3 de set. 2020

Museu del Cinema de Girona: activitats

 Ens arriba informació sobre les propostes educatives d'enguany al Museu del Cinema. Us adjuntem l'escrit per si fora del vostre interés.


Propostes educatives pel curs 2020-2021
 

servei educatiu del Museu del Cinema



Sabem que aquest inici de curs no està essent fàcil i des del Museu del Cinema us volem proposar recursos per donar-vos un cop de mà en la pràctica docent.

 Com que no sabem si podrem fer tallers i vistes presencialment al museu, hem preparat una sèrie d'activitats per poder venir a l'aula, respectant totes les mesures de prevenció sanitàries, per descobrir-vos el llenguatge audiovisual i els espectacles que van fer possible el Cinema. 

 A més, si voleu fer projectes educatius relacionats amb el món del cinema podeu consultar el nou apartat de recursos per al professorat de la web del museu.

El museu està obert per vosaltres i la nostra oferta educativa presencial segueix activa, també seguint totes les mesures de prevenció sanitàries, permetent descobrir i comprendre millor el moment en el qual vivim, en què la comunicació audiovisual és la gran protagonista.


Per a qualsevol informació o reserves no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres a través de: educacio@museudelcinema.cat o trucant al 972 412 777.
 A la web podeu consultar la resta d'activitats del Museu del Cinema

5 d’abr. 2020

El zoòtrop


 El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens descriu la joguina així: "zoòtrop, m. JOCS Joguet en forma de caixa cilíndrica, giratòria, amb una sèrie de figures col·locades en el seu interior que es contemplen a través dels clevills fets en les parets" de la caixa.

Seguint la sèrie de l'entrada del blog anterior, aquesta setmana el Museu del Cinema de Girona ens proposa construir-ne. Us animeu?

 És tracta d'un dels aparells més populars durant el segle XIX que permet simular el moviment d'una sèrie de dibuixos que reflecteixen les seues diverses fases. Aquesta joguina òptica, precursora del cinema, ens permet generar la sensació de moviment d'imatges que formen una mateixa seqüència quan fem girar ràpid el tambor de l’aparell i mirem a través de les finestretes qui hi ha a la seua paret. La sensació de moviment es produeix perquè el nostre cervell no té temps per a separar les imatges una a una i reconstrueix mentalment el que seria la seqüència lògica d'aquell moviment. Per exemple: el bot d'una granota, el galop d'un cavall, el vol d'una gavina, la flor que s'obri, el peix que pica l'ham, el ball d'una persona o d'una parella, el globus que esclata en punxar-lo amb l'agulla, la pilota que vola cap a la cistella...  No poseu límits a la imaginació i proveu a dibuixar les tires que us animarà el zoòtrop.

  Les explicacions sobre el funcionament i les instruccions per a reproduir un d'aquests aparells les trobareu en el pdf del següent enllaç.






29 de març 2020

El taumàtrop

En la secció d'Educació del Museu del Cinema de Girona trobareu una proposta interessant que ens ajuda a entendre la preocupació existent en  la societat del segle XIX per reproduir imatges en moviment. En ella ens proposen construir alguns dels aparells òptics que van ser precursors del cinematògraf. Aquesta setmana ens proposen construir un taumàtrop.

El taumàtrop és un dels aparells precursors del cinema, inventat a la Gran Bretanya cap al 1825. Es tracta d'un "joguet òptic consistent en un disc amb un dibuix diferent en cada cara en què es representen dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que quan es fa girar ràpidament les imatges de cadascuna de les cares se superposen i es pot veure l'escena sencera". (Definició extreta del portal de terminologia valencià)

Al llarg del segle XIX van ser molts els joguets que es difongueren per crear la sensació de moviment de les figures estàtiques. Inicialment, es tractava d'experiments científics que després es convertiren en jocs per a les famílies.




27 de març 2020

Temes de literatura: Vicent Andrés Estellés

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià amb major transcendència en la poesia catalana del segle XX. Dedicat al periodisme, la seua obra no arribà als lectors fins als anys setanta, tot i que el 1953 publicà Ciutat a cau d'orella; el 1956, La nit i el 1958, Donzell amarg.
Amb la publicació Primera audició (1970) i L'inventari clementLletres de canvi, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys (1971) li arribà l'èxit de públic i editorial. serà un moment en què moltes de les obres que havien estat escrites anteriorment veurien la llum. El 1972 es publicà el primer volum de deu de la seua obra completa, Recomane tenebres, i, ja mort, el 1996 es publicarà el Mural del País Valencià on el poeta canta els pobles, paratges i ciutats valencians i personatges històrics.


A continuació trobareu més informació per completar el vostre tema a partir dels apunts presos a classe i dels enllaços d'aquesta entrada del blog.

Per ampliar informació:

- La serp blanca d'Enric Iborra
* (Tema 7)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (1)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (i 2)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: un mapa de la ciutat de València
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Dues cançons per al Llibre de meravelles d'Estellés
Llibre de meravelles (una tria)
La difusió d'una veu poètica valenciana de Vicent Salvador (Lletra UOC)
- La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta (Acadèmia Valenciana de la Llegua)
- Música de poetes (UOC)
- Vicent Andrés Estellés (AELC)
- Fundació Vicent Andrés Estellés
- Vicent Andrés Estellés de Hans Ingo Radatz
- Selecció de poemes (Mag Poesia)
- Un entre tants: Vicent Andrés Estellés
- Poesia catalana online
- Selecció de poesia catalana
- Poesia catalana d’ahir i d’avui (Eduard J. Verger)
- Poesia en català clàssica i contemporània

En aquest mateix blog

De poemes i gravats
Cronista de records i d'esperances
- El ressò mediàtic de la festa

Audiovisuals

- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Josep Maria Espinàs al programa Identitats de TV3
- Poeta de meravelles
- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Montserrat Roig
- Ovidi Montllor diu 'Coral romput'

Bibliografia

Apunt recuperat. Publicat el febrer del 2015.

21 d’oct. 2019

Per a Tots Sants, monstres valencians

Aquests dies, el Museu Valencià d'Etnografia ha tornat a muntar l'exposició 'Espanta la por' per recuperar els personatges d'algunes llegendes i rondalles valencianes i també els "monstres" de les històries populars sobre la por que es contaven a la porta del carrer a l'estiu i al caliu de la llar en hivern.



Al País Valencià l'1 de novembre se celebra tradicionalment la festa dels difunts o Dia de Tots Sants. En la nit de l'1 al 2 de novembre (Dia d'Ànimes), per motius sentimentals o religiosos, es posava una llumeneta (mineta o animeta en dèiem) per cada familiar mort; el motiu (ens deien) era orientar cap a la llum les seues ànimes que ens venien a visitar com havíem fet els vius el dia anterior en anar al cementeri. A mi, de menut, sempre em causava molt de respecte aquella resplendor nocturna i em costava dormir-me molt més que els altres dies.


Fa un parell de cursos, els alumnes de l'IES Lluís Vives de València van elaborar el Projecte Monstruari centrat en aquest mateix tema. El resum del treball es pot contemplar en un web on trobareu històries i il·lustracions dels mostres fetes pels propis alumnes. També podeu contemplar la pel·lícula d'animació que es va elaborar com a resum final. 


El cantautor Dani Miquel també va editar, poc abans, un disc amb cançons com La Maria no té por Jo no tinc por dedicades al tema dels monstres valencians per desmitificar el tema de la por entre els més menuts.


A les xarxes socials també es va fer una campanya amb el hastag #PerTotsSantsMonstresValencians per difondre els Espantacriatures valencians en un intent més de recuperar l'imaginari col·lectiu valencià de la por i amb ell les paraules de la nostra llengua.

No han estat els únics que han inclòs en les seues creacions els personatges de l'imaginari valencià sobre la por. L’any 2010, a la facultat de BBAA Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar aquest curtmetratge d’animació realitzat per a l’assignatura de Projectes 2 (dibuix-animació).





I per anar acabant, ací teniu també la cançó de 'L'home del sac', lletra i música de Lluïsa Vandellós i Adrià Buscarons que pot servir-vos en una unitat didàctica per presentar el tema dels Espantacriatures a classe. 



