31 de des. 2015

Nadal vers a vers: Miquel Martí i Pol

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?




ARA QUE L’ANY COMENÇA


No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes

les quietuds i les inquietuds

tenen per límits una cambra closa.



Així s’explica el temps, i el fosc embruix

de percaçar-lo pels racons secrets

de nosaltres mateixos.

Més enllà

de temors i recances, s’obren sempre

blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos

del curs del riu del viure, però basta

la voluptat d’estimar perquè l’aire

dringui a cada mot i s’allargassi

l’eco que ens fa, si més no, perdurables.


Miquel Martí i Pol

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

ARA QUE L’ANY S’ACABA
(Joan Salvat-Papasseit)

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 31 de desembre de 2010. El país)


- Sobre l'autor:

* LletrA

* Viquipèdia

__________________________________

És un desig

Cançò col.lectiva del disc "Altres cançons de Nadal 4" (2007)



Lletra: Josep Thió

30 de des. 2015

Festa de la Infantesa i cavalcada de les 3 Magues

Enguany, la Societat Coral el Micalet ha recuperat la Festa de la Infantesa, festa del solstici d'hivern que es va celebrar a València el gener de 1937.

Amb motiu d'aquesta celebració, s'han imprès un conte i una unitat lúdica i didàctica que fan al·lusió a la 1a. Festa de la Infantesa i unes xapes commemoratives. A més, al llarg del mes de desembre, s’han fet activitats de reciclatge i papiroflèxia per als grups escolars que han visitat l’exposició “L’amor als infants”, que romandrà oberta fins al dia 7 de gener, on es poden contemplar les fotografies d'aquella primera setmana de 1937, un conjunt de joguines antigues i unes figures, de Juanito Maraca, que aprofiten el plàstic que deixem al fem oblidat i ell utilitza com a material artístic.

Ahir, 28 de desembre, es va celebrar un concert matinal al Teatre Micalet on intervingueren els Xiquets Cantors Divisi i la Coral el Raconet del Micalet. Cada grup interpretà tres de les cançons traduïdes per Octavi Monsonís i amb arranjaments musicals de Ferran Aleixandre i J. Vicente de Sousa. Per acabar la seua actuació, els dos grups junts interpretaren la setena de les cançons amb arranjaments musicals de Gabriel Benavides. Es tractava de set poemes que s'havien donat a conéixer durant els actes celebrats el 1937. Per completar la celebració també va estar present la veu dels nostres poetes: Manel Alonso, Isabel Garcia Canet, Francesc Mompó, Vicent Penya i Lluís Roda recitaren un poema dedicat a la infantesa i Víctor Benavides llegí el de Marc Granell i el de Lluïsa March que no pogueren assistir a l'acte. Tal com s'ha fet amb els poemes del segle XX, està previst que els set poemes actuals siguen musicats per a la celebració de l’any vinent. L'acompanyament musical de la lectura dels poemes també va córrer a càrrec del Grup de Cambra Marxant.

La cloenda de la Setmana tindrà lloc el dia 3 de gener amb la cavalcada les Tres Magues de Gener; una cavalcada laica que vol ser un complement a les festes d’hivern.

Les tres magues, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, representen tres principis bàsics i una manera diferent de veure el món. Com l'ànima de la Setmana, Cristina Escrivà, apunta: llibertat per poder expressar lliurement i críticament totes les idees, igualtat de tots davant la llei i la Societat, per damunt de races, creences i sexe i fraternitat per compartir, amb tots aquells que ens necessiten, totes les meravelles del nostre món.

___________________________

Posteriorment a la publicació de l'apunt, trobe que hi ha algunes notícies que hauríeu de conéixer també per desfer totes les malediccions que s'han dit d'una activitat que pretén aconseguir més festa (per a les persones que ens visiten i viuen a València; feta des de la pluralitat i la participació ciutadana) i més cultura a partir de la difusió d'idees i conceptes universals com la igualtat, la solidaritat i la fraternitat. Informeu-vos sempre i no us deixeu manipular per ningú; i menys encara pels qui busquen la incultura i  no atenen a la diversitat de criteris, gustos i pensament. 

