27 de febr. 2015

'Entre maestros' (2012) de Pablo Usón

23 MAESTROS, DE CORAZÓN. Un salto cuántico en la enseñanzaEs tracta d'una experiència, un documental sobre l'educació on el professor de secundaria Carlos González Pérez té l'oportunitat de demostrar en la pràctica allò que havia escrit al seu llibre 23 maestros, de corazón. El director del documental,  Pablo Usón, proposà a l'autor del llibre portar a la pràctica allò que havia escrit per a la qual cosa hagué de representar el paper de professor davant un grup d'alumnes que van ser seleccionats d'entre 100 aspirants.

Tot i que el treball és interessant, no deixa de ser un experiment realitzat en unes condicions allunyades d'una aula ordinària. No obstant això, tant el llibre com el documental permeten esbrinar un camí cap al coneixement d'un mateix i crear l'autoestima necessària en l'alumne per aconseguir que trascendisquen els seus propis coneixements, els que cada persona posseeix i és capaç de transmetre als qui l'envolten quan es trau el vestit del  personatge que representa habitualment, quan és capaç de véncer les seues pròpies pors.

La fitxa tècnica:

Filmaffinity

Llocs on veure el documental:

- You tube: La caja de Pandora

- La 2 de RTVE

La crítica:

- El espectador imaginario

- EsferaTIC

- El Huffington post

- De la escuela del conocimiento a la de la sabiduría

Presència en les xarxes socials:

Alea

26 de febr. 2015

La Crida i el lamentable espectacle de l'alcaldessa

L'espectacle i la festa fallera té detractors; el soroll, el caos de la ciutat, els petards, la crítica rància d'alguns llibrets de falla i monuments... ho propicien. Però les falles tenen moltíssim partidaris, que s'hauran sentit avergonyits en sentir el parlament de la màxima autoritat de la ciutat per encetar la festa. Supose que la majoria, uns i altres, entenem que, quan una autoritat representa un col·lectiu, quan una autoritat participa de la presentació d'una gran festa, ho ha de fer amb dignitat, ha de ser coherent i el seu discurs ha de mostrar la categoria que li han atorgat aquells ciutadans que l'han triada per representar-los en un acte tan singular: l'inici de les falles del 2015.

Al meu parer Rita Barberà, per incomplir la cortesia més bàsica, hauria de dimitir, per coherència i respecte als valencians. La senyora Barberà no es mereix representar més els valencians en cap esdeveniment. Escolteu, si encara no ho heu fet, i jutgeu les barbaritats lingüístiques que proclamà l'alcaldessa de València en tan sols un minut; no es pot mostrar menys desafecte per la llengua dels valencians ni mostrar menys coherència en un discurs. Un discurs fatídic, sí, un minut pel qual ja ha demanat disculpes (que ressonen a justificació forçada) i que eclipsà la resta de l'espectacle i el treball dels professionals que s'havien esforçat perquè la presentació de la festa lluïra com calia. En el fons no és més que una nova mostra d'autoodi, un fet que ha caracteritzat sovint la tria lingüística de l'alcaldessa valenciana dels últims vint anys.

El vídeo de l'acte que teniu al final és llarg, però per fer-vos una idea sempre podeu seleccionar algun fragment de l'espectacle de llum (al principi), un fragment del discurs clàssic de la fallera major (minut 9:25) i la pirotècnia (minut 14). Amb això us fareu una idea de l'espectacle faller que s'havia preparat. A hores d'ara hauríem de parlar d'aquest espectacle o del fet que la fallera major parlara bé valencià, per exemple, i no de la falta de lluïment i tacte d'un representant polític.

Per tot això, no és d'estranyar que, començades les festes, els valencians hagen aprofitat les xarxes socials i les noves tecnologies per mostrar la seua "gràcia i ingeni" fent-ne ús de l'esperpent. La falla mediàtica que s'ha muntat després del discurs del 'caloret' ha estat una extravagància pròpia del surrealisme i la crítica més sentida per alguns sectors de la festa fallera: ironia, crítica, irreverència, mala llet... Tot això i més ha esclatat com la flama de la Crema dels monuments en programes de televisió i en les xarxes socials. En moltes de les enginyoses paròdies i acudits, l'alcohol, la imatge de l'alcaldessa o el ninot de Rita han estat els protagonistes de la sàtira. 

Tota eixa disbauxa i riallada que esclatà en els primers moments no sé si no mancava de crítica en profunditat; sinó ens havíem quedat en la superfície del problema. Amb la rialla semblava que quedàvem narcotitzats, que perdonàvem l'actitud de Na Rita; que, fins i tot, s'arribava a agrair l'estona de diversió que ens havia proporcionat. Però, potser, oblidàvem el paper que una alcaldessa ha de fer. Una alcaldessa no ha de ser el bufó de la festa; a València en tenim a cabassos que ho fan molt bé i són professionals de la diversió. La representant dels valencians ha d'estar en els actes públics per donar prestigi i prestatge i representar els ciutadans mostrant respecte per les senyes d'identitat valencianes, la llengua inclosa. Per això crec que ja toca recuperar altres veus, la veu d'aquelles entitats i aquells mitjans de comunicació que li han donat un tractament més seriós a la notícia, que han exigit responsabilitats pel menyspreu que s'ha produït cap al valencià. És el cas, per posar algun exemple, d'Acció Cultural i d'Escola Valenciana o del diari La Veu (opinió). Per cert, han dit alguna cosa a títol institucional l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats valencianes?

I amb tot això no estic dient que no ens hem de riure d'allò que és criticable; també. Ni que un polític no pot mostrar sentit de l'humor en els seus parlaments; tot el contrari, l'enginy i la gràcia no estan renyits amb la crítica i l'honestedat. Això faltaria! 

