22 de des. 2014

Nadal, vers a vers: Josep Maria Sagarra

El poema de Nadal
        Cant IV


El camí ens ha portat a Betlem!
Xiscla l’alegria nova!…
Com hem vingut? No ho sabem!
Tampoc sabem si ho mereixem,
però som al davant de la cova!
Hem seguit els pastors dins la nit crua?
Tenim l’ull esgarrinxat
per l’estrella? Tenim l’ànima nua
de tota veritat?…
Ai, no és pas hora de confessió
que escorcolli la sang impia!
És l’hora del xisclet de l’alegria,
o, si voleu, és l’hora del perdó,
de l’oblit de la carn i la cançó
dintre la llum de l’establia;
perquè som criatures mortals,
i si hem caigut tres cops al dia,
i si hem jurat en fals,
encara ens queda al fons del fons
l’entendriment per a aquesta hora;
no estan cremats tots els racons!
Encara hi ha un nervi que riu
i el llavi esquerp es fa més viu
mentre el rampell del mal recula
i en mig la palla flamejant
l’alè del bou i de la mula
humitegen la pell de l’Infant!
El llavi esquerp, i el crit i el plor
no han oblidat nostra cançó,
que tot ho aviva i tot ho aclara,
i es va sentint el tendre so
de fa mil anys, de sempre i d’ara…
aquest so tan tan humil, tan de debò:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”

És l’alegria, la gran alegria
de veure que encara tenim per consol
la galta freda del Noi que somnia
i el ritme d’aquesta cançó de bressol!
És l’alegria de veure com passa
la trista sentència del full consumit;
i el llavi que espera i desglaça
el cos més eixarreït;
de veure que tot ho engoleix la barcassa
que mena l’oblit!
De veure que aquesta llampant caravana
on ploren i riuen cent mil vanitats,
de tant que demana,
no troba paraula pels llavis pintats!
De veure que hem anat adelerats
i que amb les ungles hem tocat l’arrel
de tots el pecats daurats
i el baf de les roses vives,
i només havem sentit
una mica més de fel
al voltant de les genives
i en el fons del fons del pit!

És l’alegria, la gran alegria
de poder escanyar amb les mans
l’horrible sornegueria
de tots els respectes humans!
De sentir aquest xiscle nou
de llengua de criatures,
de ser igual que la mula i el bou,
de ser de fang com les figures
que no es mouen ni se’n van,
ni els importa res de fora,
perquè tenen al davant
las pell nua d’un infant
que plora!

L’alegria de pensar serenament
que de tot el bagatge de la vida,
de tot l’orgull passat i present,
no hi ha res que ens crida;
no hi ha res que ens apagui la set,
ni ens ompli la mirada,
no hi ha res que ens escalfi aquest gran fred
de l’ànima descarnada,
i només aquesta mica
de cançó, aquesta musica
d’una Verge i un Infant
i un Fuster que la contempla,
té la força enlluernant
que no té tot l’or del temple;
té un sentit tebi i pregon,
que no té cap veu inflada,
ni cap ciència del món,
ni cap mitra encarcarada!

I aquesta cançó només,
estranya, anònima, lliure,
s’enganxa al llavi, després
de tant dubtar i tant somriure;
i ens dóna un deliri foll,
i sentim el cor com salta,
i ens fa doblegar el genoll,
i ens humiteja la galta.
I sense saber per què
aquest plor viu i serè
tot l’esperit ens amara
i anem reprenent el to
de fa mil anys, de sempre i d’ara:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”

En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o del pla
aquesta tonada floria?
Quina fou la primera que es trobà
amb la blanca melodia,
com una oreneta caçada amb la mà,
sense esquerperia?
Quina dona del meu país,
amb aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop
la cançó del Noi de la Mare?
Jo em penso que era de feixes foranes,
d’aquelles que van dur l’arada al puny,
avesada a sentir les campanes
una mica de lluny;
avesada a sentir el cop que pega
la destral que esmussa el fil;
i el cucut llaminer, que gemega
la segona quinzena d’abril.
Una planta de bona figura,
i una cabellera sense desgavell;
i a la pell de la galta la pintura
del préssec novell.
Tres passades de verd de fageda
li mantenien un to d’aigua als ulls.
Per les coses dels altres muda i freda,
gens envejosa dels graners curulls!
I aquesta dona del meu país,
sense cap esverament,
va trencar el seu viure gris
amb les estrelles d’un infantament…
I es va lliurar del pes
i va tenir el seu fill, sens cridar massa,
com les ovelles que no saben res
d’aquell misteri tan estrany que els passa.
I estava tan contenta del fill seu,
que per fer-lo somriure crida i malda,
i com si contemplés el fill de Déu
se’l mirava adormit a la falda.
I mentre que sospira, violenta,
per la finestra, guarnida de gel,
va entrar una mena d’alosa lluenta
que deuria venir del fons del cel.
I la dona guaità com fugia
la visió estranya, de pressa i corrents,
i va sentir un gran rampell d’alegria
que li cremà la blancor de les dents.
I es va sentir la llengua baladrera
de flautes, de ferrets i cascavells,
com si tingués al pit una pomera
amb totes les branques guarnides d’ocells.
I del desig de música fent tria,
perquè té ganes de dir la millor,
tot bolcant a l’infant que dormia,
li deuria sortir aquesta cançó:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo?…”
I mentre deia les dolces paraules,
la cançó anava escampant-se pel món.
La van aprendre les fulles de menta
i va enganxar-se al bec dels falciots;
al campanar les campanes movien,
poc a poquet, el batall tremolós:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare?”
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la cançó arriba a la platja i al moll:
“Què li darem a n’el Noi de la Mare?… “
canta la vela, que empeny el xaloc,
i el card que cruix i l’arjau que grinyola,
i el fum de pipa que engega el patró.
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l’esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l’han sentida algun cop,
la volen dir i se’ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle,
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l’alè de la mula i el bou!


