24 de des. 2012

La pegatina: 'Aquí és Nadal i estic content'



La pegatina presenta 'Aquí és Nadal i estic content'



Els amics de les arts presenten el seu disc 'roulotte polar'

Els Amics de les Arts

          4-3-3

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria:
per la porta principal
entrar als annals de la Història...

I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat,
si la tàctica fa figa.

De porter, per parar els gols,
em posaré una cuirassa
per si d’entre naps i cols
va i m’enduc una carabassa.

I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents,
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.

Si les coses van mal dades
penso plantar l’autobús:
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts!

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Si us plau, poco picante
que no ho puc suportar.

I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames,
fan anar l’esquerra i la dreta
són els típics trencacames.

I de quatre, caixa o faixa,
un accent agironat.
Donaran joc les “V”
que m’esforço en remarcar?

Deixant-se caure a l’esquerra
pivot recuperador,
fixo la mirada al terra
si la cosa va a pitjor…

De mitja punta, fent boia,
una cita intertextual,
diré“M’agrada en Paul Auster,
és boníssim, tal i qual”.

I tota l’artilleria,
la concentraré al davant.
A l’esquerra el Martin Códax
provant d’evitar l’orsai.

Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Per a anar a fer amb tu
una copa em vull classificar.

D’extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta, i que les Taure
i els Aquari encaixem guai.

I de carrilers, per banda,
somriures adolescents
tan repetits, tan estudiats
tan entrenats digitalment.

Amb la meva gran jugada:
quatre notes a unisó,
et faig cometre una falta,
Dius: “Adoro els cantautors!”

Davanter centre amb olfacte
i amb arrencada explosiva
rematant centrada exacta,
si és que la centrada arriba…
Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu
és el millor que hi ha.
Olelé! Olalà! Demà hi ha la repesca
i ho provarem d’arreglar.

Si voleu escoltar alguna altra cançó de Els amics de les arts, cliqueu també ací

22 de des. 2012

Nadal, vers a vers: Guerau de Liost

POEMA DE NADAL


La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D'un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
El bou recula
poquet a poc.
- Decanta't, mula,
per fer-li lloc -
Oh meravella!
Penja una estrella
de l'embigat.
Les profecies
són aquests dies
Jesús és nat.
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2011. El país)

Informació sobre Guerau de Liost:

* Viquipèdia

* LletrA

* Enciclopèdia.cat

21 de des. 2012

Títols de crèdit: Amélie de Jean-Pierre Jeunet

Els títols de crèdit són textos que s'agreguen a les pel·lícules, programes de televisió o videojocs per llistar i acreditar els membres participants en un projecte i l'equip implicat en la seua producció. Alguns espectadors els consideren una part prescindible de la pel·lícula, és per això que els directors, perquè la gent s’hi fixe, se les han d’enginyar per mostrar-los de forma atractiva.

La pel·lícula de la qual he seleccionat els crèdits és Amélie (2001), dirigida per Jean-Pierre Jeunet. El grafisme es compon d'unes lletres que alternen els colors roig i groc al temps que, per la tipografia, transmeten una certa sensació de temps passat.

En aquesta ocasió el director ha triat barrejar els crèdits amb una part del relat que serveix per a presentar-nos al personatge principal. La pel·lícula comença amb una breu introducció feta per una veu en off acompanyada d'unes imatges que semblen vídeos casolans i mostren alguns aspectes de la vida de la jove Amélie. Són imatges relativament divertides en les quals veiem Amélie des que és procreada, durant el part i mentre juga, generalment sola, amb els personatges que ella mateixa porta pintats a la mà, a la barbeta... La música reforça la idea de passat i ens deixa una certa malenconia, la mateixa que recorre tot el resum. Al temps que es projecten les imatges, van apareixent les lletres, en ocasions alternant un fons groc o roig sobre el qual algú retoca, amb les mans, les lletres com si jugara amb elles a formar noms: els dels crèdits inicials.

Javier Escorcia

20 de des. 2012




A l'Hospital de Sant Joan de Déu s'ha pres una iniciativa per a recollir diners per a la planta 8a. És la planta d'oncologia infantil.

Si les tisorades en Sanitat han deixat moltes necessitats esperant-se a la cua, cal enginyar-se-les per poder recuperar una part dels diners que no els ingressen. Per ajudar aquests xiquets i les seues famílies, cada vegada que algú veu el vídeo els entren 5 cèntims d'euro. Coses de la publicitat que, de vegades, té aquestes jugades: afegir-se a una causa solidària al temps que promociona un producte comercial!

Encertada la causa i, sobretot, l'ajuda.

Recordeu-ho; per a col·laborar visiteu: http://www.youtube.com/watch?v=8WATgU5PduE&feature=youtu.be

19 de des. 2012

'Leonardo interactiu' en la Biblioteca Nacional

  

S'ha presentat un nou producte interactiu de la Biblioteca Nacional; es tracta d'un treball interessant sobre una obra de Leonardo da Vinci de la qual trobareu també un manual en el següent enllaç. Podeu veure la seua presentació en Youtube i entrar en el món virtual dels manuscrits Códice Madrid I.

Després de El Quijote, aquesta és la segona producció feta sobre el material de la Biblioteca Nacional, un material que ens permet acostar-nos de primera mà a les imatges dels llibres i a un contingut, de vegades inèdit per a molts lectors.

Felicitats per aquest treball que ens acosta el llibre i la cultura als usuaris de la xarxa.

17 de des. 2012

(Tema 15) "Ràpida teoria del porro" de Joan Fuster

(1962-2012) 50 anys de la publicació de




Raimon, en homenatge a Fuster, fa una lectura d'una selecció de textos de Joan Fuster. De tots, hem parat esment en un dels articles més irònics i divertits (temps: 11'57-14'47) del propi Fuster, publicat inicialment en la cartellera Què y donde, en la seua columna "Notes d'un desficiós". Posteriorment, alguns dels textos escrits per Fuster en l'esmentada revista serien publicats en un llibre que es publicà amb el mateix títol de la columna, Notes d'un desficiós, amb un pròleg de Vicent Ventura (València, Almudín, 1980); el text també ha estat antologat en diverses ocasions (Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians. A cura de Josep A. Fluixà i A. Martínez. Alzira, Bromera, 1991). La càrrega irònica de l'autor de Sueca és evident; no sabem si aquesta mateixa ironia, compartida en moltes ocasions pel cantant de Xàtiva, és la que ha portat Raimon al lapsus en llegir una de les paraules del text; un fet que podria evidenciar el que, unes línies més avall, en diu Fuster: "Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més" [referint-se a un nou complex]. "O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral".


____________________________________________

RÀPIDA TEORIA DEL PORRO


Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l'"herba" o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi. És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa. I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no, ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud. I fa bonic. Però és evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu, però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La meua conclusió és que la droga no es l'ingredient, sinó la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que progressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'excusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més. O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la "sexualitat oral". La porreria pobra s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto! ¡I per molts anys!

Agost, 1979
De Notes d'un desficiós



El text ha estat tret del web Imatge.org, un espai interessant on trobereu un conjunt de textos per al comentari.

Temes de literatura de segon de batxillerat

(Exercici en grups de quatre persones)

A continuació teniu diferents temes que hi ha penjats a la xarxa en diversos webs, llig-te'ls i valora'ls: digues quin et sembla més apropiat per a l'aprenentage que has de fer i si algun d'ells conté alguna errada o està curt d'informació. Justifica sempre la teua resposta amb exemples i tingues en compte el títol del tema.
Tema 15 Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.

- La serp blanca
- IES Jaume I
- Faustilit
- 2blasbat
- Suport
- Josep Vañó
- Cèsar - Lletraferit
Departament de filologia STJ Vedat
- Gloria Gómez Montllor

13 de des. 2012

Bones notícies del Suprem

Després de tant de temps de lluita perquè al P.V. es puguera veure TV3, el Govern valencià va tancar els repetidors que permetien l'emissió de TV3 a casa nostra i va imposar unes multes astronòmiques a l'entitat Acció Cultural, pròpietària dels repetidors que permetien que el senyal televisiu arribara a cals valencians; hui el Suprem dóna la raó a Acció Cultural i a tots els qui han lluitat perquè una certa llibertat d'elecció de canal de televisió en la nostra llengua fora possible.




Llegiu les notícies i la informació en difertents mitjans i en la web de la pròpia entitat que ha coordinat la campanya de protestes i el recurs davant del Tribunal Suprem.

El Suprem dóna la raó a Acció Cultural

En primer lloc, el Tribunal Suprem confirma el que la nostra entitat sempre havia afirmat: que el Govern valencià mai no ha tingut autoritat per a sancionar-nos. Tal com diu la sentència...



