De la novel·la que busquem enguany us podem aportar que guanyà el XIX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i que el protagonista pateix la síndrome de Down, fet que la novel·lista aprofita per manifestar tot un seguit de sensacions contradictòries que experimenten, especialment, germà i germana.
Publicat el dia 23 d'abril amb motiu del Dia del llibre
_________________________________________
Durant tota la 'Setmana de les Lletres', els alumnes han exposat els treballs sobre els poemes d'Estellés i han organitzat una exposició al Centre amb els gravats que ha realitzat en l'aula de plàstica.
Al mateix temps, en l'antic blog LLIMA (La Comunidad. El País), es van publicar els gravats i els poemes que els havien inspirats. El treball, realitzat pels alumnes del Batxillerat artístic de l'IES Manuel Sanchis Guarner, va permetre a la resta de companys de l'institut aprofundir un poc més en l'obra del poeta de Burjassot mitjançant vídeos informatius, cançons i recitat de poemes.
El programa de la Setmana de les lletres portava enportada la imatge d'Alba Lapeña inspirada en el poema 'Cançó de la rosa de paper'.
Cançó de la rosa de paper Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'Ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) era un home planer i afable que s’estimava les coses senzilles, les de cada dia, les que havia compartit amb la família, els amics o la gent del seu poble: “res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires”, diu. La seua obra tracta de la vida quotidiana, dels principis de les persones, de l’estima per una dona, del valor de la llibertat... És per això, segurament, que entenem millor els seus versos, perquè el seu contingut ha format part de l’ideari col·lectiu de moltes generacions de valencians.
En els seus poemes va manifestar sovint el desig de servir el seu poble i ho va fer amb aquella ferramenta que dominava tan bé, la paraula. L’Estellés escriptor dialoga al llarg de tota la seua obra amb l’Estellés home i s’arriba a dir: “No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble”.
La voluntat de conservar la memòria col·lectiva està en eixes paraules i també en els temes triats: el nom de les persones, el dels carrers, el dels llocs que coneixia... Tots els mots formen part de la nostra història, la dels pobles valencians que apareixen especialment en el Mural del País Valencià, un conjunt de 60 llibres on el poeta evoca situacions i personatges històrics, la geografia, la naturalesa, els rius, els productes de la nostra terra.
Les antologies diuen que, des d’Ausiàs March (1400-1459) els valencians no havíem tingut un poeta tan prolífic i amb una trajectòria literària tan ben traçada; és per això també que l’obra de Vicent Andrés Estellés es fa imprescindible en qualsevol biblioteca i a les nostres cases.
Exposició:
La present exposició està centrada en el treball que els alumnes del batxillerat artístic de l’IES Manuel Sanchis Guarner han realitzat sobre poemes de Vicent Andrés Estellés. El treball, en principi, ha consistit en la selecció individual de 5 poemes, triats d'entre els que figuraven en diverses antologies, la justificació pertinent de la tria i el comentari de textos literari. Cal dir que cada poema seleccionat havia d’exemplificar temes diferents tractats en l'obra del poeta de Burjassot o, per contra, exemplificar només un d’eixos temes fonamentals (vida/mort, amor/sexe, país/poble...); és a dir, calia que se centraren en la vessant històrica, humana i cívica d’Estellés, en la dimensió amorosa o en la quotidianitat més estricta. Per portar endavant aquesta tasca han treballat amb els professors de valencià.
Després, per a il·lustrar els poemes, han continuat la faena amb la professora de plàstica Lola Bosch en l’assignatura de “Tècniques”. El procés de realització dels gravats ha requerit l’elaboració prèvia de diversos esbossos fets a llapis sobre paper per a il·lustrar aquells versos que inspiraven les seues composicions. Presa la decisió sobre quin dels dibuixos era el més adient per al treball posterior de xilografia, han millorat el primer esborrany per poder-lo executar amb el linòleum i, finalment, amb d'altres procediments en relleu per millorar les plantilles a partir de les quals han imprés el gravat.
Alguns dels gravats han estat treballats, a més, amb papers diferents i les tradicionals tècniques de l’aiguafort, l’aiguatinta i algunes amb “fondino” per donar un toc de color al conjunt.
Els autors i els títols dels poemes que, finalment, han il·lustrat els nostres artistes són:
- Aida Roldán, Isaac Folch i Santiago Carrero –“Les hores”
- Aitor Martínez –“Torne al racó, que tampoc no és racó”
- Alba Cuenca –“La tardor”
- Alba Lapeña i Robert Clavijo –“Cançó de la rosa de paper”
- Alejandro Castelló –“Assumiràs”
- Alexandre Cervera, Sandra Bou i Javi Escorcia –“Temptes, primer, la rodonor dels pits”
- Andrea Reche i Cristina Miñarro –“Molt m’hauria agradat”
- Arianne Martos, Marina Cerdan i Miriam Chiral –“Els amants”
- Carola Cruz –“T’enamores de tot; si vols, de totes”
- Daniel Solano –“És així, si us plau”
- Elisabet de la Cruz i Frederik da Silva –“Cançó de la lluna”
- Flor Martínez –“El pròleg”
- Guillem Chanzá –“Ègloga VI (DIANA)”
- Isabel Mas –“Mires la mar per la finestra oberta”
- Kevin Ferapontov –“Elegia a Miguel Hernández al cementeri d’Alacant”
- José Antonio Moreno –“Lluna, la bruna”
- Michelle Fariñas –“Cançó de bressol”
- Rubén Chanzá i Sergei Daravan –“Che Guevara”
- Sandra Agullés i Sergio Primo –“Horacianes"
La primera de les seues obres publicada està formada per sis contes i es va publicar amb el títol: És quan miro que hi veig clar.
Alcoi ha format part de l'escenari d'alguna de les més de quaranta obres publicades.
Publicà una novel·la amb el rerefons de la Revolució del Petroli després que Joan Fuster reptara els escriptors alcoians a escriure sobre eixa època i fet.
Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes, dona compromesa amb el seu temps, el país i la societat que li tocà viure. En les seues novel·les i columnes periodístiques hi destaca la defensa dels drets de la dona, la crítica a les injustícies socials o la reivindicació de la nostra llengua i cultura.
En la més pura tradició dels dibuixos animats americans, ací teniu un curt, L'home orquestra, que la factoria Pixar edità el 2006 amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Cars.
La lluita per una moneda, la que porta a la mà l'única persona que creua la plaça amb la intenció de tirar-la a la font i demanar un desig, obliga a competir els dos músics ambulants que hi havia. El director vol mostrar-nos l'afany dels hòmens pels diners i ho aconsegueix. L'ambició de dos músics de carrer acabarà, com en el conte de la lletera, amb les il·lusions per terra.
La xiqueta, per contra, veurà recompensada la seua particular actitud i es permetrà, fins i tot, "jugar" amb aquells dos hòmens orquestra. Però això ho descobrireu durant els títols de crèdit, com passa generalment en les pel·lícules de Pixar perquè l'espectador estiga atent a la música i als crèdits del final del curt.
Exercici
En grups de quatre, escriviu uns possibles diàlegs per al curt anterior.
Us imagineu què passaria si barrejàrem l'escena de "el camarot dels germans Marx" de la pel·lícula A Night at the Opera (Una nit a l'òpera de Sam Wood, 1935)
amb la de "la dutxa" de Psyco (Psicosi d'Alfred Hitchcock, 1960)?
__________________________________________
A partir del visionat dels dos fragments i d'aquesta simple i disparatada pregunta hem intentat realitzar una activitat per a construir diàlegs de noves escenes parodiades i còmiques. Els resultats han estat diversos, però en tots els casos els alumnes han coincidit en el punt de diversió que té construir diàlegs surrealistes i en la tranquil·litat que els donava saber que, més tard, no calia aprendre-se'ls ni filmar-los perquè només era una pràctica d'escriptura cinematogràfica sobre el guió.
Cada parella d'alumnes triava 2 escenes de pel·lícules diferents per poder reescriure els diàlegs i descriure la nova situació que s'esdevenia.
