15 de des. 2008

Comentari: 'La llarga vida del bolígraf'

El Periodico // PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA ESPINÀS

La llarga vida del bolígraf

JOSEP MARIA Espinàs

Una senyora em va demanar que anotés el seu nom i la seva adreça. Vaig començar a butxaquejar, buscant un bolígraf. La senyora me'n va oferir un de seguida, just un moment abans que jo trobés el meu. "¿O li va millor aquest altre?". La població catalana creix. La població bolígrafa encara més.

Fins ara, el bolígraf ha estat immune a l'epidèmia tecnològica. Realment és un cas de persistència, d'èxit universal, i s'explica pel preu i per la utilitat. És enormement pràctic, i el seu inventor es mereixeria que se celebrés el Dia Mundial del Bolígraf -dies més absurds han anat omplint el calendari.

De tota manera, una cosa és qui el va inventar i una altra qui va saber treure'n el màxim partit. L'estri que va inventar el senyor John Loud -ara fa 120 anys- no era suficientment pràctic. Els germans Biro van aconseguir un progrés decisiu: la tinta era millor, i la punta més fina. Van patentar-lo a l'Argentina. ¡Però es van oblidar de registrar el bolígraf als Estats Units! Va haver-hi batalles entre empreses nord-americanes. Però el més llest va ser el senyor Bick, que en va adquirir la patent l'any 1951, va idear el tub transparent perquè es pogués veure quanta tinta quedava i va dissenyar el bolígraf amb arestes per poder agafar-lo millor. Del simplíssim objecte se'n van començar a vendre milions cada dia.

Després s'han fabricat molts models de bolígraf, alguns de molt sofisticats, altres de convertits en disfressa de ploma estilogràfica. El món comercial funciona d'aquesta manera: si un objecte corrent el podem transformar en un de més luxós i més car, segur que serà un negoci.

Avui conviuen, doncs, els Bic clàssics amb els de fantasia. I encara és l'hora que vegi una taula d'oficina amb un ordinador i complements informàtics d'última generació que no tingui també un pot amb mitja dotzena de bolígrafs. Les màquines d'escriure mecàniques han desaparegut; les elèctriques estan en decadència; els arxivadors s'han refugiat a la pantalla; les agendes telefòniques, també; les gomes d'esborrar són unes antiguitats manuals; els típex són una raresa històrica, ¿i les maquinetes de fer punta al llapis?

Queden dos objectes extraordinaris: els clips i els bolígrafs. Dos invents que tenen cadascun més de 100 anys.

Clips i bolígrafs encara fan que una taula sembli d'oficina. On els dits fan alguna cosa més que pitjar tecles.

El periódico.cat, 28 de març de 2008



Activitat

Resum del text que no supere les 8 línies però incloga tots els aspectes del text.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 14 de desembre de 2008. El pais) 

14 de des. 2008

Tema 1: Característiques generals

1. La comunicació

Quan una persona vol comunicar alguna cosa a una altra ha d'utilitzar algun codi que siga perfectament entenedor per tots dos. Un codi és un sistema de signes organitzat. Quan el codi és desconegut per alguna de les parts, la comunicació es veu impedida o, si més no, dificultada. És el cas dels diferents idiomes quan emprem el codi lingüístic. Si, durant un viatge per Polònia, ens dirigim en valencià a un botiguer, el més segur és que no ens entenga i que, per tant, no puga produir-se la comunicació. Però, i seguint amb el supòsit, si tenim una gran necessitat de comunicar-nos amb el botiguer d'abans, que només sap polonés, podrem dibuixar-li unes creïlles en un full o assenyalar el producte que volem, si el té a la vista, i indicar-li, d'alguna manera, quantes unitats en volem.

Exercicis:

1. Completa els tipus de codi que coneixes: el català, el morse...

2. Busca al diccionari les paraules "llengua" i "llenguatge" i indica la diferència.

3. Busca a internet quantes llengües hi ha al món. I quantes d'elles desapareixen cada any.

4. Quants llenguatges hi ha al món?

5. Una imatge pot esdevenir un codi comunicatiu? I la música?

6. Quan afirmem que "el cinema és un codi comunicatiu que utilitza més d'un llenguatge", podries dir a quins llenguatges ens referim?

1.1. Paraula i comunicació

La paraula forma part d'un determinat codi que, si ens resulta desconegut, impedeix la comunicació. La comunicació pot alterar-se per una sèrie de sorolls, és a dir, d'obstacles que impedeixen una clara interpretació dels missatges; alhora que podem entrar en contacte amb la polisèmia, és a dir, amb la diversitat de significats per a un mateix terme. És ací quan entra en funcionament el context o amb la situació en la qual es produeix la comunicació (tema de què parlem, relació entre els parlants, lloc on ens comuniquem, coneixments que tenim sobre el tema...).

Un mot pot sigificar coses diferents en distints idiomes ja que forma part de codis diferents. Recorda, per exemple, les formes cama o acostar-se en valencià o castellà, i les interferències que alguna vegada deus haver observat.