__________________

Informació sobre Josep Maria de Sagarra:

- Viquipèdia

- LletrA

- El poema complet el podeu llegir a In fernem land



Nadal, vers a vers: Marc Granell




Camina que caminaràs
a on el camí ens durà. (bis)

Siga on siga on ens duga
que siga lluny de la fam. (bis)

Que siga lluny de les bombes,
que siga lluny de l'espant. (bis)

Camina que caminaràs
a on el camí, el camí ens durà. (bis)

No hi ha però més que portes,
alcen murs al nostre pas. (bis)

Que al cel no queden estrelles,
que òbriguen els cors tancats.(bis)

Camina que caminaràs
a on el camí ens durà. (bis)



Informació sobre Marc Granell

- Viquipèdia Marc Granell 


- Poema musicat per Francesc Anyó i interpretat pels alumnes del col·legi José Maria Oltra de Montcada. El cor està dirigit per Nelo Juste i la xicalla està acompanyada per l'actor Francesc Anyó, el cantautor Andreu Valor i el músics Clara Martínez i Blai A. Vañó.





Poema cantat per Mireia Pardinyes i música de Gabriel Benavides



Bon Nadal i feliç 2015!



Variacions sobre una tarja del CDN

Hi ha una finestra al món, una finestra a la literatura, una finestra a la creació...és la finestra oberta a l'escenari del teatre que no ens hauríem de perdre mai. 
Ens obliga a somiar i a viure sensacions, sentiments, emocions, realitats... 
Ens obliga a potenciar la vida.

Que al llarg del 2015 no us perdeu mai la finestra del teatre, fet ací o enllà, és una manifestació de l'estima, de l'amistat, de la comunicació... 
De la vida.

Bon Nadal!


____________________________



L'agraïment als alumnes de 1r C pel seu missatge i a la seua tutora, Mireia Carpio Costa, que ha tigut el detall d'engrescar-los perquè ens dedicaren unes paraules.

19 de des. 2014

Publicitat: 'Inquilinos' de Jaume Balagueró

Jaume Balagueró ha dirigit el curt 'Inquilinos', que forma part del projecte 'Cinergía', una iniciativa d'Atresmedia i Gas Natural Fenosa per a divulgar i transmetre la importància de l'eficiència energètica des d'un món de cine.

Protagonitzat per Antonio de la Torre en el paper de tècnic del gas, Manuela Velasco i Fele Martínez, una parella jove que acaba d'adquirir el pis on abans vivien dues dones majors, Dolores Martín i Margarita Calatayud.



ACTIVITAT

- Indica quins detalls del diàleg i de l'argument del curt vinculen el relat a l'objectiu de l'empresa Gas Natural Fenosa: la divulgació i transmissió de l'eficiència energètica.

- Creus que l'interès de l'empresa és purament informatiu? Justifica la teua resposta.

18 de des. 2014

'Plany al mar' de Joan Manuel Serrat

ACTIVITATS

1. Busca en un Diccionari normatiu valencià la segona accepció de la paraula "plany". El seu significat en literatura et remet a una altra paraula; busca-la i llig la segona accepció per coneixer el significat que dóna Serrat a la cançó 'Plany al mar'.

2. Escolta el 'Plany al mar', cantat pel Joan Manuel Serrat i la Sílvia Cruz, i completa la lletra. Totes les paraules contenen la lletra b o la v.




'PLANY AL MAR'

_________ de _______,
camins de somnis,
pont de cultura
-ai, qui ho diria-
ha estat el mar.

Mireu-lo fet una claveguera,
mireu-lo anar i _____ sense parar.

__________ mentida
que en el seu __________
es fes la _________
-ai, qui ho diria-
sense _________.

Mireu-lo fet una ___________,
ferit de mort.

De la manera
que el desvalisen
i l'___________
-ai, qui ho diria-
que ens dóna el pa.

Mireu-lo fet una claveguera,
mireu-lo anar i venir sense parar.

On són els _________
i els poderosos
que s'anomenen
-ai, qui ho diria-
_______________?

Mireu-lo fet una claveguera,
ferit de mort.

Quanta ___________,
quanta __________,
quanta energia
-ai, qui ho diria-
feta __________!

Per ignorància,
per imprudència,
per inconsciència
i per mala fe.

Jo que __________
que m'enterressin
entre la platja
-ai, qui ho diria-
i el firmament.

I serem nosaltres
-ai, qui ho diria-
els qui t'enterrem.

Joan Manuel Serrat

ACTIVITATS

3. Ara que has completat la lletra de la cançó, busca en un diccionari el significat de les paraules que no coneixies.

4. I, finalment, digues què pretén el cantautor, quina finalitat té la cançó de Serrat?

Solució: Bressol, vida, venir, Sembla, ventre, vida, rubor, claveguera, enverinen, savis, conservadors, abundància, bellesa, malbé, volia.

17 de des. 2014

La publicitat solidària



Havíem deixat fora dels tres apunts de la sèrie 'xiquets' l'ús que se'n fa en les campanyes publicitàries d'algunes ONGs. És per això que ara volem que reflexioneu sobre aquest altre aspecte que no ha aparegut al debat i que aportàreu altres exemples i els comentàreu.





Qüestioneu-vos, per exemple, si és lícita l'explotació d'imatges dures, que poden generar una certa repulsió en l'espectador, per aconseguir la fi proposada.

I no confongueu la justícia social amb la solidaritat ni, encara menys, amb la caritat. Ni tampoc la publicitat d'organitzacions no governamentals (ONGs) amb la de determinades marques que s'associen a una ONG de manera simbiòtica per extraure un major rendiment de les seues campanyes.

16 de des. 2014

Adult'hair



Sinopsi: Com a conseqüència d'un accident, el perruquer es veu en una situació difícil davant de la seua clienta, l'esposa del policia que dirigeix el trànsit just davant del seu negoci.

Realitzadors / Directors: Florian Boury, Gautier Froehly, Manon Hirat, Matthieu Paugam, Cindy Redon, David Varsi

Music: Brice Brouillet-Laboissière, Baptiste Leblanc

Veus: Manon Hirat, Cindy Redon, Yoann Poncet, José Vicente

So: José Vicente – Studio des aviateurs

Curt d'animació realitzat per la promoció del 2014 de la càtedra de formació del cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (Escola Superior d'Oficis Artístics).

ACTIVITATS

1. Descriu el pentinat de la dona i el bigoti del marit.

2. Què ocorre al carrer mentre el policia està dirigint el trànsit? Per què?

3. Què ocorre a la perruqueria des que el perruquer baixa l'estor (cortina) perquè el policia no veja el que li ha passat a la dóna? Què s'imagina ell que passa?