En l'apunt de demà us adjuntem una de les propostes que suscitaren la parella d'escenes que hem reproduït en aquest apunt.
_____________________________________________
Escena muntada a partir de la paròdia de les escenes de "la dutxa" de Psicosi i del camarot dels germans Marx d'Una nit a l'òpera.
INTERIOR BANY – A POQUETA NIT
ELLA, entra al bany i s'assegura primer que no hi ha ningú darrere de la cortina de la banyera; després mira la porta i observa que l’ha deixada ben tancada. Es tranquil·litza; es trau el barnús i obre l’aixeta de la dutxa. S’escolta el soroll de l’aigua al temps que veiem com li banya la cara en un PRIMER PLA. De sobte, sonen PASSOS però el soroll de l’aigua no li’ls deixa escoltar. ELL obre sigil·losament la cortina pel cantó que ella no pot veure, es trau el barnús, entra dins la banyera i li suggereix...
ELL (murmurant) - Em moria de ganes per estar sol amb tu.
ELLA (esglaiada inicialment i enutjada en reconéixer-lo) - Fava, m’has espantat! Que no saps que encara no se m’ha passat l’ensurt del robatori!
ELL (insinuant) - Vine i te’l traure de seguida, amor!
Mentre s’abracen, de nou escoltem passos; són els BESSONS que aguaiten per un costat de la banyera. Els pares ni s’han adonat que estaven allí.
BESSONS - Hola!
BESSÓ 2 - Pare, tenim por; no volem estar sols. Podem entrar?
En PRIMER PLA la cara de sorpresa d’ELL.
ELL (rabiüt) - No.
ELLA (condescendent) - No sigues cruel. Lleveu-vos el barnús i passeu.
Els BESSONS entren a la banyera i els costa un poc trobar lloc. Un soroll incomoda la família. S’obre la porta del bany. Posen cara de terror.
ELLA (als bessons) - Vos heu deixat la porta de casa oberta?
VEÏNES (riuen nerviosament) - Tranquils, està tot ben tancat! Som nosaltres.
ELL més que sorprés mira per un costat de la cortina i veu les VEÏNES, unes senyores grans i amb la cara molt dura que li mostren somrient la clau que tenien en sa casa per si algun dia es quedaven els xiquets al carrer.
VEÏNA 1 (molt decidida, mentre es trau la tovallola i la penja) - Se’ns ha acabat l’aigua calenta i no hem pogut acabar de dutxar-nos a casa. Amb el vostre permís...
VEÏNA 2 (irònica) - Ai, ai, ai; temíeu que un altre lladre vos haguera entrat. Veritat?
Es queden els quatre amb cara de gran sorpresa, al temps que elles entren per l’altre costat de la cortina donant-los les gràcies. ELL no sap què dir.
ELL - Eh?
ELL es grata el cap i una PANORÀMICA mostra el detall dels caps de tots els adults presents dins de la banyera i ens mostra la gran dificultat que ja comencen a tenir.
VEÏNA 2 - Em passes el sabó, per favor?
ELLA (realment molesta) - L’hagueren pogut portar de sa casa. No?
VEÏNA 1 - Ai, filleta. Si no tenim ni pa pipes... (amb tota la tranquil·litat del món.) Passa’m la manegueta, per favor!
ELL - També? Açò és el colmo!
BESSÓ 1 - Mare, agafa’m al braç que no m’agrada l'olor que fa!
VEÏNA 2 - Perdó fillet. Tinc el ventre un poquet solt.
BESSÓ 2 -Pare, a mi també, que estes dones no em deixen arribar ni a la barana de la banyera.
Mentre la família al complet es tapa el nas i posa cara d'ois, se sent que ALGÚ obre novament la porta del bany. Sona una música de tensió al temps que veiem projectada en la paret una ombra de persona que porta a la mà un gran ganivet de cuina.
TOTS (molt desesperats) - No cap ningú més!!! Torna més tard!!
Publicat el dia 23 d'abril amb motiu del Dia del llibre.JPG)