Notícia sobre la cavalcada de les 3 Magues a Levante-EMV

El vídeo del missatge de les Magues

Articles:






Nadal vers a vers: Jacint Verdaguer

CANÇÓ DE l'ESTRELLA
(Jacint Verdaguer)

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l'estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo en l'atzurel
camí més pur
que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 30 de desembre de 2010. El país)

Sobre l'autor:




__________________________

L'agraïment a Pepa Guardiola pel conte de Cap d'any d'enguany: 'Soliloqui del riurau Arnauda'. Una història esperada que sempre arriba carregada de sensibilitat i ens obre les portes a l'esperança.


29 de des. 2015

Un missatge de Pepa Guardiola

Hi ha detalls que hom espera abans que acabe l'any i, per això, es fan més entranyables.

Hi ha amigues que són fidels a la cita de Cap d'Any i es prenen el seu temps perquè el missatge siga artístic, ajustat al moment i ric en paraules i sentiments...

Pepa Guardiola és una persona compromesa com a dona amb la societat, compromesa com a persona amb el seu temps, compromesa amb l'educació i la nostra cultura... A més, Pepa Guardiola és una d'eixes amigues de les quals tot l'any estem pendents del diu o publica perquè ens permet gaudir amb allò que fa. En passar Nadal, és una de les persones que et sorprenen amb un detall que té forma d'enllaç electrònic; sempre extraordinari.

Ací teniu la seua felicitació. Com de costum, m'agrada compartir-la amb vosaltres, les persones que ja li heu llegit alguna de les novel·les i sabeu algunes coses de l'autora. Ara, amb el vídeo, descobrireu, a més, detalls de la persona (les fotos són molt personals i el text també).




Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

NADALA *
(Miquel Martí i Pol)

A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

* Poesia completa, de Miquel Martí i Pol. Barcelona: Labutxaca, 2008. 

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 29 de desembre de 2010. El país).


Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons

______________________________

Andreu Valor 'Curiós Nadal'

28 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

Potser Nadal
(Miquel Martí i Pol)


Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.


Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.


I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 28 de desembre de 2010. El país).

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons


_____________________________________


27 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Tomàs Garcés

L'ARBRE DE NADAL

(Tomàs Garcés)

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.
___________________

Antoni Tolmos ha posat música al poema de Tomàs Garcés i Andrea Menal, la veu.


- Sobre l'autor:

* LletrA

Apunt publicat a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 24 de desembre de 2010. El país)

____________________________



L'agraïment a Oreto Doménech i Masià i Francesc Gascó per la seua tarja amb versos de Tomàs Garcés.

I a l'Isidre Crespo pel descobriment de la cançó 'Estimo el Nadal' d'Antoni Tolmos, Anne Van Tongeren i Salomé Martín.

26 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Joan Maragall

ELS NÚVOLS DE NADAL
(Joan Maragall)

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets a tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 25 de desembre de 2010. El país)

- Sobre l'autor:

* LletrA La literatura catalana a Internet



_______________________________________

25 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

TORNA NADAL
(Miquel Martí i Pol)

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 20 de desembre de 2010. El país)

Més informació sobre l'autor:

* LletrA

* Escriptors

* Viquipèdia

_____________________________

La felicitació de Josep Escolano de l'any passat, a qui done les gràcies des d'ací, portava el magnífic article "Una història (real) de Nadal" de Sebastià Almazora; un text carregat de sentiments i bones intencions que vull compartir amb vosaltres.