4. En veure com el perruquer li ha deixat els cabells a la seua dona, quina decisió pren el policia per a modificar el seu aspecte?

5. Què podries dir de la pintura de la furgoneta que multa el policia, la decoració de la perruqueria i de l'estil dels títols de crèdit? S'adiu amb la imatge del perruquer?

14 de des. 2014

Viure en valencià. Castelló per la llengua.

Ahir l'associació Castelló per la llengua tancà els actes de commemoració de la celebració dels 82 anys de la publicació de les normes de Castelló amb una manifestació on 2000 persones defensaren el dret a viure en valencià.



Tot un  seguit d'actes culturals i reivindicacions per la defensa de la llengua havien tingut lloc durant el darrer mes a la ciutat de la Plana. Les Normes de Castelló han tingut una transcendència fonamental per als valencians i per a la normalització de la llengua. Per la seua defensa, caldrà continuar demanant normalitat a les institucions que haurien de protegir l'ús de la nostra llengua i garantir l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià. En les seues darreres actuacions més aviat estan fent deixadesa de les funcions que li han esta encomanades com a representants del poble i aplicant normes que en res beneficien a la normalització del valencià.




Un exemple del que dic és l'enquesta adreçada a les famílies sobre la tria a fer (anglés-castellà o anglés-valencià) per  a l'ensenyament dels seus fills. Sense informació, sense explicar els programes, sense indicar els mitjans que es posaran i, sota la idea de difondre l'aprenentatge de l'anglés entre els nostres escolars, es pretén fer una enquesta que no cal -tret que siga només per justificar futures actuacions del govern valencià. A hores d'ara, la consulta ja es fa cada vegada que un alumne es matricula en una escola valenciana.

És per això que Escola Valenciana aconsella NO participar en aquesta consulta-trampa.

Els ciutadans hem de seguir atents i reclamar els nostres drets cada dia per poder viure en valencià dignament. Les institucions actuals ja han demostrat que mai no ho facilitaran. Caldrà, per tant, propiciar un canvi polític important en les properes eleccions. En breu tindrem ocasió de fer-ho amb la força que donen els vots.

No perdem aquesta ocasió!


13 de des. 2014

Els xiquets i el consum

Actualment vivim envoltats de missatges publicitaris que promocionen productes, d'aparadors atractius que conviden a comprar, de centres comercials on es pot trobar de tot... Davant d'això ens preguntem si no caldria crear una consciència més crítica entre els adolescents sobre la publicitat, el consum, la sostenibilitat, les marques, l'estalvi, el reciclatge... Alguns anuncis, no obstant, no ajuden a millorar aquesta reflexió sempre.

El programa de TV3 'Amb ulls de nen', emès el 13 de març de 2014, ho ha plasmat de la manera següent.

10 de des. 2014

'Le bal des méduses'



Títol: El ball de les meduses

Sinopsi: El fantasma d'una dona viu errant en un vaixell enfonsat dins la mar. El ball de les meduses li retornarà una part del record i la il·lusió.

Realitzadors / Directors: Benjamin Cavarretta, Clément Perroche, Julien Labussière, Martin l’Anton, Maxime Ménard, Viviane Dall’Agnol

Músics: Anthony Touzalin

So: José Vicente – Studio des aviateurs

Curt d'animació realitzat per la promoció de 2014 en la càtedra de la formació de cinema d'animació 3D de l'escola ESMA, Escola Superior d'Oficis Artístics).

ACTIVITATS

1. Fes un resum de l'argument.

2. Descriu la protagonista.

3. Fixa't en els decorats del vaixell i digues en quina pel·lícula penses que s'han inspirat els autors: 'L'aventura del Posidó' (1972) o 'Titànic' (1997)?

Enllaç als tràilers de 'L'aventura del Posidó' (1972), 'L'aventura del Posidó' (2005) i 'Titànic'

9 de des. 2014

'Camins', cantada per Amaral




Camins
Lletra i música: Sopa de Cabra
Intèrprets: Amaral

Camins, que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer _________.
Camins, vora les estrelles,
camins que ara no hi ______.

Van deixar-ho _______, el cor encès pel ______,
per les parets de la _______, sobre la pell,
eren dos ocells de _______ sembrant tempestes;
ara som dos fills del _____ en aquest desert.

Mai no és massa ____ per tornar a començar,
per sortir a buscar el _____ tresor.
Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.

No és senzill saber _______ on has de marxar,
______ la direcció del teu ______.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, que ara s'esvaeixen
camins que has de fer _______.
Camins, vora les estrelles,
camins que ja són nous.

_____________________

Ara escolta la versió original del grup Sopa de Cabra
_______________________________________

Activitat

Les paraules amb què has completat la cançó són monosíl·labs. Algunes porten accent i altres no. Com la regla general diu que els monosíl·labs no s'accentuen, digues per què n'has accentuat alguns i quina paraula, homònima* seua, no ha de portar accent.


* Dues paraules són homònimes quan s'escriuen igual però tenen un significat diferent. Exemple: vol (acció de volar) - vol (forma verbal del verb voler).

8 de des. 2014

'Rosa de paper' de Vicent Andrés Estellés

'Rosa de paper', cançó interpretada per Miquel Gil, acompanyat per David Reig, inspirada en el poema de Vicent Andrés Estellés.

Ella tenia una rosa
una rosa, ai, de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.

Ella tenia una rosa,
una rosa, ai, de paper,
va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però al poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper. (bis)

Però un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases,
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna
circula secretament,
de mà en mà per tot el poble,
una rosa de paper. (bis)

Ella tenia una rosa
una rosa, ai, de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.




ACTIVITAT

Has escoltat la versió de Sis veus per al poeta de la 'Rosa de paper'? Al canal de vídeos de You Tube n'hi ha d'altres recitades i cantades. Deprén-te'n una i, amb la gravadora del mòbil o la càmera de vídeo si t'atreveixes, enregistra't i envia la teua versió al correu electrònic que ja coneixes.
Però sobretot, no t'oblides d'escoltar la versió del grup Pellikana que té un ritme diferent i interessant.

