26 de febr. 2012

De les retallades a la #Primavera valenciana

Introducció: Per culpa d'esta crisi
:


1) Notícies sobre la Manifestació contra les retallades a València:

Vilaweb,
Compromís per l'Alcúdia,
Las Provincias,
Levante-EMV,
laRepública.es,
Público.es,
El País

No a les retallades Silla





2) Punts de vista sobre #Primavera valenciana:

Josep Lluís Pitarch El Punt


Lluís Martínez El Punt


Actuació policial al Joan Fuster de Sueca Vilaweb


22 de febr. 2012

La manipulació de Canal 9 al descobert

Són els propis treballadors els qui denuncien la manipulació de la informació en els telediaris de Canal 9. Potser ja ha arribat l'hora, davant l'ERO (Expedient de Regulació d'Ocupació) que es farà efectiu ben aviat, de dir la veritat al poble valencià?

Benvinguda siga. Potser, això sí, arriba un poc tard perquè ja fa temps que no ens els crèiem.

El pitjor que pot fer un mitjà de comunicació de masses és perdre la credibilitat degut a la manca d'objectivitat informativa, un fet que és inherent i obligat a qualsevol mitjà de comunicació; més encara quan es tracta d'un mitjà d'informació públic, és a dir, que paguem entre tots.

Encara que, al llarg dels darrers anys, han estat moltes altres les notícies amagades, manipulades o censurades, davant la nefasta informació donada amb motiu de les agressions policials als joves de l'institut Lluís Vives, que protestaven per les retallades en educació, ha saltat l'espurna de la sinceritat i la denúncia. Escolteu, ho deixen molt clar.




Amplia la informació

19 de febr. 2012

NO a la violència. NO a la violència de les institucions. NO a la violència policial!

He rebut un escrit d'una mare que explica clarament el seu estat d'ànim.

Com a ciutadà i com a pare comprenc el seu estat de consternació per l'actuació policial i done suport a la petició feta al Síndic de Greuges perquè investigue si hi hagué abús policial.


____________________________________________________________


La carta diu:

"Estimades companyes i companys,

us escric des del dolor d'una mare que no comprén el que està passant al nostre voltant.

De la protesta pacífica d'uns alumnes modèlics en l'àmbit acadèmic, familiar i social, hem passat en qüestió d'hores a viure un autèntic infern. La meua filla i els seus companys han estat colpejats brutalment, multats i vexats. Només us demane que dediqueu uns minuts a veure alguns documents representatius del que passa als carrers de València.

Recorde quan als anys setanta he corregut davant els grisos. També recorde, als vuitanta, el 23-F a València amb els carrers ocupats pels tancs. El que ha passat aquesta setmana ha igualat en violència aquells fets execrables, amb la diferència que els nostres fills no coneixien, com nosaltres, la injustícia i la impotència de viure sota les ordres d'un estat totalitari.

La directora del Vives, en un comunicat a la ràdio, i en un intent de salvar les espatlles, ha informat que els alumnes de l'institut no estan relacionats amb els fets ocorreguts a les portes de l'edifici. Ha dit que es tracta d'alumnes d'altres centres i alumnes universitaris. Us assegure que els alumnes que ixen a tots els vídeos són alumnes de l'IES Lluís Vives, encara que li pese a la directora.

Molts d'aquests alumnes porten el cos plens de blaüres, els rostres destrossats i els ànims per terra.

Moltes gràcies per dedicar-nos uns minuts.
"

L'escrit va acompanyat d'uns enllaços que també us adjuntem:

No tienes cuerpo ni


Seis detenidos en Valencia


Una madre desesperada busca a su hija


Protestas por la actuación policial

____________________________________________________________

El testimoni d'una professora també té molt d'interés:


Los Ángeles Press

La informació a TV3
____________________________________________________________



“Més que els actes dels dolents, m'horroritza la indiferència dels bons."
“Quan algú compren que obeir lleis injustes és contrari a la seua dignitat com a home, cap tirania pot dominar-lo.” Gandhi

Tret de juandon.