Una història (real) de Nadal


SEBASTIÀ ALZAMORA | Actualitzada l’11/12/2014 18:33

Deu ser veritat que les dates nadalenques convoquen miracles. Fa dos dies aquest servidor de vostès estava treballant al seu estudi i, de cop, cap a les set de la tarda, va sonar el timbre de la porta del carrer. Casa meva és una casa de poble antiga, amb planta baixa i un pis. Al pis és on treballo, de manera que quan sona el timbre surto al balcó per veure qui és. Normalment pot ser el carter, el meu pare, algun amic o un missatger.
Però dimecres cap a les set no va picar el timbre cap d’aquestes persones. En guaitar al balcó, vaig veure que a la porta hi havia una nena petita, un noi adolescent i un gosset. Vaig dir: “Hola?” I la nena em va respondre: “Hola, com que ara ve Nadal vinc a cantar-li una cançó”.
Em vaig quedar de pedra. Vaig baixar, vaig obrir la porta i allà hi havia aquell trio. Feia molt de fred, i el gosset era un llaurador preciós, que em mirava com si em conegués de sempre. Vaig preguntar: “Nins, per què em voleu cantar una cançó?”
La nena, que era bruna, amb uns ulls enormes i duia una gorra, em va respondre: “És que ara que ve Nadal, una amiga meva i jo anem per les cases a cantar nadales. Si ens donen una propina, acumulem diners per a les famílies del poble que són pobres i ho passen malament”.
Vaig dir: “Doncs endavant amb la cançó, nina”. I ella, que fins aquell moment havia parlat en català, va puntualitzar: “ Bueno, es en castellano ”. Li vaig respondre: “Esclar que sí. Només faltaria”. El noi adolescent i el gosset continuaven mirant-me.
I, de sobte, la nena va arrencar amb aquella nadala que fa: “ Navidad, Navidad, dulce Navidad. Te deseamos a ti dulce Navidad ”. Tenia una veueta dolça i fràgil, tremolosa pel fred. Jo la mirava a ella, al noi i al gosset i no m’ho podia creure. Eren tres àngels.
Després els vaig fer un donatiu i la nena em va explicar que es deia Iolanda i tenia 10 anys. Que el seu germà es deia Diego (a en Diego se’l veia molt tímid, i somreia tota l’estona sense dir res) i que el canet es deia Rex. Quan va sentir el seu nom, en Rex se’m va acostar i em va fer afalacs.
Després, la Iolanda em va repetir que els diners serien per a famílies pobres que no poden celebrar les festes. Jo els vaig agrair que haguessin vingut i vaig lamentar no tenir en aquell moment uns caramels o alguna llaminadura per acabar de correspondre a l’actuació preciosa que m’acabaven de regalar.
Se’n varen anar carrer amunt, a continuar cantant de casa en casa. Jo vaig tancar la porta i vaig tornar al pis de dalt, a continuar amb la feina. Havia d’acabar l’article per a l’ARA i l’ARA Balears i, a més, vaig una mica atabalat amb el final d’una novel·la.
Em vaig asseure davant de l’ordinador i vaig posar música a l’Spotify, com tinc per costum. Però no podia escriure. Només podia pensar en el privilegi de què acabava de gaudir. I en la veueta de na Iolanda.
No sóc gaire de plorar, però reconec que em varen caure llàgrimes d’alegria. Que Déu, si existeix, beneeixi totes les Iolandes, els Diegos i els Rexs del món.



24 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Salvador Espriu

PREC DE NADAL
(Salvador Espriu)

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 26 de desembre de 2010. El país)

Més informació sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* Any Espriu


_____________________________



L'agraïment a l'amic Rafa per la seua felicitació.


23 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

NADAL

Joan Salvat-Papasseit

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba
fosca.
Així com el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat
recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que
crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

- Sobre l'autor

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 27 de desembre de 2010. El país).


_________________________________________





22 de des. 2015

El Cant de la Sibil·la

El cant de la Sibil·la és una versió del Judicii signum, que abans del segle XV es cantava en llatí i que posteriorment va ser traduït al català a la Provença. La Sibil·la profetitza l'arribada del Mesies i la del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer el futur de la comunitat.

Una de les versions més conegudes és la de Maria del Mar Bonet, que ací us acompanyem amb la seua lletra.





El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei Universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per jutjar
i a cada un lo just darà.

Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gritarà suor
i tremirà de gran paor.

Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.

Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals.
Reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.

Gran foc del cel devallarà
mar, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.

El sol perdrà la claretat,
mostrant-se fos i alteral;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Humil verge qui haveu parit
Jesus infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.

El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.

21 de des. 2015

Nadal, vers a vers: Maria Mercè Marçal

AVUI, VINT-I-U DE DESEMBRE
(Maria Mercè Marçal)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...

Sobre l'autora:

- Viquipèdia

- LletrA

____________________



Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2011. El país)


20 de des. 2015

'A Nadal, un pas de pardal'

Amb aquest refrany fem referència al fenomen que podem observar al respecte dels minuts de sol que el dia guanya a la nit durant el solstici d’hivern (a partir del 21 de desembre). Nadal és època de celebracions, de betlem i arbres il·luminats, de vacances escolars; per això hem volgut reunir ací també les paraules que ens són més pròpies respecte a la festa.

