30 de maig 2016

Concurs de fotografia matemàtica

 

Ana Lujan: 'Punt d'intersecció multiangular'     -      Josep Iborra: 'Tanca de romboides'

 

Hui Hui: 'Dinàmica constructiva'      -     Laura Micó: 'Matemàtica a la natura'

_________________________

Per Irene Alcolea *


Enguany el departament de Matemàtiques de l'institut Manuel Sanchis Guarner ha organitzat el Concurs de fotografia matemàtica. Quan s'ha fet anteriorment, se li ha donat un títol diferent: La geometria en la vida quotidiana, El cos i les lletres de l'alfabet, Les matemàtiques en els objectes de cada dia... però l'objectiu sempre ha estat el mateix: demostrar a l'alumnat que les Matemàtiques, tan abstractes com són, ens ajuden a entendre les formes que ens envolten i ens permeten observar la realitat amb uns altres ulls, els de la ciència.

  

Alba Yague: 'Propagació ondulatòria a l'Albufera'    -    'Nàutica'

 
Ivan Ogorodnyk: 'Infància matemàtica'   -   'El trajecte de la vida'

________________________


Des que el món és món que l'observació ha estat un dels elements de fixació del coneixement i d'explicació de la realitat i ací és on està el repte principal: trobar les constants que s'observen en l'univers, generar una certa visió artística i, especialment, canviar la forma de mirar, observar com allò que aprenem a l'aula es pot aplicar als objectes que es fabriquen artesanalment o industrialment, als utensilis de la cuina, als treballs realitzats al camp, a la pesca o en qualsevol dels oficis que trobem en el nostre entorn. Així per exemple, l'obrer construeix les cases que ha dissenyat l'arquitecte i ha de conéixer intrínsecament la geometria per formar murs, obrir finestres i portes, crear espais diferents. El mestre d’aixa ha de valorar els volums, el pes, la ductilitat dels materials i les formes perquè les barques puguen navegar millor. La pastissera ha de jugar amb les textures per donar forma als seus productes. La llista seria tan llarga com oficis podem imaginar.

 

Andreia Lisboa: 'Caragol'   -    Nerea Cuenca: 'Angle del temps'

 

Esther LiLin: 'Matemàtiques aquàtiques'      -    Estela Llacer: 'Basculant'


El fet és que estem tan acostumats a veure el món que ens envolta que no ens fixem prou bé en les formes, en els figures, en com es repeteixen algunes constants que podem trobar en la pròpia natura. Gaudí, ho tenia clar, per alçar catedrals més estilitzades i més artístiques calia afinar l'observació, emprar el coneixement de les formes de les plantes i de les estructures que sostenen una tija o una flor sense anar més lluny. És així com arribà a una nova arquitectura, amb estructures equilibrades i més resistents.

 

Betlem Luján: 'Ensalades paral·leles'     -    'Diagrama de barres simètric'

 

Ana Luján: 'Triangles urbans entre ombres'  -  Victor Jiménez: 'Plataforma triangular'

________________________________


Només si actuem com ell ho feia, observant la natura, serem capaços de mirar amb ulls matemàtics la nostra realitat i aprendre de l’observació al temps que donem sentit al que de forma abstracta aprenem a les aules.

A les fotografies que s’adjunten es poden observar figures geomètriques, rectes, simetries, espirals, girs, nombres, gràfiques de funcions i, fins i tot, diagrames estadístics! Ni més ni menys que el desenvolupament del llenguatge matemàtic.


 

Paral·lelisme natural   -   Teorema de l'altura

 

'8 esferes es formen sobre un fons de paral·lelograms'   -  'La curiositat trencà la simetria' 

__________________________


* Irene Alcolea és professora de matemàtiques

Aquest apunt el podeu trobar també a El Cresol de Silla.

