Un muntatge magistral i original alhora, Steps (Passos, 1987), és un dels films més coneguts del director polonés Zbigniew Rybczyński. En aquest treball, un grup de turistes, acompanyats d'un guia, visiten la pel·lícula El cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein des de dins del mateix cel·luloide, com si es tractara d'una visita a un museu. És interessant el contrast del blanc i negre amb el color per representar els dos espais que se superposen.
En l'obra de Zbigniew Rybczyński hi ha un gran estudi dels efectes especials al servei de l'art. Tot i que el seu treball no va ser comprés suficientment a Europa, sí que ha obtingut el reconeixement a través de premis i amb el seu treball als Estats Units. Es tracta, generalment, d'un treball elaborat de muntatge a partir també de trucs de càmera, com la parada i la superposició d'imatges.
El seu cinema experimental té un caràcter alternatiu, amb una forta càrrega artística i surrealista alhora com ja es podia contemplar al curt Tango (1980) i es veu en The fourth dimension (1988).
La manera de mirar el que ens envolta, el que ocorre davant nostre, no és la mateixa en el dia a dia que quan eixa mateixa realitat es reprodueix a través d'un muntatge cinematogràfic. En qualsevol pel·lícula s'intenta reconstruir una determinada realitat de manera que aporte informació i resulte atractiva i versemblant per a l'espectador. La combinació de plans que s'hi empra per reproduir-la és el que anomenem muntatge. Fixeu-vos, per exemple, en la conversa entre John Travolta i Uma Thurman (entre el segon 0:25 i el 0:45) i com Quetin Tarantino, el director, reprodueix la conversa en pantalla en sis plans diferents filmats des de posicions distintes.
Pulp fiction (1994) Quentin Tarantino
Lamirada davant les persones que conversen en la realitat ens obligaria a posar-nos davant dels qui conversen i a girar el cap cap a un emissor o l'altre cada vegada que digueren una frase. Woody Allen imita conscientment aquesta manera d'observar en Marits i mullers (1992). En canvi, per reproduir la conversa anterior, Tarantino alterna els plans curts i quasi frontals de cadascun dels personatges que parlen i s'allunya del model que apliquem els humans quan presenciem en viu una conversa.
El que heu vist és una convenció cinematogràfica, feta a través del muntatge, que apliquen la major part dels directors i que l'espectador ja accepta perquè n'està acostumat. Un exemple semblant al de Tarantino el trobem en Larry i Andy Wachowski, en Matrix(a partir del minut 1:50), on també s'alternen plans curts i quasi frontals de cadascun dels dos personatges que parlen i, en aquest cas, a més, s'hi insereixen plans generals.
Matrix (1999) Larry i Andy Wachowski _________________________________
Més enllà d’una qüestió purament tècnica o visual, el muntatge també pot donar significat a les imatges. L’exemple més clàssic és l’anomenat efecte Kuleshov, que ve a demostrar que una mateixa imatge pot adquirir diferents significats depenent de amb quina altra la muntem. Alfred Hitchcock ens ho explica així:
El muntatge pot arribar, per tant, a variar el significat del missatge d'un pla en funció del context on es col·loca aquest dins una determinada escena com demostrà el cineasta rus Lev Kuleshovamb unexperiment realitzat durant els anys vint que consistí en col·locar un mateix primer pla de la cara d'un actor, aparentment inexpressiva, en contexts diferents. Després de veure el muntatge, els espectadors indicaren que l'actor representava la gana, la tristesa o l'atracció segons que la imatge posterior fora un plat de sopa, una xiqueta morta o una dona estirada en un divà.
____________________________________
Ampliació de coneixements Si us interessa el tema del muntatge, podeu veure complet el documentalLa màgia del muntatge cinematogràfic. O també podeu realitzar algun dels següents exercicis:
1. En el següent vídeo apareixen nomenats els diferents tipus de muntatgeque ja va descriure Eisenstein: mètric, rítmic, harmònic, tonal i intel·lectual. Consulta la definició i busca nous exemples que indiquen que has entés la diferència que existeix entre ells.
Per exemple, el muntatge intel·lectual està basat en el sentit metafòric de plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. És un muntatge que presenta les imatges d'una manera difícil d'entendre per a la majoria de públic i que, a més a més, el fa conscient de la seua manipulació, al temps que trenca momentàniament el ritme de l'acció principal. Mireu-vos el següent fragment de la pel·lícula Octubre on Eisenstein ens permet associar la idea dels soldats que van al front amb la mort dels animals a l'escorxador.