La influència del castellà en el nom de les festes que s’aproximen és tanta com la de la tradició anglosaxona que ens ha portat al Santa Claus o al Pare Noel. Amb aquest apunt només pretenem refrescar una memòria que encara està viva en els vostres pares i que, alguns de vosaltres, ja intenteu, inconscientment, canviar per traduccions literals dels noms castellans. Anem per faena!

Les festes comencen normalment, per als escolars i els professors, el dia del sorteig de la grossa de Nadal, una manera com altra que milers de persones puguem sentir-nos tan contents com els afortunats de la loteria.

La nit del 24 de desembre celebrem la nit de Nadal i el dia 25, el dia de Nadal. Aquest últim és un dia familiar per als xiquets i xiquetes valencians, que solen visitar els parents, perquè els donen les estrenes que, després, podran gastar en qualsevol fira o en la compra de llepolies.

En alguns llocs se celebra el segon dia de Nadal o festivitat de Sant Esteve i, dos dies més tard, el 28, el dia dels Innocents. Aquesta és una celebració catòlica que recorda la persecució del rei Herodes i la matança de milers de xiquets; l'església en difongué, com tants d'altres, aquest martiri en que, segons el Nou Testament, patiren els infants; però el seny o trellat popular li pegà la volta i convertí el dia en una jornada de bromes i diversió. Els mitjans de comunicació solen incorporar una notícia trampa amb la qual ens gasten la broma als "innocents" lectors, radiooients o teleespectadors; els xiquets prefereixen retallar figures en el paper del diari i penjar-les en l'esquena d'algun amic o familiar.

El mateix que heu pogut observar que passava per nomenar les celebracions del Nadal es torna a repetir per tancar l'any. La nit de Cap d'Any permet a les famílies o grups d'amics reunir-se a sopar per celebrar l'arribada del nou any i desitjar-se felicitat i èxits. Aprofitem les campanades per menjar-nos el raïm de Cap d'Any (12 granets, segons la tradició, un per cada campanada que tanca l’any). La nit dóna pas al dia de Cap d’Any. Tothom descansa, si pot, fins migdia perquè la vetlla ha estat més llarga que de costum.

Els més menuts esperen la Cavalcada que se celebra la nit de Reis. És costum que al matí del dia de Reis els xiquets i xiquetes s'alcen per veure els joguets que els han portat. Segons resa la tradició uns patges imperials o els tres Reis d'Orient, uns mags (Melcior, Gaspar i Baltasar) que, com podem llegir també al Nou Testament, van anar a ofrenar regals a Jesucrist quan estava al portal de Betlem.

Com haureu observat, hem escrit amb majúscula la inicial de tots els substantius i adjectius que formen part de les festivitats cíviques, religioses o polítiques i també la inicial dels noms propis referits als personatges del cicle nadalenc.

Com el que ve després ja ho coneixeu i ja no esteu en edat de jugar amb joguets, ho deixem córrer. Però no deixeu massa lluny els llibres; són dates per celebrar i també per repassar.



EXERCICI

Aprofita les vacances i escriu postals de Nadal en valencià per als companys i amics. Les pots enviar pel correu electrònic mitjançant les xarxes socials. També pots deixar-les un comentari en aquest mateix apunt.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2009. El país)

______________________________________


______________________________________


Bon Nadal i Feliç 2016!


Il·luminació de la plaça de l'Ajuntament, Nadal 2015-2016. Foto: Fernando Bustamente. Levante-EMV

19 de des. 2015

Un Nadal de cultura en valencià

!
!
!
!
Hi ha una
finestra grandiosa
que, diuen, està oberta
al món; és font de creació,
fruit de la nostra literatura,
escenari i veu d’un teatre,
la pantalla d'un cinema
la pàgina d'un llibre:
el plaer, el somni
i la il·lusió.
!
!
!
És
el portal
de les festes,
de les bones vibracions,
de generar els grans canvis.
Són  bons  sentiments  pel  triomf  i  d'emocions  elevades,
la saviesa que ens  apropa  al  coneixement  del món,
l'alegria que ens convida a despertar sense son
i ens empenta, dia a dia, a navegar sense por
amb lladregots o pirates, reis i governants
millors, contra els vents que ens són contraris
ací i en un altre món on la gent fuig de la guerra.
Cal sobrevolar els somnis daurats de l'ingenu Peter Pan,
del Robinson enginyós, de l'heroi Robin Hood, de la Campaneta
màgica, de la trista Colometa
per assolir els guanys
d'un país que és un
poc més nostre,
d'un país que
 ja anem
fent!
*!*
`!´
´!`
`!´
´!`
!

