7 de febr. 2015

Temes de literatura: 15. Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca,1922-1992) ha estat un dels assagistes més prolífics i creatius del segle XX. Llicenciat en dret, de seguida comprengué que la seua veritable afició estava en l'escriptura (periodisme i literatura, especialment). Encara que literàriament s'inicià en la poesia (finals dels anys '40 i principi dels '50) amb la publicació de Sobre Narcís, Ales i mans, Tres poemes, Va morir tan bella, Terra en la boca i Escrit per al silenci, de seguida comprengué que el gènere se li quedava curt per al que pretenia dir i escollí l'assaig, molt més proper al periodisme i a les cròniques que ja havia començat a publicar en premsa. Per això, a partir de l'obra publicada des dels anys '60, començarem a entendre l'abast de l'intel·lectual,  la seua formació com a lector i el domini del gènere que tenia.

Interessat per la identitat col·lectiva del poble valencià, Fuster prescindeix del mite de les suposades arrels prehistòriques, iberes, romanes, visigodes o àrabs dels valencians actuals i se centra més en les arrels cristianes creades a partir de la data del seu naixement (1238); allò que li interessa especialment és la seua configuració com a  poble dins del nou marc nacional. (Nosaltres els valencians,1962).

Atret per la literatura, aborda l’estudi dels nostres clàssics (Sant Vicent, Ausiàs March, Roiç de Corella...) i també dels autors més contemporanis (Salvat Papasseit, Espriu, Pla, Estellés...). La seua profunda anàlisi mai no està exempta de rigor i crítica. (La poesia catalana fins a la Renaixença, 1954; La poesia catalana, 1956; Literatura catalana contemporània, 1972).

Preocupat per la realitat que l'envolta, els seus assaigs comporten una reflexió aguda i àcida sobre els temes més transcendentals o més insignificants, que preocupen els valencians: política, cultura, societat... (Judicis finals, 1960; Diccionari per a ociosos, 1964; Combustible per a falles, 1967; Consells, proverbis i insolències, 1968; El blau en la senyera, 1977; País Valencià, per què, 1982; Sagitari, 1984...)

L'abundant obra de Fuster va tenir una repercussió important entre els intel·lectuals de l'època i va influir sobre el treball d'alguns assagistes valencians. La seua prosa d'idees destaca:
- per la recerca d'un estil personal: senzill i entenedor, irònic i crític, provocador i irreverent en ocasions,
- per la utilització de diversos subgèneres: l'entrada de diccionari, el diari, la monografia, l'aforisme...,
- per la temàtica, d'investigació literària i històrica preferentment,
- per la preocupació sobre el futur dels valencians,
- per les aportacions culturals, ètiques i 'patriòtiques'...

Com bé ha dit el poeta i professor Jaume Pérez Muntaner ("El discurs de l'escriptor i el de l'intel·lectual", dins Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes): "... la significació de l'escriptor de Sueca ha estat no sols representativa sinó, sobretot, altament exemplar; representativa i exemplar al nostre país per als intel·lectuals del seu temps i per a tots els que han vingut després d'ell. Es tracta de l'exemplaritat d'un discurs intel·lectual bàsicament creatiu i creador que es vol independent per damunt de tot, amb la independència necessària per intervenir en tot allò que l'afecta no sols com a intel·lectual sinó també i sobretot com a persona i com a membre d'una societat."

L'estil de Fuster obliga el lector a la reflexió, per això, quan aquest no ho fa, es pot trobar davant uns arguments aparentment anecdòtics però que contenen una forta càrrega de profunditat. Fuster sap que l'estil és bàsic per fer-se llegidor i el cuida:
- intensifica l'expressivitat amb l'ús de les cometes i dels signes de puntuació,
- fa preguntes retòriques i apel·lacions al lector,
- empra modismes i expressions populars al costat de profundes reflexions a les quals vol traure'ls la solemnitat.
- s'implica en allò que diu i s'allunya de la falsa consciència que hom es pot fer de les coses i d'un mateix.

___________________________________________

Bé, com en temes anteriors, no pretenc ser exhaustiu i llevar-vos treball. Ara sou vosaltres els qui heu d'estudiar i acabar la redacció del tema.

Aprofiteu la informació dels enllaços que apareixen durant l'apunt i completeu el tema 15, Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.
El País Valenciano (Vídeo)

Ser Joan Fuster (Vídeo)

Joan Fuster i el valencianisme (Programa de ràdio)

Entrevistat per Montserrat Roig (Vídeo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada