23 de des. 2016

Nadal vers a vers: Joana Raspall

NADAL

—Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
—Mare, que vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
—Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
—Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

_______________________

GENER

En la nit, tres mudats 
cavallers fan sa via. 
Són tres reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom. 

Si teniu en el cor fantasia, 
inventeu-ne un de bell 
per al món més feliç. 


Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)


_______________________



PODRIES


Si haguessis nascut 
     en una altra terra, 
podries ser blanc, 
     podries ser negre... 
Un altre país 
     fóra casa teva, 
i diries "sí" 
     en un altra llengua. 
T'hauries criat 
     d'una altra manera 
més bona, potser; 
     potser, més dolenta. 
Tindries més sort 
     o potser més pega... 
Tindries amics  
     i jocs d'una altra mena; 
duries vestits  
     de sac o de seda, 
sabates de pell 
     o tosca espardenya, 
o aniries nu 
     perdut per la selva. 
Podries llegir 
     contes i poemes, 
o no tenir llibres 
     ni saber de lletra. 
Podries menjar 
     coses llamineres 
o només crostons 
     eixuts de pa negre. 
Podries ....podries... 
     Per tot això pensa 
que importa tenir 
     LES MANS BEN OBERTES 
i ajudar qui ve 
     fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
     i de la pobresa. 
Si tu fossis nat  
     a la seva terra,  
la tristesa d'ell  
     podria ser teva.


Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)

_______________________


Versions: 
       - visual

       - Roba estesa




 

12 de des. 2016

La fotografia dels mestres

Tasca: Fes una breu biografia d'un dels fotògrafs destacats al principi. Indica també les exposicions realitzades que més hagen marcat la seua trajectòria professional.

Després, selecciona una imatge diferent a la que jo he seleccionat (aquella que cregues més representativa del seu treball), justifica la tria i indica les característiques que hi predominen, colors, formes, gènere...

Jaume de Laiguana

Imatges Google 

Retrospective



Dorothea Lange


La fotògrafa del poble

Imatges Google




Ouka Lele

Imatges Google




Chema Madoz

Imatges Google




Manuel Pérez Barriopedro 

Imatges Google

23-F Congrés dels Diputats

Cada día un fotógrafo



Eugenio Recuenco

Imatges Google





Warhol

Fundació

Imatges Google







______________________________________________________________________

Relació de fotògrafs que apareixen en el temari de primer curs:

1. Ansel Adams
2. Cecil Beaton
3. Kevin Carter
4. Jaume de Laiguana
5. Joan Fontcuberta
6. Cristina García Rodero
7. Ernst Haas
8. Dorothea Lange
9. Ouka Lele
10. Chema Madoz
11. Irvin Penn
12. Manuel Pérez Barriopedro
13. Eugenio Recuenco
14. Howard Schatz
15. Sebastiao Salgado
16. Mario Testino
17. Andy Warhol
18. Mario Testino

9 de des. 2016

Destino (2003), un curt de Walt Disney i Salvador Dalí



En els anys quaranta del passat segle, dos artistes llegendaris van encetar una col·laboració per fer un curtmetratge; es tractava del pintor Salvador Dalí i del productor Walt Disney. Dalí preparà el guió i elaborà alguns dels dibuixos, però el treball no es va acabar fins el 2003, any en què s'estrenà Destino. Havia passat més de mig segle i, gràcies al treball d'un altre equip, la creació pactada entre Salvador Dalí i W. Disney es va poder finalitzar.

En el curt notareu un estil cinematogràfic propi d'eixa època, l'animació àgil i colorista de la factoria Disney's i les formes i transformacions surrealistes de Dalí. El treball de Destino es completa amb la música del mexicà Armando Domínguez i la cançó interpretada per Dora Luz.

Aquest tipus d'experimentació cinematogràfica sense diàleg es va donar de la mà d'alguns surrealistes que intentaren fer un cinema més descriptiu i menys narratiu. La música i la imatge, la dansa de les figures i la partitura musical s'empasten a la perfecció com en el cas del seu antecedent més directe dins la factoria Disney's: la pel·lícula Fantasia (1940). L'objectiu fonamental era il·lustrar o acompanyar amb l'animació alguns temes de la música clàssica o popular que formaven part de l'ideari de l'època; en aquest cas també, mostrar l'obra del pintor català.


EXERCICI

- Després de contemplar el curt, identifiqueu tres quadres del pintor català i altres tres elements apareguts en quadres de Salvador Dalí. Per exemple elements apareguts en el quadre "La persistència del temps".


- Amplieu la imatge del quadre de Salvador Salí 'El gran masturbador' i observeu els detalls. Has trobat formigues?

