18 ag. 2016

Federico García Lorca, en el record

Omega (1996) és un gran disc del cantant de flamenco Enrique Morente en col·laboració amb el grup de rock Lagartija Nick. El disc és un homenatge a Federico García Lorca i al cantautor canadenc Leonard Cohen. En el disc van col·laborar altres artistes com Vicente Amigo, Tomatito, Estrella Morente, Isidro Muñoz o Cañizares. El disc conté la cançó "Pequeño vals vienés", del poemari Poeta en Nueva York (1929-1930), del qual hi ha una versió del propi Leonard Cohen i que també inclou Morente en el disc enllaçat. La banda sonora de la pel·lícula La novia (2015), dirigida per Paula Ortiz, conté una versió interessant interpretada per Pachi García.



Siga aquest el record dedicat al poeta de Granada, hui que es compleixen vuitanta anys del seu assassinat, la versió cantada per Sílvia Pérez Cruz.




En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
Hay un salón con mil ventanas.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals con la boca cerrada.

Este vals, este vals, este vals,
de sí, de muerte y de coñac
que moja su cola en el mar.

Te quiero, te quiero, te quiero,
con la butaca y el libro muerto,
por el melancólico pasillo,
en el oscuro desván del lirio,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals de quebrada cintura.

En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una muerte para piano
que pinta de azul a los muchachos.
Hay mendigos por los tejados.
Hay frescas guirnaldas de llanto.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals que se muere en mis brazos.

Porque te quiero, te quiero, amor mío,
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
por el silencio oscuro de tu frente.
¡Ay, ay, ay, ay!
Toma este vals del "Te quiero siempre".

En Viena bailaré contigo
con un disfraz que tenga
cabeza de río.
¡Mira qué orilla tengo de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus piernas,
mi alma en fotografías y azucenas,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero, amor mío, amor mío, dejar,
violín y sepulcro, las cintas del vals.

Federico García LorcaPoeta en Nueva York

17 ag. 2016

Andreu Valor: "Camí de les Garlandes"


Camí de les Garlandes (Moisés Olcina / Andreu Valor)

Mercaders de fal·làcies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.

Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.

Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.

Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.

Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.

Poema: Vicent Valls
Música: Andreu Valor

De l'àlbum Co(i)nspiracions (2015)

10 ag. 2016

Al setembre, una nova festa Estellés

L'amic Josep Lozano ens envia, com ja va sent costum, la seua Lletra de Convit per incentivar la festa dedicada als nostres poetes i, en especial, a Vicent Andrés Estellés.



L'escrit diu així:



Lletra de Convit de 2016 
per a celebrar la VII Festa Estellés



Alginet, 24 de juliol de 2016

Estimats amics i amigues:

Una vegada més -aquesta és la setena, ja que va començar el 2010- us animem a organitzar i celebrar enguany la Festa Estellés, dedicada al nostre gran poeta, i que sol tindre lloc a partir del 4 de setembre, data de la naixença d'aquell home de Burjassot que feia magnífics versos.

La celebració, amb l'esforç de tots els qui hi participen, va consolidant-se i prenent el caràcter que desitjàvem des del seu inici: convertir-la en una tradició cultural i festiva, com també en un referent de tot l'àmbit de la nostra llengua: el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent i l'Alguer.

Segons les nostres dades, i esperem no deixar-nos-en cap, l'any 2015 la Festa va celebrar-se en 70 llocs diferents:

ALAQUÀS, ALBALAT DE LA RIBERA, L'ALCÚDIA, ALDAIA, ALGINET, ALMUSSAFES, ALZIRA (Setmana Estellés), ANTELLA, BARCELONA (Espai Valencià), LA BARRACA, BENIMACLET, BENIFAIRO DE LA VALLDIGNA, BENIFAIÓ, BENIDORM, BENIGÀNIM, BENIMODO, BENISSA, BRUSSEL•LES, BURJASSOT, CALLOSA D'EN SARRIÀ, CAMPREDÓ, CARCAIXENT, CARLET, CASTALLA, CASTELLAR-L'OLIVERAL, CATARROJA, CORBERA, DÉNIA, ELX, GANDIA, GARRIGA, FOIOS, LLOMBAI, MASSALFASSAR, MISLATA, MORELLA, MURO, OLIVA, ONTINYENT, MUSEROS, MONTSERRAT, PAIPORTA, PEDREGUER, PEGO, PICANYA, PICASSENT, LA POBLA DE FARNALS, POBLA DEL DUC, PUÇOL, QUART DE POBLET, REAL DE GANDIA, RIBA-ROJA DE TÚRIA, RIOLA, ROCAFORT, SAGUNT, SANTIAGO DE XILE, SANT JOAN D'ALACANT, SILLA, SIMAT DE LA VALLDIGNA, TARRAGONA (Ruta Estellés), TAVERNES BLANQUES, TAVERNES DE LA VALLDIGNA, TORRENT, TWITTER FESTA ESTELLÉS, VALÈNCIA (la València d'Estellés, visita guiada), VALÈNCIA (València a Estellés), VALÈNCIA (Setmana Estellés), XÀBIA (Riurau Arnauda), XIRIVELLA i XIXONA.

També voldríem repetir-vos el suggeriment que ja us vam fer en anys passats, per tal de donar més diversitat a l’acte: durant la primera part, hom podria llegir poemes d’altres poetes, preferiblement de poetes en la nostra llengua, i la segona, dedicar-la a l'obra de Vicent Andrés Estellés.

Us demanem, alhora, que ens envieu amb l'antelació que siga possible les dates de celebració dels actes –si pot ser, amb el cartell, si n'hi ha– i, una vegada celebrada la Festa, algunes imatges del sopar (tot, en format jpg) i fins i tot unes ratlles de comentari-valoració.

Publicarem tot allò que ens arribe al blog Festa Estellés:

http://festaestelles.blogspot.com.es

Afectuosament,

Josep Lozano i Àlan Greus



26 jul. 2016

Nits de lluna i guspires 3



Les carcasses esclafien per saludar la Lluna mentre es reflectien amb l'espill d'una mar tranquil·la.  



Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell de focs artificials de les festes de la Magdalena.

25 jul. 2016

Nits de lluna i guspires 2







Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell de focs artificials de les festes de la Magdalena.

24 jul. 2016

Nits de lluna i guspires 1




Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell aquàtic de focs artificials amb una convidada ben especial al balcó presidencial.

Festes de la Magdalena.

23 jul. 2016

Si connecteu bé l'antena potser sonaran els versos

El Matí de Catalunya Ràdio ens ofereix des del passat dimecres, dia 20 de juliol, un seguit de programes on la poesia catalana està present a través de veus de poetes joves. És una bona oportunitat per conéixer les darreres tendències de la poesia en la nostra llengua i ampliar el ventall de veus que portem a les classes de Llengua i Literatura.

Aquesta programació la van estrenar Mireia Calafell i Anna Gual el darrer 20 de juliol (àudio). Les properes setmanes estan anunciades les següents veus:

27 juliol: Blanca Llum Vidal - Maria Cabrera
3 d’agost: Josep Pedrals - Marçal Font
10 d’agost: Meritxell Cucurella - Eduard Carmona
17 d’agost: Núria Martínez Vernis - Martí Sales
24 d’agost: Anna Pantinat - Laia Carbonell

La secció del programa  es diu "La poetada" i té una durada de 25 minuts aproximadament. Una ocasió que, si no escolteu els dimecres cap a les 12,00h. en directe, també podeu escoltar "A la carta" quan us vinga de gust.

Com aquestes veus les escoltareu al programa, vull tancar l'apunt amb dos poetes: el valencià Andreu Galan i Martí i  la barcelonina Martina Escoda. Ambdós coordinen la pàgina Pissiganya.cat des d'on animen els docents a treballar la poesia i estimular la creació poètica entre l'alumnat de les nostres escoles.

Andreu Galan:

- PARLEN LES COSES

Sent cantar les motoserres
i em demane què deu passar a ciutat.
Ara mateix el vell del parc
observa el seu reflex en l’asfalt,
s’hi mira embadalit
resseguint la línia estràbica
de la constel·lació del si-no-fos,
però només hi troba estridències del gairebé,
qualls arnats de joventut,
qui sap si els algoritmes més confusos del pànic...
L’om més vell de la plaça,
assegut al vell mig d’ell mateix,
s’interroga sobre la seva vocació naturalista,
el perquè de tanta pressa per ser, definitivament,
un arbre més entre els arbres i no un om transvestit
en figuera o baladre confús i eixordador.
Un xiquet que nom Miquel es pregunta,
insistent, sobre la possibilitat de demanar
als Reis el pantone de l’infinit
i poder tirar-se pel tobogan i despertar-se
tot d’una sabent-se formiga processionària
enmig d’un vers de Papasseit,
i no comprèn per què hom només
beu aigua quan té set si el set
no veu aigua quan beu el vuit.
I els teuladins, ai las, es demanen què hi pinten,
les motoserres en tot això.
     (De Cansat de diumenges (labreu Edicions, 2009))

- Del llibre de poemes infantils Qui no sap riure no sap viure (Andana Editorial, 2014)


  



Martina Escoda:

- MUDA COM LA SAL

Paraula muda com la sal
feta d’aigua i de silenci,
inquieta i decidida.
Camina per les ombres càlides
i s’aixopluga de mirades
que la tempten a formar-se
damunt el paper.
Incrèdula,
tremolosa
i vibrant.

- POEMA ESPIA

En el racó blanc de les paraules
s’oloren lletres de desig.
          (D'En vermell)


- Del poemari Mitjanit (Andana Editorial, 2016)