El que em tem és que, si ens quedem només amb la gràcia del que sembla una anècdota més en la vida de Na Rita, si ens creiem les explicacions estudiades d'actes tan reprovables, si consentim que han estat sinceres les justificacions de la senyora Barberà, potser no serem capaços de veure el bosc que hi ha darrere de l'arbre i que l'alcaldessa ha continuat fent un paperot, mentint perquè busca de nou el vot més populista, el menys crític. 

Per no allargar-me més, quedar-nos en eixe punt acrític seria no reconéixer que les disculpes només han estat un altre despropòsit més que la delata, un altre despropòsit que delata els populars com el de la Llei de Senyes d'Identitat.




Si en voleu llegir més:
- 'Rita, quan pixa s'esguita' de Lluís Martínez a El Punt + Avui
- 'L'alcaldessa de València, a pèl' de Josep L Pitarch
- 'La Crida-Rita i la fallera fava, ara que ja hem rigut prou' de Francesc Viadel

25 de febr. 2015

4t Premi de poesia infantil Pissiganya.cat

Com en anys anteriors l'amic Andreu Galan ens envia la convocatòria del premi de poesia escolar de la revista Pissiganya.cat. També podeu consultar la informació en les xarxes socials: Facebook de la revista i Twitter.

El full amb la informació sobre el premi d'enguany diu:





Benvolguts amics, comptem amb la vostra participació!

Ja s'acosta sant Jordi i, per 4t any consecutiu, des de Pissiganya.cat. Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys us convidem a fer partícips els vostres alumnes del...

4t Premi de Poesia Infantil Pissiganya.cat


Consulteu-ne les bases


La convocatòria s'adreça a les escoles de tots els territoris de parla catalana, i esperem amb molta il·lusió l'arribada de nous poemes.

Recordeu: El termini acaba el 24 d'abril de 2015

El premi consisteix en un lot de llibres de poesia infantil patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d'Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l'Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares.

Afanyeu-vos!

Enguany estem d'enhorabona ja que, per primera vegada en la història del premi, farem una cerimònia de lliurament conjunta amb els guanyadors del premi Sambori Òmnium Catalunya, durant la segona quinzena de maig.

La setmana del veredicte publicarem el lloc i l'hora.

24 de febr. 2015

Religió i llengua de Joan Solà


En aquest article de Joan Solà, publicat a l'Avui ens aclaria algunes coses sobre la protecció de les llengües.


 

Ma chère est tendre (2014) ESMA

ACTIVITAT

Tradueix els diàlegs del curt.



Fitxa tècnica

Títol original: Ma chère est tendre
Sinopsi: Quatre ogres es troben en una taverna, atesa per trolls, on tenen el costum d'alimentar-se.
Realitzadors / Directors: Alexy Auffèves, Alix Deltour, Ismaël Candelon, Jordi Salgado, Louise Chassain, Lucas Schwimmer
Música: Cindy Bottella, Anthony Juret, Karno Lekarnal
Veus: Benoit Allemane, Pascal De Magy, Philippe Peythieu, Véronique Augereau, Donald Reignoux
So: José Vicente – Studio des aviateurs

Film d'animació realitzat en la càtedra de formació de cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (promoció del 2014).

© ESMA - Escola Superior dels Oficis Artístics

23 de febr. 2015

La música al servei del cinema



La capacitat creativa dels humans és tan gran que s'arriba a la creació d'un llenguatge universal, la música, que és capaç d'alterar-nos l'estat d'ànim: donar-nos pau, posar-nos en tensió, alertar-nos d'un perill, augmentar la sensació de pena o d'alegria...

La música és un llenguatge tan potent que, si no triem bé els fragments, correm el perill que es convertisca en la protagonista del que mostrem, que l'espectador es fixe més en allò que identifica auditivament, allò que escolta, que no en el conjunt del que li oferim.

En cine, hem de saber utilitzar la música; no es tracta d'afegir cançons que coneixem i ens agraden i deixar les imatges com si foren la il·lustració de la lletra. Això que, de vegades, funciona quan fem un clip musical, no serveix per completar una pel·lícula. En un film, el que cal és ajustar els ritmes i les músiques (estils) als fragments (escenes i seqüències) per potenciar el que es vol comunicar. Amb la música pretenem despertar en l'espectador determinats sentiments que també s'originen mitjançant la història que li contem. La música d'una pel·lícula ens ha de servir per a potenciar el valor de les imatges, però elles han de tenir la força suficient per comunicar i despertar sentiments i reflexions. Cada element ha de contribuir en la justa mesura.

Observem alguns exemples:

- Música i humor han anat de la mà moltes vegades en el cinema; és el cas per exemple del següent fragment de El gran Dictador on Chaplin fa el seu treball al ritme de la música de la ràdio.

- Algunes vegades la música d'una escena no s'entén completament fora de la pròpia obra cinematogràfica on apareix; és el cas de La taronja mecànica on podem observar que la violència que exerceix aquest grup de joves no lliga massa amb la música que escoltem; però, si hem vist la resta de la pel·lícula, en concret el fragment de la teràpia amb imatges i músiques que apliquen al protagonista, entenem on està el lligam i podem, fins i tot, localitzar on rau la violència i el paral·lelisme entre la que exerceixen algunes bandes juvenils i la que imposa l'estat (escena de la teràpia).

- La música també transmet certa sensació de desassossec i tensió; és el cas de l'escena següent de Monster in the house.

- També podem destacar un determinat moment de tensió i la seua posterior resolució, com és el cas de la següent escena de la pel·lícula La missió.


Exercici:

Escolta't la cançó 'La vida és bella' i la cançó 'El niño con el pijama de rayas'.

Mira't els fragments de pel·lícules i fixa't en l'ús de la música:

- La vida es bella.

- El niño con el pijama de rayas i Menino do pijama listrado.

- Con faldas y a lo loco.

Havent observat la música en els fragments anteriors, digues què s'hi destaca en cada moment o quin tipus de clima es crea amb les melodies.

