25 nov. 2016

Relats breus per a commemorar el 'Dia de la Dona' II

Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona, l'alumnat de tercer d'ESO de l'institut Manuel Sanchis Guarner, a proposta de la Casa de la Dona de Silla, ha preparat uns relats breus, escrits a partir de la necessitat de reflexionar sobre la igualtat entre hòmens i dones.



- La fragilitat de les seues cames no amoïna la valentia del seu cor.

- La dona, ni és més, ni és menys. Lluita per la igualtat de gènere.

- Cada colp a les costelles és com si amb foc prengueren el meus pulmons. Des del sòl vaig contemplar la mirada tenyida d'odi que va ser capaç de fer-me creure que cada insult era un “et vull”.

Natàlia Alfonso 3r ESO C

__________________

Atenció: INDIFERÈNCIA

La dona volia dir a tots que no tenia veu, però ningú no la va escoltar.

Bobby Stoyanov 3r ESO C

__________________

FILLA, MARE, IAIA

Ella va nàixer un any abans que començara la Guerra Civil. La seua infància va transcórrer durant la postguerra: fam, misèria... No calia que anara a l'escola, total era una nena. Però ella volia aprendre i va aprendre a llegir, a contar i una mica de geografia. Amb això ja n'hi havia prou, total era una nena. Millor si aprenia a apedaçar roba, a rentar-la i planxar-la, a fer pa... Però ella volia aprendre més.

Era bona estudiant i, amb esforç i ajuda, va poder realitzar el seu somni: estudiar Infermeria. Es va convertir en una dona independent, que quan es va casar hagué d'enfrontar-se a la sogra, a qui no li agradava que ella guanyara més que el seu marit. I es va enfrontar a unes lleis masclistes que al casar-se no li permetien tenir un compte al banc al seu nom, anava a nom del seu marit que per això s'havia casat.

Ella, la meua iaia, té ara 81 anys. Gràcies a ella i a dones com ella s'ha aconseguit que hui en dia qualsevol dona, casada o soltera, siga propietària de la seua vida.

MALTRACTES

Ell li pegava; ella callava perquè l'home la tenia controlada. Ella no tenía valor per a dir prou.
Tingues valor. Tingues força!

DISCURS

El polític de torn, des de la tribuna, articulava el seu discurs: "Un gerro, una granera, una paella... una dona? De què parlem?

Una dona, per a què serveix? Per a tindre fills? Per a fer el menjar? Per arreglar la casa? Per a lluir-la?

No. Les dones són persones, sers intel·ligents, fortes, amb més virtuts i valors que qualsevol objecte decoratiu o que un aparell de cuina o de neteja.

I no, tampoc no és cap robot. Té unes dimensions que li permeten..."
Havia ordenat bé les idees però no acabava de calar en els qui l'escoltaven, li faltava força, decisió... Creure-s'ho un poc més.


Sheila Meneses 3r ESO B


__________________

365 DIES

Com cada dia de l'any, aquella dona s'alçava a les sis del matí, portava als seus fills a l'escola, anava a pressa per agafar el tren; desprès, l'autobús; arribava al treball, treballava i tornava a casa, anava a comprar i feia el menjar, tornava a pels seus fills al col·legi, feia les tasques de casa, portava els fills a natació, feia el sopar i els llegia un conte per a dormir. I així sense adonar-se'n va passar un altre dia de la seua rutinària vida. I un altre. I un altre més. I un dia, de sobte, s’adonà que els fills ja havien marxat de casa i que es trobava com buida.

CONTROL

Es van conèixer; tot era perfecte, besos, abraçades, regals... Fins que van aparèixer els cels. Aquella xica tan alegre ja no pareixia ella; el seu home li controlava el mòbil, li prohibia parlar amb altres hòmens i la cridava a tota hora per saber on estava. Al principi, ella no li va donar importància. Però un dia hi era plena de ferides greus i asseguda a la comissaria enfront d’un polìcia i dient-li: “Això ha de finalitzar”.


PARE

Hi era a la cadira de l'hospital quan va rebre la pitjor notícia de la seua vida: “No s´ha pogut salvar”.
Va plorar i, quan va anar a contar-li-ho a les seues filles menudes, es va quedar sorpresa perquè la seua filla li va respondre: “No passa res mare, jo sé que el pare ens cuida des del cel i confie en què tu podràs fer de mare i de pare perquè ets molt forta i lluitadora.


Paula Pérez Rodríguez 3r ESO C


__________________

DICCIONARI

1. No sé què diu el diccionari però si observes cada dia al teu voltant veuràs que 'Dona' és sinònim de força, de poder traure la família endavant en moments de crisi, de treballar més que ningú i d'estar preparada per al futur.

