29 de febr. 2016

Matemàtica i Art


Salvador Dalí (1952) 'Galatea de las esferas'

Estan les matemàtiques implicades en el món de l'art? Tindríem escultures i quadres grandiosos sense les matemàtiques? Potser sí; però l'ordenació dels elements, la seua distribució en l'espai, les formes, les mesures i les proporcions exigeixen un coneixement ajustat de la Geometria i, per tant, de la Matemàtica.


Juan Gris (1918) 'The Guitar (La Guitarra)'

Ara bé, sense l'enginy i la creativitat de l'artista només aconseguiríem, potser, obres racionals però que no emocionaven prou. I l'Art, sobretot, ha de ser emoció.

Si consultem la definició de qualsevol diccionari observem un altre detall important en aquest maridatge entre l'Art i la Matemàtica: l'observació de la Natura. En això Gaudí era un mestre i, per això, molts dels seus edificis ens recorden elements que s'observen en les plantes que ens envolten.



Antoni Gaudí (en construcció) detalls de la cúpula de la Sagrada Família

Tornem a la definició de la paraula art. El Diccionari Normatiu Valencià ens parla de ‘destresa, habilitat, adquirida amb l'estudi, l'experiència i l'observació’ i també de ‘sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa’. I és en aquestes dues interpretacions del terme on veiem clar el maridatge de l'Art amb les Matemàtiques.

L'observació, la reflexió, les regles adquireixen una dimensió artística quan entra en joc la destresa, l'habilitat, la creativitat... perquè és aleshores quan l'artesania esdevé art, quan la matemàtica esdevé un instrument més a disposició de l'artista, quan la improvisació esdevé ordre o aparent desordre que emociona. Passem de la concepció purament utilitària de l'objecte a la percepció emocional de l'art, en ocasions fins i tot filosòfica o religiosa.

Els artistes del Renaixement ho tingueren molt clar i empraren la secció àurica tant en pintura com en escultura o arquitectura per aconseguir l'equilibri de les seues composicions, la bellesa. Un clar exemple d'aquest fet és el dibuix de 'L'home de Vitruvi' de Leonardo da Vinci (1492 ?)


En aquest estudi i en moltes altres obres de l'autor, s'observa també la utlització de la seqüència de Fibonacci, una successió de nombres proporcionals que està present en molts elements de la Natura com les pinyes, la flor del gira-sol, la closca dels caragols, les fulles d'una mateixa tija d'una planta...

I arribats en aquest punt ens podréim preguntar si s'entén, per exemple, l'obra d'Escher sense el domini de la Geometria, sense l'ajuda  de la Matemàtica? La seua obra ha estat aplicada, per exemple, al disseny del paper pintat, de teles, de taulells ceràmics...? Mireu.




I encara que us semble estrany, les Matemàtiques també estan presents en l'animació i el disseny de videojocs: perspectiva, distribució de l'espai, composició geomètrica... A tall d'exemple, mireu-vos la producció de la factoria Disney 'Donald in  mathmagic land' o el següent vídeo de Cristobal Vila Zaragozá sobre l'univers artístic d'Escher.



Apunt recuperat. Publicat anteriorment en aquest blog el 16 de desembre de 2014.

27 de febr. 2016

Una tasca literària: detalls de la Valencianada (10)

Fitxa 10


Tasca: Fes una foto de l’església de Sant Joan amb el Mercat Central de fons.

Envia-la per Instagram amb la llegenda “Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit. VAE”.

Edifici/lloc: Sant Joan del Mercat (València).

Pistes:

- El nom d’aquest poeta nascut a Burjassot es forma amb:

El prefix llatí que significa 'en lloc de', i que indica un càrrec immediatament inferior al del titular.
+
Terminació de gerundi.

- Aquest periodista, que treballà molt de temps al diari Las Provincias, també va “fer estelles” més d’un tronc de llenya per a fer pa.

- Amic de Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Ventura, quan parlava de pàtria, deia versos com:

 “ASSUMIRÀS la veu d’un poble

Preguntes a respondre:

1. De quin poeta es tracta?

2. Consulta la Viquipèdia i completa el nom d’algunes de les seus obres: Recomane __________, Llibre de _____________, Coral _________ i Les pedres de l’____________.

3. Esmenta tres dels cantants que han posat música i cantat els poemes d'aquest poeta valencià, el més important del segle XX. Per exemple, Miquel Gil i la cançó de 'La rosa de paper'. ____________________, _______________________, ________________________.

4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?


____________________________________________

Feta ja l'activitat, ara us facilitem les solucions:

La fotografia.




10.2. El nom d’algunes de les seus obres: Recomane tenebres, Llibre de meravelles, Coral romput i Les pedres de l’àmfora.

10.3. La Viquipèdia diu: "Estellés és un dels poetes més musicats en la llengua catalana, i Ovidi Montllor qui més l'ha dit i cantat: seues són les adaptacions d'El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.

Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat són Paco Muñoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon matí), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu ofici és l'alegria), Entre Soques i Rebrotins (cançó de bressol), Carles Barranco (Jorns de festeig), Pau Alabajos, Bertomeu (el llibre-disc "7 d'Estellés") i Borja Penalba (per a l'espectacle Estellés: de mà en mà, amb Francesc Anyó), entre altres".

10.4. L'església de Sant Joan del Mercat es correspon amb la tarja número 20.

Lectura i filmació d'un vídeo: 'No escric èglogues' i el fragment següent en off d'entradeta del vídeo.

La Llotja, Sant Joan del Mercat i el Mercat Central

La plaça del Mercat és un punt de referència per a la vida quotidiana dels valencians des del segle XV, i abans fins i tot, ja que el rei Jaume I donà llicència a la ciutat perquè s’hi celebrara un mercat setmanal cada dijous i una fira anual durant la primera quinzena d’agost. Això explica el seu nom i el fet que s’hi construïren tres edificis emblemàtics, com són l’església de Sant Joan del Mercat (segle XIV, reconstruïda en el XVII), la Llotja de Mercaders (segle XV) i el Mercat Central (segle XX). Situats en aquest punt podem visualitzar el poema 'No escric èglogues', que ens parla de la quotidianitat de la gent, els seus oficis i les seues converses, tot envoltat de les veus dels bars, l'olor d'oli fregit, les parelles d'amants o els hòmens carregant camions, i sempre amb la imatge de les llargues cames «plenes de dignitat» de la seua estimada Isabel.

La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta. (pdf)


Audició: Paco Muñoz. Trobareu la cançó 'No hi havia a València dos cames' en els discos MiradesEls nostres poetes i Amor i amor.



Si us falla l'enllaç anterior, escolteu qualsevol de les magnífiques versions que tenim a l'abast al canal de vídeos You tube:

- La lectura de Camil·lo Cortés, de l'IES el Clot del Moro.

- La versió de Juli Mira del disc Els nostres poetes.

- El recitat de Salvador Bolufer, amb música de l'Enric Murillo, que apareix en el disc Estellés en solfa.

Amplieu informació:



_____________________________________________________________

IES Manuel Sanchis Guarner

Amplieu la informació sobre la Valencianada.

En aquest mateix blog ací.

Van Gogh animat


La pel·lícula no és cap animació digital; cada quadre és una pintura a l'oli enla qual s'ha fet ús del mateix estil que emprava el pintor holandés Vincent Van Gogh. Aquests fragments són un avançament de la pel·lícula que està previst dure 80 minuts. Contindrà, aproximadament, 56.800 pintures i serà la primera en el seu gènere.

Ha estat inspirada en les cartes reals del propi Van Gogh on ell explicava que només podia expressar-se mitjançant les pintures.


Una tasca literària: detalls de la Valencianada (9)

Fitxa 9


Tasca: Fes una foto del bar on hi ha l’entrada al trinquet del carrer Pelayo.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “De la catedral de la pilota valenciana ens parla (nom de l'autor)”.

Edifici/lloc
Trinquet de Pelayo (València).

Pistes
- El cognom d'aquest professor de grec, nascut a València el 3 de desembre de 1939, és com la tercera persona del present d'indicatiu d'un verb que significa "fixar la vista en un lloc, persona o cosa".

- Entre les seues obres, en destaca la publicada l'any 2000 amb el subtítol "família i mite", dedicada a una família de papes valencians.

- En el El tramvia groc (2013, editorial Proa), apareixen experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre. Abans havia publicat la traducció d'obres tan importants per a la literatura universal com la Divina comèdia  (2009, Proa), els Evangelis  (2004, Proa) o l'Odissea  (2011, Proa).

Preguntes
1. De qui és la novel·la El professor d’història ?

2. Què s’hi diu en la lectura sobre el Trinquet de Pelayo?

3. Esmenta les tres obres de l’autor que es nomenen en un dels primers paràgrafs de l'entrada de la Viquipèdia?

4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?

____________________________________________


Solucions a les tasques de la fitxa.



La fotografia.


La llegenda
“De la catedral de la pilota valenciana ens parla Joan Francesc Mira”

Respostes a les preguntes
1. Joan Francesc Mira.

2. Que el protagonista va al bar del Trinquet per desdejunar un café amb llet i un croissant.

3. Només començar l'entrada de la Viquipèdia se'ns diu de l'obra de Joan Francesc Mira: "Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000)".

4. El Trinquet de Pelayo és la tarja número 62.

Lectura

Pocs dies abans, un matí de diumenge de finals de gener, caminava amb un diari sota el braç sentint que era un d’aquells dies d’hivern de València d’aire fresc i diàfan de llum neta claríssima que pareix que penetra la roba i la pell dels vianants i endureix més la pedra o el ciment de les cases, que fixa i aplana els colors de les façanes i converteix els arbres en escultures de metall vegetal, caminava sense pressa pel jardinet entre el Museu de la Il•lustració i la biblioteca, quin nom ridícul i presumptuós Museu de la Il•lustració, ell no havia volgut mai visitar- lo ni comprovar la frívola buidor inevitable, en direcció al carrer del Torn de l’Hospital, el torn, pensà, com un torn de convent de clausura on cinquanta anys abans dipositaven encara de matinada o de negra nit infants no desitjats, nadons expòsits. Havia deixat la dona al llit, fatigada com ja feia mesos que n’estava cada volta més, havia baixat a fer-se un café amb llet i un croissant al bar del Trinquet de Pelayo, on se sentien els colps i els crits dels entrenaments matinals dels pilotaris, perquè ja feia mesos que a Irene li molestava l’olor del café escampant-se des de la cuina per la casa, li feien nosa tantes coses que mai abans no l’havien incomodat o que no havien tingut mai cap importància, pobra estimada malalta ara obligada a queixar-se o a demanar assistència, però encara que estiguera bona i forta aquell matí no el podria acompanyar, era una reunió només d’homes. Havia fullejat sense gens d'interés el diari passant pàgines sobre el taulell del bar mentre desdejunava, titulars amb les misèries quotidianes de polítics locals tan mediocres que porten a la cara la pròpia inanitat, pensà mirant fotos d'algun acte oficial, ni un bri d'intel·ligència als ulls ni en les paraules que els ixen per la boca, tan obtusos i espesos tan buits i al mateix temps tan plens de vanitat que quan parlen busquen només guanyar el favor d'un públic ja acostumat a la porqueria i amb el cap ple d'espantoses lectures, d'immundícies falsament històriques i de notícies horribles de morts i d'escàndols que esmussen cada dia i apaguen la poca sensibilitat que ens va quedant i de programes a la televisió que amb cabals públics o privats inexhauribles atordeixen els sentits i els esperits i el resultat és que allò que té encara una miqueta d'art o una mica de gràcia s'ho engoleix ara la violència d'aquest bàrbar instant, qui havia escrit això: «la violència d'aquest bàrbar instant»?, ho degué dir algun autor famós que ara mateix no recordava, Goethe potser, i si era així, si el seu instant o temps era violent i bàrbar, què hauríem de dir del nostre.
Joan Francesc MiraEl professor d'història. Editorial Proa

Audició

"Sirenes" de la traducció de l'Odissea en la veu de Tomàs Llopis, dibuixos de Joan Castejón i música de Miquel Pérez Perelló.



Amplieu informació:

- Joan Francesc Mira (TV3, A la carta)

- 'Joan F. Mira versiona l'Odissea d'Homer amb la voluntat d'arribar a nous lectors' (Vilaweb)

Un país de llibre "Un tramvia groc"

- Veus literàries: Joan Francesc Mira (Edu.cat)

26 de febr. 2016

Una tasca literària: detalls de la Valencianada (8)

Fitxa 8

Tasca
Fes una foto de la Finca Roja des de la meitat del carrer Martínez Aloy de València.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “ Prop de la Finca Roja visqué (nom de l'escriptor)”.

Edifici/lloc
Finca Roja (des de la galta de cases del carrer Jesús podeu creuar el jardí d'enfront i dirigir-vos al carrer Martínez Aloy, que teniu enfront).

Pistes
-  En la proximitat de la Finca Roja, al carrer Martínez Aloy, hi ha el piset on visqué amb la seua esposa, Mercedes Hernández, l’escriptor conegut entre la xicalla per les seues Rondalles. Del seu nom et puc dir que "si em ric, no te'l dic".
- Alguns instituts porten el seu nom; entre d’altres els de Castalla, Castelló de Rugat, El Campello, Pego, Picanya o Silla.
- El Diccionari Normatiu Valencià diu del seu cognom: "Coratge per a mamprendre activitats, per a afrontar perills, dificultats o riscos ."