Apunt publicat anteriorment en el blog LLIMA (La Comunidad, 24 de maig de 2011. El país)

20 de febr. 2015

'A hard day's night' (1964) restaurada el 2001




'A hard day's night' (estrenada a Espanya amb el títol 'Que noche la de aquel día', 1964) va ser la primera pel·lícula protagonitzada per The Beatlesconté la música del seu tercer àlbum discogràfic. Entre les diverses escenes podem observar el fenomen fans i la febre que despertaren entre els seus joves seguidors, bojos per aconseguir qualsevol tipus de trofeu dels seus ídols musicals.  La pel·lícula, dirigida per Richard Lester i filmada en blanc i negre, és una espècie de cinema documental que presenta uns joves músics perseguits pels fans i decidits a trencar totes les regles i obligacions per aconseguir la llibertat. La comèdia, escrita per Alun Owen, retrata diversos dies en la vida del grup musical britànic de major èxit en aquell moment.




El 2001 va ser restaurada d'imatge i so i, amb motiu del 50 aniversari de la seua estrena, ha tornat a ser exhibida al cinema.

beatles-04-06-14   

19 de febr. 2015

L'escola que volem, dissabte 21 de febrer a les 18 h. a Sant Agustí

Escola Valenciana ens crida i ens convida amb el present escrit.
Dissabte, 21 de febrer de 2015 a les 18,00 h. a Sant Agustí.

Amigues i Amics,

Us recordem que per al proper dissabte 21 de febrer hem organitzat la CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM. Ens reunirem a les 18h a la Plaça de Sant Agustí. Esperem que participeu tots i totes en la cercavila festiva que vestirà els carrers de València de muixerangues, gegants i cabets, grups de danses, botafocs, campaners, tabals i dolçaines, xarangues i batukades de tot el País Valencià. Us fem arribar materials perquè li doneu difusió:

-Esdeveniment que hem creat al facebook per convidar a les vostres amistats: https://www.facebook.com/events/777011462387900/ .

-Vídeo oficial de la Crida: https://www.youtube.com/watch?v=TM9QwPsvPig&feature=youtu.be

-Model de l’escola que volem, cartell...i més materials en www.escolavalenciana.org/crida



Vicent Moreno, president de l’entitat: “La ciutadania d’arreu del País Valencià té l’oportunitat de mostrar a València quin és el model de l’escola que volem perquè els partits polítics en prenguen nota de cara a les eleccions de maig”.

ESCOLA VALENCIANA CONVOCA LA SOCIETAT EL 21 DE FEBRER A UNA CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

Escola Valenciana presenta una campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana que té diversos eixos: d’una banda la presentació del document pedagògic “Model de l’escola que volem”; i de l’altra el suport social a aquest document perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana faça els canvis pertinents en matèria educativa després dels intensos atacs als quals s’està sotmetent l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat per part del govern Fabra.

Full de ruta per l’escola que volem

El full de ruta de l’entitat marca l’agenda educativa política fins a la primavera. En aquest sentit, Escola Valenciana farà públic el pròxim 7 de febrer el document “Model de l’escola que volem” em un acte acadèmic a la Universitat de València. El 21 de febrer la societat valenciana té l’oportunitat de participar a la cercavila festiva “Crida per l’escola que volem” i del 28 de març fins al 6 de juny se celebraran dihuit Trobades d’Escoles en Valencià comarcals que serviran per a desgranar les peticions polítiques concretes als futurs governants en matèria educativa.

Aquesta campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana s’emmarca en un lema global que és el de les Trobades 2015: L’escola que volem. Aquest lema té significats ben contundents: L’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volem com a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

21F: Crida per l’escola que volem

“El motiu per a mobilitzar la societat en aquesta cercavila festiva és visualitzar el teixit social i cívic que conformen les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballen de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El seu suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim”, ha explicat el president d’Escola Valenciana.

La “Crida per l’escola que volem” és l’avantsala a la celebració de les Trobades 2015, les festes lúdiques i reivindicatives que apleguen a més de 200.000 alumnes, mares, pares i docents al llarg de les nostres comarques durant la primavera.



18 de febr. 2015

'Pa amb oli sal' dels Blaumut


Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred,
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Activitat

1. Tria una estrofa i tradueix-la al castellà.

2. A continuació, resumeix breument el que diu la lletra de la cançó.

17 de febr. 2015

Anima (2014) ESMA

ACTIVITAT

Mira't el curt i digues quina funció té la música en el desenvolupament del l'argument.




Fitxa tècnica

Títol original: Anima
Sinopsi: Un indi americà pretén caçar un animal i el persegueix a través d'un bosc estrany i misteriós.
Realitzadors / Directors: Thomas Fayolle, Kariim Fradin, Alexandre Gredzinski, Nicolas Guyon, Jean-Baptiste Noyau, Alexandra Tronel
Músics : François Jamelin
So: José Vicente – Studio des aviateurs
Film d'animació realitzat en la càtedra de formació cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (promoció de 2014).
© ESMA - Escola Superior d'Oficis Artístics

16 de febr. 2015

Alexa Meade: 'La vida imita l'art'

Emergents de roba masculina del dissenyador disponible al Inconformista | Botiga de roba masculina emergent dissenyador en línia en www.theunconventional.co.uk

L'artista californiana Alexa Meade realitza un treball interessant on es barreja pintura i fotografia. El llenç que empra per a la pintura són les pròpies persones i el resultat final, la permanència de l'obra d'art, passa per la fotografia. Amb el títol de "La vida imita l'art" ha realitzat una sèrie de fotografies per a l'edició de setembre de 2014 de la revista Details. Les imatges, un tant surrealistes, han mostrat una paleta de colors interessant, que van des del blanc i negre (que ens recorda els còmic o els quadres de Saura) fins als blaus, els rosa o els taronja (que ens suggereixen els cels de Munch Van Gogh per exemple). Els models se superposen contra les teles del fons a la manera d'un quadre i el resultat final és la fotografia d'aquell quadre en tres dimensions.

