2 de febr. 2015

El grafisme al servei de la informació i la publicitat

    El treball pot resultar un bon càstig com s'anunciava en el Gènesis 3, a la Bíblia, quan Déu expulsà Adam i Eva del Paradís terrenal i digué a la femella que pariria amb dolor i al mascle que s'hauria de guanyar el pa amb la suor del front. El ben cert és, com ens diu Isabel-Clara Simó en una entrada sobre la festa de la serpent de Manlleu, que "la llibertat" sempre té un preu i que "la via del coneixement" ens fa lliures per a triar la manera de sobreviure, de lluitar, per aconseguir els béns preuats d'aquell Paradís terrenal; és a dir, d'aquell pa que s'havia de guanyar l'Adam amb la seua suor perquè havia de deixar de ser només una criatura contemplativa i esdevenir una criatura creativa, productiva. Freud ja deia que el Paradís era el símbol de l’úter matern, on tot és pau i els aliments no s’han de conquerir; per això, deia el famós psicòleg, ens passem la vida “enyorant” aquell recer, perquè era segur i calent i no hi calia cap mena d’esforç".

    Però aquell estat contemplatiu no és possible i el ben cert és que hi ha treballs poc gratificants, duríssims. Aleshores què ens queda si entenem que el treball és, en certa manera, un bé social que han construït els humans, generació rere generació, per organitzar la productivitat i redistribuir una part de la riquesa natural que ens envolta?

   Potser ens queda entendre el funcionament del mercat laboral i formar-nos, treballar amb intel·ligència, per poder defugir aquells treballs "duríssims" que ningú no vol fer. El coneixement d'aquesta realitat ens permetrà entendre que hi ha determinats treballs que acaben desapareixent amb l'evolució de les societats humanes perquè s'esgoten els recursos o perquè l'avançament de la tecnològica elimina tasques i processos. És per això que les persones ens veiem abocades a aprendre constantment i a evolucionar i potenciar idees i invents nous o més pràctics. La publicitat se n'ocuparà de posar-los a l'abast del consumidor, de generar-li la necessitat de posseir-los.

   La publicitat és un d'aquells treballs que semblen divertits, atractius, però requereix formació, coneixements informàtics i culturals, desenvolupament de les estratègies cognitives que funcionen com a reclam de la societat on es projecta... El publicista no necessita aparentment de grans recursos però sí de bones idees. De vegades, amb una música i la paraula escrita es pot construir un missatge audiovisual atractiu per al receptor; però això, que pareix ben senzill, requereix dels coneixements i habilitats que permeten que una idea i un determinat missatge funcionen a nivell mediàtic.

   Mireu per exemple algun fragment d'aquest vídeo que explica per on passa el futur del treball; observeu com els colors, la lletra i la forma de cada paraula, més el ritme que marca la música, poden fer més atractiu el missatge.



   O l'anunci de l'editorial Mondadori on la paraula oral i el grafisme  són els elements principals que donen forma a la informació.



   En aquesta ocasió, els publicistes han treballat amb una veu, la del lector, i unes paraules escrites en pantalla, que semblen animades. Allò important ha estat la idea, allò que potser 'enganxarà' l'espectador davant la pantalla i li permetrà associar el que ja ha vist abans, per exemple en els crèdits d'una pel·lícula de Hitchcock, amb el que ara escolta o llig. En aquesta publicitat el grafisme ha estat la millor manera de fer atractiu l'eslògan, la narració i el convit d'una editorial: "Pasen y lean".

   Altre exemple que també ha fet ús de la paraula escrita per promocionar un producte és la publicitat del disc de nadales de Dani Miquel. En aquest cas la imatge i la música també juguen un paper important que acosten la tradició rural a la modernitat del seu producte, un treball artesanal fet amb cura i molt d'art.




   També la Biblioteca Nacional de España volgué donar importància a la paraula escrita i al pes de la tradició amb imatges de les seues instal·lacions en el missatge de Nadal. La manera de marcar-nos el pas del temps i les dates que transcorren situa el lector de cartes en la data clau de la festa dins una biblioteca on viu la imaginació.



   Però, vist això, podríem pensar que l'ús del grafisme i la paraula impresa és només habitual de les marques que viuen del llibre o de la cultura. Res més lluny de ser cert; mireu, com a exemple, l'anunci següent on també es combina la lletra impresa, la música i la imatge per promocionar la marca d'un refresc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada