23 d’abr. 2018

Llibertat, roses, estima i llibres. Feliç Sant Jordi




ABRIL

 Per l'abril,
 si cada gota en val mil,
 cada rosa en val deu mil
 i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.

Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

16 de febr. 2018

Or bleu

Una nova publicació del treball dels alumnes de l'escola d'animació ESMA. Sempre interessants pel dibuix, el color i la forma de l'animació.

Amb imatges d'inspiració marinera i grega (la mar, el nom de la barca i els escrits a les parets d'una casa humil de pescadors) el relat se centra en l'afany de riquesa del germà major i l'admiració per les petxines del menut.



Sinopsi: Dos germans pescadors de corall estan a punt d'acabar la seua jornada laboral just quan el més major descobreix una misteriosa gruta submarina.

Realitzadors / Directors: Nicolas Chiarot, Amandine Comes, Eva Fekete, Haunui Maeta, Baptiste Miquel, Thomas Rousvoal
Music: Rudy Schwab
So: José Vicente, Yoann Poncet, Sébastien Fournier – Studio des Aviateurs

Film d'animació realitzat a la càtedra de la formació cinematogràfica d'animació 3D de l'Escola ESMA (promoció del 2017).

© ESMA - École Supérieure des Métiers Artistiques

2 de febr. 2018

Ha mort Reyes Abades, un mag dels efectes especials



Guanyador de 9 Premis Goya i nomenat amb les pel·lícules Oro i Zona hostil als Goya d'enguany, dijous va morir Reyes Abades, un dels millors tècnics espanyol en disseny d'efectes especials per al cinema i la publicitat.


Aquest extremeny, que residia a Madrid i tenia l'empresa a Torrejón de Ardoz, era un dels tècnics en efectes especials més reconeguts i respectats en el món del cinema. Amb pel·lícules com ¡Ay, Carmela!, Beltenebros, Días Contados, El día de la bestia, Tierra, Buñuel, La mesa del rey Salomón, Lobo, El laberinto del Fauno i Balada triste de trompeta va veure reconegut el seu treball per l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.


Ha col·laborat en més de 350 pel·lícules i sèries de televisió (com Curro Jiménez) fetes a Espanya, França, Itàlia i Estats Units. També ha treballat per a la publicitat, el teatre i alguns grans esdeveniments com les cerimònies d'inauguració (creà la fletxa amb què es va encendre el foc olímpic) i de comiat dels Jocs Olímpics de Barcelona o l'Expo de Sevilla.

10 de gen. 2018

Conec una illa de Marc Granell

Andreu Valor recita "Conec una illa" de Marc Granell

Conec una illa,
petita i secreta,
que és verda i alegre
i es troba en un llac
voltat per un bosc
profund i tot ombra
on viu el silenci
més pur, més alt.

Me'n parlà mon pare
i em digué un dia
si quan ell morís
jo hi voldria anar
i habitar la casa
que ell construïa
cada nit en ella
amb fulles i amb fang,
vora una font
que esguitava estrelles
abans d'adormir-se
i anar-hi a pescar.

Li vaig dir que sí.
I em mostrà en un mapa
de somnis, desig, amor i bondat
on era aquell llac
amb l'illa tan verda
on sempre que vaig
el trobe pescant.


Foto: Biel Aliño

8 de gen. 2018

Nadal vers a vers: Jacint Verdaguer

CANÇÓ DE l'ESTRELLA
(Jacint Verdaguer)

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l'estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo en l'atzurel
camí més pur
que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 30 de desembre de 2010. El país)

Sobre l'autor:




7 de gen. 2018

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

I per acabar aquest recull nadalenc:

Els tres reis de l'orient
Joan Salvat-Papasseit

Mai no he sabut sencera la més bella cançó:
una pluja d'estrelles
només l'estrella rua que
en sortir cau al mar
un vaixell se l'emporta
amarrada a la proa
i serveix de fanal
a uns corsaris d'avui si l'ocasió fa el lladre
i un anglès qui era al Caire
just arribat a temps
per a que li merquessin
i l'estrella es fongués enyorada
en el piltre de la seva butxaca
M'entorno al divagar:
Tres soldadets dels reis - baioneta calada
i cadascú en el ros un gallaret taronja,
qui diria que als tres els tinc d'ahir vesprada
tancats en el rebost per fer-los vida flonja.


Sobre l'autor:

- Viquipèdia

- LletrA i una selecció de Poesia.

Associcació d'Escriptors en llengua catalana 




_______________________________________

La mestra

Tornàvem a escola; s'havia acabat el Nadal.

El dia següent als Reis encara teníem vacances i gaudíem dels regals. Aquell era un dia especial. En el millor dels casos, els més afortunats ens desculàvem a jugar com si ja no ens quedara més temps per fer-ho i, en el deliri, arribàvem fins i tot a descobrir de què estaven fets els budells d'aquelles joguines que ens acabaven de regalar, d'aquelles andròmines que ens havien portat amb tant de sacrifici els Mags; els antics joguets quedaven un poc arraconats. Les pastes i pastissos, les llepolies casolanes de l'època, s'havien acabat o estaven a punt d'acabar-se; les mares les dosificaven perquè duraren totes les festes. La roba nova amb que ens havien obsequiat, tornava a la còmoda o a l'armari on esperaria millor ocasió per a ser estrenada.

En acabar el dia, l'ordre tornava a la casa i els pocs joguets a les caixes. Es feia de nit i, amb la foscor, ens venia un sentiment estrany: el fantasma de l'obligació i els deures inacabats ens queia a sobre com una pesada llosa. Calia acabar-ho tot i preparar-se la cartera amb els llibres per a l'endemà. No obstant això, en general, aquell no era cap fet traumàtic. El primer dia de classe de l'any es mantenia una certa il·lusió perquè tornàvem a veure els companys, estrenàvem llibreta i estoig o tornàvem a tindre la sort de trobar-nos amb aquella mestra que tant ens agradava...