QUANT COSTA I QUE BÉ ET SENTS!

2. Gràcies, per estar al nostre costat en tot moment, per estimar-nos, per protegir-nos, per renyar-nos i per abraçar-nos quan més ho necessitàvem. Gràcies per fer-nos riure i escoltar-nos, per curar les nostres ferides... Gràcies per existir, simplement, gràcies.
Has pensat que fàcil és dir-ho. Per què ens ho callem tantes voltes.

CONSIGNA

3. No tens amo, no ets propietat de ningú! Pren les teues decisions, demana ajuda sempre que et calga...
    Viu lliure perquè ets lliure. Estem amb tu!

Celia de la Torre Quevedo 3 ESO C


__________________


DIA DE LA DONA

1. Les dones amb força i valentia s'alcen i demanen igualtat. Una dona sola no té la suficient força per a superar una religió o un govern, però totes juntes són capaces de molt.

2. La dona amb valor.
La dona amb tot el valor del món.
La dona que aconsegueix el control
per superar o igualar l'home.
La lluita amb el temps,
no serà només d'un dia, serà de 365 dies.

2. Les dones que són felices.
Les dones, que en major número i en més països, lluiten per la igualtat.
Les dones que es mereixen un millor tracte.
La iaia, la dona que donà la vida a ta mare.
Ta mare, la dona que et donà la vida.
La sogra, la dona que donà la vida al teu amor.
El teu amor, la dona que ha donat la vida als teus fills.
La teua filla, la dona que donarà la vida als teus néts.

David Meneses, 3r ESO C

__________________


Les dones a l'igual que els homes...

El coratge és tant dels homes com de les dones.

Dona és sinònim d'esforç i de superació.


Pablo Romaguera 3r ESO C

__________________


Aquella dona era invisible, però ningú no es va adonar d'allò.


Wei Luo 3r ESO C

__________________
_________________________
____________________________________


LA DONA

Mare. Soltera. Filla. Amiga.
Comprensible. Entregada. Intel·ligent.
Senzilla. Atenta. Treballadora. Persona.
La dona? La dona.

Candela Sevilla 3r ESO A


__________________
_________________________
____________________________________


A LA MEUA MARE

Tots els dies la veia en aquella cadira amb la pinta a la mà.
Un dia va tornar amb un mocador rosa al cap.
Només em va dir que era un nou estil.


ELLA

Tots miraven bocabadats la competició de motos.
Sols podia haver un guanyador.
Aleshores es va llevar el casc.
Ella...


RESPIRA AQUESTA NIT

Es va despertar a l'hospital.
En veure les noticies,
a la fi va respirar.

Carla Rios 3r ESO B

__________________

LES GRÀCIES

20 anys treballant en una fàbrica i encara ningú m'havia donat les gràcies fins ara.
Quan menys m'ho esperava, la meua companya de treball, amb un ram de flors i un gran somriure, s'acostà a mi i digué "gràcies".


EL CRÍTIC

Tots els dies li ensenyava els meus projectes. Sempre estaven malament.
Un dia vaig deixar de preguntar-li i, aleshores, tot em va començar a eixir bé.


UNA PRINCESA SENSE CORONA

Hui et contaré un conte:
"Açò és una dona que treballava molt, cuidava dels seus fills i feia la feina a casa tots els dies. Un dia, quan ningú se la mirava, pensà si mereixia la pena tant de sacrifici. Mirà als ulls el marit i els fills i el menut li somrigué. Aquella era la seua recompensa; a la seua manera tota aquella gent la volia.

Cristina Martínez de Madrid 3r ESO B

_____________________

CONSIGNES

La xiqueta es quedà mirant sorpresa aquella gentada que passava amb mocadors violeta al coll. Portaven pancartes i es parà a llegir-les:
Voleu la dona i la maltracteu?
Ella et cuida i t'ajuda en tot. I tu, què fas?
Treballaries el mateix per menys jornal?

Josep Iborra 3r ESO B
_________________________


PENA

I la vida s'emportà allò que jo més volia...


TELEFONADA

I, de sobte, aquella telefonada canvià la vida de la xiqueta per complet.


EL FINAL

Sandra té 16 anys i viu a l'últim pis d'una finca molt alta, quasi un gratacel. Ella sent molta curiositat per saber què hi ha en cada habitatge de la planta inferior. Un dia se li presentà l'ocasió d'entrar en la casa d'un veí que estava oberta. Eixí i començà a córrer sense parar...