- Anem al detall; en el minut 3:50 unes formigues ixen de dins la mà d'una de les figures i es transformen finalment en ciclistes. Digues en què es converteix el dibuix entre la primera figura i l'última?

- Seguim amb l'animació. Ara observeu altres transformacions d'uns objectes en altres i anoteu dues de les sèries que més us hagen cridat l'atenció.

- Presteu atenció a la música i mireu si el moviment de les figures, el ball, s'ajusta al ritme de la cançó. Poseu un exemple.

Apunt publicat al blog anteriorment el 12 de març de 2014

7 de des. 2016

Què aportà Dalí al cartell?

Comencem curs amb una pregunta que inclou, al seu temps, una proposta de joc.

És la imatge allò que aparenta?

A la pregunta cadascú podrà donar-li una resposta distinta i, si volguérem, molt probablement hom podria justificar adequadament qualsevol resposta donada.

Però el joc de hui no acaba en la pregunta anterior; porta trampa en l'exemple que es presenta: el cartell de la pel·lícula El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs-1991)


Us heu fixa't bé en el dibuix que llueix la papallona que hi ha sobre la imatge de Jodie Foster, l'actriu protagonista?


Sabeu què es representa i com va aconseguir Salvador Dalí realitzar la imatge IN VOLUPTAS MORS (1951)?

Per a immortalitzar el seu treball, Salvador Dalí comptà amb l'ajuda del fotògraf Philippe Halsman.
Podeu ampliar la informació si observeu les fotografies de Philippe Halsman sobre el treball de Salvador Dalí. Cliqueu, per exemple, a Taringa.






______

Publicat anteriorment el 16 de setembre de 2013.

5 de des. 2016

La fotografia, un suport imprescindible per al desenvolupament de la ciència?


Com haureu vist en el programa Quèquicom de TV3, la ciència ha treballat des de fa segles amb les il·lustracions obtingudes a partir de l'observació directa o mitjançant un microscopi o un telescopi.



Hui en dia, la fotografia ens permet complementar eixe treball d'observació i reproducció científica. No es tracta de substituir herbaris o dibuixos fets a mà (en ocasions imprecisos és cert) per col·leccions de fotografies, sinó més bé tenir un segon element de contrast. La imatge fotogràfica o del vídeo, ens aquest sentit, ha aportat alguns elements més aproximats a la realitat (dimensions, color, forma...) i ha ajudat els naturalistes, els botànics, els biòlegs, els químics... en el seu treball com a notaris de la pròpia observació científica.

Amb l'aparició de les càmeres digitals ultra sensibles (càmera lenta o ràpida) es poden observar detalls espectaculars que, d'altra manera, passarien desapercebuts per a l'ull humà. Tot i amb això, el treball de síntesi i esquematització que requereix una il·lustració encara el proporciona millor el dibuix a mà que és fruit de la reflexió.





Si abans el científic havia de passar un temps dibuixant, a peu d'obra diríem, els diferents detalls que observava, ara amb algunes fotografies es pot obtenir la mateixa informació, i altra de nova, fotografiant, per exemple, diferents moments d'un mateix procés. Però, en la contemplació pel científic de l'instant fotografiat, on quedaria la reflexió de la pròpia observació? I l'instrument que suposa haver d'observar amb major atenció per confirmar cada detall quan es passa al dibuix?

Tot i que la fotografia ha evolucionat molt i és més precisa, cal emprar-la com a complement imprescindible també en alguns processos. El dibuix i la pintura, no obstant, no podran ser desplaçats per la fotografia en camps com el de la predicció o formalització d'hipòtesis quan es tracta d'il·lustrar, per exemple, texts amb figures (animals, plantes...) que ja no existeixen perquè s'han extingit.




Per tant, el dibuix en ciència continua sent un bon mètode de treball, un bon sistema d'observació atenta que permet sintetitzar molt bé la informació i, amb l'ajut del càlcul numèric, preveure fins i tot el comportament de la matèria.

Apunt anterior: publicat el 24 de novembre de 2014 en aquest mateix blog.

2 de des. 2016

Ellen Kooi: fotografia onírica

Què us recorda la següent fotografia? Potser altra creació artística anterior? En qui cregueu que es va inspirar la fotògrafa a l'hora de preparar el decorat i la composició?


Encara que no és fàcil trobar el motiu que inspirà la idea a l'autora; potser va ser alguna de les interpretacions del mite d'Ofèlia, la jove estimada per Hamlet, fill del rei de Dinamarca, que es veié envaïda per una gran tristesa com a conseqüència de la mort del pare a mans del seu estimat. Alguns pintors prerafaelistes es van inspirar en l'obra de Shakespeare i pintaren aquesta mort. L'obra més reconeguda, potser, l'Ophelia (1851-1852) de John Everett Millais es conserva a la Tate Gallery de Londres.



