i Tots Sants. És una festivitat que la Unesco ha declarat com a Patrimoni de la Humanitat, és per això que Ocampo també es fa resò de la festivitat i empra el signe de la calabera en algunes de les seues composicions.


Com ja hem vist en algun dels apunts anteriors, Octavio Ocampo reinterpreta l'art més reconegut mundialment i mitjançant figures humanes o angelicals, teles i objectes va donant forma a les seues pintures metamòrfiques que prenen ara la forma del braç de Déu i la creació d'Adam.

  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.