Exercicis:

1. Si fem a algú la pregunta "em dius quin és el teu secret?" i obtenim per resposta un "sí, home", què podem entendre?

a) Sí, home, això faltaria! (sorpresa i negació)

b) Sí, home, no faltaria més. (conformitat)

c) Sí, home, vas llest! (negació)

d) Homeee! Que sí, que sí (irònic o de conformitat o fins i tot de negació)

e)Sí, home, a tu t'ho vaig a contar! (ironia i negació)

g) Qualsevol de les anteriors en funció del context.

2. Creus que la polisèmia afecta només a la llengua oral o pot afectar altres codis?

3. Un senyal de trànsit, per exemple una direcció prohibida, és interpretat de la mateixa manera si vas a peu o si vas amb el cotxe?

4. Llig l'article que Maritza Leyton publicà en VERTICE2000 o aquest altre de Yesica en la revista Life i digues si la gestualitat pot ser polisèmica.

1.2 Imatge i comunicació

La imatge, de la mateixa manera que la paraula, també tracta de comunicar alguna cosa, el que passa és que ens neguem habitualment a admetre'n l'existència d'un llenguatge propi, format per un sistema de signes que configuren un determinat codi.

Quan treballem amb imatges pensem moltes vegades que allò que veem és idèntic a la realitat, que tot és real. Però això és pura aparença, la realitat és una altra. La imatge representa alguna cosa. El major grau d'aproximació a la realitat (grau d'iconicitat) és el del propi objecte. Per exemple, la fotografia no és idèntica a la realitat perquè la representa en dues dimensions quan en realitat en té tres.

Una imatge és la representació, el signe d'un objecte real. Podrà tenir-ne tota l'aparença, però mai serà la realitat. És el mateix que ocorre amb la llengua. Una paraula només significa per convenció. Per tant, la paraula cama no és sinó la representació lingüística del concepte, de l'objecte real. Cal anar amb compte, però, amb l'existència dels conceptes abstractes que no fan referència a cap objecte real.

Exercicis:

1. Com expresses amb imatges una cinta, la por, una pipa?

2. El que has dibuixat abans és en realitat una cinta o una pipa?

3. Quan veus la televisió, estàs veient la realitat?

4. Quin codi penses que és més pròxim a l'objecte real: el lingüístic o l'icònic? Per què?

5. Interpreta la dita: "Una imatge val més que mil paraules".

6. Comenta aquest aforisme de Joan Fuster: "Les aparences no enganyen, són aparences".

7. Oralment, com definiries el concepte "puresa"? I icònicament, series capaç de representar-lo amb una sola imatge? Per què?

8. Coneixes alguna representació icònica de conceptes abstractes socialment acceptada? Digues quines.

9. Quins mitjans de comunicació utilitzen els codis lingüístic i icònic alhora?

10. La paraula por et trasmet eixa sensació? Per què?

11. Quan has anat al cine, has sentit "por" en alguna ocasió? Com ha aconseguit el director trasmetre't eixa sensació? Per què creus que ha aconseguit que sentires "por"?

22 d’abr. 2008

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2008 solució)

 Seminari de francés


Autopista literària 2008 

Escrit per: Lola Grau

 

Solució

Autor: Georges Remi (Hergé)

LlibreTintin


19 d’abr. 2008

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2008 4)


Seminari de francés

Autopista literària 2008 

Escrit per: Lola Grau

 

Piste 4

Le héros est reconnaissable grâce à sa célèbre houppette.



TRADUCCIÓ

A l'heroi se'l reconeix fàcilment pel seu tupé.

MÉS PISTES



18 d’abr. 2008

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2008 3)


Seminari de francés

Autopista literària 2008 

Escrit per: Lola Grau

 

Piste 3



Certaines expressions d'un des personnages sont devenues des classiques de la langue française. Cherchez-les à l'entrée de la bibliothèque.


TRADUCCIÓ

Certes expressions d'un dels seus personatges han esdevingut clàssiques en la llengua francesa. Busqueu-les en l'entrada de la biblioteca.

MÉS PISTES


17 d’abr. 2008

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2008 2)


Seminari de francés

Autopista literària 2008 

Escrit per: Lola Grau

 
Piste 2

L'auteur emploie un pseudonyme qui reprend les initiales de son nom: Remi Georges.


TRADUCCIÓ

L'autor signa amb un pseudònim que pren de les inicials del seu nom: Remi Georges.

MÉS PISTES


16 d’abr. 2008

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2008 1)


Seminari de francés

Autopista literària 2008

Escrit per: Lola Grau


Piste 1

Portrait de l'auteur peint par Andy Warhol (1979)




TRADUCCIÓ

Retrat de l'autor pintat per Andy Warhol (1979)


MÉS PISTES



Autopista literària 2008 (V 2008 1)

Pista número 1

Son pare, a més de tallista d’imatges religioses, era un destacat dirigent carlí de la comarca.






Caricatura de l'autor [arxiu personal de Max Cahner]

L'autor sempre va residir a la seua localitat natal, el topònim de la qual és d'origen àrab i significa «mercat».



