Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges

8 de juny 2016

'El gran dictat', el lèxic i l'ortografia en els teus escrits



L'ortografia és un aspecte clau de la normalització d'una llengua quan té una gran dispersió dialectal o ha patit repressió històrica.

L'escriptura d'una llengua és un procés que requereix d'un aprenentatge constant; de vegades basat en la repetició, d'altres centrat en la interiorització i comprensió de la norma (xic - xica -xics - xiques; amic - amiga - amics - amigues; menge - menja; trepitjar - trepitges; nebot - neboda - nebots - nebodes; llop - lloba; llops - llobes; mà -substantiu-, ma -possessiu-, m'ha -pronom + verb-...).

En el procés de consolidació de l'ortografia es poden utilitzar diverses tècniques de reforç: la lectura i la consulta del diccionari permeten ampliar el vocabulari i fixar l'escriptura de determinades paraules que no són d'ús massa freqüent en la vida quotidiana; l'estudi de la gramàtica i l'aprenentatge de les regles d'ortografia, basat en la reflexió de la norma, ajuden a corregir algunes errades freqüents. Però el més important, en ocasions, és la vinculació i l'estima que són capaços de manifestar els parlants per la pròpia llengua, el valor que li atorguen a la llengua de comunicació perquè aquesta mantinga el prestigi i coherència que es mereix, al temps que és emprada en tots els seus registres i varietats.

L'ortografia de qualsevol llengua és un sistema de signes arbitrari que pretén organitzar el procés d'escriptura per a tot un conjunt de parlants que poden produir de forma diferent alguns dels sons amb què es pronuncien les paraules i això requereix un cert esforç individual. Per exemple, una paraula tan senzilla com roda, que aparentment no té cap problema d'escriptura per a nosaltres, és pronunciada roa en els parlars del sud d'Alacant; la pèrdua de la d intervocàlica és un fenomen que també ocorre en altres llengües com el castellà on podem escoltar a un andalús pronunciar to, allà on un burgalés diria todo. Les discrepàncies són majors quan la tradició escrita d'una llengua s'aparta més de la llengua parlada realment (l'anglés, per exemple), i de si el sistema ortogràfic és més o menys regular i previsible.

La realització de dictats és un exercici emprat històricament per a fixar l'ortografia de la llengua. Les institucions acadèmiques i lingüístiques també han posat aquesta tècnica al servei dels usuaris que treballen en línia; per exemple, la web del Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València o la de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana, en el cas del 'valencià', i la web Llengua catalana o la de la revista Edu365, en el cas del 'català oriental'. Vosaltres, que disposeu d'ordinador i connexió d'internet a casa, també podeu seleccionar de la xarxa aquells dictats existents que us siguen més útils.

PRÀCTICA

Si disposeu d'alguna persona amb qui us enteneu bé i està disposada a treballar l'ortografia, podeu realitzar algun dictat per parelles. Es tracta d'una tècnica senzilla amb la qual us podeu ajudar mútuament. Cas contrari, sempre podeu seleccionar un text perquè algú de la família us el dicte.

Per al dictat en parelles:

1. Llegiu textos i seleccioneu els que no siguen massa breus ni excessivament llargs.

2. Abans de procedir al dictat, comproveu que heu entés bé el seu contingut.

3. Repartiu el text en dues meitats proporcionades.

4. Llegiu bé.

5. Dicteu i copieu alternativament; és a dir, si la primera persona dicta, la segona copia el text. En arribar a la fi d'un paràgraf, canvieu els papers: qui abans dictava, escriurà i, qui escrivia serà qui llegirà en veu alta i pausadament el text perquè el company l'escriga.

6. En acabar, comproveu els errors que heu comés i intenteu comprendre en què heu fallat.

7. Repasseu la norma.

Publicat anteriorment el 14 de febrer de 2014

Una altra opció de treballar continguts lingüístics, i especialment el lèxic i l'ortografia, el trobareu en alguns programes d'entreteniment com ara El gran dictat, un programa de TV3 que s'emet des del setembre del 2009.





I com hem parlat de dictats per parelles, ací us deixe uns quants enllaços del blog on ja en teniu de preparats.








16 de des. 2015

Millorem el llenguatge: rescatem paraules de l'oblit

Cada vegada simplifiquem més i més el nostre llenguatge i s'empobreixen els registres; la riquesa que suposa el lèxic d'una llengua va quedant-se en els diccionaris, com les obres d'art en un museu. Però cada paraula, a diferència d'una obra d'art, és una riquesa que té sentit quan és compartida pels parlants, quan té la utilitat per a la qual va ser creada. Conservar el vocabulari és un valor important, una riquesa que podem adquirir cadascun dels parlants si tenim curiositat i ganes d'ampliar horitzons; les paraules ens ajuden a precisar i concretar millor el que volem dir, les explicacions que donem, les descripcions que hem de fer... la comprensió del món que ens envolta. Frases fetes com "més sord que una rella", "més cego que una rella","més picat que una rella", "primera (o segona) rella",  "punta de rella" han caigut en desús perquè moltes vegades desconeixem, fins i tot, el significat de la paraula rella. És per això que endevinalles com "Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no l'ha tocat" o "Redó, redó com un garbell; llarg, llarg com un  budell" és fan quasi incomprensibles per als més joves. La societat que les havia creades tenia molt clar el referent; la nostra té altres referents i noves paraules. L'estudiós de la llengua (i el de la història, la literatura, la tecnologia, l'etnologia...) manifesta curiositat per eixes paraules com ho feien abans els metges que adquirien un coneixement del llatí i del grec perquè el nom científic de les plantes i de molts medicaments, que partia de l'arrel de les llengües clàssiques, els ajudava en la seua professió.




Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.

La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.



Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?

Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.



Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...



Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.



Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).


 



Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.

24 d’oct. 2014

El DCVB i l'animació: 'Day and nigth', un joc de contraris

ANTÍTESI f., neol.: cast. antítesis.
|| 1. Oposició de dues idees.
|| 2. Cosa diametralment contrària d'una altra.
Descobreix tot el seu pensament quan sospita que la pau a què aspira és compatible amb la seva antítesi, Pla Rus. 173.
Fon.:
antítəzi (Barc., Palma); antítesi (Val.).
Etim.: pres del gr.
αντιθεσις, mat. sign.

DCBV. Diccionari català, valencià, balear, (Palma de Mallorca, 1962)




Obra iniciada per Mn. Antoni Maria ALCOVER i Francesc de Borja MOLL

El 2012 s'han complit 50 anys de la publicació de la primera edició del Diccionari Català, valencià, balear (1962). L'obra va ser encetada per mossèn Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i comptà amb multitud de col·laboradors; entre els quals hi hagué Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès.

L'amic Jesús Bernat Agut i els seus alumnes ens ho recorden des de fa dies amb les seues interessants composicions fotogràfiques publicades en el bloc Imatgies

Felicitats!








Day and nigth (2010) és un curt d'animació de la factoria Pixar, dirigit per Teddy Newton, amb música de Michael Giacchino, que us divertirà i mostrarà els contrasts i les proximitats entre el dia i la nit. Dos personatges descobreixen a l'espectador com és el seu interior i ens van deixant accions que es poden contemplar per la nit o pel dia.





Després d'haver vist el curt, anoteu, al vostre quadern, les diferents accions que apareixen al curtmetratge, descriviu-les breument i diferencieu entre les que es fan habitualment per la nit i les que es fan durant el dia.

Per acabar, assenyaleu almenys tres accions que siguen antitètiques i indiqueu quina de les dues accepcions del DCVB exemplifiquen.


_______________

Apunt publicat anteriorment el 15 de desembre de 2012 al blog LLIMA dins la desapareguda comunitat de blogs del diari El país.

15 de febr. 2013

Més material per a contribuir al voluntariat per la llengua

Parlem tu i jo. Ens entaulem?   Tens temps? Què fem?   Viatgem pel món   'Anem a casa?' Col·lecció "Parlem tu i jo"

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha publicat un  nou quadern de la col·lecció  Parlem Tu i Jo”, un material pensat per facilitar la conversa de les parelles lingüístiques que participen en el programa Voluntariat per la llengua.

Els números anteriors estaven dedicats als viatges, al temps lliure i a la cuina, respectivament. L'últim, se centra en la casa.

Viatgem pel món

Primer quadern de la col·lecció. Un text de Josep M. Espinàs, un còmic de Giovanni Castro i propostes de lectures i activitats relacionades amb els viatges facilitaran i enriquiran el diàleg en les trobades de les parelles lingüístiques.

Tens temps? Què fem?

Segon quadern de la col·lecció, el tema central del qual és el temps lliure. Inclou un text de Joaquim Carbó i un còmic de Montse Batalla i Xevi Domínguez. S’organitza en cinc apartats amb propostes per conversar i intercanviar opinions, coneixements i experiències.

Ens entaulem?

Entre els continguts, dedicats al món de la cuina i el menjar, hi ha un conte inèdit de Ramon Solsona i un còmic de David Parcerisa, a més de propostes per afavorir el diàleg i la fluïdesa entre les persones aprenentes i les voluntàries.

Anem a casa?

A partir de la narració de Rafael Vallbona Les cases perdudes i el còmic La recerca, de Mercè Godàs, aquest quart quadern ens porta a Bucarest i ens proposa llegir i conversar sobre diferents aspectes relacionats amb les cases on vivim.

Font: revista Llengua Catalana

Més informació sobre el Voluntariat pel valencià ací