Ens ha deixat un home de teatre, una persona generosa, un extraordinari mestre: Josep Lluís Sirera

El catedràtic de la Universitat de València, crític i autor teatral Josep Lluís Sirera morí ahir als 61 anys d’edat.

Josep Lluís Sirera va ser un dels autors destacats en el món del teatre des de la transició, tant per la seua creativitat com pels estudis que ens ha deixat. Junt amb el seu germà Rodolf, va publicar diversos texts teatrals que també han sigut representats. Josep Lluís ha estat una de les figures destacades de la Universitat de València, on va arribar a ser vicerector de cultura i director del servei de biblioteques.

Generacions de valencians han passat per les seues classes de literatura a la Facultat de Filologia i en poden donar testimoni de la bonhomia i de l'abast de coneixements que aportava tant en les classes com en la direcció dels treballs d'investigació.

El seu treball, de vegades callat, és la mostra de la seua generositat que, molt sovint i de manera desinteressada, aportà llum a molts projectes teatrals de la ciutat de València.

Hem perdut un intel·lectual i un dramaturg importants per a la nostra cultura.

DEP

La notícia en la premsa:

- Levante-EMV
- Ara.cat
- Centro de Documentación Teatral
- La Veu
- Encuentros digitales de RTVE.es

'Als amics de tristor' de Maria Beneyto

'Als amics de tristor' és un poema de Maria Beneyto publicat en el llibre Després de soterrada la tendresa, un text editat per l'editorial Bromera l'any 1993. Eva Dénia ens parla breument del llibre i de la tria en un apunt publicat amb motiu de la preparació del disc "Quan abril era abril".

Als amics de tristor

Als amics de tristor, però, els diria
que l’au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda

per a cercar d’una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.

Us recomane el sol i l’específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l’escaient temperatura.

I, en cohort xicotet, la frase feta:
“Encara queda sol en la torreta”

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

Ho promou: Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)

Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.

MA N I F E S T

Estem assistint amb indignació a l'augment de casos de discriminació lingüística al llarg del País Valencià. Aquests casos constitueixen no només una manca de consideració i de respecte sinó sobretot una greu vulneració de la legalitat vigent cap a la llengua pròpia i oficial del poble valencià.

L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:

1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.

2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.

3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.

4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.

5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.

6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.

7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.

8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.

València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)

'L'amor als infants', exposició infantil

Lluny de les TIC, però compartint la creativitat que exigeix qualsevol activitat formativa de caràcter lúdic: reciclar materials, descobrir altres formes de celebrar les vacances, mirar la vida des de la igualtat de gèneres i des de la consciència que suposa educar en valors les persones i, especialment, les més joves.

"L'amor als infants" és una exposició, de la qual en són comissaris Cristina Escrivà i Francesc Piera. També s'exposa l'obra de reciclatge de materials plàstics de Juanito Maraca. S'inaugura demà dia tres de desembre a les 19, 00h. a la Societat Coral el Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 de València).

Es tracta de la primera activitat de la Setmana de la Infància, una activitat inspirada en la setmana que es va organitzar pel govern de la República l'any 1937 a la ciutat de València. La celebració tindrà lloc amb motiu de les vacances escolars de final de trimestre i té previst eixir també al carrer amb una cavalcada lúdica diferent.

L'objectiu fonamental de la Setmana i de l'Exposició ha estat generar il·lusió entre els xiquets i les xiquetes, desenvolupar la seua creativitat i educar-los en valors. Per això el que hi trobareu us sorprendrà per la simplicitat dels materials i la gràcia de les formes, la informació bàsica sobre els objectes exposats i, sobretot, perquè us descobrirà una de les iniciatives que tingueren lloc en un moment de la nostra història més recent i perquè fou una manifestació del progrés que, lamentablement, quedà truncat.

Podeu baixar-vos el programa i la informació de la guia didàctica des del web del Micalet.

http://xn--setmana%20de%20la%20infncia%202015_16-58c.pdf/

 

   

  

  

 

  

Fotos: Víctor Benavides Escrivà

Els dialectes el català

La llengua estàndard és com una orquestra que necessita de totes les varietats dialectals (instruments) per a interpretar bé una partitura. La seua harmonia depén de l’ajust de cada varietat; quan les deficiències (interferències lingüístiques) d'un dels seus intèrprets (dialectes) són grans, la seua audició pot condicionar el resultat de tot el conjunt (l'ús de la llengua estàndard). Així que conéixer la llengua pròpia i les varietats veïnes ens resulta sempre pràctic per aconseguir la millor interpretació de la partitura musical (lingüística). Segons amb qui ens comuniquem, el tema que tractem i el context on es produeix la comunicació podrem fer millor ús del registre apropiat si el nostre coneixement sobre la llengua és suficient. A major coneixement, major destresa en la interpretació.

Mireu-vos el vídeo de "Las bodas de Luis Alonso” que fa Lucero Tena i veureu com, per contra, quan la riquesa d’un dels instruments és interpretat amb mestria la resta pareixen seguir-li l’alè. Igualment ens pot passar amb la parla i l’escriptura, si els mitjans de comunicació mantenen una interpretació sublim, la resta dels parlants ens deixem influir per la correcció i mestria dels exemples.



PRÀCTIQUES

1. Mira't el vídeo "Compraré peres" i digues d'on és cadascuna de les persones que hi apareixen. Després, assenyala quins són els principals dialectes del català.



2. Al bloc de l'IES Francesc Badia podeu repassar algunes característiques de les variants dialectals que ja estudiàreu en el tema 1. Rafael Julià hi proposa fer un passeig per cançons i texts orals que us permetran realitzar un repàs sobre els continguts de dialectologia. Anoteu alguna de les característiques que més us criden l'atenció en cadascun dels documents.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, el 10 de febrer de 2009. El País)

Amb posterioritat

'En defensa de l'escriptora Núria Cadenes'

El passat divendres es va fer el lliurament dels darrers 'Porrots d'Honor' dins la Setmana de les Lletres Valencianes de Silla. En aquesta ocasió, sense massa preciosisme, l'acte centrà el lliurament en la força de la paraula tant de temps callada per a les persones com Carmen Valero que Josep Antich ens rescata de l'oblit a través dels seus articles i publicacions; fins i tot quan, durant l'acompanyament musical, la paraula deixà pas a la veu de la guitarra, la lletra de la cançó d'Ovidi Montllor estava ben implícita.

Els regidors que entregaren els premis locals s'encarregaren de destacar els mèrits dels premiats i donar a conéixer els motius que havien tingut en compte en atorgar el reconeixement.

Valentín Mateos lliurà el guardó al mèrit cultural a l'actual cronista de Silla, Josep Antich i Brocal, per la seua trajectòria en la investigació i divulgació de la història del poble; Felipe García, el de l'activitat esportiva al Club Piragüisme Silla com a reconeixement per l'esforç del club i pels èxits aconseguits en els darrers anys; Raquel Sánchez, el de caràcter Cívic a la mestra Carmen Valero, atorgat amb caràcter pòstum per ser una intel·lectual i lluitadora que des de l'escola alçà la veu per reclamar la igualtat de formació per a xiquets i xiquetes, motiu que li costaria ser retirada del magisteri.

El Porrot de les Lletres Valencianes l'arreplegava Joan Francesc Mira per la magnífica contribució a la literatura feta en valencià. La lloa, brillant, intel·ligent i lúdica, al premiat va córrer a càrrec de l'escriptora Núria Cadenes. Però sembla que alguns periodistes, en compte d'atendre les paraules apropiades a un acte de rellevància cultural segueixen vivint en el passat més ranci i amarg del poble valencià, aquell que, a força de titulars gens afortunats, ens allunya del Coneixement i de la Cultura amb majúscules; és a dir ens allunya de la xafarderia més inexacta i rància.

Tenia escrites unes paraules en defensa de Núria (encara que sé que ella no les necessita perquè està molt per damunt de les paraules d'un periodista 'roín'), però m'he trobat amb l'alegria de l'article que Josep Antich, el premi al mèrit cultural d'enguany; un text que ha publicat a El Punt+Avui. Com les trobe tan encertades i les compartisc tan plenament, m'he permés el luxe de substituir les que havia escrit perquè us informàreu millor i no entràreu en polèmiques estèrils en les xarxes socials.

En defensa de l'escriptora Núria Cadenes

"Els amants" de Vicent Andrés Estellés, millor poema musicat

El jurat del certamen Terra i Cultura ha atorgat el premi al millor poema musicat a Els amants, inclòs al llibre-disc Estellés Infinit, de Bertomeu.

Després de 7 d'Estellés, en Estellés Infinit Bertomeu torna a fer una selecció d'alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés i fer música amb les seues lletres. En aquesta ocasió ha elegit: 'Els amants', 'Goig del carrer' i 'Per la dignitat del País', 'He respectat en tu totes les dones', 'No he desitjat mai', 'Els dies', 'Flor de taronger' i 'Foscos amants'.

A la revista Enderrock fan una crònica del lliurament del premi.