Models d'examen PAU. Textos de Quim Monzó i de Josep Iborra

MODEL 2

Trieu una de les dues opcions

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

   L’home és davant del mirall. S’acaba d’afaitar i de dutxar. Amb una mà s’agafa el petit mixelín de la cintura, el mira al mirall i toca l’ase.
   Dubta què posar-se. Com que dubta, pensa que avançarà feina si es posa la samarreta i els eslips. En busca uns de blancs, amb ratlletes blaves. Mira que no tinguin cap forat. Se’ls posa. En canvi, quan té la samarreta a la mà li sembla que potser serà millor no posar-se’n, i la torna al calaix. Obre l’altre cos d’armari i mira les camises. N’hi ha una de blanca, italiana, de cotó, que s’ha comprat fa unes setmanes, que li agrada especialment. L’agafa pel penja-robes i l’observa; l’atreu el tacte. Però el color blanc el fa gras. La torna a lloc. Amb els dits, com qui passa fulls d’un llibre, acaricia les mànigues de totes les camises. Decididament, les que li queden millor són la grisa i la negra. Però últimament se les ha posat sovint, tant que n’està tip. Si a la fi es decideix per una d’aquestes dues camises, podria posar-se els pantalons grisos, o els Levi’s tenyits de negre.
    Al dubte ja tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit s’afegeix que no sap gens com hi anirà, ella. ¿Vindrà amb un vestit especialment ostentós, o d’una manera més senzilla? Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, ell, amb els Levi’s negres i la camisa grisa o negra, quedaria bé. I l’americana arrugada. Perquè l’americana és un altre dels dubtes: ¿es posarà l’americana grisa (la més clàssica) o bé la de quadres verdosos? Si triés la camisa negra, l’americana de quadres li serviria per trencar una mica la serietat de la camisa i els pantalons, que pot ser excessiva, segons com. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra de la camisa i els pantalons. ¿Es posarà corbata o no? Amb la mà, aparta les camises i treu el penjacorbates. ¿Quina s’hi posarà? ¿Llisa, de ratlles, de quadres? Amb l’americana de quadres, la corbata de quadres sobre quadres pot quedar massa xarona. O, precisament, posar-se quadres sobre quadres resultarà potser un xoc interessant, per brutal.

Quin Monzó, L’illa de Maians, Barcelona, Quaderns Crema, 19873, p. 37-38.

1. Comprensió del text [3 punts]
   a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
   b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
   c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]
   d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]
   1. els eslips: sorda o sonora?
   2. esport: oberta o tancada?
   3. posar: oberta o tancada?
   4. penjacorbates: sorda o sonora?
   5. llisa: sorda o sonora?

b) Indica la funció sintàctica de les estructures sintàctiques subratllades: [1 punt]
   1. Al dubte tradicional de no saber com vestir-se per quedar més afavorit [...]
   2. Si, posem per cas, vingués vestida d’esport, [...]
   3. Perquè l’americana és un altre dels dubtes
   4. És clar que amb una corbata també pot trencar l’austeritat grisa-negra [...]

c) Digues quin és el camp semàntic que predomina al text i exemplifica-ho amb cinc mots del text. [1 punt]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
   a) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
   b) Reflexiona sobre la funció de la literatura com a entreteniment. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

________________________________________________________

OPCIÓ B

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents

   Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.
   Per a Fuster, escriure no és una operació intransitiva, tancada, que només concerneix l’autor. No és partidari d’escriure per a ell mateix, sinó per comunicar-se amb els lectors. D’aquesta exigència inexcusable, en deriven els requisits a què ha d’ajustar l’escriptura. El primer, la “claredat”, que és la condició sine quan on de qualsevol forma de comunicació. La claredat, deia Ortega, és la cortesia del filòsof. És una fórmula que no deu agradar a Fuster. Molt malament han d’anar les coses per a la filosofia, i per a la “claredat”, si aquesta no passa de ser una mera “cortesia” amb el lector. Tampoc no li pot fer gràcia l’aire de superioritat que té la delicadesa orteguiana. Per a l’escriptor, per a Fuster, si més no, la “claredat” no és una “cortesia”, perquè

«la primera obligació de l’escriptor és de fer-se llegir» 

i això obliga, ja d’entrada, a ser clar. Tot el que és obscur, en qualsevol de les formes en què puga presentar-se, l’irrita: va contra la seua naturalesa, que té horror al flou. Per això ha escrit:

«si hi ha alguna cosa que em repugni més, és semblar sibil·lític o confús».

Aquesta por l’ha immunitzat contra la inclinació a utilitzar un llenguatge conceptualista, recargolat, abstrús i picat d’una verola o altra. El propòsit de ser clar obliga Fuster a utilitzar la llengua comuna, a servir-se dels mots d’ús corrent per construir frases també normals, normalment curtes, planes, i intel·ligibles. Una escriptura en minúscula, domèstica, “en samarreta”, que no necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector i produir-li pessigolles gratificadores.

Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Tres i Quatre, 1982, p. 305-306.

1. Comprensió del text [3 punts]
   a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
   b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]
   c) A quina tipologia textual pertany el text? Explica’n les característiques. [0’5 punts]
   d) Amb quin propòsit expressiu utilitza l’autor els recursos tipogràfics següents: cometes, cursiva i lletra més menuda. [0’5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]
   1. És una fórmula: sorda o sonora?
   2. tampoc: oberta o tancada?
   3. delicadesa: oberta o tancada?
   4. utilitzar: sorda o sonora?
   5. intel·ligibles: sorda o sonora?

b) Canvia la correlació temporal verbal del primer paràgraf del text: de present a
passat. [1 punt]

Si la forma analítica, pròpia de l’enquesta, caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster, independentment de les actituds i procediments particulars que cada una comporta, també hi podem trobar els trets estilístics més rellevants i personals.

c) A continuació hem subratllat unes quantes estructures sintàctiques. Indica a quin tipus d’oració subordinada pertanyen i quina funció sintàctica fan dins de l’oració. [1 punt]
   1. caracteritza bàsicament les diferents formes literàries de què s’ha servit Fuster.
   2. escriure no és una operació intransitiva.
   3. És una fórmula que no deu agradar a Fuster.
   4. No necessita tirar mà de les grans paraules de l’eloqüència i del lirisme, per tal d’enlluernar el lector.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
   a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
    b) Fes una ressenya crítica sobre una lectura que hages fet en Batxillerat. (Extensió:
150 paraules) [2 punts]