Emergents de roba masculina del dissenyador disponible al Inconformista | Botiga Dissenyador de roba masculina en línia en www.theunconventional.co.uk

Per ampliar la informació, us suggerim que visioneu les imatges en vídeo que mostren el procés de treball i la proposta creativa fotogràfica on els models són pintats a imitació dels quadres. El resultat final, repetisc, adopta un enfocament innovador on l'obra imita l'art i l'art s'aprofita de la realitat (cadires, menjar, persones), sobre la qual l'autora ha emprat una capa de pintura, una màscara que imita allò que amaga per poder fer unes fotografies que són veritables obres d'art.

15 de febr. 2015

Models d'examen PAU. Text de Xevi Xirgo

Opinió

A LA TRES

Insults a la intel·ligència

EL PUNT+AVUI, 25/01/15 02:00 - XEVI XIRGO

Els he de reconèixer que sóc dels que quan arriben a casa procuren no quedar-se enganxats mirant la televisió. Però els he de confessar, també, que quan ho faig i el que pretenc és descansar el cervell i distreure'm, a vegades acabo fent el que suposo que també fan tots vostès, que és fer zàping i anar amunt i avall. Dies enrere em vaig mirar una estona un programa que fan a no sé quina cadena que em va deixar perplex. Els concursants no han de parar de cantar encara que els facin de tot: tirar-los cucs, serps o rates pel damunt; enrampar-los amb corrent elèctric, ruixar-los amb pintura, picar-los... Ho he preguntat i es veu que es diu Killer Karaoke. I jo em pregunto: i quina és l'aportació d'aquest programa? Com poden deixar emetre una cosa tan cutre? Quines habilitats se suposa que tenen, aquests concursants? Què premien? Quins valors ens transmeten, amb aquesta cutrada? O amb aquest Gran Hermano VIP que fan en una altra cadena i que es veu que en un programa van haver de fer fora els components del grup Los Chunguitos (que ja em diran què tenen de VIP) perquè li havien dit mono i kingkong a un concursant negre. Quin nivell! Han vist Mujeres y hombres y viceversa, on un grup de dones fan el ridícul en públic per suposadament trobar parella? Mesos enrere me'n vaig empassar un una estona i els asseguro que l'únic atractiu que té és saber a veure qui és més cutre. I és que no em surt cap altra paraula. Marededéu. I nosaltres predicant la cultura de l'esforç, del treball i tota la llista de valors, i després t'asseus al sofà i et trobes aquests insults a la intel·ligència, aquests premis de donar la raó a qui més crida i a qui demostra en públic més ignorància. Què hi faig jo, aquí, mirant aquestes coses?, t'acabes preguntant al cap de res quan el teu cervell recupera la normalitat. Acabarem fabricant un país de Belenes Estebans. Que hauríem de desconnectar d'Espanya ja ho sabíem. Però és que, a més, hauríem d'impedir que ens arribessin les emissions d'algunes cadenes.

1. Comprensió del text
   a. Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
   b. Resumeix el contingut del text en una extensió màxima de 10 línies.
   c. Digues a quina varietat dialectal pertany el text i justifica-ho mitjançant exemples de diferents nivells.
   d. En quin gènere i tipologia textual podríem classificar el text. Justifica la teua resposta.

2. Anàlisi lingüística del text
a. Digues a qui fan referència els pronoms febles subratllats que apareixen en les oracions següents i quina és la seua funció.
   a) "Però els he de confessar..." (l. 2)
   b) "...que quan ho faig..." (l. 2-3)
   c) "...tirar-los cucs, serps o rates pel damunt..." (l. 7)
   d) Mesos enrere me'n vaig empassar una estona... (l. 17)
b. Identifica i justifica algunes de les figures retòriques que utilitza l'autor amb finalitat argumentativa.
c. Identifica i explica els diferents tipus d'arguments que utilitza l'autor.
d. digues un sinònims de cadascun dels mots següents.
   a) perplex (l. 6)
   b) fer el ridícul (l. 16)
   c) suposadament (l. 17)
   d) esforç (l. 20)
   e) insults (l. 21)

3. Expressió i reflexió crítica
   a. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70. (Extensió: 150 paraules)
   b. Escriu un text en què exposes i argumentes la teua opinió sobre la irracionalitat horària en les programacions de les diverses cadenes de televisió. (Extensió: 150 paraules)

11 de febr. 2015

Cap de setmana musical a Simbiosi

El proper divendres 13 i el dissabte 14 de febrer hi ha concert a la Sala Simbiosi d'Alzira. Una ocasió especial per a escoltar bona música.

El divendres 13 a les 22.30h actuaran en directe PAU ALABAJOS i CESK FREIXAS.





I el dissabte 14 de febrer a les 23h ELS AMICS DE LES ARTS, dins de la gira de celebració dels 10 anys, faran un concert a Simbiosi.





10 de febr. 2015

Estilistes d'aliments per a publicitat



   Heu pensat el temps que ha d'estar un gelat sota els focus quan es filma un anunci o què se'n fa amb el menjar que apareix en una pel·lícula? Sabeu la intensitat de calor de cada focus? Coneixeu la facilitat que té un gelat per desfer-se o d'un aliment exposat al calor i a l'aire lliure a assecar-se? Per què en un anunci de gelats no mostraríeu a l'espectador un gelat desfent-se, mentre que en un de detergent sí que es fa? Creus que algun dels següents productes no és un gelat?


   Els tècnics en maquillatge d'aliments preparen minuciosament els productes que es mostren durant una sessió fotogràfica perquè l'espectador senta la necessitat de comprar-los, de menjar-se'ls. No solament trien aquelles peces més perfectes, si cal, per millorar la seua aparença, textura, color i forma, també les envernissen, maquillen o copien amb altres productes més resistents al calor dels focus, a l'oxidació i al temps que sol durar cada sessió. Fins i tot, s'arriben a emprar productes que no són pròpiament aliments quan només cal lluir-los, mostrar-los a càmera.