______________________________________

Llegida l'acta del Jurat, els guanyadors han sigut:

Primer cicle

- Més original: Samuel Membrines - “Guisado Matemático”
- 3r premi: Rebeca Cuallado - “Cercles dins d’un octògon”
- 2n premi: Hui Hui Qiu - “Dinàmica constructiva”
- 1r premi: Betlem Luján - “Diagrama de barres simètric”

    

 


Segon cicle

- Més original: Sergio Sánchez - “Rino, el gos matemàtic”
- 2n premi: Josep Iborra - “Tanca de romboides”
- 1r premi: Ivan Ogorodnyk - “Infància matemàtica”


 


Batxillerat

- 2n premi: Víctor Jiménez - “Veles cartesianes”
- 1r premi: Alba Yagüe - “Matemàtica nàutica”

   

26 de maig 2016

Animals de séquia a la ràdio del CEIP Sant Roc


Divendres passat tinguérem ocasió de visitar l'aula de ràdio del col·legi Sant Roc. Agustín Madrigal ha aconseguit crear-hi un espai màgic per a l'alumnat del col·legi on treballa. En veure el locutori, de mides ajustades perquè un tècnic o dos puguen treballar-hi bé i els seus convidats, a l'altre espai de la peixera, tinguen espai per acostar-se als cinc micros, ens va fer enveja del seu alumnat i no ens poguérem resistir.



Manola i Rosa Roig, i jo mateix, que en fèiem la visita, ho vérem de seguida clar; els Animals de séquia de les autores suecanes estaven demanant eixir d'entre les pàgines del llibre per passar a les ones hertzianes una estoneta. Com tenen molta confiança amb les seues autores, van agafar-los prestada la seua veu i la meua i ací en teniu el resultat.





Agraïm a Agustín Madrigal el seu treball i ja heu vist quin va ser el nostre divertiment. Si l'heu escoltat tot sabreu que són uns quants fragments i relats del llibre Animals de séquia de Manola i Rosa Roig, publicat per Edicions 96. Esperem que us haja agradat.


I si voleu conéixer el que s'ha publicat sobre les autores i el llibre, cliqueu ací o visiteu blogs que parlen de les autores o el vídeo de l'espectacle.

25 de maig 2016

'Penev', o el teatre del futbol al Teatre Micalet de València

Demà dijous s'estrena PENEV al Teatre Micalet de València. Són quatre úniques funcions, entre el 26 i el 29 de maig, que caldrà aprofitar per veure l'obra perquè arriba precedida de l'èxit en ser un dels espectacles finalistes als premis Max d'enguany.


La crítica va dir:

- “Una xicoteta obra mestra d’incalculable bellesa” (Nel Diago a la cartellera Túria)
- “Amargura i lucidesa” (Josep Llluís Sirera a la revista Saó)
- “Derroche interpretativo” (R. Rodríguez a la revista Verlanga)
- “Tendre i explosiu” (R. Lisart a l'Episkènion)
- “Un gol que traspassa el cor” (Gabi Ochoa i Maribel Bayona a El punto G)

Aquesta producció de La Teta Calva està basada en un text de Xavo Giménez i compta amb direcció Toni Agustí i Xavo Giménez.

"Carles Sanjaime i Xavo Giménez parlen de futbol i de teatre i dediquen un serè crit a la afició i un nou alé a l’angoixada platea. Un càntic desesperat a l’espectador perquè alce els ànims d’un equip plagat de frustracions, d’un món coix".


21 de maig 2016

Conferència: «Les lleis lingüístiques com a instruments de transformació social» de Gabriel Bibiloni



Podeu escoltar la conferència «Les lleis lingüístiques com a instruments de transformació social», que Gabriel Bibiloni va fer a Formentera el darrer 18 de maig, dins els actes de commemoració del 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears.

Dura una hora i vint-i-cinc minuts. La primera hora Bibiloni la dedica a analitzar diversos models de legislació lingüística en diferents països. Després (a partir del minut 60) es parla de la situació legal i social del català a les Illes. Si només voleu escoltar aquesta segona part, aneu directament al minut 60.

http://bibiloni.cat/audios/lleis_linguistiques.mp3

20 de maig 2016

'Segon origen' de Carles Porta

Dins el Tercer Cicle de Cinema Social, el dimecres 25 de maig es projectarà a València la pel·lícula Segon origen en versió original. Es tracta d'un projecte que compartiren Carles Porta i Bigas Luna, però que la mort del segon no li permeté completar. Per sort, hi havia els Carles Porta que acabà fent-se'n càrrec de la direcció per completar el treball. La pel·lícula està basada en la segona novel·la més venuda de la literatura catalana i la novel·la de ciència ficció més comprada a tota Espanya, el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo.