D'aquest personatge, el Diccionari de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) en fa la següent definició:

cuiro [kújɾo]
1.
m. ZOOL. Pell grossa i pràcticament desproveïda de pèls que cobrix la carn de certs animals.
2.
m. PELL Pell del bou i d'altres animals adobada i preparada per a diferents usos industrials.Un abric de cuiro. Sabates de cuiro.
3.
m. Objecte fet de pell adobada. Cuiro de vi.
4.
m. [col·loq.] Persona molt donada a l'embriaguesa.
5.
m. [col·loq.] Persona grossa, molt voluminosa, però amb la carn fluixa.
6.
cuiro artificial m. PELL Matèria obtinguda per conglomeració dins d'una substància plàstica de fibres mòltes de pell.
7.
cuiro cabellut m. ANAT. Pell del crani on naix el cabell.
8.
cuiro cru m. PELL Cuiro més o menys translúcid fet amb pells bovines, sense pèl ni carn, i de secatge en estat gelatinós.
9.
entre pell i cuiro V. pell 9 10.
10.
exposar el cuiro loc. verb. Exposar la vida.
11.
tant unflen el cuiro que al final rebenta loc. orac. S'usa per a indicar que quan s'acumulen massa dificultats és impossible resistir-les.toix -a [tójʃ]
1.
adj. Que té poca intel·ligència, estúpid.
2.
adj. Esmussat, que no té tall.
3.
m. Rebaix o bisell que fa la mola en una ferramenta de tall afilat quan l'esmola.

Altres entrades del blog relacionades amb la festivitat de Tots Sants

'The Neverending Wall' de Sílvia Carpizo de Diego

El 9 de novembre de 1989 es posà fi a la divisió que havien patit els ciutadans de Berlín. Un mur de formigó separava carrers i famílies de la mateixa ciutat, els coartava la llibertat i els impedia la comunicació. Amb la caiguda del mur, Berlín pogué recuperar el trànsit de la ciutat i fer real la reunió de les famílies; al mateix temps encetava un canvi que debilitaria la divisió política entre els dos grans blocs que havien generat les dues "superpotències" enfrontades. La pena és que els humans seguim construint murs que continuen en peu en moltes parts del món.

Al fil de l'efemèride he recordat que, fa uns dies, la televisió valenciana À punt emeté un nou programa sobre cinema, Filem curt, dedicat al món dels curts. En el segon programa projectà el curt The Neverending Wall de la valenciana Sílvia Carpizo de Diego: al curt està ben present el mur i les pors que genera. Ací en teniu un tast.



Podeu veure el curt complet en A la Carta, al Programa 2 que s'emeté el passat 6 d'octubre.

FITXA TÈCNICA

The Neverending Wall (2017)

Duració: 12'
País: Espanya
Gènere: animació
Tècnica: color
Format: digital
Diàlegs: en anglés subtitulada en castellà



Direcció: Silvia Carpizo de Diego
Productora: Abano Producions S. L.
Cap de producció: Chelo Loureiro
Guió: Silvia Carpizo, José Moo
Direcció de Fotografia: Silvia Carpizo
Música original: Nani García
Edició: José Moo
Postproducció de so: Esudios Bruar, Adhoc Studios
Direcció d'Art: Duna Tárrega
Animació: Mari Carmen Cambrils, Duna Tarrega, María Pulido, Rosa Milan, Lucía Sancho, Larisa Bumb



Sinopsi
Un al·legat contra la construcció de murs que divideixen i coarten llibertats a través de l'animació de 102 grafits d'artistes de tot el món pintats sobre el major tram del mur de Berlín. Una mostra de la lluita per la llibertat i contra l'opressió.

Més informació sobre el curt a la xarxa: UPV, Filmaffinity

3 de set. 2019

X Festa Estellés

En el dia del natalici del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1924), s'ha consolidat una festa per la poesia i la difusió de la seua obra gràcies a la proposta inicial i a la tasca de dinamització que continuen fent Josep Lozano i Àlan Greus cada any en recordar-nos el moment de posar-nos a treballar perquè la celebració de l'efemèride siga un èxit a molts indrets del nostre territori. Deu anys són una bona consolidació i un estímul perquè aquesta data no l'oblidem ni des de les associacions, ni des dels centres docents tant a títol individual com a col·lectiu. 


GOIG DEL CARRER

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill...
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era...
Només era la joia del carrer.
I els crits

- Gol! Gol! -

dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...

_____________________

I aprofitem per recordar també l'Ovidi, un dels cantautors que més aviat i amb més sentiment difongueren, durant molts anys, la poesia d'Estellés.