   En el cas dels gelats, per exemple, s'empren diverses fórmules; la preferida és la del puré de creïlla que pot adquirir una textura semblant i no es desfà tan fàcilment; altres elaboren una pasta amb clara d'ou, parafina liquida o greix i sucre glaç. Uns i altres afegeixen colorant alimentari a la pasta resultant per obtenir el color i textura apropiats abans de donar-li la forma desitjada. Però no és l'únic aliment que té truc en les sessions fotogràfiques. Us heu fixat en la lluentor i la intensitat de color que tenen alguns aliments en televisió? El pollastre rostit, les hamburgueses, les begudes refrescants...  per què entren tan bé pels ulls?



   També tenen truc; algunes vegades es tracta d'aliments crus, pintats,  per exemple amb café i oli, perquè adquirisquen el to daurat que els dóna la sensació d'acabat de fer.

   Com insisteixen alguns estilistes, el seu treball consisteix en potenciar en la fotografia tot allò que és capaç d'observar el sentit de la vista i que substitueix els altres sentits que no treballen davant d'una foto (gust, olfacte).

Amplia informació a Vimeo en la sèrie “Real food, but not really” del dissenyador Minhky Le.

9 de febr. 2015

Els Goya 2015

El cinema espanyol va commemorar dissabte passat la seua gala anual de 2015; en ella es premià el treball d'alguns professionals destacats. Es tracta de promocionar el cinema comercial preferentment; les mateixes productores deixen de banda els seus productes menys comercials o independents i se centren en aquells altres que han gaudit d'un pressupost major o que han tingut èxit de públic en la gran pantalla.

És per això que no és d'estranyar que uns hagen vist les seus expectatives acomplertes, mentre uns altres hauran quedat decebuts. Però, qualsevol tria comporta la subjectivitat de les persones; els gustos personals i determinades circumstàncies que no tenen a veure completament amb la qualitat del producte es fan presents i, fins i tot,  per a uns i es vota per amistat o sense haver vist tots els treballs seleccionats.

El cinema espanyol ha obtingut el 2014 un gran ressò i èxit comercial i econòmic. És per això que, determinades pel·lícules no necessiten major promoció que la que se'ls ha fet abans i després de la seua estrena i, a hores d'ara, amb la nominació i el premi: El niño, La isla mínima, Loreak, Magical girl i Relatos salvajes. Aquesta última coproducció argentina també participarà en la cerimònia dels Òscar en l'apartat de "Millor pel·lícula de parla no anglesa".

Altra cosa és el treball dels curts, més innovadors i compromesos generalment que les grans produccions, que normalment mai no arriben al gran públic amb la mateixa facilitat. És per això que he volgut que coneguéreu breument els treballs que havien estat seleccionats; internet ens permet poder veure de bades o per un preu mòdic part d'aquesta creació.

En la secció de curtmetratges de ficció els seleccionats eren: Café para llevar de Patricia Font, Loco con ballesta de Kepa Sojo, Safari de Gerardo Herrero Pereda, Todo un futuro juntos de Pablo Remón i Trato preferente  de Carlos Polo.

En la secció de curtmetratges d'animació els seleccionats han estat: A lifestory de Nacho Rodríguez, A lonely sun story d'Enrique Fernández Guzmán y Juanma Suárez García, El señor del abrigo interminable de Victoria Sahores Ripoll, Juan y la nube de Giovanni Maccelli i Sangre de unicornio de Alberto Vázquez.

Dos dels treballs finalistes els podeu veure ja al web complets.






En l'apartat de curtmetratges documentals els seleccionats han estat: El domador de peixos de Dani Resines y Roger Gómez, El último abrazo de Sergi Pitarch Garrido, La máquina de los rusos de Octavio Guerra Quevedo i Walls (si estas paredes hablasen) de Miguel López Beraza.

8 de febr. 2015

Models d'examen PAU. Textos de Joan Francesc Mira i de Xavier Vinader

MODEL 3

Trieu una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

     El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt, que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i em va trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el meu cosí Francesc. Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat un dia d’aire clar d’hivern, o millor encara un matí de primavera tèbia, però no es pot triar el millor temps de l’any per accedir al papat, i més valia gran calor que gran fred, pensant en el poble de Roma i en la llarga cavalcada, i millor sol que no pluja. Un papa en camisa, assegut en la cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb la tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la mort la seua cadira, pel temps que Déu, no els homes, li vulga atorgar de corona i de vida, havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes, ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles.

Joan F. Mira, Borja Papa, València, edicions 3 i 4, 1996.


1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]
c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]
d) Identifica les metàfores de les darreres cinc línies i explica què representen. [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides.
[1 punt]:
1. em van coronar papa
2. com si el cel
3. tots excepte el meu cosí
4. però no es pot triar
5. és un papa calb ben afaitat

b) Indica la funció sintàctica dels constituents subratllats [1 punt]:
1. Un papa en camisa també és papa
2. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
3. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
4. pensant en el poble de Roma

c) Reescriu aquest fragment però canviant “aquella nit” per “aquesta nit”. Modifica els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]:

[...] havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes [...]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
    a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
    b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

