19 de febr. 2017

Escola Valenciana ofereix la pel·lícula Sufragistes a instituts i ajuntaments per commemorar el 'Dia de la Dona'

Sota el títol ‘Bastim la igualtat’, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció ‘Coeduquem’, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats.

Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de ‘Sufragistes’, la pel·lícula de la cineasta Sarah Gavron, a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914.


Sufragistes

Sufragistes’ és una pel·lícula amb un gran interés històric. Pren com a fil conductor la feminista Maud Watts, una jove explotada en una bugaderia des que era una xiqueta. A la vespra de la Primera Guerra Mundial sorgeix el moviment sufragista anglés, motivat per les infrahumanes condicions de treball que desenvolupaven els obrers i les obreres a les fàbriques. Les dones treballadores sofrien llarguíssimes hores de treball i sovint eren explotades sexualment per part dels patrons. És en aquest context en què un grup de dones, decidides i amb consciència de classe, comença a desenvolupar protestes pacífiques. Les seues protestes eren menyspreades pel poder polític, dominat pels homes, i per la societat en general, educada amb el masclisme i, per tant, no admetia com a legítimes les reivindicacions de les dones per participar en la vida política com a part integrant de la ciutadania. L’opressió femenina era tan forta que les sufragistes van haver de fer més contundents els seus actes de lluita per la igualtat.

Escola Valenciana ofereix una guia didàctica per treballar ‘Sufragistes’ a l’aula i la importància d’aquest moment històric.
Projeccions: Serveis Audiovisuals d’Escola Valenciana (cinema@fev.org)

13 de febr. 2017

El muntatge: L'univers de Hitchcock i el de Kubrick es fusionen: The Red Drunm Getaway

A partir de la fusió d'imatges de pel·lícules d'Alfred Hitchcock i d'Stanley Kubrick es crea un microclima que recorda els millors moments d'intriga del cinema de Hitchcock. Dos personatges, interpretats pel James Stewart de La finestra indiscreta i pel Jack Nicholson d'Algú va volar sobre el niu del cucut, aconsegueixen crear una atmosfera apropiada per donar solta als personatges de les pel·lícules de Kubrick com la colla de joves de la Taronja mecànica, el xiquet de El resplendor o l'astronauta i els micos de 2001, una odissea de l'espai. Un i altre personatges ocupen els espais de les pel·lícules dirigides pels dos grans directors esmentats anteriorment.

Títol original: The Red Drum Getaway

Realitzat per: Adrien Dezalay, Emmanuel Delabaere i Simon Philippe, de l'agència Gump.





 

Podeu veure el curt també a Vimeo

http://www.cinemalesfauvettes.com/

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 24 de febrer de 2016

6 de febr. 2017

Steps del polonés Zbigniew Rybczyński

Un muntatge magistral i original alhora, Steps (Passos, 1987), és un dels films més coneguts del director polonés Zbigniew Rybczyński. En aquest treball, un grup de turistes, acompanyats d'un guia, visiten la pel·lícula El cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein des de dins del mateix cel·luloide, com si es tractara d'una visita a un museu. És interessant el contrast del blanc i negre amb el color per representar els dos espais que se superposen.

 


En l'obra de Zbigniew Rybczyński hi ha un gran estudi dels efectes especials al servei de l'art. Tot i que el seu treball no va ser comprés suficientment a Europa, sí que ha obtingut el reconeixement a través de premis i amb el seu treball als Estats Units. Es tracta, generalment, d'un treball elaborat de muntatge a partir també de trucs de càmera, com la parada i la superposició d'imatges.

 


El seu cinema experimental té un caràcter alternatiu, amb una forta càrrega artística i surrealista alhora com ja es podia contemplar al curt Tango (1980) i es veu en The fourth dimension (1988).


3 de febr. 2017

Alice in Wonderland (1903)


Cinema i literatura han anat de la mà des que el setè art es va convertir en una font d'entreteniment i en la màquina de contar històries. Aquesta pel·lícula breu ja ens ho demostra.

S'estrenà el 1903 amb el titol d'Alice in Wonderland, representada per l'actriu May Clark. És la primera adaptació visual del món d'Alícia i dura un poc més de huit minuts. Es tracta d'una pel·lícula britànica muda, dirigida pels directors Cecil Hepworth i Percy Stow. En ella destaquen els efectes especials.

El British Film Institute aconseguí l'única còpia original coneguda, la restaurà i la va tenyir. Actualment ha sigut distribuïda per diversos mitjans.

Exercicis:

1. Digues quina utilització de la càmera (posició i moviments) se n'ha fet durant el rodatge.

2. Quina manipulació del temps es produeix en l'escena de la casa on Alícia trau la mà per al finestra?

3. Quins trucs de muntatge s'han efectuat per mostrar-li a l'espectador la fantasia que Lewis Carroll va descriure al seu llibre?

4. Et sembla reconéixer algun dels trucs realitzats també per Méliès?