26 de febr. 2015

La Crida i el lamentable espectacle de l'alcaldessa

L'espectacle i la festa fallera té detractors; el soroll, el caos de la ciutat, els petards, la crítica rància d'alguns llibrets de falla i monuments... ho propicien. Però les falles tenen moltíssim partidaris, que s'hauran sentit avergonyits en sentir el parlament de la màxima autoritat de la ciutat per encetar la festa. Supose que la majoria, uns i altres, entenem que, quan una autoritat representa un col·lectiu, quan una autoritat participa de la presentació d'una gran festa, ho ha de fer amb dignitat, ha de ser coherent i el seu discurs ha de mostrar la categoria que li han atorgat aquells ciutadans que l'han triada per representar-los en un acte tan singular: l'inici de les falles del 2015.

Al meu parer Rita Barberà, per incomplir la cortesia més bàsica, hauria de dimitir, per coherència i respecte als valencians. La senyora Barberà no es mereix representar més els valencians en cap esdeveniment. Escolteu, si encara no ho heu fet, i jutgeu les barbaritats lingüístiques que proclamà l'alcaldessa de València en tan sols un minut; no es pot mostrar menys desafecte per la llengua dels valencians ni mostrar menys coherència en un discurs. Un discurs fatídic, sí, un minut pel qual ja ha demanat disculpes (que ressonen a justificació forçada) i que eclipsà la resta de l'espectacle i el treball dels professionals que s'havien esforçat perquè la presentació de la festa lluïra com calia. En el fons no és més que una nova mostra d'autoodi, un fet que ha caracteritzat sovint la tria lingüística de l'alcaldessa valenciana dels últims vint anys.

El vídeo de l'acte que teniu al final és llarg, però per fer-vos una idea sempre podeu seleccionar algun fragment de l'espectacle de llum (al principi), un fragment del discurs clàssic de la fallera major (minut 9:25) i la pirotècnia (minut 14). Amb això us fareu una idea de l'espectacle faller que s'havia preparat. A hores d'ara hauríem de parlar d'aquest espectacle o del fet que la fallera major parlara bé valencià, per exemple, i no de la falta de lluïment i tacte d'un representant polític.

Per tot això, no és d'estranyar que, començades les festes, els valencians hagen aprofitat les xarxes socials i les noves tecnologies per mostrar la seua "gràcia i ingeni" fent-ne ús de l'esperpent. La falla mediàtica que s'ha muntat després del discurs del 'caloret' ha estat una extravagància pròpia del surrealisme i la crítica més sentida per alguns sectors de la festa fallera: ironia, crítica, irreverència, mala llet... Tot això i més ha esclatat com la flama de la Crema dels monuments en programes de televisió i en les xarxes socials. En moltes de les enginyoses paròdies i acudits, l'alcohol, la imatge de l'alcaldessa o el ninot de Rita han estat els protagonistes de la sàtira. 

Tota eixa disbauxa i riallada que esclatà en els primers moments no sé si no mancava de crítica en profunditat; sinó ens havíem quedat en la superfície del problema. Amb la rialla semblava que quedàvem narcotitzats, que perdonàvem l'actitud de Na Rita; que, fins i tot, s'arribava a agrair l'estona de diversió que ens havia proporcionat. Però, potser, oblidàvem el paper que una alcaldessa ha de fer. Una alcaldessa no ha de ser el bufó de la festa; a València en tenim a cabassos que ho fan molt bé i són professionals de la diversió. La representant dels valencians ha d'estar en els actes públics per donar prestigi i prestatge i representar els ciutadans mostrant respecte per les senyes d'identitat valencianes, la llengua inclosa. Per això crec que ja toca recuperar altres veus, la veu d'aquelles entitats i aquells mitjans de comunicació que li han donat un tractament més seriós a la notícia, que han exigit responsabilitats pel menyspreu que s'ha produït cap al valencià. És el cas, per posar algun exemple, d'Acció Cultural i d'Escola Valenciana o del diari La Veu (opinió). Per cert, han dit alguna cosa a títol institucional l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats valencianes?

I amb tot això no estic dient que no ens hem de riure d'allò que és criticable; també. Ni que un polític no pot mostrar sentit de l'humor en els seus parlaments; tot el contrari, l'enginy i la gràcia no estan renyits amb la crítica i l'honestedat. Això faltaria! 

El que em tem és que, si ens quedem només amb la gràcia del que sembla una anècdota més en la vida de Na Rita, si ens creiem les explicacions estudiades d'actes tan reprovables, si consentim que han estat sinceres les justificacions de la senyora Barberà, potser no serem capaços de veure el bosc que hi ha darrere de l'arbre i que l'alcaldessa ha continuat fent un paperot, mentint perquè busca de nou el vot més populista, el menys crític. 

Per no allargar-me més, quedar-nos en eixe punt acrític seria no reconéixer que les disculpes només han estat un altre despropòsit més que la delata, un altre despropòsit que delata els populars com el de la Llei de Senyes d'Identitat.




Si en voleu llegir més:
- 'Rita, quan pixa s'esguita' de Lluís Martínez a El Punt + Avui
- 'L'alcaldessa de València, a pèl' de Josep L Pitarch
- 'La Crida-Rita i la fallera fava, ara que ja hem rigut prou' de Francesc Viadel

1 comentari:

  1. Celebre molt el comunicat de l'Institut interuniversitari de Filologia Valenciana.

    http://web.ua.es/iifv/Manifest_Llei_Senyes_Identitat.html

    ResponElimina