____________________________________________


OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

     El darrer informe de la Rand Corporation s’ha presentat a l’opinió pública mundial com un document molt seriós, però en realitat fa una ferum de sofre que et tomba d’esquena. Segons els investigadors d’aquest prestigiós grup nord-americà especialitzat en qüestions de defensa –fundat el 1945 per l’US Air Force, en el context de la guerra freda–, el comerç de DVD pirata, actualment a mans del crim organitzat, serveix també per a finançar les xarxes terroristes. La recerca de la Rand Corporation sobre la pirateria dels films s’ha fet a vint països diferents, hi han col·laborat 120 agències de seguretat estatals i ha estudiat disset organitzacions criminals. Les conclusions són contundents: “Hi ha proves substancials d’un nexe continuat entre la pirateria de films i el crim organitzat”.
     Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”. Els redactors de l’informe donen per fet que les organitzacions criminals tenen connexions amb xarxes terroristes i que una part dels diners obtinguts amb aquest tràfic enriqueix les organitzacions terroristes. Per il·lustrar-ho, esmenten una xarxa anomenada Barakat, que opera a les fronteres de l’Argentina, el Brasil i el Paraguai i que diuen que lliura vint milions de dòlars anuals a Hezbol·là. Més exemples: l’organització paramilitar irlandesa IRA provisional i una desconeguda D-Company, activa des de Bangkok a Dubayy, especialitzada a piratejar les produccions de Hollywood i de Bollywood. La llista de les organitzacions mafioses implicades en la pirateria de films inclou la Camorra, a Itàlia; el Madrid Human Smuggling Ring, a Espanya; la Lotus Trading Company, a la Gran Bretanya; les Triades de
Hong Kong o els Big Circle Boys al Canadà.
     El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars (dels quals imputen un 60% als DVD pirata i un 40% a les descàrregues il·legals). Això, com que la majoria dels informes d’aquesta mena es fan a mida del comanditari, li fa perdre molta credibilitat i l’envolta d’un tuf de manipulació. Tothom sap el poder de les majors del cinema nordamericà i les seves campanyes per a sensibilitzar el públic sobre la pirateria amb vista a reforçar la repressió. Ara, un dels objectius principals és la Xina, un país que limita la distribució dels films estrangers a vint per any, cosa que incita els amants del cinema a veure films pirata sense parar. I aquest fet, és clar, ha fet emprenyar força els amos de Hollywood.

Xavier Vinader, El Temps, núm.1295, 7 abril 2009

1. Comprensió del text [3 punts]
   a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
   b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]
   c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]
   d) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text. [3 punts]

a) Observa els fragments següents i digues si la pronúncia dels elements subratllats ha de ser sorda o sonora. [1 punt]
    1. Segons els investigadors
    2. en realitat fa una ferum de sofre
    3. una part dels diners obtinguts
    4. un país que limita
    5. la distribució dels films estrangers

b) Digues la funció sintàctica dels constituents subratllats: [1 punt]
   1. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”
   2. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars
   3. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars
   4. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars

c) Explica el sentit que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]
   1. fer ferum de sofre (al text: “fa una ferum de sofre”)
   2. tombar d’esquena (al text: “que tomba d’esquena”)
   3. lliurar
   4. tuf de manipulació

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
   a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
   b) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

7 de febr. 2015

Temes de literatura: 15. Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca,1922-1992) ha estat un dels assagistes més prolífics i creatius del segle XX. Llicenciat en dret, de seguida comprengué que la seua veritable afició estava en l'escriptura (periodisme i literatura, especialment). Encara que literàriament s'inicià en la poesia (finals dels anys '40 i principi dels '50) amb la publicació de Sobre Narcís, Ales i mans, Tres poemes, Va morir tan bella, Terra en la boca i Escrit per al silenci, de seguida comprengué que el gènere se li quedava curt per al que pretenia dir i escollí l'assaig, molt més proper al periodisme i a les cròniques que ja havia començat a publicar en premsa. Per això, a partir de l'obra publicada des dels anys '60, començarem a entendre l'abast de l'intel·lectual,  la seua formació com a lector i el domini del gènere que tenia.

Interessat per la identitat col·lectiva del poble valencià, Fuster prescindeix del mite de les suposades arrels prehistòriques, iberes, romanes, visigodes o àrabs dels valencians actuals i se centra més en les arrels cristianes creades a partir de la data del seu naixement (1238); allò que li interessa especialment és la seua configuració com a  poble dins del nou marc nacional. (Nosaltres els valencians,1962).

Atret per la literatura, aborda l’estudi dels nostres clàssics (Sant Vicent, Ausiàs March, Roiç de Corella...) i també dels autors més contemporanis (Salvat Papasseit, Espriu, Pla, Estellés...). La seua profunda anàlisi mai no està exempta de rigor i crítica. (La poesia catalana fins a la Renaixença, 1954; La poesia catalana, 1956; Literatura catalana contemporània, 1972).

Preocupat per la realitat que l'envolta, els seus assaigs comporten una reflexió aguda i àcida sobre els temes més transcendentals o més insignificants, que preocupen els valencians: política, cultura, societat... (Judicis finals, 1960; Diccionari per a ociosos, 1964; Combustible per a falles, 1967; Consells, proverbis i insolències, 1968; El blau en la senyera, 1977; País Valencià, per què, 1982; Sagitari, 1984...)

L'abundant obra de Fuster va tenir una repercussió important entre els intel·lectuals de l'època i va influir sobre el treball d'alguns assagistes valencians. La seua prosa d'idees destaca:
- per la recerca d'un estil personal: senzill i entenedor, irònic i crític, provocador i irreverent en ocasions,
- per la utilització de diversos subgèneres: l'entrada de diccionari, el diari, la monografia, l'aforisme...,
- per la temàtica, d'investigació literària i històrica preferentment,
- per la preocupació sobre el futur dels valencians,
- per les aportacions culturals, ètiques i 'patriòtiques'...

Com bé ha dit el poeta i professor Jaume Pérez Muntaner ("El discurs de l'escriptor i el de l'intel·lectual", dins Creació literària al País Valencià. Problemes i propostes): "... la significació de l'escriptor de Sueca ha estat no sols representativa sinó, sobretot, altament exemplar; representativa i exemplar al nostre país per als intel·lectuals del seu temps i per a tots els que han vingut després d'ell. Es tracta de l'exemplaritat d'un discurs intel·lectual bàsicament creatiu i creador que es vol independent per damunt de tot, amb la independència necessària per intervenir en tot allò que l'afecta no sols com a intel·lectual sinó també i sobretot com a persona i com a membre d'una societat."