“La asociació sancionada no asumía las funciones propias de un ‘operador audiovisual’, siendo un mero retransmisor, sin más, de los programas televisivos del verdadero operador público.






Bufetada judicial al govern valencià pel tancament de TV3

El Suprem espanyol accepta el recurs d'ACPV i diu que el consell no pot prohibir les emissions ni sancionar l'entitat






El Suprem tomba la prohibició d'emetre TV3 al País Valencià


Deixa sense efecte la sanció de 300.000 euros imposada pel govern valencià a ACPV. Entén que la Generalitat no tenia competència per clausurar els repetidors de l'entitat


Butlletí electrònic d'Acció Cultural

12 de des. 2012

The God (2003) de Konstantin Bronzit

ACTIVITAT

1.Escriu unes lìnies per contar què fas quan una mosca es posa molt pesada i no para de molestar-te.


2. Ara, mira't el curt següent i digues si et sents identificat amb el personatge i per què.


The God (Brozhestvo) (2003) és un curt rus d'animació del director Konstantin Bronzit.

11 de des. 2012

La Pel·li del Raval, un projecte interessant

L'Associació Paso a Paso porta endavant un projecte comunitari "La Peli del Raval", un experiment intercultural i comunitari, que recull històries o simplement situacions i les explica mitjançant un missatge audiovisual. El Taller de creació de guió de "La Peli" ha estat realitzat per integrants de l'Associació Paso a Paso en el Casal Jove Atlas. En ell han participat joves integrants del casal, veïns del barri i d'altres associacions. Les persones que hi han participat tenien per objectiu trencar amb les xafarderies, amb les falses creences i els remors, per això s'han atrevit a contar la seua història des d'un punt de vista un tant irònic. L'argument es fonamenta en 12 remors sobre la immigració i els integrants del taller han pogut expressar les seues anècdotes i inquietuds, element que es convertí en el detonant del treball, un projecte cooperatiu i de conjunt. Amb "La Peli" s'intenta transmetre un missatge clar: "tots els éssers humans tenim les mateixes necessitats bàsiques i això ens fa iguals; per a poder conviure és indispensable el respecte".

No podem demanar només als emigrants que s'integren i s'adapten als nostres costums; cal revisar les normes de convivència perquè l'adaptació només serà útil quan siga realment de tots i amb les aportacions positives de cada persona de la comunitat.



Make in off

Altres documentals fotografien el Raval de Barcelona però ho fan des d'una altres perspectiva, per exemple el documental de Carlos Callero Raval. La alegria del barrio.

10 de des. 2012

El DCVB i l'animació: 'Day and nigth', un joc de contraris

ANTÍTESI f., neol.: cast. antítesis.
|| 1. Oposició de dues idees.
|| 2. Cosa diametralment contrària d'una altra. Descobreix tot el seu pensament quan sospita que la pau a què aspira és compatible amb la seva antítesi, Pla Rus. 173.
Fon.:
 antítəzi (Barc., Palma); antítesi (Val.).
Etim.:
 pres del gr. αντιθεσις, mat. sign.

DCBV. Diccionari català, valencià, balear. (Palma de Mallorca, 1962)


Obra iniciada per MN. ANTONI M. ALCOVER I FRANCESC DE B. MOLL
Enguany s'han complit 50 anys de la publicació de la primera edició del Diccionari Català, valencià, balear (1962). L'obra va ser encetada per mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i comptà amb multitud de col·laboradors; entre els quals hi hagué Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès.

L'amic Jesús Bernat Agut i els seus alumnes ens ho recorden des de fa dies amb les seues interessants composicions fotogràfiques publicades en el bloc Imatgies. Felicitats!


Day and nigth (2010) és un curt d'animació de la factoria Pixar, dirigit per Teddy Newton, amb música de Michael Giacchino, que us divertirà i mostrarà els contrastos i les proximitats entre el dia i la nit. Dos personatges descobreixen a l'espectador com és el seu interior i ens van deixant accions que es poden contemplar per la nit o pel dia.



Després d'haver vist el curt, anoteu, al vostre quadern, les diferents accions que apareixen al curtmetratge, descriviu-les breument i diferencieu entre les que es fan habitualment per la nit i les que es fan durant el dia.

Per acabar, assenyaleu almenys tres accions que siguen antitètiques i indiqueu quina de les dues accepcions del DCVB exemplifiquen.