____________________________________________________________

NOTA DE PREMSA

L’assemblea del professorat de l’IES Lluís Vives de València vol fer constar el següent:

El dimecres, en les proximitats de l’institut, es va produir una violentíssima i desproporcionada actuació policial contra un grup d’estudiants concentrat fora per a protestar contra les retallades en Educació. El resultat fou de diversos alumnes ferits i contusionats, i fins i tot un detingut, lesionat, emmanillat i portat a la comissaria de Sapadors. Aquestes actuacions violentes, desproporcionades i fora de qualsevol lògica democràtica contra adolescents i menors, tractats com a delinqüents, s’han produït també al llarg del dijous i divendres següents, tant al voltant de l’IES Lluís Vives com al carrer Colom, la Gran Via Ferran el Catòlic i prop de la Comissaria de Sapadors.
Com a assemblea de professors, expressem la nostra més enèrgica repulsa a aquesta mena d’actuacions, que sens dubte s’emmarquen en els intents reiterats de les nostres autoritats per tal de desprestigiar l’ensenyament públic i criminalitzar-nos a tots els que estem compromesos com a professors, personal no docent, estudiants i famílies en la dignificació de l’educació pública.
Per altra banda, manifestem el nostre rebuig més absolut davant les insidioses paraules del diari ABC, del dissabte 18 de febrer, on s’afirmava, entre d’altres declaracions ofensives per a la nostra tasca docent, que “los profesores habrían garantizado el aprobado a quienes tomaran parte en las manifestaciones, sin tener en cuenta tampoco las faltas de asistencia que están obligados a computar”.
Així mateix, volem fer arribar la nostra solidaritat i el nostre suport incondicional a les famílies i a totes les persones agredides, físicament i moralment, per aquesta incomprensible i consentida fúria policial.
Durant els propers dies, els nostres esforços més immediats estaran dedicats a recomposar l’estabilitat psíquica i emocional del nostre alumnat i de les seues famílies. Però, sense oblidar-nos de denunciar formalment aquestes actuacions i reclamar responsabilitats penals i polítiques per als qui han promogut aquest despropòsit.
A més a més, continuarem denunciant els atacs als serveis públics –i particularment a l’educació pública– així com la criminalització que els governants intenten fer dels seus empleats per desprestigiar-los.

València, 19 de febrer de 2012

____________________________________________________

La serp blanca


______________________________________________________

I al temps que passa tot açò escoltem programes de ràdio que ens posen els pèls de punta per escoltar tantes veritats ¿silenciades o callades?

4 de febr. 2012

Ser mestres



Compartisc plenament l'entrada "Sóc mestra" i el vídeo "Sóc mestre" que publica l'amiga Pepa Guardiola al seu bloc Pepa Guardiola. Entre papers digitals.
Jo també sóc un dels mestres que em considere afortunat de poder ajudar les persones que volen superar-se dia a dia a través del coneixement i del saber fer.

Trobe que els mals gestors, que encara prenen decisions des de les institucions en compte de dimitir per la seua mala gestió, no s'estimen tant com diuen l'escola pública i, per això, pretenen rebaixar la seua qualitat amb retallades brutals (retràs en l'ingrés dels diners que corresponen a la gestió administrativa dels centres, retall de les beques per a alumnes, reducció del salari dels professors, augment de les hores de permanència i docència en els centres...).




Per sort, la qualitat de l'educació no depén només dels mals governants que han dilapidat fortunes en esdeveniments d’aparador i pandereta. Potser no compten amb l'entusiasme dels mestres i amb la seua vocació (o sí?) i l’afany de lluita dels alumnes, els pares i els mestres perquè l’Escola Pública no perda qualitat malgrat que es retallen tants recursos.


Foto: Las Provincias


Com a assalariat lluite pels meus drets com a treballador, igual que fa la resta de treballadors, siguen funcionaris o no, quan es veuen perjudicats en el seu conveni professional. Com a docent procure que els meus alumnes seguisquen aprenent el màxim i que mai no pensen que se m’arruga el melic davant les injustícies (que ells no deurien pagar mai). Com a pare demane que l’Escola Pública no estiga desatesa per l’Administració perquè és la que millor em garanteix els meus drets de lliure elecció. Com a ciutadà exigisc que la sanitat siga universal i de qualitat i que els meus impostos siguen ben administrats perquè generen més treball i benestar social... I tot això ho faig sense fer deixadesa de les meues funcions.

L'escola prepara persones per a la llibertat, la crítica i el futur; facilita els instruments perquè els individus prenguen decisions amb judici propi i això deu fer molt de mal als qui han hipotecat terriblement el País Valencià perquè, potser, fa por tindre ciutadans per compte de corderets.