Jennifer Martín 3r ESO B

____________________


ARGUMENTS

1r. Les relacions laborals al nostre país encara han de millorar, puix en alguns treballs hi ha igualtat salarial i en altres no.
Què pot passar si pagues el mateix a un home que a una dona?
Puix que sorgeixen qüestions com: “És que ella no pot fer el mateix esforç físic que jo”.
I respostes com: “Pense que sí. Avui en dia, en la major part dels treballs, són les màquines les que s’ocupen de la faena i la maquinària la pot dominar igual una dona que un home. Per tant, per què no pagues en funció del treball i no del sexe?

2n. Si estem a casa els dos i treballem els dos fora de casa, de qui és la feina de cuidar dels xiquets i de la casa?

3r. Estic a casa, faig les feines domèstiques, duc els xiquets a escola, vaig a comprar, faig el dinar, torne a pels xiquets, els done de dinar, els torne a classe i els arreplegue després, els ajude amb els deures, isc amb ells al parc, faig el sopar, pare i despare taula i escure. Es giten tots i li pegue l'últim repàs a la casa, em quede un ratet sola a veure la televisió i em relaxe.

Crec que també és el dia de la Dona Treballadora; el meu dia!

Alexia Francés 3r. ESO B
______________________


DESAPARICIÓ

La nit cada vegada era més fosca, s’apagaren els llums i tot es va fer fosc. Només hi havia una claror blanca que s’allunyava. Al dia següent tot el carrer estava ple de fotos. Eren d'una xiqueta que només tenia 10 anys.


EL PASTÍS

Ella plorava perquè se sentia impotent: 82 anys! Amb qui podria celebrar-ho? Recordava que algú havia estat l’any anterior però no sabia qui. L'assistenta entrà, trobà el llit fet i, damunt d'ell, una corda i un pastís d'aniversari on faltaven dos trossos.


CERIMÒNIA

Ell buscava la sort en la vida; no li convenia tenir família però és el que volia. Des d'aleshores no podia llevar-se-la del cap.
365 dies després es va adonar que la seua vida era diferent a quan estava ella, la xica que pensava igual que ell. Va sonar el timbre; obrí i era ella lluint un vestit blanc. Ell vestia de negre.


Laura Luján 3r ESO B

_________________________

- Se sentien sirenes d'ambulància; als cinc minuts cridaren una dona. Es ficà a plorar, se li caigué el mòbil i se n'anà corrent.

- Una dona a punt de casar-se estava esperant la germana... El dia següent va ser el dia més trist de la seua vida.

- Una dona sense els fills a casa per Nadal rep una cridada: "Sí... Quina alegria! Com estàs?" I plora d'alegria.

Felipe Gutiérrez 3r ESO B

_________________________

TREBALL...

Aleshores va sonar el despertador, eren les set de la matinada. Ell ja no estava al seu costat. Aleshores va veure una xicoteta caixa de bombons amb una noteta que deia: "Per a la dóna més especial del món, que tingues un bon dia" De sobte la dona parà de llegir i se li va caure una tènue llàgrima.


EL PAS DEL TEMPS

Era un dia solejat amb una càlida temperatura. Allí hi era ella, en la cerimònia. Feia 50 anys en l'empresa i es jubilava. De sobte, quan anaven a donar-li el rellotge d'or, va passar alguna cosa en la sala que va deixar muts a tots els assistents.


L'APOCALIPSI

Eren dues flors, una rosa i altra blava. Eren les úniques flors que hi havia en mig d’aquel desert i la blava sempre volia ser més admirada que la rosa. Fins que un dia la flor rosa es va igualar amb la blava per la intensitat del seu color. Aquell dia les dos varen ser molt felices, però ja era tard.

Cristian Pérez Fernández 3r ESO B

_________________________


LA DONA

Un dia i un altre i un altre, i res no canviava. La dona ja estava molt cansada...


ACCIDENTS

Des del poble, en la llunyania, es veia com una xicoteta fàbrica on treballaven dones. Era el Molí de les xiques, una fàbrica que també servia de refugi d’alguns soldats. Un mal dia, se sentiren crits de pànic: “Al refugi. Totes al ref...”


LA VIDA

Era dimarts, un nou 8 de març, un dia molt important per a les dones i, especialment, per a d'ella perquè complia anys. S'alça amb molt pocs ànims, com qualsevol altre dia. El marit, també i li va dir:

-Me’n vaig a treballar.

Ella no sabia que el marit s’havia demanat el dia lliure per ella quan li contestà molt apagada: "D'acord, que et vaja bé en el treball".

Ell eixí de casa i, una estona més tard, va trucar a la porta. La dona estava fent la faena de casa i, en obrir, veié el seu marit amb una caixa de bombons i un ram de roses. Li canvià la cara per aquella sorpresa i plorant li contestà:

-Et vull! No creia que t'anaves a recordar.

Des d'eixe dia buscà la manera de dir-li ell també “et vull” moltes més vegades per fer-la més feliç.