6 de des. 2014

'Alenar', amb Carles Dénia i Maria del Mar Bonet

Una audició especial transformada en part per la veu de Carles Dénia que li dóna un nou encant a la ja sorprenent versió de Maria del Mar Bonet.




Alenar

I el sol que no surti avui
i que tornen els estels
que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que fem
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres,
humitats i tenebrors,
saliva i enteniments.
Si voleu saber quin és:
el carrer de Cavallers.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta,
tot això ets tu per mi
jo n'estic certa.

Adéu lluna de nit
adéu sol de migdia
adéu a tots els estels
qui me féreu companyia.

Adéu als que heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostro
la vostra veu és la mia.


______________________________

* En la versió original, cantada al disc Alenar (1977) també s'hi inclou l'estrofa següent:

Tres portes tinc a ca meua
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Activitat

Escolta la versió original i assenyala els trets mallorquins que hi apareixen.

5 de des. 2014

'La Educación prohibida'


La educación prohibida, una pel·lícula centrada en l'educació, l'estima, el respecte i la llibertat per poder aprendre més.

4 de des. 2014

Mostra Viva/Cinema del Mediterrani

Mostra Viva/Cinema del Mediterrani

- EXPOSICIÓ

Sala d'exposicions de l'Octubre CCC, del 2 de desembre al 8 de gener.

Mar-mar és una exposició multidisciplinar, organitzada amb motiu de la Mostra Viva Cinema Mediterrani i comissariada per Amparo Carbonell.

- PROJECCIÓ DE PEL·LÍCULES

A la sala d'actes de l'Octubre CCC

Entrada lliure


Projeccions de “Mostra Viva que es realitzen a l'Octubre CCC 

Divendres 5 de desembre
16.45h. La memoria rebelde, de Julio Diamante
19.30h. El quinto jinete, de Rosana Pastor i Enrique Viciano

Dissabte 6 de desembre
16.45h. Réquiem nuclear, de Sonia Llera
19.30h. Aragón rodado, de Vicky Calavia

Diumenge 7 de desembre
16.45h. Memorias de guitarra, de Vicent Tamarit i Rafa Higón
19.30h. Orfeo en París i Crímenes ejemplares de Rafael Gasent

Dilluns 8 de desembre
16.45h. Dora Maar, a pesar de Picasso, d'Alejandro Lassala
19.30h. Crustáceos, de Vicente Pérez Herrero


Més informació


3 de des. 2014

Els Catarres (2013) disc 'Postals'

Tokyo



__________________

Activitat

Completa la lletra de la cançó 'Tokyo' de Els Catarres i assenyala les paraules que contenen un dígraf.

________________

Tokyo

Els ulls se t'il·luminen com les nits de París
Mil tambors de _______ que es desperten dins el pit
I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç
Si aturem tots els __________ i estirem fins l'infinit
Aquest breu moment de pausa entre rutines i _________
Si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim

_________ amb mi aquesta nit
__________ l'albada fins a Rússia
I més enllà creuant el mar et despertaré a Tokyo
amb un petó vora del nas.

Si és un _________ o és un premi encara està per decidir
A vegades val la pena arriscar-se a patir
Tota nit de borratxera deixa pas a la ressaca pel matí
I _______ qui és el jutge dels amors i dels instints
Potser tots som culpables _________ el que portem dins
Però en algun lloc, en algun moment,
haurem de començar a escriure el destí.

Queda't amb mi ___________ nit
Perseguirem l'albada fins a Rússia
I més enllà creuant el mar et despertaré a Tokyo
amb un petó vora del _______.

Queda't amb mi aquesta nit
Perseguirem l'albada fins a Rússia
I més enllà creuant el _______ et despertaré a Tokyo
amb un petó vora del nas.

Uoouoo
És el deliri més gran.
Uoouoo
El pols que ens fa moure endavant.

__________ amb mi aquesta nit
Perseguirem l'albada fins a Rússia
I més enllà ________ el mar et despertaré a Tokyo
amb un petó vora del nas.

Queda't amb mi aquesta nit
Perseguirem l'albada fins a ___________
I més enllà creuant el mar et despertaré a Tokyo
amb un _______ vora del nas.

_____________________________________________________________

Si t'ha agradat i vols escoltar altres cançons del grup, no et perdes la ironia de: Rock&RollJenifer,  La porta del cel, Vull estar amb tu o Tintin.

2 de des. 2014

El segon documental de la sèrie: 'Què ens passa, valencians?'

'Les aparences no enganyen, només són aparences'
Joan Fuster

Darrerament s'ha projectat el documental Es pot viure en valencià al País Valencià? en diversos llocs amb èxit de públic. Es tracta de la segona roadmovie de la productora Zeba Produccions, dirigida pel lingüística David Valls. Aquesta segona part del projecte sobre les actituds envers la llengua catalana ha sigut possible realitzar-la gràcies a una campanya de micromecenatge. Per això, podeu veure el documental també a la xarxa quasi al mateix temps de la seua estrena.

En ell hom tracta de donar respostes a preguntes com:
     - Es compleixen les lleis que tenim en favor del valencià?
     - Hi ha o no conflicte lingüístic?
     - Al País Valencià, hi ha una societat realment bilingüe?
     - Es pot viure en valencià al País Valencià?

L'alemanya Alina Moser, una jove que no parla castellà, és qui en fa de conductora perquè vol trobar respostes a les anteriors preguntes sobre el terreny. Ella ja havia viatjat per tot Catalunya, la Franja i Andorra fent-ne la prova (Són bojos, aquests catalans!?) i, en acabar aquell viatge, va decidir fer-ne un altre cap al sud per veure què passava al País Valencià.

El viatge que ens proposa l'Alina ens desvetlla que gran part dels costums lingüístics establerts i heretats, encara ara, són fruit del temps de la repressió constant sobre la llengua.

Entre els webs que es fan ressò de l'estrena hi ha 400 colps, a qui sempre agraïm el treball de mantenir-nos ben informats.


1 de des. 2014

Publicitat i esport

No és fàcil fer un bon anunci. Has de condensar el missatge en uns segons, has de contar un relat atractiu, has de multiplicar les vendes d'un producte i mantenir la fidelitat a la marca. L'objectiu de l'anunciant és aconseguir que els receptors acaben comprant, fins i tot, allò que no necessiten. Per aconseguir la fórmula màgica de l'èxit els creatius publicitaris empren diverses tècniques, estratègies i recursos; la finalitat és aconseguir cridar l'atenció dels possibles consumidors per despertar-los interés per un producte i augmentar el seu desig de posseir l'objecte. El publicista aconseguirà el seu objectiu cada vegada que un dels receptors del seu missatge acabe comprant l'objecte de la marca anunciada.



Els publicistes, com hem dit, intenten aconseguir vendes per al producte anunciat i com a estratègia, fins i tot, juguen amb els sentiments de les persones i amb les seues emocions, li proposen models de conducta, estils de vida, cànons de bellesa mitjançant l'ús de models joves, atractius, amb èxit. En el món dels anuncis tot és perfecte i les penes sempre se solucionen adquirint el producte anunciat!



És per això que el cinema, la cançó, la televisió i el món de l'esport han proporcionat, en els darrers temps, eixos models envejats. Sí, els clubs de futbol, especialment, i altres esportistes d'èlit han buscat en la publicitat una nova font de patrocini i d'ingressos per a les arques del club: la venda de samarretes i roba esportiva, begudes isotòniques, productes d'higiene personal, roba elegant, assegurances, jocs de consola... s'ha produït mitjançant el maridatge temporal de determinades marques i el 'ganxo' d'un jugador de moda. I els publicistes també han vist en la seua utilització una font de riquesa per a l'empresa on treballen i per a ells mateixos. Moltes marques relacionades amb l'esport han buscat el reclam de figures destacades en diferents modalitats esportives: AdidasNikeLe coq sportifReebokDecathlon...


 L'esport està també present en els anuncis de begudes i aliments energètics o saludables cada vegada que es produeix algun esdeveniment extraordinari: un mundial, una olimpíada, un campionat europeu, el començament o el final d'alguna lliga...


Les estratègies són molt importants i també la presència de personatges icona per als espectadors. Però fixeu-vos com l'esportista en quasi tots els anuncis anteriors és el ganxo, un simple figurant o el narrador d'un relat per cridar l'atenció de l'espectador. Per això, algunes vegades, el relat es reforça amb altres elements menys esportius o secundaris: detalls artístics i estètics significatius, l'humor... És el cas de l'anunci d'assegurances anterior on l'art té una presència rellevant o el dels anuncis que protagonitza Pepe Reina on el que juga un paper destacat és la ironia i l'humor.

_____________________________________

Activitat

Aguditza el teu sentit crític, busca un altre anunci on estiga present el món de l'esport i analitza el seu contingut: descripció de la marca, ús del logo, el relat, l'eslògan, la presència de personatges famosos, la forma en què s'adrecen a xiquets i joves, etc.

26 de nov. 2014

Què fa el Govern valencià per la defensa de la nostra llengua?

La Conselleria es nega escoltar la comunitat educativa i imposa el castellà a l'educació

Unanimitat entre sindicats i Escola Valenciana per exigir l'ajornament de la negociació sobre programes plurilingües

La Nostra Escola

25 de nov. 2014

Quan els himnes canvien de música

Seria possible una versió rock de la Muixeranga? I com l'acceptarien els puristes?

La Muixeranga és l'himne musical que ha acompanyat durant segles les torres humanes fetes durant la processó de la Mare de Déu de la Salut a Algemesí. Aquesta melodia tan particular, amb la recuperació de la democràcia, va generar un fort sentiment d'agermanament entre alguns valencians que volien un himne més apropiat per als nous temps que corrien. Lluís el Sifoner i, més tard el grup el grup Al Tall, van cantar l'himne i l'inclogueren en algun dels seus treballs discogràfics. De la 'Muixeranga' se n'han fet moltes versions: unes tocades només amb dolçaina i tabal, altres amb acompanyament simfònic o instruments musicals particulars, com és el cas de la versió dels Obrint Pas o de Pellikana. La festa, en la qual s'inclou l'himne, ha estat declarada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. També ha estat reconegut el treball dels castellers.

Els castellers d'Algemesí no són els únics grups que tenen un himne per animar la festa amb música. Sovint els diferents grups de castellers en tenen un de propi que agermana els integrants de la mateixa colla i els identifica. Els himnes tenen una tonada senzilla i, en general, requereixen ser cantats; són com el crit d'alè que dóna forces al grup abans de muntar la torre humana o mentre la pugen. Si s'escolten fora de context i hom no se sent identificat, resulten un tant insípids perquè són cançons traçades a l'antiga. Per això alguns grups de castellers ja han començat a adaptar els seus himnes a les noves músiques i als ritmes de finals del segle XX; és el cas de la colla els Bordegassos de Vilanova que tenen una versió roquera del seu himne cantada pel grup Noctàmbuls.




Himne dels Bordegassos de Vilanova

Bordegassos, bordegassos, bordegàs.

De la terra traiem força,
de la mar temperament,
som la gent d'aquesta vila
que camina amb pas ben ferm.

Perquè és temps per Catalunya,
Vilanova dins del cor,
cada cop que fem l'aleta
la gent crida amb gran fervor.

Bordegassos, bordegassos, bordegàs.
Bordegassos, bordegàs.
Ben amunt!

Castellers de tots els pobles
la colla és gran passió
la pinya que ens agermana
porta ros nostre color.

Molt de seny i equilibri,
no oblidem el gran valor
que tenen els bordegassos.

La gent crida amb gran valor:
Bordegassos, bordegassos,  bordegàs.
Bordegassos, bordegàs.
Ben amunt! (bis, bis)

__________________

Versió en mp3 de l'Himne dels bordegassos.

Si voleu escoltar altres temes del grup Noctàmbuls:

- Dansa de la mort, en homenatge al grup Sangtraït.

- Immortals.

23 de nov. 2014

Fuster compliria avui 92 anys.

El millor homenatge que li podem retre a Joan Fuster cada dia és llegir els seus textos. En alguns casos, tenen quasi tanta vigència com el dia de la publicació.