Preguntes a respondre
8.1. De quin autor es tracta?
8.2. En l'apartat d'entrevistes del web de l'AELC explica com, abans de la guerra, ja havia guanyat diversos premis i tenia escrita la primera novel·la. Però l'envià a publicar a Barcelona justament el 18 juliol del 36 i es perdé l'original. Ell sempre contava que va intentar reescriure-la després de la guerra però, havia viscut massa coses i ja no era el mateix'.  Sabries dir el títol de la novel·la perduda?
8.3. Segons la Viquipèdia, quines tres novel·les formen part de la trilogia que porta per títol Cicle de Cassana?
8.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?

__________________________________________

Solucions a les tasques de la fitxa.

La fotografia 



Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor

La llegenda
Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor.

Respostes a les preguntes
8.1. Enric Valor.
8.2. El misteri del canadian.
8.3. La viquipèdia diu que el Cicle de Cassana està format per les novel·les Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991)".
8.4. La Finca Roja és la tarja número 39.

Lectura
'La rabosa i el corb'

El corb habitava a les serres i boscos dels voltants de Castalla. Un matí de primavera va decidir anar a Mallorca a comprar un menjar extraordinari per a la festa del Corpus. Va creuar les comarques alacantines fins als caps de la Marina i va sobrevolar la mar fins a Mallorca. Al primer poblet de l’illa, en una botiga dels afores va comprar un bocí de formatge per portar a la corba i els corbatons.

En tornar a la serra de Castalla es va trobar amb la rabosa, que somrient li va preguntar «D’on vens tan enjorn?». El corb va obrir la boca i en contestar «De Mallooorca!» li va caure el bocí de formatge de la boca. La rabosa va empomar-lo i va fugir com un llamp.

Unes setmanes més tard estava el corb volant al voltant de l'Altet Redonet quan va distingir la rabosa que portava un tros de carn entre les dents. El corb li va preguntar «D’on vens?» «De Sardenya!» va contestar la rabosa, que continuà corrent sense que li caigués la carn.

El corb va preparar la seua venjança i, un dia, només eixir del seu cingle, va convidar la rabosa a anar amb ell a una boda en què podria degustar tota mena de menges delitoses. La rabosa va caure en la trampa i, per tal de fer el viatge, va muntar damunt l'esquena del corb i es va agafar a les seues plomes. Una vegada enlairats i després de travessar uns núvols ben negres, el corb li demanà a la rabosa que es dessoltara
una mica del seu coll per tal de poder alenar com cal. Aleshores la rabosa va caure per l'immens i desemparat espai. Mentre queia, la rabosa s'encomanà a Déu nostre Senyor demanant perdó per totes les malifetes realitzades mentre deia «Si d'esta escape i no morc no aniré a més bodes amb corbs!».

Finalment, la rabosa va caure entre el tarquim de la marjal d'Onil, sota la mirada d'un pare i el seu fill. Va salvar la vida, però des d’aquell dia no va enganyar cap altre corb ni ningú més en tota sa vida.

Audició
Dani Miquel




Amplieu informació

- Enric Valor. El valor de les paraules (Canal 9, 2011)

- Enric Valor, la memòria d'un país (TV3, 1992)

- Enric Valor, (Ed. del Bullent, 1999)

- Enric Valor i Enric Valor

- El valor de les paraules (Acadèmia Valenciana de la Llengua).

25 de febr. 2016

Magnífica temporada teatral al Micalet


Obra: Un cel de plom, adaptació teatral de la novel·la de Carme Martí sobre la vida de Neus Català.
Direcció: Rafel Duran
Dramatúrgia: Josep Mª Miró
Actriu: Mercè Aránega
Horari de les funcions: dimecres, dijous i divendres a les 20,30h, dissabte 19h i diumenge a les 18h.
Dates: del 24 al 28 de febrer.
Lloc: Teatre Micalet de València.
Coproducció: Grec 2015 Festival de Barcelona i la Sala Muntaner.
Durada: 70 minuts
Preu taquilla: 17 € i 15€
Preu online: 13 € i 11€. *

Els valencians hem d'estar molt agraïts al Teatre Micalet i als seus programadors per la temporada teatral tan variada i interessant que ens estan oferint enguany.






Des d'ahir i fins diumenge es representa "Un cel de plom". Es tracta d'una obra de contingut dramàtic pel que fa al que ens conta i al drama que ens recorda. Una obra necessària per refrescar la memòria adormida que encara adquireix més valor gràcies a la sensibilitat de l'actriu Mercè Aránega, imprescindible. La modulació de la veu i el to van lligats a l'encert de la dramatúrgia de Josep Mª Miró en un muntatge aparentment senzill, sense artificis. És la paraula, el testimoni, el que pren rellevància dalt de l'escenari.