I conte contat ja s'ha acabat!

Maria Trujillo 3r ESO B

_________________________

Apunt publicat anteriorment el dia 1 de març de 2016 amb motiu de la Diada de la Dona.

Relats breus per celebrar el Dia de la dona treballadora


Poema de Maria Mercè Marçal
Idea original d'Ovidi3
Interpretació de Mireia Vives i Gemma Humet
Realització de Lorena Perales i Manuela Alandes
Música de Borja Penalba

________________________________


La Casa de la Dona (formada pel Col.lectiu de Dones, Dones progressistes de Silla i Dones en Bloc) ens convida a llegir-los els relats curts que hem preparat a la classe de valencià durant la setmana d'activitats que organitzen al voltant del Dia de la dona. N'hem triat uns quants; són treballs col·lectius que hem elaborat en grup.




El sistema de treball ha sigut dur: "sempre era un esborrany!". Treballàvem amb una pluja d'idees a partir de paraules i frases boniques o famoses que havien aparegut en un paquet de caramels i en els sobres de sucre que posen en la cafeteria de l'institut. Comentàvem el significat de la paraula o la frase, miràvem de fer un conte on apareguera la paraula o la frase i, corregíem una dos i fins a tres vegades cada escrit dels companys abans que el professor ens donara idees noves  per acabar de transformar l'escrit i fer-lo més poètic.

Allà va la primera fornada, mentre alguns companys acaben de revisar els seus i us els mostren també des d'aquest blog del professor.

1. reINTERPRETACIÓ: "La mujer la pata quebrada i en casa"

- No hi ha res pitjor que una taula que trontolla -li va dir.

- I tant que sí -li va contestar- un garrot sense consciència!

Aquell lluïa ple de sang al costat d'un cartell que cridava:

PROU!


2. FRAGILITAT

Plovia, el plugim plorava gota a gota sobre la pantalla esmicolada del mòbil que jeia al terra. Tremolava l'ànima amarga d'aquell últim bes. L'aire plorava com la sirena d'una ambulància.


3. "SENYOR JUTGE"

De sobte una veu trencà aquell estrany silenci que s'apoderava de la casa.
- Ja estic aciiiiií!
                          Bona niiiiiiiiit!
                                              Està el sopaaaaar?
     Però l'entusiasme de Carles durà poc; es va gelar en veure aquelles dues paraules escrites en un sobre que lluïa damunt la paella com un bistec.


4. L'ENVEJA

Vista per darrere, Mar lluïa unes corbes espectaculars que em feien rebentar d'enveja; el pantaló vaquer ajustat a la cintura, la camisa lligada mostrant el melic i una llarga cabellera com de publicitat de xampú. Canviaria les seues 90-60-90 per la meua carrera.
Ella, en canvi, només pensava en el títol que jo lluïa a la meua consulta: 'Doctora Alòs, oncòloga'.


5. CORATGE I

    Ell mai no pensava que allò anava de veres, però era la darrera vegada que m'humiliava. Estava farta d’escoltar ‘no ho faré mai més’.
    En tornar d'escola amb les criatures, tirí les velles claus al fem.
    Poc després, el manyà me'n donava unes de noves; havia canviat el pany, la penúltima cosa que faria per ell. Finalment, vaig fer la maleta i li la deixí a la porta.
    Aquella mai més no seria sa casa!


6. RAM DE FLORS

‘La felicitat és una flor que perd el seu perfum si la culls’. Ho havia llegit en el paper dels terrossets de sucre i s’ho va creure fins que aquella persona li regalà unes violetes que li perfumaren el cor.


7. CORATGE II

     Mai no havia vist la realitat davant l’espill, la bàscula li mentia, l'ordinador li llençava missatges esquius i les paraules que olien a forn de llenya li feien fàstic.
     Un dia, un ocell negre li picà l’ànima i va sentir un dolor intens. No era la primera vegada, ni l'única nit complicada que passava; es faria molt de nit moltes vegades més.
     Però, a falta d’un raig de sol màgic que li curara l’ànima, decidí recuperar l'alè i lluitar per la vida.


8. ANIVERSARI

    Ella estrenava roba; esperava que li proposara sopar fora de casa. Ell ni se'n va adonar. Després d'un llarg silenci, ella li digué:
- Vida?
- Què?
- Eres feliç?

    I ell, sense apartar la vista del paper, li va respondre com si res:
- Sí, "la teua llum mai no m'abandona i crema en la meua ànima".

   Ella es quedà gelada; no sabia què respondre-li; se'l mirà, posà cara de pomes agres en veure que ni l'havia mirada i li digué:
- On has aprés eixa frase?
- Què?
- On has aprés eixa frase?
- Ah - mostrant-li el diari- la frase! Ho diu ací. Què et passa?
- Res. Encara que no t'ho cregues les sabates i el vestit són nous i tinc els talons desfets. Me'n vaig al llit.

