Trieu una de les dues opcions
OPCIÓ A
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents
El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt, que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i em va trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el meu cosí Francesc. Sa Santedat s’hauria estimat més ser coronat un dia d’aire clar d’hivern, o millor encara un matí de primavera tèbia, però no es pot triar el millor temps de l’any per accedir al papat, i més valia gran calor que gran fred, pensant en el poble de Roma i en la llarga cavalcada, i millor sol que no pluja. Un papa en camisa, assegut en la cadira de forat redó, també és papa, i quan el barber li passa i repassa la navalla pel bescoll i per les galtes, també, és un papa calb ben afaitat, si el seu cap és coronat amb la tiara queda coronat per sempre, i si seu en la càtedra de Sant Pere ja serà fins a la mort la seua cadira, pel temps que Déu, no els homes, li vulga atorgar de corona i de vida, havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes, ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles.
Joan F. Mira, Borja Papa, València, edicions 3 i 4, 1996.
1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]
c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]
d) Identifica les metàfores de les darreres cinc línies i explica què representen. [0,5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]
a) Copia els fragments que tenen elisions vocàliques i subratlla les vocals elidides.
[1 punt]:
1. em van coronar papa
2. com si el cel
3. tots excepte el meu cosí
4. però no es pot triar
5. és un papa calb ben afaitat
b) Indica la funció sintàctica dels constituents subratllats [1 punt]:
1. Un papa en camisa també és papa
2. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
3. qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre
4. pensant en el poble de Roma
c) Reescriu aquest fragment però canviant “aquella nit” per “aquesta nit”. Modifica els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]:
[...] havia dormit poc aquella nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sabia prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus actes [...]
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Què valores més positivament en la narrativa per a joves? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
____________________________________________
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents
El darrer informe de la Rand Corporation s’ha presentat a l’opinió pública mundial com un document molt seriós, però en realitat fa una ferum de sofre que et tomba d’esquena. Segons els investigadors d’aquest prestigiós grup nord-americà especialitzat en qüestions de defensa –fundat el 1945 per l’US Air Force, en el context de la guerra freda–, el comerç de DVD pirata, actualment a mans del crim organitzat, serveix també per a finançar les xarxes terroristes. La recerca de la Rand Corporation sobre la pirateria dels films s’ha fet a vint països diferents, hi han col·laborat 120 agències de seguretat estatals i ha estudiat disset organitzacions criminals. Les conclusions són contundents: “Hi ha proves substancials d’un nexe continuat entre la pirateria de films i el crim organitzat”.
Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”. Els redactors de l’informe donen per fet que les organitzacions criminals tenen connexions amb xarxes terroristes i que una part dels diners obtinguts amb aquest tràfic enriqueix les organitzacions terroristes. Per il·lustrar-ho, esmenten una xarxa anomenada Barakat, que opera a les fronteres de l’Argentina, el Brasil i el Paraguai i que diuen que lliura vint milions de dòlars anuals a Hezbol·là. Més exemples: l’organització paramilitar irlandesa IRA provisional i una desconeguda D-Company, activa des de Bangkok a Dubayy, especialitzada a piratejar les produccions de Hollywood i de Bollywood. La llista de les organitzacions mafioses implicades en la pirateria de films inclou la Camorra, a Itàlia; el Madrid Human Smuggling Ring, a Espanya; la Lotus Trading Company, a la Gran Bretanya; les Triades de
Hong Kong o els Big Circle Boys al Canadà.
El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars (dels quals imputen un 60% als DVD pirata i un 40% a les descàrregues il·legals). Això, com que la majoria dels informes d’aquesta mena es fan a mida del comanditari, li fa perdre molta credibilitat i l’envolta d’un tuf de manipulació. Tothom sap el poder de les majors del cinema nordamericà i les seves campanyes per a sensibilitzar el públic sobre la pirateria amb vista a reforçar la repressió. Ara, un dels objectius principals és la Xina, un país que limita la distribució dels films estrangers a vint per any, cosa que incita els amants del cinema a veure films pirata sense parar. I aquest fet, és clar, ha fet emprenyar força els amos de Hollywood.
Xavier Vinader, El Temps, núm.1295, 7 abril 2009
1. Comprensió del text [3 punts]
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]
c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]
d) Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0,5 punts]
2. Anàlisi lingüística del text. [3 punts]
a) Observa els fragments següents i digues si la pronúncia dels elements subratllats ha de ser sorda o sonora. [1 punt]
1. Segons els investigadors
2. en realitat fa una ferum de sofre
3. una part dels diners obtinguts
4. un país que limita
5. la distribució dels films estrangers
b) Digues la funció sintàctica dels constituents subratllats: [1 punt]
1. Per a Gregory Treverton, director de la investigació, “la pirateria és una activitat molt rendible –amb marges de benefici superiors als del tràfic de droga– i poc arriscada, perquè esquiva la vigilància de les autoritats”
2. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars
3. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars
4. El problema és que l’informe, anomenat “Film Piracy, Organized Crime and Terrorism”, ha estat encarregat pels estudis de Hollywood, que han calculat que la indústria del cinema perd més de 18.000 milions de dòlars
c) Explica el sentit que tenen en el text els mots o les expressions següents: [1 punt]
1. fer ferum de sofre (al text: “fa una ferum de sofre”)
2. tombar d’esquena (al text: “que tomba d’esquena”)
3. lliurar
4. tuf de manipulació
3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]
a) Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
b) Quina classe de còmics coneixes? Quins t’agraden més? Per què? (Extensió: 150 paraules) [2 punts]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.