17 de jul. 2013

'La mirada fotográfica' i PhotoEspaña

PhotoEspaña Festival internacional de fotografía y artes visuales

Ja heu llegit el programa de l'edició d'enguany de PhotoEspaña?

Des del 5 de juny fins al 28 de juliol podem visitar un total de 74 exposicions on es pot contemplar l'obra de 328 artistes procedents de 42 països.

PhotoEspaña és una plataforma interessant per a la promoció de l'art fotogràfic i val la pena conéixer el que es fa en fotografia arreu del món.




___________________________________________________


'La mirada fotográfica', un programa de RTVE


Algú té dubtes sobre la importància que ha adquirit la fotografia al llarg del segle XX i de l'espai que es mereix als museus d'art?

   

Fotografies de Philippe Halsman Alfred Hitchcock (Los pájaros, 1963) i Dalí i Gala (1948).

Algú dubta de la sensibilitat del fotògraf i de la seua particular mirada sobre allò que l'envolta?

Rafael Sanz Lobato, Premio Nacional de Fotografía 2011

Fotografia: Rafael Sanz Lobato (ABC)


Fotografia de Joan Fontcuberta durant l'exposició "El cosmonauta fantasma" (El Mundo.es)

Els hòmens i les dones que s'han dedicat a fotografiar les persones i la societat en què vivien han estat una mena d'antropòlegs moderns que ens han deixat un testimoni important sobre els costums, el vestit, les grans descobertes de la humanitat... Com a mostra del gran treball que han fet, en la pàgina "A la carta Televisión y radio" de RTVE trobareu uns documentals interessants que il·lustren el que us dic. Es tracta del programa "La mirada fotográfica", una sèrie dedicada a l'obra de tantes persones que han fet el seu treball des del seu estudi particular, fotografiant esdeveniments, persones i formes de vida d'una època que ja és part del context històric col·lectiu i de la tradició popular. Parlem, per exemple, de la feina d'Ortiz Echagüe (capítol 1), de Virxilio Vieitez (capítol 2), de Ramon Masats (capítol 3) o de tants altres fotògrafs anònims (capítol 4) que amb el seu treball han conservat un fragment de la nostra memòria històrica visual. Aquests hòmens i dones, amb el control de la llum, aconseguiren fer art de la seua tasca documentalista. La seua investigació anà més enllà del control de la llum i dels materials sensibles amb què treballaven. El seu domini de l'ofici i la transmissió dels coneixements a les generacions futures ens ha permés crear un espai digital (capítol 6) carregat de futur, molt més complet i interessant encara.

Amanecer en la Albufera de Valencia. © mateoht 1990-2013 - http://lafotodeldia.net

Fotografia: "Amanecer" de Mateo Hernández Toledo

16 de jul. 2013

Feliu Ventura i 'La memòria de la música'

"La memòria de la música" és un programa de TV3 on podeu fer una passejada pel recorregut que va fer el 2012 el cantautor Feliu Ventura pels escenaris de la memòria històrica de l'Uruguai, Argentina i Xile a partir de la música de Víctor Jara i de la cançó popular del Con Sud.

El documental combina entrevistes, actuacions en directe i visites a espais històrics i de memòria a partir de la biennal catalanouruguaiana impulsada pel festival Barnasants.



El pes d'un somriure

(Feliu Ventura)

et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter

i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record

et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

t'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners

per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir

et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror

tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
on el pes d'una bala val més que la vida i la mort

et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.

15 de jul. 2013

Vicent Andrés Estellés i Tomàs de los Santos

Tomàs de los Santos és un dels cantautors que han musicat recentment poemes de Vicent Andrés Estellés. Les cançons les podeu escoltar al seu web.



- Post mortem

- Homenatge anònim XV

- No puc dir el teu nom

- La casa de la música vora el mar

10 de jul. 2013

'Todos los caminos llevan a casa' (2002) de Jeong Hyang Lee

Director: Jeong Hyang Lee
País: Corea del Sud
Títol original: The way home
Títol: Todos los caminos llevan a casa

Repartiment:
• Kim Eul Boon – Iaia
• Yoo Seung Ho – Sang Woo
• Dong Hyo Hee – Mare de Sang Woo
• Yim Eun Kyung – Hae Yeon

Any: 2002
Gènere: Drama
Duració: 89 minuts

Quantes coses no seria capaç de fer una àvia per un nét? De quantes coses no és capaç de privar-se per acontentar-lo? Quanta paciència no cal tenir perquè un nét malcriat canvie els seus hàbits de consum i comportament després d’entendre el valor real de les coses, allò que realment és important en la vida?

Todos los caminos llevan a casa és en essència un procés d'aprenentatge, un camí de recerca de les coses que són importants, una història contada des del cor amb una partitura musical ben particular que respecta el tempo del discurs tot mesurant els silencis. Un relat fet amb quatre traços que ens mostra els contrastos entre la vida a la ciutat i la vida al poble. Totes les diferències són salvables si partim del valor que té l’estima pels demés.