L'estil de Fuster obliga el lector a la reflexió, per això, quan aquest no ho fa, es pot trobar davant uns arguments aparentment anecdòtics però que contenen una forta càrrega de profunditat. Fuster sap que l'estil és bàsic per fer-se llegidor i el cuida:
- intensifica l'expressivitat amb l'ús de les cometes i dels signes de puntuació,
- fa preguntes retòriques i apel·lacions al lector,
- empra modismes i expressions populars al costat de profundes reflexions a les quals vol traure'ls la solemnitat.
- s'implica en allò que diu i s'allunya de la falsa consciència que hom es pot fer de les coses i d'un mateix.

___________________________________________

Bé, com en temes anteriors, no pretenc ser exhaustiu i llevar-vos treball. Ara sou vosaltres els qui heu d'estudiar i acabar la redacció del tema.

Aprofiteu la informació dels enllaços que apareixen durant l'apunt i completeu el tema 15, Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època.
El País Valenciano (Vídeo)

Ser Joan Fuster (Vídeo)

Joan Fuster i el valencianisme (Programa de ràdio)

Entrevistat per Montserrat Roig (Vídeo)

6 de febr. 2015

'Parar i començar' (2014), un documental del grup Raïm

La FE CCOO PV convoca a la presentació del documental Parar i començar, el proper dimarts 10 de febrer a les 18.30 h al saló d’actes de CCOO-PV, situat a la plaça de Nàpols i Sicília número 5 de València.

5 de febr. 2015

'Parem el temps' de Crossing




1. Completa les paraules que no apareixen al text de la cançó: "Parem el temps"

He trencat, més d’un _______,
he rigut quan em tocava _________.
He fet coses que no explicaré
però entre __________ te les amagaré.

Deixa que et convenci un ___________,
donem quatre _______ i ho tinc tot.
Somiant, he trobat,
els ________ que mai t’havia amagat.

M’agrada veure com la lluna juga amb el teu nas,
m’agrada fer l’amor a poc a poc,
m’agrada ser com sóc.

Tornarem, volarem,
entre els núvols veurem
que la ________ és tan sols un moment.
Però no veus, no veus,
ja no em tens als teus peus.

Tornarem, volarem,
entre els ___________ veurem
que la vida és més bonica
si junts ___________ el temps.

He esborrat, del meu cap,
els records que no volia _________.
____________ la pressa a algun lloc
i ara tot ho faig a ritme del cor.

Deixa que et __________ un altre cop,
_____________ quatre notes i ho tinc tot.
Caminant, vora el mar,
un somriure és el que m’ha delatat.

Na na na...

2. Extrau del text dos exemples de cadascun dels temps verbals següents:
   - Present d'indicatiu:
   - Pretèrit imperfet d'indicatiu:
   - Futur d'indicatiu:
   - Perfet d'indicatiu:
   - Infinitiu:
   - Gerundi:


Si vols escoltar més cançons del grup Crossing pots clicar ací i ací

4 de febr. 2015

Unes il·lusions òptiques


Quants animals hi ha?

Com són les columnes?


Quantes potes té l'elefant?

Quantes cares hi ha amagades al dibuix?


Quants cavalls comptes?



Estàs segur que això que veus no és producte de la teua imaginació?



Bé, si us agraden aquest tipus d'il·lusions òptiques, hi ha un llibre interessant que té "300 imatges per a perdre el cap":



3 de febr. 2015

'Mon ami Charly' (2008) de Julien Duval, Loic Quesada, Remy Terreaux i Magda Wydrzynska



Realitzat per Julien DUVAL, Loïc QUESADA, Rémy TERREAUX i Magda WYDRZYNSKA.
Sinopsi: Una xiqueta d'uns deu anys desobeeix sa mare per poder...
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________

Veus: Charly - Thierry RAGUENEAU. Xiqueta - Ayla ARTIGUE. Mare - Valérie ABRIAL. Assassí - Franck JEANNE. Soldat- Franck JEANNE
Música: Frédéric ABRIAL
Produït per ESMA (Escola Superior d'Oficis Artístics)

Activitats

1- Completa la sinopsi de l'argument.

2- Fes una valoració de com influeix en les pors i actituds de la xiqueta el visionat de determinats programes de televisió o pel·lícules.

3- Quina lliçó es desprén?

2 de febr. 2015

El grafisme al servei de la informació i la publicitat

    El treball pot resultar un bon càstig com s'anunciava en el Gènesis 3, a la Bíblia, quan Déu expulsà Adam i Eva del Paradís terrenal i digué a la femella que pariria amb dolor i al mascle que s'hauria de guanyar el pa amb la suor del front. El ben cert és, com ens diu Isabel-Clara Simó en una entrada sobre la festa de la serpent de Manlleu, que "la llibertat" sempre té un preu i que "la via del coneixement" ens fa lliures per a triar la manera de sobreviure, de lluitar, per aconseguir els béns preuats d'aquell Paradís terrenal; és a dir, d'aquell pa que s'havia de guanyar l'Adam amb la seua suor perquè havia de deixar de ser només una criatura contemplativa i esdevenir una criatura creativa, productiva. Freud ja deia que el Paradís era el símbol de l’úter matern, on tot és pau i els aliments no s’han de conquerir; per això, deia el famós psicòleg, ens passem la vida “enyorant” aquell recer, perquè era segur i calent i no hi calia cap mena d’esforç".

    Però aquell estat contemplatiu no és possible i el ben cert és que hi ha treballs poc gratificants, duríssims. Aleshores què ens queda si entenem que el treball és, en certa manera, un bé social que han construït els humans, generació rere generació, per organitzar la productivitat i redistribuir una part de la riquesa natural que ens envolta?

   Potser ens queda entendre el funcionament del mercat laboral i formar-nos, treballar amb intel·ligència, per poder defugir aquells treballs "duríssims" que ningú no vol fer. El coneixement d'aquesta realitat ens permetrà entendre que hi ha determinats treballs que acaben desapareixent amb l'evolució de les societats humanes perquè s'esgoten els recursos o perquè l'avançament de la tecnològica elimina tasques i processos. És per això que les persones ens veiem abocades a aprendre constantment i a evolucionar i potenciar idees i invents nous o més pràctics. La publicitat se n'ocuparà de posar-los a l'abast del consumidor, de generar-li la necessitat de posseir-los.