LA DIFICULTAT DE SER POLÍTIC

Deu ser una qüestió de «temperament»: de cromosomes, potser. Hi ha qui ha estat parit per a «polític», i hi ha qui no. Pense en la mena de «polítics» propis dels règims diguem-ne liberals o —si més no— parlamentaris. Ho veiem cada dia i, en particular, quan l'ocasió d’un debat a les corts o quan les exigències d’una campanya electoral els obliga a enfrontaments una mica durs. De paraula, és clar, bescanvien les acusacions més violentes, sarcasmes que posen pell de gallina, insults. L'endemà, però, ja els trobeu en una foto de periòdic reunits afablement, com si no hagués passat res —com si no s'haguessen dit res, els uns als altres—, i fan compromisos, dinen plegats, fins i tot s'abracen. Després hi tornen, naturalment, a l'atzagaiada. És el mecanisme del sistema, sens dubte. Ells ho troben normal, i és probable que això haja de ser «normal» perquè la cosa funcione. Ara: es tracta d’un tipus de conducta que només pot explicar-se per una predisposició «innata». No és que facen comèdia; és que ells són així. I sort que ho són. L'alternativa fóra la guerra civil.
De tota manera, resulta comprensible que la multitud subalterna, el personal del carrer, acabe desconfiant. Desconfiant de tot i de tots. Les crítiques, de dreta o d'esquerra, al «parlamentarisme» són tan antigues com el mateix parlamentarisme, i per moltes i contradictòries raons: la gent s'absté de votar, sovint, o vota de mala gana, per un imperatiu rutinari o de propaganda asfixiant, poc o molt com conten que els indis de les reducciones jesuítiques del Paraguai complien el dèbit conjugal a toc de campana, sense cap entusiasme. Damunt, l'oratòria conjuntural rarament convenç ningú. I menys que mai, avui. La televisió ha degollat els efectismes del «discurs» clàssic, entonat, grandiloqüent. ¿No havia afirmat algú, no recorde qui, que la democràcia venia a ser com una «aristocràcia de tenors»? Ja no cal ser «tenor», o no cal ser-ho tant com abans. El micròfon ho fa innecessari. La fascinació prové del «mitjà». McLuhan ho apuntava.
Siga com siga, ser un «polític» com Déu mana, en aquesta línia, implica una sensibilitat coriàcia i un pragmatisme elevat, que no tothom té. Avui és corrent parlar d'una «classe política». El terme «classe» no és gaire correcte, en aquest context, però tampoc inadequat. La «classe política», un cop estatuïda i amb les seues divisions i els seus antagonismes, constitueix un bloc solidari, còmplice i amistós, per sobre la ingenuïtat de la ciutadania que milita seriosament en les discrepàncies, o que les observa amb reticència. Els «polítics» són uns individus que ho aguanten tot, a condició de continuar en el càrrec o a l'expectativa del càrrec. Els qui no som polítics tenim la tendència a irritar-nos, i acabaríem negant-li el pa i l'aigua a l’«enemic» que ens juga una mala passada. Ells no: tots són iguals, i ja s'ho apanyen. ¿Perquè no tenen vergonya? No m'estranyaria gens que fos això: una manca de vergonya. Però, ben mirat, ¿què és la «vergonya»? Ja m'ho diran vostès, lectors. Una condició del polític —i no caldria remuntar-se a Maquiavel— és la «pocavergonya»...
També té el seu mèrit, ser «polític». La quantitat de temps i de paciència que han d'aplicar a les seues maniobres, generalment inútils o estèrils, fallides, em sembla impressionant. Un parell de vegades, i no més, m'he vist embolicat en anècdotes d'aquelles on es pasta i es cou una determinada operació política. M'hi he avorrit tremendament: m'hi he impacientat. Jo no sóc un «polític» nat. Ja m'ho deia el senyor Pla, de Palafrugell: «Vostè menja poc i es antipàtic: no podrà ser un bon polític.» Menge poc i sóc antipàtic: d'acord. Però quan els «polítics» mengen molt i són simpàtics, algú paga el compte. El «poble». ¿Que el «poble» és una abstracció? Sí i no. Hauríem de discutir-ho. En tot cas, jo no tinc la fusta de «polític». M'espanta la possibilitat que em prenguen per «polític». Ho sóc a la meua manera, perquè tot és política. La meua no és la «professional»: la de la «classe». I la «classe» s’ho passa la mar de bé fent «política».
Sempre m'he reservat el dret a fer la contra. ¿Cosa d’«intel·lectuals»? No. Tots els «polítics» en funcions són també intel·lectuals: professors, metges, advocats, advocats sobretot, economistes, algun poeta líric, un parell de novel·listes. Comprenc l'abundància dels advocats: els polítics, tradicionalment, es dediquen a fabricar lleis, i, de lleis, en saben molt els juristes. El mal és que majoritàriament els juristes són de dreta: uns colossals partidaris de la propietat privada i dels plets que la propietat privada provoca. D'això viuen. I de la Llei Hipotecària. I de les altres lleis que ells o els seus antecessors inventaren al servei dels rics: de la «classe dominant». Jo també sóc llicenciat en Dret, i sé de què va tot això. Em conec el paño. La política ha estat un afer d'advocats, en exclusiva, fins que aparegué la titulació d'«economista». L'«economista» no és, de moment, i a les universitats espanyoles, sinó un «advocat» que no sap de lleis i que es deixa encantar per les estadístiques. I tant se val. Advocats i economistes, no importa de quin partit, coincideixen en l'ofici de la «política».
Al capdavall, la «política» és un cercle viciós. Excepcions a part, tot acaba en una transacció. I no em sembla malament: la transacció ajorna la guerra civil, i això sempre és d'agrair. L'ajorna només... Mentrestant, dretes i esquerres fan el simulacre, alhora, de ser amics i enemics. «Ells» han donat suport al tinglado vigent: els negocis privats esdevenen «economia nacional». Els socialdemòcrates —i ho són tots, fins els trotskos, si encara en queda algun— esdevenen gestors del capitalisme: ho esdevindran, si pugen al poder... És la «política». ¿Una estafa? Seria excessiva la qualificació. Però per aquí van els trets. I el veïnat regular, heterogeni, no sap a quina carta quedar-se. I arronsa els muscles. La indiferència política —mal que ens pese a tots— és natural. La imatge que els «polítics» parlamentaris donen és la d'un tongo idiota i capciós. Les seues disputes tenen un sostre: ¿un «pacte»? Però ni tan sols cal el «pacte». Tots són uns i els mateixos... Per allò dels cromosomes, i per més motius.

