22 de des. 2018

Per Nadal, un pas de pardal

Si, d'entrada, ja esteu enfitats de les festes nadalenques, us aconselle el darrer poemari d'Àngel Casas ¿Nadal? No, gràcies, editat el novembre del 2018 per Quaderns Crema.






I si sou dels qui us estimeu la poesia i el Nadal, també! I per què no? Segur que us divertirà i us farà pensar sobre els excessos de les festes amb què acomiadem l'any i en comencem un de nou.

Us deixe un poema com un tast

LAMENT DEL CAPVESPRE
(DEL DIA DE NADAL)




Vençut en el sofà, escabellat,

el cap volta i revolta, embriagat,

ressonen les nadales, rebregat,

s'esbussen els budells, bicarbonat.



Efluvis de Nadal, esmaperdut,

esberlen el cervell, estic fotut,

cada any és el mateix, llei de l'embut,

malson d'àngels que volen, tururut.



Jo juro per ma vida, penedit,

que no repetiré l'àpat maleït,

detesto el xampany semi, malparit,

i els polvorons que encara no he paït.



El ventre em rebenta els pantalons,

vull vomitar i no trec ni rosegons.

Per fer baixar la teca i els torrons

demà ens cruspirem els canelons.



____________________________



Que tingueu un just, saludable i bon Nadal i que tots desitjos i propòsits que us feu per al 2019 es facen realitat.


Però poseu voluntat i aneu en compte amb les fartades!



Trobareu altres poemes en les etiqueta Nadal del bloc.