   La publicitat és un d'aquells treballs que semblen divertits, atractius, però requereix formació, coneixements informàtics i culturals, desenvolupament de les estratègies cognitives que funcionen com a reclam de la societat on es projecta... El publicista no necessita aparentment de grans recursos però sí de bones idees. De vegades, amb una música i la paraula escrita es pot construir un missatge audiovisual atractiu per al receptor; però això, que pareix ben senzill, requereix dels coneixements i habilitats que permeten que una idea i un determinat missatge funcionen a nivell mediàtic.

   Mireu per exemple algun fragment d'aquest vídeo que explica per on passa el futur del treball; observeu com els colors, la lletra i la forma de cada paraula, més el ritme que marca la música, poden fer més atractiu el missatge.



   O l'anunci de l'editorial Mondadori on la paraula oral i el grafisme  són els elements principals que donen forma a la informació.



   En aquesta ocasió, els publicistes han treballat amb una veu, la del lector, i unes paraules escrites en pantalla, que semblen animades. Allò important ha estat la idea, allò que potser 'enganxarà' l'espectador davant la pantalla i li permetrà associar el que ja ha vist abans, per exemple en els crèdits d'una pel·lícula de Hitchcock, amb el que ara escolta o llig. En aquesta publicitat el grafisme ha estat la millor manera de fer atractiu l'eslògan, la narració i el convit d'una editorial: "Pasen y lean".

   Altre exemple que també ha fet ús de la paraula escrita per promocionar un producte és la publicitat del disc de nadales de Dani Miquel. En aquest cas la imatge i la música també juguen un paper important que acosten la tradició rural a la modernitat del seu producte, un treball artesanal fet amb cura i molt d'art.




   També la Biblioteca Nacional de España volgué donar importància a la paraula escrita i al pes de la tradició amb imatges de les seues instal·lacions en el missatge de Nadal. La manera de marcar-nos el pas del temps i les dates que transcorren situa el lector de cartes en la data clau de la festa dins una biblioteca on viu la imaginació.



   Però, vist això, podríem pensar que l'ús del grafisme i la paraula impresa és només habitual de les marques que viuen del llibre o de la cultura. Res més lluny de ser cert; mireu, com a exemple, l'anunci següent on també es combina la lletra impresa, la música i la imatge per promocionar la marca d'un refresc.


1 de febr. 2015

Models d'examen PAU. Textos de Quim Monzó i de Josep Iborra

MODEL 2
Trieu una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

   L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase.
   Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre.
    Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.

Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.

1. Comprensió del text [3 punts]
   a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
   b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
   c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]
   d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]
   1. els eslips: sorda o sonora?
   2. esport: oberta o tancada?
   3. posar: oberta o tancada?
   4. penjacorbates: sorda o sonora?
   5. llisa: sorda o sonora?

b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: [1 punt]
   1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...]
   2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...]
   3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes
   4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra [...]

c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
   a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
   b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

________________________________________________________


OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

   Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.
   Per a Fuster, escriure no és una operació intransitiva, tancada, que només concerneix l’autor. No és partidari d’escriure per a ell mateix, sinó per comunicar-se amb els lectors. D’aquesta exigència inexcusable, en deriven els requisits a què ha d’ajustar l’escriptura. El primer, la “claredat”, que és la condició sine quan on de qualsevol forma de comunicació. La claredat, deia Ortega, és la cortesia del filòsof. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. Molt malament han d’anar les coses per a la filosofia, i per a la “claredat”, si aquesta no passa de ser una mera “cortesia” amb el lector. Tampoc no li pot fer gràcia l’aire de superioritat que té la delicadesa orteguiana. Per a l’escriptor, per a Fuster, si més no, la “claredat” no és una “cortesia”, perquè
«la primera obligació de l’escriptor és de fer-se llegir» 

i això obliga, ja d’entrada, a ser clar. Tot el que és obscur, en qualsevol de les formes en què puga presentar-se, l’irrita: va contra la seua naturalesa, que té horror al flou. Per això ha escrit:

«si hi ha alguna cosa que em repugni més, és semblar sibil·lític o confús».

Aquesta por l’ha immunitzat contra la inclinació a utilitzar un llenguatge conceptualista, recargolat, abstrús i picat d’una verola o altra. El propòsit de ser clar obliga Fuster a utilitzar la llengua comuna, a servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment curtes, planes, i intel·ligibles. Una escriptura en minúscula, domèstica, “en samarreta”, que no necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector i produir-li pessigolles gratificadores.

Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Tres i Quatre, 1982, p. 305-306.

1. Comprensió del text [3 punts]
   a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
   b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
   c) A quina tipologia textual pertany el text? Explica’n les característiques. [0’5 punts]
   d) Amb quin propòsit expressiu utilitza l’autor els recursos tipogràfics següents: cometes, cursiva i lletra més menuda. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]
   1. És una fórmula: sorda o sonora?
   2. tampoc: oberta o tancada?
   3. delicadesa: oberta o tancada?
   4. utilitzar: sorda o sonora?
   5. intel·ligibles: sorda o sonora?

b) Canvia la correlació temporal verbal del primer paràgraf del text: de present a
passat. [1 punt]

Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.

c) A continuació hem subratllat unes quantes estructures sintàctiques. Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen i quina funció sintàctica fan dins de l’oració. [1 punt]
   1. caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster.
   2. escriure no és una operació intransitiva.
   3. És una fórmula que no deu agradar a Fuster.
   4. No necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
   a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
    b) Fes una ressenya crítica sobre una lectura que hages fet en Batxillerat. (Extensió:
150 paraules) [2 punts]