(Publicat l’abril de 1979 a Serra d’Or)


_______________________________________________


En premsa hui hem pogut llegir al respecte:

- Aniversaris, text de Josep Franco publicat a Vilaweb.

22 de nov. 2014

Issam Bayan a Facebook


21 de nov. 2014

Alliberar un llibre, un acte per compartir

Alliberar un llibre és un acte que ens permet compartir històries, cultura, plaer, és passarllibres. No és tracta de cap intercanvi ni tampoc d'una adquisió de segona mà; és permetre que els llibres viatgen i troben els seus nous lectors. Des de l'any 2001 el book crossing ha consistit en deixar un llibre en una zona pública on altres lectors se'l troben i es puguen interessar per la seua història, pel seu contingut. Aquest acte està basat en tres principis: llegir, registrar i alliberar, tres accions que ja són quotidianes per a moltes persones i que compta amb més de 750.000 membres a Europa i més de sis milions de llibres registrats. Es tracta de llegir i donar-li al llibre altres oportunitats de retrobar lectors disposats a deixar en la xarxa la seua experiència, de tornar a alliberar-los perquè viatgen de nou en l'espai i permeten que altres persones enceten aquesta nova aventura de llegir i acaçar llibres.

http://racobookcrossing.blogspot.com.es/

http://www.bookcrossing-spain.org/

http://blocs.cpnl.cat/castelldefels/2013/05/20/ultima-oportunitat-per-alliberar-un-llibre-i-atrapar-ne-un-de-nou/



Article publicat anteriorment el 14/12/2013 en aquest mateix blog.

20 de nov. 2014

M. C. Escher també en cinema i publicitat

Qui és Escher?


Maurits Cornelius Escher (1898-1972) és un dels artistes gràfics més importants del món. El seu treball el podem contemplar, per exemple, al Museu de La Haia que porta el seu nom i en múltiples webs d'internet. Es tracta de dibuixos que podrien ser aplicables fàcilment al disseny de ceràmiques, teles, jocs, papers pintats o, com mostra la fotografia següent, en la decoració de façanes d'edificis.

A l'esquerra: decoració basada en Metaformosi

Com és la seua obra?

Amb les seues il·lustracions particulars, el seu treball s'acosta tant al dels pintors surrealistes (detalls, esquelets i monstres inquietants), com al dels matemàtics i geòmetres

Generalment reprodueix imatges d'animals o figures humanes disposades en l'espai seguint una particular simetria que no està exempta de certa confusió; i també arquitectures impossibles, que ens recorden algunes aportacions del surrealisme a l'art. Es tracta, sovint, d'un joc de falses perspectives en què es basa la seua particular interpretació de l'arquitectura clàssica: contradictòries figures geomètriques, escales que no sabem si pugen o baixen, cascades d'aigua que cauen des de superfícies que estan en el mateix pla, simetries rebuscades.




Com ha influït la seua obra?

Sobre la ciència

Alguns científics i arquitectes, atrets per aquestes il·lustracions sorprenents, han intentat demostrar que alguns treballs d'Escher podien adquirir forma tridimensional. Altres, analitzant la perspectiva en diferents obres, ens han demostrat que els seus dibuixos d'edificis, encara que guarden una certa relació aparent amb la realitat, no tenen una resolució viable; per tant, són impossibles de construir. 



A tall d'exemple, és interessant veure la recreació de la litografia 'Cascada' (1961) per mostrar-nos el truc que generava aquella il·lusió òptica. Només l'ús d'una maqueta i d'aparells mecànics que pugen l'aigua a nivells superiors ens ha permés visionar com havia estat concebuda la il·lustració. La filmació de l'experiment en vídeo ens ajuda a entendre el procés i ens acaba de desvetllar, de manera didàctica, el joc de perspectives que estava ocult en l'original.






En publicitat

Els publicistes també han volgut fer-ne ús de l'univers particular d'Escher per guanyar-se l'atenció dels teleespectadors. Ens aquest sentit ens convé revisar un parell d'anuncis on es veu clarament la presència i influència de la seua obra.  








En cinema 

Unes vegades s'ha esdevingut en clips musicals, documentals o curtmetratges.



Altres, gràcies a l'animació. És el cas del curt Mind the Steps! (1989) d'István Orosz, i del curt Hallucii, creat per Goo-Shun Wang (2006), que reprodueixen la idea d'aquelles escales en les quals no es coneix on està el principi ni la seua fi ('Ascendint o descendint', 1960 o 'Dalt i baix', 1947).

  

19 de nov. 2014

Qüestions de perspectiva: Felice Varini

Felice Varini és un artista, conegut pels seus dissenys. Són pintures de perspectiva-localitzada per a les quals l'autor treballa una certa anamorfosi per crear imatges en habitacions i exteriors que prenen una forma perfecta des d'un punt de vista determinat. Encara que quan es mira la pintura des del punt de vista amb què ha estat dissenyada podríem pensar que es tracta de formes en tres dimensions, són, de fet, gràfics plans pintats sobre les diferents superfícies per crear una imatge aparentment tridimensional.















Amplieu la notícia i veieu més imatges ací

18 de nov. 2014

Rafa Arnal (2012) 'Pam a pam'



___________

ACTIVITAT

Escolta la cançó Túria de Rafa Arnal i completa la lletra.
___________

TÚRIA

Música: Enric Murillo
Lletra: Rafel Arnal
Àlbum: Pam a pam

Túria va fugir del ________
per mudar-se a la ________
molta espenta i de verb fàcil
viu al dia en pis ___________.
Dues feines mal pagades
somnis al voltant de l'art
sense ______ que l'ajuden
sols té ______________ anys.

I ella que _________ a Laia;
Laia que s'estima al Matt;
Matt _________ de Pere;
Pere creu que és amistat.
Tots han ________de sa casa,
ningú sap on vol anar,
prenen l’últim _______ que passa
melodia de ciutat.

Les ___________ beuen mate
i el tender parla xinés
el cuscús i la __________
del carnisser libanès...
La tristesa ___________ sola
la sort de __________ bé
llibres, música i _________
Pla, Khaled i Techiné.

__________________

Si t'ha agradat pots escoltar altres cançons del mateix disc com 'Diumenge' o 'Dies de festa' o 'Citizen (amb la fam, revolta!)'