18 de des. 2015

Poesia que es fa cançó per tot 2016

Poesia que es fa cançó és el que ens deixà l'Ovidi, del que enguany es compliren vint anys de la mort, o del que encara fan, entre molts d'altres, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon o Sílvia Pérez Cruz perquè entenguem millor la veu dels poetes. Per sort, la seua generositat ens permet poar en la xarxa algun dels seus exemples que manifesten la riquesa que hi circula.

Poesia que es fa cançó és també el treball de persones entregades per l'escola pública i perquè cresca el coneixement, perquè tot semble més fàcil i accessible, perquè recuperem la memòria necessària. Són moltes les persones que ho fan cada dia i que podeu trobar, per exemple, en l'estima que Anna Gascon ha posat en les unitats (cliqueu Octubre CCC si voleu conéixer-les) que ens acosten un bocí de la realitat del cantautor d'Alcoi.

Poesia que es fa cançó és la festa i l'harmonia que es fa en dinar amb els amics o la família, en manifestar els desitjos de pau, en la transparència política, en la lluita de cada dia, en el plaer del descans...

Per això i per més vull desitjar-vos que gaudiu de les festes que arriben i continueu fent el camí de millorar com a persones, de ser més cultes i d'aprendre cada dia a estimar un poc millor.

Per acomiadar l'any vull compartir amb vosaltres la paraula d'alguns poetes i la veu dels cantants que ens la retornen: el plaer del ritme i la melodia. És el que, enguany, m'han portat tres magues extraordinàries que em presentà la meua amiga Cristina Escrivà i que la gent del Micalet ha tret al carrer com fa molts anys van fer amb la primera 'Festa de la infantesa', allà pel 1937.


Cançó de suburbi


M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.





He mirat aquesta terra

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.






Covava l'ou de la morta blanca


Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

* Una deu és un naixement d'aigua, font.





Font de les lletres: Cancioneros.com

17 de des. 2015

Isabel Barriel

És poesia Nadal,
és nit ancestral,
és vers,
és llum de l'Univers,
és cançó, és simfonia,
és de l'any un regal,
és temps d'alegria
amb pinzellades de fred,
és un somni al món dels desperts...

-------------------

Tancaran les escoles,
sortirem al terrat
a mirar les estrelles
i un camp tot nevat.

Amb el fred a les galtes
i la bufanda pel cap
entrarem a la casa
per començar el sopar.

És la nit de nadal,
és la gran nit hivernal,
i al voltant de la taula,
som la família i el gat.

Vull les ales del pollastre
per començar a volar,
i neules lleugeres
i torró i massapà,

piles d'avellanes
i una cadira per pujar
a dir aquest poema
especial de la nit de Nadal.

------------------

Una guspira,
un estel,
una llum que brilla
de nit al cel.

Diamants del silenci,
misteris amb fred,
remor lleu del vent,
visions entre somnis,
solstici d'hivern.

Un any que s'acaba,
records que se'n van
al tren del passat.

Un any que vindrà
farcit de dies
i nits per estrenar...

----------------------

Passaven els Reis
caminant cap a Occident.

Veieren les dunes,
veieren paisatges de desert,
muntanyes llunyanes,
palaus i castells,
camins, cruïlles
i molts campaments.

Passaven sense aturar-se,
passaven avançant,
que només volien
al destí arribar.

I estendre la màgia
i pels somnis preguntar
a tanta canalla
que hi havia allà,
a tanta canalla
que els estava esperant
amb l'esperança
de rebre sorpreses i regals...