2. D. W. Griffith trencà amb totes les convencions cinematogràfiques anteriors i, per exemple, en El naixement d'una nació (1915) barreja per primera vegada els plans fixes amb d'altres de dinàmics i els plans generals amb primers plans. Martín Scorsese ho explica en el següent vídeo.
El seu treball va ser reconegut pel propi Charles Chaplin i va influir en directors de la talla de Jean Renoir, Serguei Eisenstein, Víctor Fleming, Orson Welles, Alfred Hitchcock o Stanley Kubrick. Recordem que va aportar nous elements al muntatge a partir detres elements heurístics*: el fora de camp, el principi de simetria i l'eix vertical. Busca un exemple de cadascun d'aquests elements que transformaren la indústria cinematogràfica en l'obra d'algun dels directors que s'han nomenat anteriorment.
APUNT RECUPERAT, publicat anteriorment en tres entrades diferents els dies 12, 16 i 18 de desembre de 2014 * La capacitat dels humans de descobrir art i ciència i d'inventar o resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.
Sara Raga ens envia la seua pràctica sobre llenguatge cinematogràfic que consistia en definir el concepte de pla seqüència i buscar exemples en el cine i en la publicitat actuals que ens il·lustraren la definició.
Aprofitem el seu apunt per a recordar-vos l'exemple que vérem a classe, el de la pel·lícula Touch of Evil(1958) d'Orson Welles. La pel·lícula arrenca amb la preparació i col·locació d'una bomba en el maleter d'un cotxe i el pla seqüència s'acaba quan s'hi produeix l'explosió. Veient les imatges us podeu fer una idea del temps de preparació que cal per sincronitzar tots els moviments que hagué de fer la càmera al llarg del plató on es filmava la seqüència i dels assajos que hagueren de fer els actors i els tècnics de càmera i il·luminació per mantenir el ritme i perquè encaixara cada moviment amb el següent canvi de direcció de la grua amb què es filmava.
Ens diu Sara: "El pla seqüència és un recurs cinematogràfic on coincideixen el temps de gravació i el de projecció. No hi ha talls, i la càmera es mou a través de l'espai fent ús de diferents angulacions i perspectives. Tot ha d'estar molt assajat abans de la filmació perquè un error suposa la repetició de tota la presa i això pot resultar molt costós. Per a il·lustrar la definició he triat tres enllaços a Youtube:
1) El primer fa referència a un moment de la pel·lícula "Kill Bill" (2003) de Quentin Tarantino. El director arrenca des de darrere de l'orquestra per a presentar-nos la sala i s'endinsa en els passadissos del local mentre fa el seguiment del personatge, que s'oculta en el servei fins que arriba la persona que li pot donar la informació buscada.
2) El segon són una suma de plans seqüència; està extret de la pel·lícula "El secreto de sus ojos" (2009) de Juan José Campanella i és molt espectacular. Fixeu-vos com el director treballa amb diferents càmeres i la grua, com veureu en el vídeo següent del Com es va fer. Comença amb l'acostament, mitjançant un zoom, a l'estadi de futbol i l'aproximació fins a una de les grades del públic, on hi ha dos dels protagonistes que busquen el culpable; el pla continua amb la localització i posterior persecució pels passadissos interiors de l'estadi i s'acaba quan el fugitiu es tira des de dalt d'un mur, es fa mal i, en la fugida, es dirigeix fins al mateix terreny de joc on cau a terra i la policia el reté.
Si vols veure'l clica acíi, després, Mira't com es va fer.
3) El tercer document és un anunci recent d'una coneguda marca de cervesa que es promociona al temps que canta les excel·lències de Catalunya. Un client d'un bar parla amb la cambrera aparentment del que diu el diari sobre el Barça; mentre, la càmera ens presenta altres clients que ixen al carrer i recorren un tros de la via pública al temps que ens parlen de paisatges, monuments i llibres fins que arriben en un altre bar on la parella que està asseguda a la porta del bar ens mostra la marca de cervesa clarament."
Aprofitem la coincidència per recomanar-vos, com es fa al blog "Valencià Garrigosa", la lectura d'un text interessant, amb característiques molt similars a les de la publicitat anterior. Si voleu, podeu clicar ací.
Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 9 de febrer de 2011. El País)
______________________________
Pràctiques: el pla seqüència
ACTIVITAT 1
En quin dels fragments següents reconeixes un pla seqüència? Digues on comença i on acaba.
