13 de gen. 2017

IV Festival Internacional Dona i Cinema


Dates: 18, 19 i 20 de gener
Hora: les 19h
Lloc: a la Sala d'actes de l'Octubre CCC
Entrada lliure fins a completar l’aforament.

Dimecres 18 de gener
--Sleepleess Night, d’Eliane Raheb
Millor llargmetratge documental del III Festival Internacional Dona i Cinema

A través de la història d’Assaad Shaftari, un ex-alt càrrec de les milícies cristianes que va ser responsable de nombroses matances durant la guerra civil del Líban, i de Maryam Saiidi, mare d’un jove que fou segrestat durant aquella contesa, aquest documental aprofundeix en les ferides del conflicte i es pregunta si la redempció i el perdó són possibles.
Títol original: Layali Bala Noom
Direcció: Eliane Raheb (2012)
Guió: Nizar Hassan
Fotografia: Jocelyne Abi Gebrayel, Meyyar Al Roumi
Coproducció Líban – Dubai – Qatar – Palestina – França
Durada: 128’

Dijous 19 de gener
--Clara Campoamor. La mujer olvidada (TV), de Laura Mañá
Millor llargmetratge de ficció del II Festival Internacional Dona i Cinema

En el context de la Segona República, Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les primeres dones diputades (les dones podien ser elegides però no podien votar). Clara Campoamor planteja la seua lluita pels drets de la dona i el sufragi universal. Després d’una lluita constant i de múltiples traïcions (incloent-hi la del seu propi partit, republicà i d’esquerres), el dia 1 de desembre de 1931 Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.
Direcció: Laura Mañá (2011)
Guió: Yolanda García Serrano, Rafa Russo
Música: Xavi Capellas
Fotografia: Sergi Gallardo
Repartiment: Elvira Mínguez, Antonio de la Torre, Mónica López, Joan Carreras, Pep Cruz, Toni Sevilla, Joan Massotkleiner, Manel Barceló, Fermí Reixach, Mingo Ràfols, Mar Ulldemolins, Roger Casamajor, Sara Espígul, Montserrat Carulla, Jordi Sánchez, Xavier Amatller, Joaquín Gómez, Pep Sais
Productora: TVE / TV3 / Distinto Films
Durada: 80'

Divendres 20 de gener
Clausura del festival. Lliurament dels premis en les seccions Llargs de Ficció, Llargs Documentals, Videocreació-animació, Curts de Ficció i Curts Documentals.

Organitzat per Dones en Art amb la col·laboració de l'Octubre CCC

Més informació a Facebook

9 de gen. 2017

La publicitat: Gobelins

Mitjançant breus vídeos d'animació, Gobelins, escola de la imatge dóna publicitat a la jornada de portes obertes a les seus de París i Noisy amb diferents eslògans.

1. Quin eslògan apareix en cadascun dels vídeos següents?










2. Quin estil o quina influència artística reconeixes en cadascun dels videoclips anteriors?

23 de des. 2016

Bon Nadal


Plaça de l'Ajuntament de València (2016)

—Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
—Mare, que vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
—Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
—Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

Joana Raspall (1913-2013)


_______________________________


12 de des. 2016

La fotografia dels mestres

Tasca: Fes una breu biografia d'un dels fotògrafs destacats al principi. Indica també les exposicions realitzades que més hagen marcat la seua trajectòria professional.

Després, selecciona una imatge diferent a la que jo he seleccionat (aquella que cregues més representativa del seu treball), justifica la tria i indica les característiques que hi predominen, colors, formes, gènere...

Jaume de Laiguana

Imatges Google 

Retrospective



Dorothea Lange


La fotògrafa del poble

Imatges Google




Ouka Lele

Imatges Google




Chema Madoz

Imatges Google




Manuel Pérez Barriopedro 

Imatges Google

23-F Congrés dels Diputats

Cada día un fotógrafo



Eugenio Recuenco

Imatges Google





Warhol

Fundació

Imatges Google







______________________________________________________________________

Relació de fotògrafs que apareixen en el temari de primer curs:

1. Ansel Adams
2. Cecil Beaton
3. Kevin Carter
4. Jaume de Laiguana
5. Joan Fontcuberta
6. Cristina García Rodero
7. Ernst Haas
8. Dorothea Lange
9. Ouka Lele
10. Chema Madoz
11. Irvin Penn
12. Manuel Pérez Barriopedro
13. Eugenio Recuenco
14. Howard Schatz
15. Sebastiao Salgado
16. Mario Testino
17. Andy Warhol
18. Mario Testino

9 de des. 2016

Destino (2003), un curt de Walt Disney i Salvador Dalí



En els anys quaranta del passat segle, dos artistes llegendaris van encetar una col·laboració per fer un curtmetratge; es tractava del pintor Salvador Dalí i del productor Walt Disney. Dalí preparà el guió i elaborà alguns dels dibuixos, però el treball no es va acabar fins el 2003, any en què s'estrenà Destino. Havia passat més de mig segle i, gràcies al treball d'un altre equip, la creació pactada entre Salvador Dalí i W. Disney es va poder finalitzar.