Isabel Barriel

16 de des. 2015

Millorem el llenguatge: rescatem paraules de l'oblit

Cada vegada simplifiquem més i més el nostre llenguatge i s'empobreixen els registres; la riquesa que suposa el lèxic d'una llengua va quedant-se en els diccionaris, com les obres d'art en un museu. Però cada paraula, a diferència d'una obra d'art, és una riquesa que té sentit quan és compartida pels parlants, quan té la utilitat per a la qual va ser creada. Conservar el vocabulari és un valor important, una riquesa que podem adquirir cadascun dels parlants si tenim curiositat i ganes d'ampliar horitzons; les paraules ens ajuden a precisar i concretar millor el que volem dir, les explicacions que donem, les descripcions que hem de fer... la comprensió del món que ens envolta. Frases fetes com "més sord que una rella", "més cego que una rella","més picat que una rella", "primera (o segona) rella",  "punta de rella" han caigut en desús perquè moltes vegades desconeixem, fins i tot, el significat de la paraula rella. És per això que endevinalles com "Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no l'ha tocat" o "Redó, redó com un garbell; llarg, llarg com un  budell" és fan quasi incomprensibles per als més joves. La societat que les havia creades tenia molt clar el referent; la nostra té altres referents i noves paraules. L'estudiós de la llengua (i el de la història, la literatura, la tecnologia, l'etnologia...) manifesta curiositat per eixes paraules com ho feien abans els metges que adquirien un coneixement del llatí i del grec perquè el nom científic de les plantes i de molts medicaments, que partia de l'arrel de les llengües clàssiques, els ajudava en la seua professió.




Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.

La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.



Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?

Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.



Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...



Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.



Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).


 



Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.

14 de des. 2015

Escola Valenciana estrena en Nadal Phantom Boy als cinemes comercials Ocine de València

Del 20 de desembre al 5 de gener l’entitat cívica possibilita el visionat de la pel·lícula familiar i en valencià, Phantom Boy És un film dels realitzadors Jean-Loup Felicioli i Alain Gagnol, autors també de la guardonada Un gat a París. Com en anys anteriors, les projeccions tindran lloc als cinemes Ocine del Centre comercial Aqua de València a un preu de 5 euros si presenteu aquests vals de descompte.



Escola Valenciana continua amb la tasca de fomentar la cultura, oferir productes de qualitat i en valencià i facilitar l’accés a pel·lícules en llengua pròpia als cinemes comercials amb un preu de 5 euros. Així, en aquesta ocasió, l’entitat cívica presenta la nova edició de Cinema de Nadal d’Escola Valenciana i ofereix a la ciutadania la projecció de Phantom Boy els dies 20, 23, 24, 26, 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i el 2, 3, 4 i 5 de gener a les sales Ocine del Centre comercial Aqua de València, en sessions matinals, a les 12 hores.



Phantom Boy és una pel·lícula recomanada per a infants a partir de 7 anys, que compta amb tots els elements d’un relat policíac de cinema negre clàssic i amb el toc de fantasia de les pel·lícules d’herois que transcorre a la cinematogràfica ciutat de Nova York. L’argument, amb la seua complexitat, sentit de l’humor i tendresa, avança a ritme d’aventura i planteja la lluita entre llums i ombres, i entre la salut i la malaltia. És important assenyalar que aquest film va inaugurar la mostra de Barcelona el Meu Primer Festival de Cinema i que posteriorment ha estat presentat al Festival de Sevilla SEFF i al Festival de Gijón.




Direcció: Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli

País: França

Any: 2015

Direcció de producció: Catherine Blanc-Maurizi

Fotografia: Izu Troin

Música: Serge Besset

Durada: 84 minuts

Sinopsi Phantom boy

Durant el transcurs d’una investigació, l’Àlex, un oficial de policia, és atacat per un personatge misteriós. A l’hospital coneix Leo, un pacient d’onze anys que té el poder de sortir del seu cos volant i travessar parets com si fos un fantasma. Gràcies a l’ajuda de Leo i a la intrèpida periodista Marie, l’Àlex podrà fer front al gàngster que el va atacar i que està amenaçant la ciutat.





Més informació en la pàgina d'Escola Valenciana

9 de des. 2015

Ens ha deixat un home de teatre, una persona generosa, un extraordinari mestre: Josep Lluís Sirera


El catedràtic de la Universitat de València, crític i autor teatral Josep Lluís Sirera morí ahir als 61 anys d’edat.

Josep Lluís Sirera va ser un dels autors destacats en el món del teatre des de la transició, tant per la seua creativitat com pels estudis que ens ha deixat. Junt amb el seu germà Rodolf, va publicar diversos texts teatrals que també han sigut representats. Josep Lluís ha estat una de les figures destacades de la Universitat de València, on va arribar a ser vicerector de cultura i director del servei de biblioteques.

Generacions de valencians han passat per les seues classes de literatura a la Facultat de Filologia i en poden donar testimoni de la bonhomia i de l'abast de coneixements que aportava tant en les classes com en la direcció dels treballs d'investigació.

