21 d’oct. 2019

Per a Tots Sants, monstres valencians

Aquests dies, el Museu Valencià d'Etnografia ha tornat a muntar l'exposició 'Espanta la por' per recuperar els personatges d'algunes llegendes i rondalles valencianes i també els "monstres" de les històries populars sobre la por que es contaven a la porta del carrer a l'estiu i al caliu de la llar en hivern.



Al País Valencià l'1 de novembre se celebra tradicionalment la festa dels difunts o Dia de Tots Sants. En la nit de l'1 al 2 de novembre (Dia d'Ànimes), per motius sentimentals o religiosos, es posava una llumeneta (mineta o animeta en dèiem) per cada familiar mort; el motiu (ens deien) era orientar cap a la llum les seues ànimes que ens venien a visitar com havíem fet els vius el dia anterior en anar al cementeri. A mi, de menut, sempre em causava molt de respecte aquella resplendor nocturna i em costava dormir-me molt més que els altres dies.


Fa un parell de cursos, els alumnes de l'IES Lluís Vives de València van elaborar el Projecte Monstruari centrat en aquest mateix tema. El resum del treball es pot contemplar en un web on trobareu històries i il·lustracions dels mostres fetes pels propis alumnes. També podeu contemplar la pel·lícula d'animació que es va elaborar com a resum final. 


El cantautor Dani Miquel també va editar, poc abans, un disc amb cançons com La Maria no té por Jo no tinc por dedicades al tema dels monstres valencians per desmitificar el tema de la por entre els més menuts.


A les xarxes socials també es va fer una campanya amb el hastag #PerTotsSantsMonstresValencians per difondre els Espantacriatures valencians en un intent més de recuperar l'imaginari col·lectiu valencià de la por i amb ell les paraules de la nostra llengua.

No han estat els únics que han inclòs en les seues creacions els personatges de l'imaginari valencià sobre la por. L’any 2010, a la facultat de BBAA Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar aquest curtmetratge d’animació realitzat per a l’assignatura de Projectes 2 (dibuix-animació).





I per anar acabant, ací teniu també la cançó de 'L'home del sac', lletra i música de Lluïsa Vandellós i Adrià Buscarons que pot servir-vos en una unitat didàctica per presentar el tema dels Espantacriatures a classe. 



D'aquest personatge, el Diccionari de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) en fa la següent definició:

cuiro [kújɾo]
1.
m. ZOOL. Pell grossa i pràcticament desproveïda de pèls que cobrix la carn de certs animals.
2.
m. PELL Pell del bou i d'altres animals adobada i preparada per a diferents usos industrials.Un abric de cuiro. Sabates de cuiro.
3.
m. Objecte fet de pell adobada. Cuiro de vi.
4.
m. [col·loq.] Persona molt donada a l'embriaguesa.
5.
m. [col·loq.] Persona grossa, molt voluminosa, però amb la carn fluixa.
6.
cuiro artificial m. PELL Matèria obtinguda per conglomeració dins d'una substància plàstica de fibres mòltes de pell.
7.
cuiro cabellut m. ANAT. Pell del crani on naix el cabell.
8.
cuiro cru m. PELL Cuiro més o menys translúcid fet amb pells bovines, sense pèl ni carn, i de secatge en estat gelatinós.
9.
entre pell i cuiro V. pell 9 10.
10.
exposar el cuiro loc. verb. Exposar la vida.
11.
tant unflen el cuiro que al final rebenta loc. orac. S'usa per a indicar que quan s'acumulen massa dificultats és impossible resistir-les.toix -a [tójʃ]
1.
adj. Que té poca intel·ligència, estúpid.
2.
adj. Esmussat, que no té tall.
3.
m. Rebaix o bisell que fa la mola en una ferramenta de tall afilat quan l'esmola.

Altres entrades del blog relacionades amb la festivitat de Tots Sants

'The Neverending Wall' de Sílvia Carpizo de Diego

El 9 de novembre de 1989 es posà fi a la divisió que havien patit els ciutadans de Berlín. Un mur de formigó separava carrers i famílies de la mateixa ciutat, els coartava la llibertat i els impedia la comunicació. Amb la caiguda del mur, Berlín pogué recuperar el trànsit de la ciutat i fer real la reunió de les famílies; al mateix temps encetava un canvi que debilitaria la divisió política entre els dos grans blocs que havien generat les dues "superpotències" enfrontades. La pena és que els humans seguim construint murs que continuen en peu en moltes parts del món.

Al fil de l'efemèride he recordat que, fa uns dies, la televisió valenciana À punt emeté un nou programa sobre cinema, Filem curt, dedicat al món dels curts. En el segon programa projectà el curt The Neverending Wall de la valenciana Sílvia Carpizo de Diego: al curt està ben present el mur i les pors que genera. Ací en teniu un tast.



Podeu veure el curt complet en A la Carta, al Programa 2 que s'emeté el passat 6 d'octubre.