   I ell continuà llegint la premsa esportiva com si res.


9. UN FUTUR AL PARADÍS

Ella se'l mirava atrevida; ell, observador.
Ell, en un rampell de vergonya, es va enrogir intensament; ella va somriure divertida.
Ella descobrí com li agradava aquella sensació de domini; ell tragué forces i s'alçà. L'havia captivat aquell somriure.
Ell es va dirigir a d'ella: "Balles?". Ella se'l mirà de prop i es va quedar atrapada en aquells ulls de mirada intensa i tímida. "Sabràs ballar, no?"
Ella va notar com li rodava el cap al ritme de la música; ell li xiuxiuejà a l'oïda: "Voldria conéixer-te millor".
Ella notà que els peus se li entortolligaven al temps que li deia: "I jo!". Ell la va agafar fort i quasi cauen a terra els dos.

Rigueren a l'hora i amb aquell somriure segellaren el seu futur...


10. PROJECTE

Després d'una nit intensa i especial començaren a traçar les seues vides en comú. Estaven plens de vida i carregats de bones intencions. Ara només tocava carregar-se de bones actituds; per això deixaren enrere el conte de la lletera i feren comptes on se saberen segurs que no dependrien de ningú més per ser feliços.


11. REVISIÓ

Ara mire enrere i veig que la nostra lluita no ha sigut de bades; les dones hem caminat tot el segle XX a destall. Tot tenia un perquè i perseguia una fi. Necessitat, esperança, desig traçaren el nostre camí durant molts anys. Amistat, companyonia, camaraderia, formació suportaven la casa de les idees, ampliaven els capítols del llibre de la memòria.
Si et sóc sincera, només tinc un retret a fer-me: no haver-te dit abans quant et volia. Sort que no vaig fer tard del tot i encara he pogut viure el veritable somni d'estimar-te de cor!

Alumnes 2n Batxillerat


Apunt publicat anteriorment amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el 2 de març de 2016

18 nov. 2016

(Tot) el que encara no saps sobre les marques, de Pilar Alfonso



Després de Les marques ONGD, Pilar Alfonso ens sorprén amb un nou i suggerent títol: (Tot) el que encara no saps sobre les marques. el llibre és una de les darreres novetats que trobareu al catàleg de l'Onada edicions

Del llibre, Natxo Moral en destaca al web 400 colps les seues principals qualitats. Segur que mereix la pena la lectura i que els alumnes puguen fer altre tipus de reflexions al voltant de la publicitat que no siguen només les estètiques.



21 oct. 2016

El comerç valencià de proximitat i la publicitat en valencià

Endavant! Entra i descobrix els maridatges Túria.

Amb un eslògan que et convida a passar "Endavant", a comprar en les botigues de proximitat, que podem trobar al voltant del Mercat Central de València, es presenta la "primera edició d'Ultramarins Túria".

La campanya es presenta com un homenatge al comerç tradicional valencià i es defensa en la sinceritat dels comerciants i en la qualitat gastronòmica dels seus productes. 

Una idea destacada que es reforça amb la història que hi ha darrere de cada comerç tradicional: uns negocis de qualitat, de caràcter familiar i que ofereixen un tracte de proximitat al client. Aquests elements, indirectament, es converteixen en els atributs de la cervesa Túria, que apareix sovint entre els productes seleccionats, sobre un taulell, al mostrador o als prestatges dels productes artesans. Fixeu-vos que, a diferència dels altres aliments, la marca de la cervesa està present: Túria, a través del logo, de l'escriptura i de la veu. Observeu que la resta d'ingredients alimentaris només han estat presentats, mostrats a càmera. 

Però, com ja hem anotat abans, l'eslògan inclou la idea del maridatge entre la marca i els venedors tradicionals. I és amb aquesta metonímia, basada en la idea d'unió, que les qualitats del comerç i dels seus comerciants passen a ser els atributs positius de la cervesa valenciana.




Una campanya senzilla i descriptiva on el protagonista és, aparentment, el comerç valencià de proximitat. Un comerç en què destaca la qualitat dels productes que ofereixen als seus clients. És ací on té sentit per a la marca oferir un altre producte valencià, la cervesa Túria, entre la resta de productes de qualitat que es mostren durant l'anunci.

Al marge de la descripció del propi anunci, vull esmentar un elements que m'ha cridat l'atenció. En cap dels rètols i cartells que apareixen durant l'espot publicitari està present la nostra llengua, que sí que ho està a través de la veu en off i de la impressió final: "Ultramarins TURIA Marzën Del 18 d'octubre al 30 de novembre..."  Mireu-vos l'edició en castellà i digueu si haguera costat tant canviar els rètols en la versió valenciana de l'anunci.