No és l'única. Hi podeu trobar altres versions com per exemple les d'Eugène Delacroix, o d'Alexandre Cabanel, entre d'altres; ara bé, en elles no hi figura el cos inert, flotant sobre aigües tranquil·les, com és el cas següent.


_____________________________

L'enigmàtica fotografia de l'artista Ellen Kooi forma part d'una sèrie de fotografies on la mirada humana i la seua presència en la natura agrest resulta molt enigmàtica. La fotògrafa holandesa ens ofereix un treball inquietant on la figura humana s'enfronta al paisatge amb molta força i espectacularitat. El conjunt, ben organitzat, s'assembla al d'un decorat teatral on els personatges ens suggereixen, ja siga amb la mirada o amb el gest, algun detall enigmàtic. Es tracta d'un producte, generalment oníric i surrealista, on la fotògrafa converteix el paisatge holandès en un escenari per als seus jocs de fantasia.



Proposta d'activitat

1) Els alumnes triaran una foto i, escrites en una fitxa, faran preguntes o donaran explicacions sobre allò què els suggereix o els sorprèn més.

2) Totes les preguntes sobre la mateixa foto es posaran sobre la taula en el mateix munt.

3) Els alumnes agafaran, per ordre, una de les fitxes i intentaran contestar les preguntes escrites.

Es tracta de fer que els alumnes es plantegen quin és l'enigma, el fet sorprenent, que està present en cada posada en escena, en cada fotografia. L'activitat pretén treballar l'expressió oral amb preguntes, senzilles o no, que han elaborat els seus companys i que, segurament, no tenen una única resposta. 

4) L'autor de la pregunta podrà establir un diàleg si creu que la resposta no és l'encertada.

Des del punt de vista de l'anàlisi de la imatge, preguntes i respostes, ens donaran a entendre en part quina ha estat la mirada, el punt de vista, de la fotògrafa Ellen Kooi.

Preguntes com a exemple:

- Per què pugen als arbres? Què volen veure? 



- A qui mira? On van?


A què té por? Quina direcció porta el vent?


Per què es camufla?


Com s'aguanta l'escala? Què mira? 



En la següent informació complementària trobareu altres fotografies igual d'interessants.

- En la xarxa
- Web

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 10 d'octubre de 2014.


_____________________________

Altres propostes que et poden interessar si t'agrada la fotografia psicològica i d'emocions: 
- Ginebra Siddal, pseudònim d'una fotògrafa granadina.

- Philippe Halsman, el fotògraf de les celebritats americanes que aconseguí que els seus models botaren al ritme que ell marcava.

1 de des. 2016

Rafael Sanz Lobato

Rafael Sanz Lobato, naix a Sevilla el 1932 i el 1941 es trasllada a Madrid amb els seus pares. El 1956 compra la seua primera càmera fotogràfica i el 1961 ingressa a la Real Sociedad Fotográfica. Allí crea junt a Carlos Miguel Martínez, Donato de Blas, Nieto Canedo, Serapio Carreño, Mordí Landa, Carlos H.Corcho Botella i José Blanco Pernía, el grup “La Colmena” en un intent d'equilibrar posicions a la R.S.F. en eixe moment dominada pel grup “La Palangana”.

En desaparèixer “La Colmena”, forma junt a Vila Massip, Sanchís Soler, Sáez López i Carlos H. Corcho, “El Grupo 5″.

El 1971 trenca vincles amb la R.S.F de Madrid pel transfons polític existent i diferències amb Gerardo Vielba.

Posteriorment es passa al terreny professional i s'especialitza en cotxes, bodegons, retrats i art. Compagina el treball professional amb la seua producció creativa en blanc i negre. Des del 1970 fins a la seua mort el 2015, el seu treball ha estat exposat en nombroses exposicions individuals i col·lectives i publicat tant en revistes nacionals com internacionals.


El fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato el 2013 /RAÚL CARO




Aproximació a la notícia de la mort (EL PAÍSi detalls de l'obra de Rafael Sanz Lobato

Ahir llegíem a la premsa que el 22 d'abril havia mort el fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato, un dels més importants de la fotografia en blanc i negre del segle XX. Entre els diferents premis que rebé per la seua obra, destaca potser el Nacional de Fotografia del 2011. En vida, legà la major part de la  seua obra basada en bodegons i retrats sobre els ritus religiosos i socials de l'època que li va tocar viure. Una obra interessant que podeu contemplar en part a Google.


1. Retrats de festes religioses




2. Bodegons

  


3. Retrats de caràcter social


 


Mireu més fotos

Publicat anteriorment en aquest mateix blog el dia 24 d'abril de 2015