Lloc: Sala d'actes de l'Octubre CCC.

Dia: dimecres 25 de maig de 2016.

Hora: 19.00h.

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Carles Porta (2015)

Guió: Marcel Barrena, Carmen Chaves, Bigas Luna, Carles Porta, David Victori

Música: David Julyan

Fotografia: Albert Pascual

Repartiment: Rachel Hurd-Wood, Andrés Batista, Sergi López, Ibrahim Mané, Philip Hurd-Wood, Marieta Orozco, Albert Prat

Producció: Antàrtida Produccions / ICIC

Durada: 102’

Sinopsi: L'Alba és una jove de 20 anys que viu amb el seu pare, d'origen anglés. Després de la mort de sa mare a causa d'un càncer, el seu pare pren la decisió de viure en una masia prop de Lleida, el lloc d'origen de la seua dona. Alba fa classes d'anglès al Dídac, un xiquet de 10 anys a qui li agrada molt el futbol i els tractors. Un dia, quan l'Alba torna a casa amb moto, veu com tres nois tiren Dídac al llac. Sense pensar-s'ho, es capbussa per salvar-lo. Quan els dos pugen a la superfície, tot ha quedat en ruïnes. S'adonen que ells són els dos únics supervivents. Junts hauran de començar de zero per reconstruir les seues vides i les de tota la humanitat.

Entrada lliure

Organitzat amb la col·laboració de El Cine Social

Coordinació del cicle: Antonio Llorens



Propostes didàctiques: Edu365.cat i El gust per la lectura

La sèrie de televisió: Capítol 1

19 de maig 2016

Concurs de narrativa curta, 5

Un enigma de segles

Bufava una brisa suau al voltant de la gentada. Les hores passaven amb desesperada lentitud mentre que l'edifici començava a omplir-se de convidats.

Preses, murmuris ofegats i alguns plors no eren fruit de l'anticipació del que estava a punt d'ocórrer sinó del nerviosisme de la gent. Per això els va sorprendre més; ningú no pensava que un casament acabara en un final tan tràgic. 


En l'exterior, des de la matinada, el cel havia adquirit un to taronja carmesí que, en ocasions, recordava un vast toll de sang. En l'interior, hores més tard, les brases de les tosques flames acabarien per arrasar tota l'església on els convidats s'havien quedat tancats.


Clavat va quedar el succés en les memòries dels presents que sobrevisqueren a l'obscura experiència d'aquell dia. Encara que el temps tardà en continuar el seu curs normal perquè aquell fet pesava massa en la memòria col·lectiva del poble, els anys ajudaren a oblidar en gran part el que havia passat. No obstant això quedà un relat, distint segons qui el contava. Mai però cap de les històries narrades no arribà a ser exacta i cap d'elles aclaria els motius que havien generat la tragèdia ni perquè la porta principal quedà barrada.

Haurien de passar dos segles perquè aquell enigma, que durant generacions havia estat en boca de tots, tinguera sentit gràcies a l'atreviment d'un jove historiador de vint-i-un anys d'edat, apassionat però tranquil·lot alhora, que va descobrir la història mentre llegia el periòdic del dia. Un xicotet article relacionat amb l'edifici que estava per complet en runes li va despertar la curiositat; la lectura d'aquell fragment li causaria tanta eufòria que, al dia següent, es disposà a fer l'excursió al llogaret que estava en la seua comarca.

Ethan, que així s'anomenava el xicot, va alçar-se del seient bolcant tot el cafè damunt la premsa que hi havia estat llegint sense donar-li importància; va córrer cap al seu dormitori com una exhalació i es preparà tots els materials que necessitaria per fer aquella expedició que li provocava tanta fluïdesa d'adrenalina per les venes. El seu cabell, negre com la nit, contrastava amb les seues pupil·les blaves, que refulgien fortament producte de l'emoció que emmarcaven les seues faccions infantils. Tenia un nas xicotet, una miqueta camús, i un cos perfecte; la majoria de les dones el tindrien per un Adonis.

Com que el tram que calia recórrer, a pesar de la distancia, no suposava cap esforç per a ell, de matinada va emprendre el camí ficant-se a caminar. A mesura que avançava agraïa el bon temps del dia i el seu cap pensava en què podria descobrir en aquell edifici.

La caminada li costà uns tres quarts d'hora i, en arribar prop del destí, la visió de l'edifici li deia que pagava la pena aquella excursió encara que la tornada hauria de fer-la a ple sol en aquell abrasador clima. Va somriure una volta va fitar el ruïnós edifici al qual s'aproximà sense perdre detall.

Quan controlà l'emoció del moment, va endinsar-se entre les parets de la vella església i va experimentar un canvi de temperatura tan brusc que es va fer sentir com malalt.

Per què feia tant de fred si fora l'ambient començava a ser sufocant?

No hi havia resposta a això, però de tot el que havia inspeccionat en trobar-se millor, va cridar-li l'atenció el que hi havia escrit, o més bé, tallat al mur. Va recórrer la fosca paret amb el palmell de la mà i va intentar desxifrar aquells signes que, per ser de marbre, ressaltaven tot i el polsim de sutja que encara el recobria. en pressionar una de les lletres, una certa tremolor va assotar la destruïda sala fent que l'historiador retrocedira uns passos enrere i caiguera a terra.

De sobte observà amb estupefacció com les il·legibles lletres giraven al contrari de les agulles del rellotge i, posteriorment, com la gran paret es desplaçava i deixava a la vista una sala obscura i un passadís. Embriagat per l'emoció i el misteri, encara que amb una miqueta d'inseguretat, va creuar l'umbracle del passadís. Un pensament l'obsedia: "ell seria el primer coneixedor d'allò que possiblement ninguna altra persona viva haguera vist mai".

Va encendre una llanterna i va il·luminar els cavernosos racons del lloc, escrutant detingudament els xicotets cristalls aguamarins que estaven incrustats en els murs rocosos.

Feia fred, hi havia humitat; diminutes goteres queien del sostre, encara que ell, tan irreflexiu com era, va continuar fins al final del túnel. De sobte una paret que tenia enfront d'ell li barrava el pas; estava feta d’un material quasi transparent als peus de la qual va ensopegar amb restes del que pareixien ser ossos humans.

Es va esgarrifar novament; va caure i, involuntàriament, es va colpejar amb una pedra que sobreeixia de la paret, una espècie de trampa que posà en marxa un mecanisme que li llançà als braços alguna cosa aparentment pesada.

Quan es va refer del colp i de l'ensurt, observà que no era altra cosa que una espècie de quadern gran i antic, mitjanament cremat, amb les tapes de pell negra. Va eixir d'aquell túnel i obrí el llibre que no es podia llegir degut als borrons. De moment només pogué desxifrar el que deia a la portada on figurava el nom de Kairos i una inscripció: El nostre llegat perdurarà fins a la fi del temps.

Estava desitjant arribar a casa per veure si podia aconseguir llegir el seu interior, però això és obra d'un altre capítol i d'un segon viatge.

Pilar Calero Sanz (finalista, Batxillerat)

18 de maig 2016

Pràctiques de PAU maig 2016

Per revisar el text o corregir-vos l'exercici cliqueu en els enllaços:

Any 2014

- Examen de PAU juny de 2014

Solucionari prova PAU juny 2014

- Examen de PAU juliol de 2014

Solucionari prova PAU juliol 2014

Any 2015

- Examen de PAU juny de 2015

Solucionari prova PAU juny 2015

- Examen de PAU juliol de 2015

Solucionari prova PAU juliol 2015