No és d’estranyar que una actuació sublim, que comporta el domini del personatge sense que es note, la impostació de la veu adient i el control de l’espai i de les emocions, una representació extraordinària com la de Mercè Aránega, dic, haja obtingut el reconeixement de la professió i el del públic i que Mercè siga una de les candidates d’enguany al PREMIO MAX 2016 en la categoria de Millor Actriu per aquesta obra. Anit, aquesta versàtil actriu demostrà al Teatre Micalet de València el domini necessari de les taules per defensar un paper tan necessari com complicat.



Aquest viatge a través de la memòria és un testimoni en primera persona d’uns fets que no per repetits són menys esgarrifosos. Un homenatge al sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans. La reflexió d’una dona, la Neus Català, que va nàixer el 1915 en el si d’una família pagesa i que volgué ser útil en la vida comprometent-se amb la societat del seu temps: la tria i formació d’un ofici, el compromís polític, l’exili, els camps de concentració...

Una història que, lamentablement, es repeteix massa vegades al llarg de la geografia del món des de fa massa segles; el relat intens d’una refugiada, d’una represaliada, d'una presonera del camp d'extermini de Ravensbrück. La veu de tantes dones callades, anul·lades, mortes...

El crit de la consciència que mou a l'espectador a guardar silenci i aplaudir a reventar en peu en una estrena que convida a no perdre's l'obra.

Recordeu, només fins al diumenge! 




______________________________________

* Beneficia’t d’aquest descompte especial. Podeu presentar aquesta promoció amb el vostre mòbil, imprimint-la o enviant un correu electrònic a reserves@teatremicalet.org amb el vostre nom i cognoms. Per a reserves de grups telefoneu al 96/3921482 de dilluns a divendres de 10 a 14h o per e-mail a comunicacio@teatremicalet.org

I si sou soci socis d'ACPV o d’Escola Valenciana teniu una promoció del 25% de descompte.

24 de febr. 2016

Una tasca literària: detalls de la Valencianada (7)

Fitxa 7

Tasca
Fes una foto de la figura central que ocupa el claustre de la NAU (Universitat literària).
Envia-la per Instagram amb la llegenda “ La figura de (nom de l'escriptor) destaca en el claustre de la NAU”.

Edifici/lloc
La NAU, Universitat de València.

Pistes
- Nascut a València el 6 de març de 1493 en una família de jueus conversos, va ser un dels més destacats humanistes i filòsofs del Renaixement.
- Moltes organitzacions o institucions públiques (col•legis, instituts, biblioteques...) porten en senyal d'honor el seu nom; és el cas de la Biblioteca Virtual de la Universitat o la Xarxa d'Universitats dels territoris de parla catalana. L'institut que hi ha davant de l’Estació del Nord és també un clar exemple; el primer institut públic que tingué la ciutat de València porta el seu nom.
- El segon cognom és igual al d'un il·lustre poeta valencià del segle XV, aquell que va escriure ‘Veles e vents...’; el primer, “vius” en una altra llengua.

Preguntes a respondre
7.1. De quin autor es tracta?
7.2. Saps per què la família, i ell mateix també, van ser perseguits pel Tribunal de la Inquisició?
7.3. Segons la Viquipèdia va ser professor d’una universitat estrangera. De quina universitat parlem i en quin dels tres països europeus on va viure algun temps hi estava?
7.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?

__________________________________________

Solucions a les tasques de la fitxa.

La fotografia



La llegenda
La figura de Joan Lluís Vives i March destaca en el claustre de la NAU.

Respostes a les preguntes
8.1. Joan Lluís Vives i March
8.2. Perquè practicaven una altra religió, eren jueus, perseguida aleshores pel Tribunal de la Inquisició de l'església catòlica. La seua conversió va ser forçada i la vigilància sobre ells molt intensa. Finalment, els sorprengueren en una sinagoga que tenien amagada en sa casa.
8.3. La Viquipèdia diu que “Va haver d'emigrar a Europa, residint a França, els Països Baixos i Anglaterra, país on va ser professor a la Universitat d'Oxford”.
8.4. La NAU és la tarja número 34.

Lectura
Fragment traduït del llatí del capítol 'Arribada a París. La Universitat. Prestigi d’Erasme...'

Audicions
'Cos mortal' de Vicent Andrés Estellés




Cos mortal recitat per Tomàs Llopis