El seu treball, de vegades callat, és la mostra de la seua generositat que, molt sovint i de manera desinteressada, aportà llum a molts projectes teatrals de la ciutat de València.

Hem perdut un intel·lectual i un dramaturg importants per a la nostra cultura.

DEP

La notícia en la premsa:

Levante-EMV
- Ara.cat
Centro de Documentación Teatral
- La Veu
Encuentros digitales de RTVE.es

8 de des. 2015

'Als amics de tristor' de Maria Beneyto



'Als amics de tristor' és un poema de Maria Beneyto publicat en el llibre Després de soterrada la tendresa, un text editat per l'editorial Bromera l'any 1993. Eva Dénia ens parla breument del llibre i de la tria en un apunt publicat amb motiu de la preparació del disc "Quan abril era abril".

Als amics de tristor

Als amics de tristor, però, els diria
que l’au del pit encara viu i nia.
Que ja vindrà la nit, i la mà freda
refusarà el lleu tacte de la seda

per a cercar d’una altra mà la mida
en allò que potser encara és vida.

Us recomane el sol i l’específic,
la tendra companyia, el frigorífic
on refredar els somnis vells, a cura
del grau de l’escaient temperatura.

I, en cohort xicotet, la frase feta:
“Encara queda sol en la torreta”

4 de des. 2015

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià




Ho promou: Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)

Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.




MA N I F E S T

Estem assistint amb indignació a l'augment de casos de discriminació lingüística al llarg del País Valencià. Aquests casos constitueixen no només una manca de consideració i de respecte sinó sobretot una greu vulneració de la legalitat vigent cap a la llengua pròpia i oficial del poble valencià.

L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:

1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.

2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.

3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.

4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.

5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.

6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.

7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.

8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.

València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)

2 de des. 2015

'L'amor als infants', exposició infantil

Lluny de les TIC, però compartint la creativitat que exigeix qualsevol activitat formativa de caràcter lúdic: reciclar materials, descobrir altres formes de celebrar les vacances, mirar la vida des de la igualtat de gèneres i des de la consciència que suposa educar en valors les persones i, especialment, les més joves.

"L'amor als infants" és una exposició, de la qual en són comissaris Cristina Escrivà i Francesc Piera. També s'exposa l'obra de reciclatge de materials plàstics de Juanito Maraca. S'inaugura demà dia tres de desembre a les 19, 00h. a la Societat Coral el Micalet (C/ Guillem de Castro, 73 de València).



Es tracta de la primera activitat de la Setmana de la Infància, una activitat inspirada en la setmana que es va organitzar pel govern de la República l'any 1937 a la ciutat de València. La celebració tindrà lloc amb motiu de les vacances escolars de final de trimestre i té previst eixir també al carrer amb una cavalcada lúdica diferent.

L'objectiu fonamental de la Setmana i de l'Exposició ha estat generar il·lusió entre els xiquets i les xiquetes, desenvolupar la seua creativitat i educar-los en valors. Per això el que hi trobareu us sorprendrà per la simplicitat dels materials i la gràcia de les formes, la informació bàsica sobre els objectes exposats i, sobretot, perquè us descobrirà una de les iniciatives que tingueren lloc en un moment de la nostra història més recent i perquè fou una manifestació del progrés que, lamentablement, quedà truncat.

Podeu baixar-vos el programa i la informació de la guia didàctica des del web del Micalet.

http://xn--setmana%20de%20la%20infncia%202015_16-58c.pdf/

 

   
  
  

 

  

Fotos: Víctor Benavides Escrivà

30 de nov. 2015

Els dialectes el català

La llengua estàndard és com una orquestra que necessita de totes les varietats dialectals (instruments) per a interpretar bé una partitura. La seua harmonia depén de l’ajust de cada varietat; quan les deficiències (interferències lingüístiques) d'un dels seus intèrprets (dialectes) són grans, la seua audició pot condicionar el resultat de tot el conjunt (l'ús de la llengua estàndard). Així que conéixer la llengua pròpia i les varietats veïnes ens resulta sempre pràctic per aconseguir la millor interpretació de la partitura musical (lingüística). Segons amb qui ens comuniquem, el tema que tractem i el context on es produeix la comunicació podrem fer millor ús del registre apropiat si el nostre coneixement sobre la llengua és suficient. A major coneixement, major destresa en la interpretació.