6 de des. 2012

Què fem contra la proposta de llei del ministre Wert?

- Podem creuar-nos de braços i esperar a que aquest gol puge al marcador i els done la llibertat de moviments necessària perquè l'escola privada puga decidir ideari i model de llengua sense cap entrebanc, mentre l'escola pública segueix rebent noves retallades.

-Podem informar-nos i crear una opinió crítica enfront del que es publica o es diu en la xarxa, en le carrer, en el café... 'El poder de Wert' El país


- Podem oposar-nos, com ja ho fan alguns`polçitics, entitats o governs autonòmics que no compateixen la proposta de llei.

'L'oposició carrega contra la reforma Wert' ElpuntAvui+

'Escola considera la reforma de Wert un ataque al valenciano' El país
'Catalunya y Euskadi se rebelan contra la reforma educativa de Wert' Publico.es

'Pañella: “La contrareforma de Wert és més pròpia del ‘Movimiento’ que d’un estat plurinacional i democràtic”' Compromís


- Podem signar individualment o com a col·lectiu algun dels ecrits que funcionen en la xarxa contra la llei.

STOP LLEI WERT!



- Podem donar suport a una campanya per poder cofinançar el projecte d'edició d'un vídeo. Ajuda a difondre la campanya Stop llei Wert.


- Podem contribuir a la difusió de la campanya de Ciutadan@s per l'educació pública amb ressò estatal contra la llei. Yoestudieenlapublica
o en Vídeos


- Podem eixir de nou al carrer amb totes les nostres forces el proper 15 de desembre. Per més motius encara, diguem no a la llei WERT!



'La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca mobilitzacions contra la LOMQE els dies 13 i 15 de desembre' CCOO





En Valencià: llengua i imatge



Cinema d'animació i publicitat

En publicitat, com en cinema, contar bé la història i relatar els fets de manera que la sorpresa final siga efectiva és fonamental. És per això que l'organització de la trama ha de ser precisa i la utilització dels elements que li donen forma (paraula, imatge, so, música) ha de servir per a potenciar tots els efectes necessaris.

L'anunci del que hui us parlem té els ingredients necessaris per a atraure el receptor: íntriga, humor, efectes especials, animació, bona música, muntatge encertat i un argument senzill i sorprenent alhora.

Una melodia terrorífica i unes lletres que s'esvaeixen entre uns núvols que anuncien tronada donen pas a una nadala cantada amb timidesa per una protagonista que recorda altres temps de felicitat i joc, quan el monstre de la llar no era tan efectiu. Per la cançó i els titulars de premsa deduïm que es tracta de l'última nit, potser una nit de Nadal. La timidesa amb què la titella canta és, potser, fruit de la seua joventut o de la por. D'entrada, pensem més aviat en una nit de pau. Però de seguida es manifesta el present i amb ell la possible alegria del cant es barreja amb la temor i el terror observat per les protagonistes de l'anunci.

Si analitzem l'anunci des del punt de vista del missatge que s'adreça al possible comprador, podem contemplar com, per una banda, hi ha la pau, l'optimisme de la partitura musical que s'associa a deixar ben neta la llar, sense peluses. I per una altra hi ha el terror que desperta la potencia d'aquell aparell i la música i els rètols que manifesten la seua eficàcia. El publicista intenta entretenir, sorprendre el receptor amb una història que té present el punt de vista d'unes protagonistes que, amb els seus crits, les curses i la seua desaparició davant d'un monstre que les engull una a una, potencien un cert clima de pel·lícula de terror. Del contrast en ve la ironia que desperta un cert somriure en contemplar el robot terrorífic, que no és més que un potent aparell electrònic, un electrodomèstic que, a la llum del dia, té un aspecte agradós i un caminar intel·ligent.
R. A. L.

5 de des. 2012

Una escola per a uns quants o una escola per a tots?

Educar va més enllà d'ensinistrar.

Quan deixarà de fer-se tant insistent en les lleis educatives la ideologia d'uns quants perquè el treball de tantes persones no torne a ser debades?

Per què l'educació torna a ser moneda de canvi i no es producte d'un pacte d'estat, estable i durador, on participen tots els estaments implicats i tots els partits representats en el Congrés?

Quan s'entendrà l'educació com una inversió de futur i no com un producte mercantilista del que s'esperen beneficis immediats?

