Salvador Dalí (1952) 'Galatea de las esferas'
Estan les matemàtiques implicades en el món de l'art? Tindríem escultures i quadres grandiosos sense les matemàtiques? Potser sí; però l'ordenació dels elements, la seua distribució en l'espai, les formes, les mesures i les proporcions exigeixen un coneixement ajustat de la Geometria i, per tant, de la Matemàtica.
Juan Gris (1918) 'The Guitar (La Guitarra)'
Ara bé, sense l'enginy i la creativitat de l'artista només aconseguiríem, potser, obres racionals però que no emocionaven prou. I l'Art, sobretot, ha de ser emoció.
Si consultem la definició de qualsevol diccionari observem un altre detall important en aquest maridatge entre l'Art i la Matemàtica: l'observació de la Natura. En això Gaudí era un mestre i, per això, molts dels seus edificis ens recorden elements que s'observen en les plantes que ens envolten.
Antoni Gaudí (en construcció) detalls de la cúpula de la Sagrada Família
Tornem a la definició de la paraula art. El Diccionari Normatiu Valencià ens parla de ‘destresa, habilitat, adquirida amb l'estudi, l'experiència i l'observació’ i també de ‘sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa’. I és en aquestes dues interpretacions del terme on veiem clar el maridatge de l'Art amb les Matemàtiques.
L'observació, la reflexió, les regles adquireixen una dimensió artística quan entra en joc la destresa, l'habilitat, la creativitat... perquè és aleshores quan l'artesania esdevé art, quan la matemàtica esdevé un instrument més a disposició de l'artista, quan la improvisació esdevé ordre o aparent desordre que emociona. Passem de la concepció purament utilitària de l'objecte a la percepció emocional de l'art, en ocasions fins i tot filosòfica o religiosa.
Els artistes del Renaixement ho tingueren molt clar i empraren la secció àurica tant en pintura com en escultura o arquitectura per aconseguir l'equilibri de les seues composicions, la bellesa. Un clar exemple d'aquest fet és el dibuix de 'L'home de Vitruvi' de Leonardo da Vinci (1492 ?)
En aquest estudi i en moltes altres obres de l'autor, s'observa també la utlització de la seqüència de Fibonacci, una successió de nombres proporcionals que està present en molts elements de la Natura com les pinyes, la flor del gira-sol, la closca dels caragols, les fulles d'una mateixa tija d'una planta...
I arribats en aquest punt ens podréim preguntar si s'entén, per exemple, l'obra d'Escher sense el domini de la Geometria, sense l'ajuda de la Matemàtica? La seua obra ha estat aplicada, per exemple, al disseny del paper pintat, de teles, de taulells ceràmics...? Mireu.
I encara que us semble estrany, les Matemàtiques també estan presents en l'animació i el disseny de videojocs: perspectiva, distribució de l'espai, composició geomètrica... A tall d'exemple, mireu-vos la producció de la factoria Disney 'Donald in mathmagic land' o el següent vídeo de Cristobal Vila Zaragozá sobre l'univers artístic d'Escher.
Apunt recuperat. Publicat anteriorment en aquest blog el 16 de desembre de 2014.