14 oct. 2016

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.



De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.

La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci).

Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.




El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.

6 oct. 2016

Publicitat i retòrica

La retòrica publicitària és l'art de parlar bé per convèncer; una tècnica de persuasió usada, generalment, mitjançant l'ús de la paraula.



L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva per contribuir a la claredat del missatge elaborat.



Les fases a tenir en compte en l'elaboració d'un anunci són tres: la producció, moment de la selecció de les idees i els arguments més rellevants. La disposició o organització dels arguments de manera que el missatge arribe al públic. La comunicació, oral o escrita, fase en què es decideixen els mecanismes lingüístics apropiats: claredat, correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge. Aquest procés lingüístic es complementa amb l'ús de la imatge que reforça els arguments i mostra imatges poètiques que destaquen la bellesa d'un producte i contribueixen a la fixació de la marca també a través del logo.



Cal recordar que el llenguatge audiovisual és un llenguatge artificial basat en la transmissió de missatges icònics, amb el suport eventual de la imatge i de la paraula. Durant la seua elaboració, la creativitat ha d'anar lligada a la recreació o al simbolisme per seduir el receptor.

És per això que el treball d'anàlisi d'un anunci consisteix en descobrir els mecanismes que s'han emprat per exercir eixa seducció de què parlem i els codis audiovisuals utilitzats (codi icònic i codi simbòlic o poètic) per fer possible que el missatge comunique bé.

En el missatge publicitari, especialment l'audiovisual (televisió, internet o cinema), els codis es barregen sovint i l'anàlisi d'un anunci ha de comprendre l'explicació sobre els diferents elements icònics (descripció, narració, argumentació) que pot emprar el publicista per centrar l'atenció i convéncer el receptor de l'anunci, la finalitat del discurs (formativa, informativa, crítica, persuasiva, lúdica o d'entreteniment...) i els elements simbòlics o poètics (idees i emocions).

El codi icònic permet la relació de semblança entre les imatges i el referent real, o bé una relació de contigüitat en l'espai i en el temps entre les imatges d'un mateix missatge.
Els elements descriptius que apareixen en una imatge (una fotografia, un còmic, la publicitat publicada en premsa gràfica, tanques o cartells) ens aporten informació versemblant o figurativa sobre el context.
El grau de narrativitat del discurs audiovisual  (còmic, cinema, telesèries, espots publicitaris) és fruit de les històries que es relaten amb una contigüitat en l'espai i el temps argumental.

ACTIVITAT

En els dos anuncis següents, analitzeu les referències al codi icònic i digueu com es presenta el discurs (veu, text i imatge) en el seu conjunt.




PREGUNTES

- Segons l'anunci, quines actuacions porten a l'èxit?
- L'aparició de dues persones fracassades en l'anunci anterior, reforcen alguna altra idea?



PREGUNTES

- De quina manera s'encadenen les imatges en l'anunci anterior?
- Quina relació creus que mantenen els personatges de la cadena? Per què?





Mitjançant el codi simbòlic o poètic s'estableix una relació purament arbitrària entre les imatges i el seu referent real. En aquest cas l'anàlisi no és sobre l'argument sinó sobre el plantejament i les idees. Generalment, analitzem les idees més o menys abstractes (subcodi cognitiu) que recorren a la intel·ligència del receptor per a ser reinterpretades, tot afegint un nou significat. És en aquest apartat on també analitzarem com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) i les referències sensorials al plaer,  al gaudi, al patiment...

ACTIVITAT

Analitza els dos anuncis següents des de la perspectiva simbòlica o poètica.




PREGUNTES

- Quina és la idea que predomina en aquest anunci?
- Quina semblança hi ha entre el dibuix de les claus i el logo de la marca?



PREGUNTES

- Què desitja la veu del narrador al destinatari de l'anunci?
- Quina història li havia explicat sobre el temps?
- Quina idea s'associa a la marca?


ACTIVITAT

Per acabar, mireu-vos el següent vídeo sobre les paraules pronunciades per una vídua en el funeral del seu marit i com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) a través del record i les referències sensorials que comportaven plaer, gaudi o patiment durant la malaltia del finat...




FIGURES RETÒRIQUES

La publicitat pot ser objecte d'anàlisi a través de la xarxa retòrica: procediments discursius, disposició de les parts, i recursos argumentatius i elocutius. Algunes figures retòriques emprades per la publicitat les podem classificar segons estiguen basades en supressions, afegits o repeticions, substitucions, permutacions o conclusions. Si voleu ampliar aquesta informació també podeu consultar el Portal de Comunicación, o llegir-ne l'anàlisi que se'n fa en la Revista Electrónica de Estudios Filológicos de diversos eslògans emprats en les campanyes antidroga, o mirar els exemples que apareixen en El aroma de mi hogar, un títol que remet a la publicitat del sabó Heno de Právia.

Podem centrar l'anàlisi en la localització de la realitat simbòlica expressada dins el complex sistema cultural de relacions socials, l'estudi de les parts emotives del discurs (exordi i conclusió) i del recurs a la versemblança o entimema. La identificació amb un determinat grup social (cotxes de luxe, productes cars) o un model de vida concret (aliments baixos en calories), l'acceptació i identificació d'uns valors compartits (aliments naturals, defensa de l'ecologia...) solen funcionar bé com a estratègia publicitària.

Les figures retòriques (el·lipsi, metàfora, al·literació, zeugma, asíndeton, hipèrbole...) a analitzar són pràcticament les mateixes que estudiem en la literatura, especialment per a la poesia, que és també un llenguatge retòric pensat i elaborat amb la intenció d'agradar, despertar sentiments...

ACTIVITAT

Digues quines figures retòriques són emprades en els anuncis següents i explica el seu sentit.














ACTIVITAT

En qualsevol dels manuals de literatura o retòrica o en els webs d'internet que hem enllaçat en aquest apunt us podeu trobar la definició i exemples de figures retòriques. Localitzeu diferents anuncis per a premsa, ràdio i televisió, digueu les figures que s'hi empren i expliqueu la funció que fan en cada exemple que aporteu.

___________________________

Referències bibliogràfiques: Miquel Francés i Gonçal García, Comunicació audiovisual (2000) Ed. Castellnou

5 oct. 2016

Cinema i publicitat: oficis cinematogràfics i personatges

Ja hem comentat en algun apunt anterior que la publicitat per al cinema i la televisió copia, paròdia, imita... qualsevol esdeveniment o fenomen d'èxit per tal d'aconseguir l'atenció de l'espectador sobre un producte. Només un espectador crític, avesat a llegir la imatge, serà capaç d'interpretar coherentment el discurs i diferenciar entre l'objectiu a aconseguir i els mitjans emprats: la bellesa o perfecció d'unes imatges, l'atracció del relat no ha d'enganyar-nos. Hem d'aconseguir distanciar-nos i analitzar en fred el producte: el propi anunci publicitari, la campanya en sí mateixa, ja comporta afegir un valor a la marca a partir de certa retòrica.

Les aportacions al relat publicitari de les marques, provinents del món cinema i la televisió, han estat considerables al llarg del segle XX i, actualment, encara més. La importància de construir un relat per a la marca, una història que el consumidor puga recordar, s'ha basat sovint, com veureu en el cas de James Bond, en el propi context argumental i estètic de les pel·lícules. És per això que no ens estranya veure personatges d'èxit anunciant productes on abans teníem actors i actrius de renom.

Durant anys la publicitat i el cinema han mantingut una relació de col·laboració estreta que es fa evident: directors de cinema que dirigeixen espots publicitaris (Bigas Luna i l'anunci de KH-7), actors i actrius que publiciten productes aprofitant la seua fama o un èxit puntual (Dani Rovira i Clara Lago, els protagonistes de 8 apellidos vascos, i El Corte inglés; Alfred Hitchckoch i Citroen; Belén Rueda i Puleva...), sèries o pel·lícules en les quals se'ns mostren les etiquetes dels productes que es volen promocionar com si formaren part del decorat de la sèrie o de l'atrezzo de l'escena (què fa la cervesa en un pla tan evident i amb l'etiqueta de la marca ben visible?), personatges que promocionen marques (Mr. Bean i les barretes Snickers), anuncis en què s'imita, parodia o copia alguna escena, música o personatge de determinada pel·lícula mítica (Wolkswagen i la paròdia d'Star Wars, especialment en l'anunci que parodia la música amb els lladrucs dels gossos; o Peugeot quan copia aspectes del guió de Wacky Races).

                     ____________________________________________________________

Un dels casos més clars d'aquesta simbiosi entre cinema i publicitat gira al voltant del personatge de James Bond, l'agent secret 007: begudes diferents, targes de crèdit, cotxes distingits, objectes de luxe... Creat el personatge en l'ideari col·lectiu, el publicista pot prescindir de la presència d'un actor de renom (com ho són els que encarnen el paper a la pantalla) en la narració i mostrar-se més creatiu. Fins i tot, pot fer-nos creure que podríem viure una aventura com la del protagonista.