FITXA TÈCNICA

The Neverending Wall (2017)

Duració: 12'
País: Espanya
Gènere: animació
Tècnica: color
Format: digital
Diàlegs: en anglés subtitulada en castellà



Direcció: Silvia Carpizo de Diego
Productora: Abano Producions S. L.
Cap de producció: Chelo Loureiro
Guió: Silvia Carpizo, José Moo
Direcció de Fotografia: Silvia Carpizo
Música original: Nani García
Edició: José Moo
Postproducció de so: Esudios Bruar, Adhoc Studios
Direcció d'Art: Duna Tárrega
Animació: Mari Carmen Cambrils, Duna Tarrega, María Pulido, Rosa Milan, Lucía Sancho, Larisa Bumb



Sinopsi
Un al·legat contra la construcció de murs que divideixen i coarten llibertats a través de l'animació de 102 grafits d'artistes de tot el món pintats sobre el major tram del mur de Berlín. Una mostra de la lluita per la llibertat i contra l'opressió.

Més informació sobre el curt a la xarxa: UPV, Filmaffinity

3 de set. 2019

X Festa Estellés

En el dia del natalici del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1924), s'ha consolidat una festa per la poesia i la difusió de la seua obra gràcies a la proposta inicial i a la tasca de dinamització que continuen fent Josep Lozano i Àlan Greus cada any en recordar-nos el moment de posar-nos a treballar perquè la celebració de l'efemèride siga un èxit a molts indrets del nostre territori. Deu anys són una bona consolidació i un estímul perquè aquesta data no l'oblidem ni des de les associacions, ni des dels centres docents tant a títol individual com a col·lectiu. 


GOIG DEL CARRER

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill...
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era...
Només era la joia del carrer.
I els crits

- Gol! Gol! -

dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...

_____________________

I aprofitem per recordar també l'Ovidi, un dels cantautors que més aviat i amb més sentiment difongueren, durant molts anys, la poesia d'Estellés.


1 de jul. 2019

Buñuel en el laberinto de las tortugas

Guió: Eligio R. Montero i Salvador Simó Busom 
Obra original: Còmic de Fermín Solís
Compositor: Arturo Cardelús (Premi a 'Mejor Música' al Festival de Málaga 2019) 
Direcció d'animació: Manolo Galiana
So: Juan Ferro
Any: 2019
Duració: 86 minuts
Promoció internacional: The Glow Animation Studio

Sinopsi:

Buñuel en el laberinto de las tortugas és una història d'animació en què la realitat supera la ficció. Relata com Buñuel va filmar la seua segona pel·lícula, el documental  Las Hurdes. Tierra sin pan. Salvador Dalí i Luís Buñuel foren dos de les principals figures del moviment surrealista, però, a Buñuel, se li tancaren totes les portes després de l'estrena escandalosa de L'Âge d'Or. Només un colp de sort podria facilitar-li els diners per filmar sobre la pobresa de les Hurdes, una zona depauperada i oblidada a Espanya. Gràcies al premi de la loteria que obtingué el seu amic Ramón Acín pogué aconseguir el seu objectiu i convertir-se en un extraordinari cineasta.


Estrenada als Cines Babel de València


30 de juny 2019

Carol

De tant en tant, la televisió ens sorprén amb alguna estrena que val la pena l'esforç de vetllar un poc. Ahir s'emeté Carol, una pel·lícula interessant que mostra el drama d'unes dones que s'estimen però es veuen arrossegades per les pressions de l'entorn.



Fitxa tècnica

Direcció: Todd Haynes
Repartiment: Cate Balnchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Jake Lacy, John Magaro, Cory Michael Smith, Kyle Chandler, Carrie Brownstein.
Guió adaptat: Phyllis Nagy
Basat en la novel·la publicada el 1952: The price of salt (El preu de la sal) de Patricia Highsmith. 
País: Estats Units i Regne Unit.
Any: 2015

Sinopsi: Corren els anys cinquanta del segle passat; la jove Therese treballa com a dependenta en uns grans magatzems a Nova York en la secció de joguines. Un dia, Carol, una rica, elegant i sofisticada dona rossa, se li acosta per demanar-li consell; vol un regal de Nadal per a la seua filla. La clienta fa la compra i deixa el nom i l'adreça perquè li remeten les seues compres. Abans d'anar-se'n, oblida un objecte sobre el taulell; la seua devolució donarà peu a una amistat intensa i plena de sorpreses que no tindrà en compte la diferència d'edat.

La nominació als Òscar i als Globus d'Or i el premi a la millor actriu en el Festival de Cannes (on s'estrenà la pel·lícula el 2015) per a Rooney Mara us pot donar una idea de l'encert en la seua interpretació. També és magistral el treball de Cate Blanchett, que obtingué el reconeixement amb la nominació a l'Òscar i als Globus d'Or.



La pel·lícula, plantejada com un drama romàntic, també va gaudir d'altres nominacions als Òscar (guió, fotografia, vestuari i música) i als Globus d'Or (direcció, banda sonora i pel·lícula dramàtica), però això, de vegades, no vol dir més que darrere de la producció i el màrqueting hi ha molts interessos. No és el cas, en Carol on hi ha un bon argument i una molt bona realització. El director, Todd Haynes, encertà en el plantejament del conflicte entre dues dones de diferents estrats socials i de distinta edat en posar el punt de vista en la gelosia del marit i la pressió que exerceix aquest per recuperar la dona que ja li havia sigut infidel en una altra ocasió.

Una pel·lícula recomanable que recupera una de les novel·les de joventut d'una gran escriptora.

15 d’abr. 2019

Història del teatre valencià

Informació útil en la preparació del tema 11 (Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70) de Valencià: llengua i literatura, 2n de batxillerat.


Publicat a la revista: TEA3, núm. 25 (desembre 2018- gener 2019)



Publicat a la revista: TEA3, núm. 26 (febrer, març 2019)




Publicat a la revista: TEA3, núm. 27 (abril, maig, juny 2019)

25 de gen. 2019

L'angulació i l'enquadrament.

Consulta la següent informació abans de mirar-te amb detall el vídeo.



- Què has sentit en veure el  vídeo? Per què? T'has fixat bé on està l'ombra?

- Quin és el punt de vista que ha adoptat el narrador abans de començar a filmar? 

- Quin ha estat el seu objectiu final? 
       * no en tenia cap 
       * sorprendre l'espectador
       * enganyar-lo
       * emocionar-lo 

- Creus que l'angulació de càmera i l'enquadrament de la imatge han estat apropiats per a aconseguir l'objectiu final?

Entrada recuperada: publicada anteriorment el 18 de gener de 2013


9 de gen. 2019

Homenatges dins del cinema: els crèdits de 'Grease' de Randal Kleiser


Grease  (1978) contà amb un repartiment d'entrada poc creïble per representar un grup d'alumnes del darrer curs d'un institut ja que, la major part, superaven els 24 anys d'edat quan es filmà la pel·lícula i la caracterització, en eixes edats, és difícil. 


L'actuació coral d'Stockard Channing, Jelf Conaway, Lorenzo Lamas, Jamie Donnelly, Didi Conn o Michael Tucci està aconseguida en el clixé dels diferents adolescents que representen una paròdia dels estudiants de la dècada de finals dels anys cinquanta als EEUU. La pel·lícula aconseguí un gran èxit de taquilla que facilità l'èxit dels actors i actrius que protagonitzaren aquest musical o comèdia romàntica. La fama, especialment la dels dos protagonistes principals, John Travolta i Olivia Newton-John, els ha permés participar en produccions molt importants i de diversos géneres.

Els títols de crèdit de la pel·lícula tenen la forma d'un anuari escolar i plantegen la diferent manera d'afrontar el dia per part dels protagonistes. A Danny el transforma la brillantina en príncep, així com als T-Birds. A Sandy, al més pur estil Disney en el paper de Blancaneus, la seua timidesa, distinció i elegància en contrast amb el que volen representar les Pink Ladies. Les seues imatges es barregen amb algunes de les gamberrades que reproduiran els alumnes de l'institut Rydell al llarg de la pel·lícula, les caricatures de professors, l'institut, la ciutat i el bar on els joves es reuneixen habitualment.

El director de l'animació, en un homenatge al cinema, intercala imatges mítiques de la història de Hollywood, com ara: Marilyn Monroe (la jove atrevida i sensual), James Dean (el rebel sense causa), la granota Gustavo de The Muppets (el sentit de l'humor), les escenes de cinema mut on es llancen pastissos de merenga (els primers èxits del cinema)... El format dels dibuixos ens recorda en alguns aspectes els de la productora Hanna-Barberà en les sèries televisives Scooby-Doo o Wacky Races.

Exercici

No cal ser exhaustius però, si mireu bé en els cartells, segur que trobareu dos o tres homenatges més i, si busqueu en internet, aconseguireu la resposta a les preguntes que us fem.

1. Us proposem que completeu el llistat de personatges del cinema que apareixen al llarg dels crèdits?

2. Respon:
- Recordeu en quina pel·lícula apareix vestida així Marilyn? 
- Quina pel·lícula interpretà James Dean que ens recorda algun dels costums que tenen els joves de Grease? 
- Et saps algun títol o actor de cinema mut que emprara els pastissos de merenga per fer riure l'espectador?
- Si coneixes les sèries Scooby-doo o Wacky Races, quina similitud trobes amb el personatge de Rizzo i amb el cotxe que persegueix el policia al final dels crèdits?

Amb motiu de la projecció en TVE-1 de la pel·lícula, recuperem aquest apunt de 11-05-2011.