O visita el seu web

_________________________________________________

Ampliem apunt

El dijous, 27 de novembre, a les 19.00h, a la sala d'actes de l'Octubre CCC, actuarà el grup Carraixet per commemorar més de 40 anys de dedicació a la música i per fer la presentació del videoclip "Les Parrandes".

Carraixet, més de 40 anys!

Presentació del videoclip “Les Parrandes”.

Actuació de Carraixet, amb la col·laboració de Rafael Arnal, Els Pabordets i Spyros Kaniaris.

Amb la participació de l'escriptor Rafa V. Arnal, dels cantants Paco Muñoz, Vicent Torrent i de Toni Gisbert, secretari d'ACPV.

Presentació a càrrec de Jaume Bayarri, director del videoclip i de L'alqueria blanca.

Organitzat per Carraixet amb la col·laboració d'Acció Cultural del País Valencià i de l'Octubre CCC.

Més informació

17 de nov. 2014

2a Plaça del llibre


Del 20 al 23 de novembre se celebrarà a l'Octubre CCC (c/ Sant Ferran, 12 de València) la Plaça del llibre. Com a avançament, algunes editorials ja han fet distintes activitats de promoció del llibre amb escriptors/es a les llibreries.

Aquests dies també hi haurà altres activitats i signatures d'autors que podeu consultar en el següent enllaç.

14 de nov. 2014

Publicitat: Nadal, ens venen somnis o fum?

Santiago Zannou dirigeix l'anunci del sorteig de Nadal 2014, que costa 840.000 euros

Ens venen il·lusió?



Ens venen emocions i sorpreses?



Ens venen justícia?



Ens expliquen com va el negoci?




Des de fa anys que Loterías y apuestas del Estado, han apostat per fer publicitat. Una inversió que els deu eixir ben rentable perquè cada any són més els espots que ens venen l'esperança d'arribar a ser milionaris.

Serà que no tenen prou guanys i necessiten recaptar més imposts indirectes?



La tria, enguany, ha estat aconseguida. De nou tothom en parla de l'anunci; tots se sorprenen per les característiques d'un personatge anònim, Antonio, un treballador de caràcter bondadós que pensa en els seus parroquians i en el treball. Al bar d'Antonio apareixen els veïns, els clients, els parroquians que acostumen a comprar-hi loteria de Nadal. Són personatges humils que viuen en un barri treballador on alguns pateixen les circumstàncies de la crisi econòmica. Manuel sent vergonya per no haver pogut comprar, com altres anys, la participació de loteria, per no haver pogut quedar bé amb l'amo del bar. Però Antonio sospita pels moments que passa el seu client i enguany ha tocat la grossa al seu bar. Manuel també sap la sort de l'amic i dels seus veïns, però ell on no pogué comprar el dècim guanyador. Sort que allà estava l'amic, amb un cor més gran que el cos i un sobre guardat per a ell.

Es tracta d'una història emotiva, d'un relat amb final feliç ben tramat sobre els somnis de les persones que treballen i ho tenen difícil per arribar a la fi de mes. Però la realitat és una altra. Generalment els somnis esdevenen fum en la majoria de casos i, en acabar el sorteig de la Loteria i comprovar que no tens cap número premiat, es deixa l'esperança penjada d'un fil fins al proper any. Aleshores és el moment en què els telenotícies ens recorden el millor premi de consolació: "Tenim salut!" o "Tenim treball!". I qui està escàs de salut i/o de treball, què?

Enguany els publicistes de la campanya s'han centrat en les conseqüències de la 'crisi', en els menys afortunats de la societat i en la 'solidaritat' de la família, dels veïns o dels amics.




I també en l'estima pels pares i pels seus plans: els desitjos que no pogueren complir en vida.



O dels que encara estan a temps de complir els plans de futur.





Enrere s'ha quedat l'arbre de Nadal i les boles daurades que tant van donar a parlar el 2013, la pols màgica de les fades o del calb que llançava el seu misteriós alé per portar alegria a totes les llars. Enguany el relat ha generat noves sensacions, lligades també als sentiments i a les emocions que formen part de l'àmbit més personal, aquelles que es noten a la panxa, a l'interior mateix de les vísceres. Haurem d'anar en compte i gastar bé el cap; no ens deixem portar per les emocions ni per la caritat, el que ens cal és més justícia social, i uns drets que malgrat estar a la Constitució mai no acaben d'assolir-se.

És ètic que el propi Estat jugue amb els sentiments de les persones? És ètic que apel·len a la humanitat de la gent? Per què no mostren més transparència i ens expliquen per què es permet que els ciutadans aposten? On van a parar els beneficis sucosos de les apostes? Al final, potser, és això el que voldrien saber els anònims ciutadans que no obtenen premi. Sempre són més els perdedors que els qui obtenen el premi, perquè sinó mal negoci faria l'Estat; però si sabérem on van a parar eixos diners, quins projectes es financien amb els guanys, què es millora en la nostra societat potser tots n'estaríem més satisfets.

I digueu-me:
- Si us regalen records d'infantesa, no serà que us volen prendre una part de la cartera?
- A canvi de les emocions us trauen les pors?
- La sort i l'esperança són paraules buides de contingut per tan gastades en aquests discursos?
- Els milions que guanya l'Estat t'han dit mai com s'administren?

Trobe l'anunci un tant agressiu per buscar constantment tocar la fibra sensible de l'espectador; fins i tot quan ens dóna a entendre la resignació: "La felicitat està en el treball de cada dia".
- "Què, després d'esta tancaràs, no?"
- "Jo que vaig a tancar! Ara que estos em deixaran propina?".

És per això que em torne a plantejar si ètica o estètica. Els anuncis estan molt ben fets; els guions són espectaculars, però no tinc clar si el producte que s'ofereix i de la manera que és fa és ètic. Perquè qui més beneficiat n'ix amb els imposts indirectes de les apostes no són els ciutadans sinó l'Estat. A pobres i a rics se'ls cobra el mateix perquè els primers, a falta d'un treball digne, només els queda l'esperança de poder canviar de vida amb un colp de sort que els permeta eixir del clot.

I això últim Santiago Zannou ho sap molt bé i per això juga com ho fa i li permeten els anunciants.