Mercat s. XIX. Foto d'autor desconegut


Algunes frases (aforismes) del propi autor:

429. Un bon llibre sempre és una provocació.

209. Cada paraula és ja, en si, una perífrasi.

123. Tots els homes són mortals, i jo, més que ningú.


MÉS PISTES

AL V 2008 2
AL V 2008 3
AL V 2008 4
AL V 2008 solució
________________________________________

Pista número 2

L'autor comparteix el nom amb un sant, apòstol i evangelista, que era fill del Zebedeu i germà de Sant Jaume el Major, al qual se li atribueix l'autoria de l'Apocalipsi.

 Caricatura l'autor. Andreu Alfaro

El cognom fa referència a un ofici que, a València, tenia un gremi documentat ja l'any 1282 i que tingué un gran protagonisme en l'origen de la festa de les Falles.



Algunes frases (aforismes) de l’autor:

1221. En realitat, l’autèntic símbol de l’«hedonisme» és l’aspirina...

1246. L’ESTATUT QUE ENS FARAN TRAGAR.— El «sano regionalismo» —«el regionalismo bien entendido»— que la dreta proposa no és una claudicació; és, si bé es mira, una professió de fe «nacionalista», i no precisament «valenciana».

MÉS PISTES


AL V 2008 1
AL V 2008 3
AL V 2008 4
AL V 2008 solució

____________________________________________

Pista número 3


Així comença el pròleg que escrigué l'autor per a la segona edició de l'obra que busquem:

"Esgotada de fa mesos la primera edició d'aquesta obra, els editors han cregut que
el mercat encara en demana més exemplars, i es proposen de repetir-ne el tiratge. Si
tenim en compte els costums del nostre petit món cultural, sembla que això —ben poca
cosa, al cap i a la fi— hauria d'ésser considerat com un autèntic «èxit de llibreria».
N'estic content, no cal dir-ho. Però, en el fons, no sé fins a quin punt em correspon el dret personal de gloriar-me'n. Tant mòdic com vulguem, l'«èxit» hi és, no hi ha dubte. Tanmateix, sospito que em pertoca una part molt reduïda en el mèrit. De fet, el mèrit és del «tema»; del «tema», sobretot. Aquest llibre s'ha venut bé, fonamentalment, perquè el nostre públic —valencià i no valencià— el necessitava. Necessitàvem, necessitem llibres, escrits per algú o altre, tant se val, on d'una vegada i sense ambages, queden replantejats uns quants dels problemes bàsics que ens afecten en el nostre destí de col·lectivitat diferenciada. Ens urgeixen molts exàmens de consciència —de consciència nacional—: un d'ells, concretament, des de l'angle valencià, era el més urgent i urgidor de tots. Almenys, jo, com a valencià, ho creia així. La curiositat suscitada pel meu paper demostra que no era jo l'únic a pensar-ho."



Algunes frases (aforismes) més de l’autor:

1253. ELECCIONS I PAÍS. La dreta sempre és «furiosa», i per això té tant d'èxit. L'esquerra tendeix a ser raonable i es dispersa discutint.

L'anticatalanisme és una «pallola» que passa, si és de veres que el «valencianisme» és practicant.


MÉS PISTES


AL V 2008 1
AL V 2008 2
AL V 2008 4
AL V 2008 solució
____________________________________________

Pista número 4



Aquesta obra, com també bona part dels textos assagístics de l'autor, naix de la posició moral i política, compromesa, de l'escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. Al llarg de la seua trajectòria intel·lectual va haver de véncer moltes adversitats: censura, hostilitats oficials i oficioses, falta de mitjans, absència d́'ambient cultural propici, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià. Als anys seixanta la seua obra va esdevenir més incisiva i polèmica. El 1962 publica el llibre que busquem, un llibre essencial per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat del País Valencià, un autèntic revulsiu per als sectors immobilistes de la societat valenciana.

Jaume Pérez Montaner, estudiós de l'obra de l'autor, diu d'aquest llibre:

«La seua significació històrica ha estat tan remarcable que es pot parlar des de la nostra perspectiva actual d́'un abans i un després d́'aquesta obra en qualsevol referència a la cultura i la consciència nacional del País Valencià.» (Viquipèdia)

El títol de l'obra conté un pronom personal fort i un gentilici i, en les primeres edicions, la portada lluïa una d'aquestes imatges.

 

Algunes frases (aforismes) més de l’autor:

87. En moltes coses, però en l’amor particularment, l’experiència pot, o sol, ser un defecte. Per això el primer amor és inoblidable.

1151. CONTRA EL NACIONALISME.— Tot funcionaria millor si ells —«ells»— renunciassen a ser «nacionalistes», i no ens obligassen a ser «nacionalistes» als altres... Una il•lusió passatgera, ai!...

1237. O ARA O MAI. Un idioma no pot subsistir, viu, dins la societat que li és pròpia, si no és l'idioma de tothom i practicat per tothom.


MÉS PISTES


AL V 2008 1
AL V 2008 2
AL V 2008 3
AL V 2008 solució

____________________________________

Solució


Autor: Joan Fuster

Llibre: Nosaltres els valencians


MÉS PISTES


AL V 2008 1
AL V 2008 2
AL V 2008 3
AL V 2008 4