Fixeu-vos, per exemple, en els dos anuncis següents on no apareix cap actor que haja representat el personatge de l'agent 007. No obstant això, hi ha tot un seguit d'elements que ens recorden les escenes vistes al cinema: es reprodueixen escenaris semblants, s'imita l'estil de vida, l'atreviment del personatge amb les dones, l'acció i, fins i tot, les persecucions típiques de les pel·lícules de Bond.






Sovint, el maridatge entre una marca i la producció de la pel·lícula busca fórmules semblants a les dels jugadors de futbol i el seu equip per abaratir els costos de producció dels espots i de la pel·lícula. Els dos productes es promocionen al mateix temps: marca i pel·lícula s'ajuden amb la promoció dels dos productes. Reordeu els dos casos anteriors on el refresc i la pel·lícula, en aquest cas Skyfall (2012), es promocionen conjuntament.

Què ha interessat al publicista perquè l'espectador/comprador parle de l'anunci? La música i l'humor juguen un paper important; és la partitura musical la que enceta les imitacions: accions pròpies del famós agent secret, carreres atrevides, salts arriscats, persecucions accidentades, competicions. El canvi és que ara ja no és un personatge qui anuncia el refresc sinó persones anònimes que imiten el personatge, persones que representen la franja d'edat del possible destinatari de l'anunci i comprador del producte: persones enèrgiques, joves i anònimes.
Tot i que el sentit de l'humor està molt present en els dos anuncis i que la campanya que promocionava el refresc ZERO de la marca tingué molt d'èxit, el reclam al personatge acabà pesant tant que s'inclogué el logo del personatge, encarnat en aquesta ocasió per Daniel Craig, imprès en la pròpia botella.

El maridatge entre Coca-Cola Zero i Bond ja havia començat amb la promoció de Quantum of Solace (2008), on l'anunci recordava l'estil característic dels títols de crèdit de les pel·lícules de la sèrie. No obstant això, amb Skyfall es passà a l'acció amb la imitació del començament trepidant de les darreres pel·lícules o reproduint la tècnica del flash mob.



Com us deia, els darrers actors que encarnen els personatge tenien en el contracte la promoció de la pel·lícula i la participació en la producció mitjançant la publicitat, font d'ingressos considerable que ajuda a pagar les seues altes retribucions. La imatge del personatge de Bond interessa i, per tant, els actors que l'encarnen són un bon esquer per a la promoció i venda de determinats productes de 'luxe'. Normalment la publicitat reprodueix el seu rol d'agent secret, però fixeu-vos que el taxista s'adreça a l'actor com a senyor "Brosnan", mentre que el conductor del motocarro ho fa com a Bond.



Què seria de l'agent secret sense els antagonistes, els malvats? Ells també juguen un rol destacat, per exemple, en la publicitat de cotxes de luxe on es mostra alguna aventura o acció trepidant; és el cas de l'anunci de Jaguar. Però no sempre és així.




Les marques dels objectes també busquen que el seu producte aparega en la pel·lícula, i no tan sols en els crèdits. Les referències a marques com Armani, rellotges com Omega, Rolex o Seiko, cotxes de marca com Ferrari o Aston Martin… apareixen en boca dels actors i les actrius i també amb la presència dels objectes. Per exemple: la beguda preferida del protagonista és el wodka Martini, un dels elements més representatius de la descripció dels gustos del personatge i també la marca d'una beguda alcohòlica. Aquesta és una forma indirecta de fer publicitat i una font d'ingressos per a la producció del film. 

És curiós veure com, passat el temps de l'estrena, quan l'actor que encarnava el personatge ha estat substituït per un altre, continua lluint alguns dels atributs pels que va ser elegits com a home Bond, com ara l'atractiu i l'elegància, deixant de banda altres característiques del personatge que havia representat; és el cas de Pierce Brosnan per a FreixenetVisionlab o Qualitas Auto.



Observeu la diferència entre l'anunci anterior i els següents.



Si no mirem amb la perspectiva necessària del temps els anuncis on apareix Bond, podríem pensar que no totes les intervencions del 007 en publicitat ens mostren productes extremadament cars i luxosos, però penseu que l'anunci de Renault 11 que s'anuncia en la publicitat interpretada per Simon Templar, altre dels actors de la sagaera un cotxe de gama mitjana/alta per a l'any 1986 i que aquest cotxe no era propietat de l'agent secret sinó que l'agafa prestat. A més, no totes les intervencions de Bond en publicitat anuncien productes cars i luxosos.



Actualment, grans multinacionals han apostat per emprar el personatge de Bond en els anuncis de la seua marca;  és el cas de la marca de cervesa Heineken on es mostren altres aventures semblants a les de les pel·lícules.







En tots ells, la presència de Bond li aporta un valor extra, de qualitat, al producte.

___________

Apunt recuperat: publicat anteriorment l'11 de novembre de 2014.