En el curt notareu un estil cinematogràfic propi d'eixa època, l'animació àgil i colorista de la factoria Disney's i les formes i transformacions surrealistes de Dalí. El treball de Destino es completa amb la música del mexicà Armando Domínguez i la cançó interpretada per Dora Luz.

Aquest tipus d'experimentació cinematogràfica sense diàleg es va donar de la mà d'alguns surrealistes que intentaren fer un cinema més descriptiu i menys narratiu. La música i la imatge, la dansa de les figures i la partitura musical s'empasten a la perfecció com en el cas del seu antecedent més directe dins la factoria Disney's: la pel·lícula Fantasia (1940). L'objectiu fonamental era il·lustrar o acompanyar amb l'animació alguns temes de la música clàssica o popular que formaven part de l'ideari de l'època; en aquest cas també, mostrar l'obra del pintor català.


EXERCICI

- Després de contemplar el curt, identifiqueu tres quadres del pintor català i altres tres elements apareguts en quadres de Salvador Dalí. Per exemple elements apareguts en el quadre "La persistència del temps".


- Amplieu la imatge del quadre de Salvador Salí 'El gran masturbador' i observeu els detalls. Has trobat formigues?

- Anem al detall; en el minut 3:50 unes formigues ixen de dins la mà d'una de les figures i es transformen finalment en ciclistes. Digues en què es converteix el dibuix entre la primera figura i l'última?

- Seguim amb l'animació. Ara observeu altres transformacions d'uns objectes en altres i anoteu dues de les sèries que més us hagen cridat l'atenció.

- Presteu atenció a la música i mireu si el moviment de les figures, el ball, s'ajusta al ritme de la cançó. Poseu un exemple.

Apunt publicat al blog anteriorment el 12 de març de 2014

7 de des. 2016

Què aportà Dalí al cartell?

Comencem curs amb una pregunta que inclou, al seu temps, una proposta de joc.

És la imatge allò que aparenta?

A la pregunta cadascú podrà donar-li una resposta distinta i, si volguérem, molt probablement hom podria justificar adequadament qualsevol resposta donada.

Però el joc de hui no acaba en la pregunta anterior; porta trampa en l'exemple que es presenta: el cartell de la pel·lícula El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs-1991)


Us heu fixa't bé en el dibuix que llueix la papallona que hi ha sobre la imatge de Jodie Foster, l'actriu protagonista?


Sabeu què es representa i com va aconseguir Salvador Dalí realitzar la imatge IN VOLUPTAS MORS (1951)?

Per a immortalitzar el seu treball, Salvador Dalí comptà amb l'ajuda del fotògraf Philippe Halsman.
Podeu ampliar la informació si observeu les fotografies de Philippe Halsman sobre el treball de Salvador Dalí. Cliqueu, per exemple, a Taringa.






______

Publicat anteriorment el 16 de setembre de 2013.

5 de des. 2016

La fotografia, un suport imprescindible per al desenvolupament de la ciència?


Com haureu vist en el programa Quèquicom de TV3, la ciència ha treballat des de fa segles amb les il·lustracions obtingudes a partir de l'observació directa o mitjançant un microscopi o un telescopi.



Hui en dia, la fotografia ens permet complementar eixe treball d'observació i reproducció científica. No es tracta de substituir herbaris o dibuixos fets a mà (en ocasions imprecisos és cert) per col·leccions de fotografies, sinó més bé tenir un segon element de contrast. La imatge fotogràfica o del vídeo, ens aquest sentit, ha aportat alguns elements més aproximats a la realitat (dimensions, color, forma...) i ha ajudat els naturalistes, els botànics, els biòlegs, els químics... en el seu treball com a notaris de la pròpia observació científica.

Amb l'aparició de les càmeres digitals ultra sensibles (càmera lenta o ràpida) es poden observar detalls espectaculars que, d'altra manera, passarien desapercebuts per a l'ull humà. Tot i amb això, el treball de síntesi i esquematització que requereix una il·lustració encara el proporciona millor el dibuix a mà que és fruit de la reflexió.





Si abans el científic havia de passar un temps dibuixant, a peu d'obra diríem, els diferents detalls que observava, ara amb algunes fotografies es pot obtenir la mateixa informació, i altra de nova, fotografiant, per exemple, diferents moments d'un mateix procés. Però, en la contemplació pel científic de l'instant fotografiat, on quedaria la reflexió de la pròpia observació? I l'instrument que suposa haver d'observar amb major atenció per confirmar cada detall quan es passa al dibuix?

Tot i que la fotografia ha evolucionat molt i és més precisa, cal emprar-la com a complement imprescindible també en alguns processos. El dibuix i la pintura, no obstant, no podran ser desplaçats per la fotografia en camps com el de la predicció o formalització d'hipòtesis quan es tracta d'il·lustrar, per exemple, texts amb figures (animals, plantes...) que ja no existeixen perquè s'han extingit.




Per tant, el dibuix en ciència continua sent un bon mètode de treball, un bon sistema d'observació atenta que permet sintetitzar molt bé la informació i, amb l'ajut del càlcul numèric, preveure fins i tot el comportament de la matèria.

Apunt anterior: publicat el 24 de novembre de 2014 en aquest mateix blog.