Quan no es respecta la riquesa cultural i les diverses llengües d'un país, no es provoca un genocidi cultural?

Com hi ha opinions molt interessants sobre el debat i la proposta del ministre, us deixe amb algunes de les seues reflexions.

"L'AELC dóna suport a les mobilitzacions en defensa de l'escola catalana" Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

"Com ataca Wert la immersió lingüística?" Vilaweb



Altres opinions:

Vicent Moreno: "El pla Wert liquida la immersió" Vilaweb

Crida de Som escola a la mobilització per la llengua Vilaweb

Joan Solà: "La paraula"

Opinió d'Iñaki Gabilongo El país

3 de des. 2012

Publicitat i famosos

Actualment, les campanyes de publicitat on la imatge està centrada exclusivament en la lletra impresa són poc habituals. El negoci de la publicitat està lligat al món audiovisual i busca atraure el comprador mitjançant la paraula oral (dir o cantar l'eslògan) i la imatge en moviment. El grafisme s'empra com un reforç de la fotografia.

És per això que, entre les moltes estratègies, se sol utilitzar com a reclam l'aparició de personatges famosos o populars: actors i actrius de cine, presentadors de televisió, esportistes... Els famosos passen a ser l'estrella de la marca i cobren contractes milionaris per representar-la allà on van. La seua actuació no sempre està justificada, però el cost del producte que comprem s'eleva, es multiplica, o això espera la marca, en funció de les despeses astronòmiques que generen els acords comercials amb aquestos caríssims reclams.

Observeu els anuncis que us enllacem a continuació i digueu si està justificada l'aparició dels famosos que presenten el producte.

- Dolce & Gavanna 2012

- Elnett

- Pepsi

- Freixenet

- Caser

- Chanel nº 5


Aleshores, quin paper juguen aquestes persones? Per què les empreses els contracten? Potser és que els consumidors ens deixem embolicar dia a dia i per això les marques ho veuen com un negoci. Potser els consumidors no fem prou força perquè les coses canvien, perquè les marques baixen els preus i generen un mercat molt més racional i equilibrat.

Creus que la seua aparició es produeix perquè són grans consumidors de la marca i, per tant, coneixedors del producte que anuncien? O tal vegada perquè són tan bons actors que abarateixen el producte filmat? Potser perquè nosaltres, com a consumidors, volem identificar-nos amb el que simbolitzen o amb la manera en què viuen i, per car que siga, ens conformem amb la possessió d'un dels seus productes?

En algunes ocasions són grans professionals, reconeguts en el seu ofici, i donen molt bé en pantalla, la qual cosa facilita el treball del director i de l'equip de producció de l'anunci. En altres, la marca necessitava un canvi de trajectòria publicitària i ells són els que la materialitzen perquè el seu nom és més popular que el de la pròpia marca que representen.

Repassa els anuncis anteriors i tracta de buscar una raó objectiva de per què apareixen els famosos.

Per exemple, Brad Pitt ha posat la seua imatge en una de les marques de cosmètics i perfums més sofisticades de París. Per primera vegada un home anuncia aquest producte per a dones i aquest fet genera molta publicitat indirecta a través dels escrits en premsa: el fet ha estat notícia. Les campanyes anteriors sempre les havien protagonitzat dones tan espectaculars i famoses com Marilyn, Keira Knightley, Carole Bouquet, Catherine Deneuve, Audrey Tatou, Nicole Kidman... Ara és ell, un famós actor de Hollywood, qui, pel mòdic preu de quasi un milió d'euros, ha cedit la seua imatge, ens ha impressionat amb la seua veu directa, dialogant amb el perfum o amb la dona que el pot portar, i pretén convéncer-nos de manera pausada i sensual que Chanel nº 5, un perfum que deu costar en el mercat entre 35 i 115 euros de mitjana (segons format), és "ineludible".

Quantes caixes de perfum s'han de vendre per a recuperar una inversió tan gran? O millor encara, quins guanys li ha suposat a la marca que continue parlant-se dels seus perfums i es compren malgrat el seu preu elevat?



Ara que s'acosta Nadal, l'època en què més es consumeix i de forma més embogida, toca ser més reflexius que mai i fer front a la crisi, i als qui ens l'han generada, amb un consum més racional. També les multinacionals tenen molt a dir amb els canvis del model de consum i de valors que s'han produït al llarg de les últimes dècades en el món occidental.