Mireu-vos el vídeo de "Las bodas de Luis Alonso” que fa Lucero Tena i veureu com, per contra, quan la riquesa d’un dels instruments és interpretat amb mestria la resta pareixen seguir-li l’alè. Igualment ens pot passar amb la parla i l’escriptura, si els mitjans de comunicació mantenen una interpretació sublim, la resta dels parlants ens deixem influir per la correcció i mestria dels exemples.



PRÀCTIQUES

1. Mira't el vídeo "Compraré peres" i digues d'on és cadascuna de les persones que hi apareixen. Després, assenyala quins són els principals dialectes del català.



2. Al bloc de l'IES Francesc Badia podeu repassar algunes característiques de les variants dialectals que ja estudiàreu en el tema 1. Rafael Julià hi proposa fer un passeig per cançons i texts orals que us permetran realitzar un repàs sobre els continguts de dialectologia. Anoteu alguna de les característiques que més us criden l'atenció en cadascun dels documents.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, el 10 de febrer de 2009. El País)

Amb posterioritat

25 de nov. 2015

'En defensa de l'escriptora Núria Cadenes'


El passat divendres es va fer el lliurament dels darrers 'Porrots d'Honor' dins la Setmana de les Lletres Valencianes de Silla. En aquesta ocasió, sense massa preciosisme, l'acte centrà el lliurament en la força de la paraula tant de temps callada per a les persones com Carmen Valero que Josep Antich ens rescata de l'oblit a través dels seus articles i publicacions; fins i tot quan, durant l'acompanyament musical, la paraula deixà pas a la veu de la guitarra, la lletra de la cançó d'Ovidi Montllor estava ben implícita.

Els regidors que entregaren els premis locals s'encarregaren de destacar els mèrits dels premiats i donar a conéixer els motius que havien tingut en compte en atorgar el reconeixement.


Valentín Mateos lliurà el guardó al mèrit cultural a l'actual cronista de Silla, Josep Antich i Brocal, per la seua trajectòria en la investigació i divulgació de la història del poble; Felipe García, el de l'activitat esportiva al Club Piragüisme Silla com a reconeixement per l'esforç del club i pels èxits aconseguits en els darrers anys; Raquel Sánchez, el de caràcter Cívic a la mestra Carmen Valero, atorgat amb caràcter pòstum per ser una intel·lectual i lluitadora que des de l'escola alçà la veu per reclamar la igualtat de formació per a xiquets i xiquetes, motiu que li costaria ser retirada del magisteri.




El Porrot de les Lletres Valencianes l'arreplegava Joan Francesc Mira per la magnífica contribució a la literatura feta en valencià. La lloa, brillant, intel·ligent i lúdica, al premiat va córrer a càrrec de l'escriptora Núria Cadenes. Però sembla que alguns periodistes, en compte d'atendre les paraules apropiades a un acte de rellevància cultural segueixen vivint en el passat més ranci i amarg del poble valencià, aquell que, a força de titulars gens afortunats, ens allunya del Coneixement i de la Cultura amb majúscules; és a dir ens allunya de la xafarderia més inexacta i rància.



Tenia escrites unes paraules en defensa de Núria (encara que sé que ella no les necessita perquè està molt per damunt de les paraules d'un periodista 'roín'), però m'he trobat amb l'alegria de l'article que Josep Antich, el premi al mèrit cultural d'enguany; un text que ha publicat a El Punt+Avui. Com les trobe tan encertades i les compartisc tan plenament, m'he permés el luxe de substituir les que havia escrit perquè us informàreu millor i no entràreu en polèmiques estèrils en les xarxes socials.


24 de nov. 2015

"Els amants" de Vicent Andrés Estellés, millor poema musicat



El jurat del certamen Terra i Cultura ha atorgat el premi al millor poema musicat a Els amants, inclòs al llibre-disc Estellés Infinit, de Bertomeu.




Després de 7 d'Estellés, en Estellés Infinit Bertomeu torna a fer una selecció d'alguns dels poemes de Vicent Andrés Estellés i fer música amb les seues lletres. En aquesta ocasió ha elegit: 'Els amants', 'Goig del carrer' i 'Per la dignitat del País', 'He respectat en tu totes les dones', 'No he desitjat mai', 'Els dies', 'Flor de taronger' i 'Foscos amants'.

A la revista Enderrock fan una crònica del lliurament del premi.