23 de febr. 2015

La música al servei del cinema



La capacitat creativa dels humans és tan gran que s'arriba a la creació d'un llenguatge universal, la música, que és capaç d'alterar-nos l'estat d'ànim: donar-nos pau, posar-nos en tensió, alertar-nos d'un perill, augmentar la sensació de pena o d'alegria...

La música és un llenguatge tan potent que, si no triem bé els fragments, correm el perill que es convertisca en la protagonista del que mostrem, que l'espectador es fixe més en allò que identifica auditivament, allò que escolta, que no en el conjunt del que li oferim.

En cine, hem de saber utilitzar la música; no es tracta d'afegir cançons que coneixem i ens agraden i deixar les imatges com si foren la il·lustració de la lletra. Això que, de vegades, funciona quan fem un clip musical, no serveix per completar una pel·lícula. En un film, el que cal és ajustar els ritmes i les músiques (estils) als fragments (escenes i seqüències) per potenciar el que es vol comunicar. Amb la música pretenem despertar en l'espectador determinats sentiments que també s'originen mitjançant la història que li contem. La música d'una pel·lícula ens ha de servir per a potenciar el valor de les imatges, però elles han de tenir la força suficient per comunicar i despertar sentiments i reflexions. Cada element ha de contribuir en la justa mesura.

Observem alguns exemples:

- Música i humor han anat de la mà moltes vegades en el cinema; és el cas per exemple del següent fragment de El gran Dictador on Chaplin fa el seu treball al ritme de la música de la ràdio.

- Algunes vegades la música d'una escena no s'entén completament fora de la pròpia obra cinematogràfica on apareix; és el cas de La taronja mecànica on podem observar que la violència que exerceix aquest grup de joves no lliga massa amb la música que escoltem; però, si hem vist la resta de la pel·lícula, en concret el fragment de la teràpia amb imatges i músiques que apliquen al protagonista, entenem on està el lligam i podem, fins i tot, localitzar on rau la violència i el paral·lelisme entre la que exerceixen algunes bandes juvenils i la que imposa l'estat (escena de la teràpia).

- La música també transmet certa sensació de desassossec i tensió; és el cas de l'escena següent de Monster in the house.

- També podem destacar un determinat moment de tensió i la seua posterior resolució, com és el cas de la següent escena de la pel·lícula La missió.


Exercici:

Escolta't la cançó 'La vida és bella' i la cançó 'El niño con el pijama de rayas'.

Mira't els fragments de pel·lícules i fixa't en l'ús de la música:

- La vida es bella.

- El niño con el pijama de rayas i Menino do pijama listrado.

- Con faldas y a lo loco.

Havent observat la música en els fragments anteriors, digues què s'hi destaca en cada moment o quin tipus de clima es crea amb les melodies.

Apunt publicat anteriorment en el blog LLIMA (La Comunidad, 24 de maig de 2011. El país)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada