20 de març 2017

Les proves PAU d'enguany

En el següent enllaç podeu trobar un model de cada prova dels exàmens PAU que es faran enguany.

Així mateix trobareu el calendari d'inscripció i les dates de les proves i hores d'exàmens del curs 2016-17; tant de juny com de juliol.

Tingueu en compte la taula de ponderacions per pujar la nota d'accés a la universitat.

13 de març 2017

La Dipu i el seu vocabulari de falles





- Què, t'atreveixes a completar-lo?

Segur que coneixes més paraules que estan relacionades amb la festa i la història de les falles: coets, petards, encenalls, estora, pintes... Mireu les peces dels vestits dels fallers per exemple, tot un món de paraules i d'història.
I, si participem moltes persones, podem completar el lèxic del món faller.

- Ens ajudes a completar el vocabulari?

Si no saps com es diu alguna paraula en valencià, deixa un comentari al blog i segur que hi ha alguna persona que et contesta i et fa una proposta.

I, si voleu anar més lluny encara,  

tinc la proposta ideal! 

Mireu el regal que ens deixa l'amiga Olga Gargallo: #fallerrades i #literfalles
Teniu la informació al blog de l'1entretants.

- Que encara no saps què és això de #fallerrades i #literfalles perquè t'ha fet peresa clicar sobre l'enllaç?

Cap problema. Allà en va un resum.

Olga Gargallo ens anima a col·laborar, mitjançant les xarxes socials (Instagram i Twitter), en la normalització de l'ús del valencià en les nostres falles. Sabem que els fallers i les falleres treballen els últims dies de la plantà molt de pressa i que, de vegades, fan errors involuntaris #fallerrades en omplir els rètols que expliquen la seua falla. Ajudem-los a millorar l'ortografia fent una foto i penjant-la a les xarxes.

A més, com ens agrada molt llegir i la literatura #literfalles. Feu publicitat d'aquelles falles que promocionen la nostra cultura literària: un personatge com Tirant o Carmesina; alguna escriptora com Isabel de Villena; algun autor com Ausiàs March o Vicent Andrés Estellés.
Segur que trobareu uns quants ninots que us els recorden i ens podeu dir en quina falla apareixen; així, si els tenim prop, els podem anar a veure.

- Què, us animeu?



La TV3, el 26/03/2007, va emetre un programa de Caçadors de paraules dedicat al vocabulari de falles. 

19 de febr. 2017

Escola Valenciana ofereix la pel·lícula Sufragistes a instituts i ajuntaments per commemorar el 'Dia de la Dona'

Sota el títol ‘Bastim la igualtat’, Escola Valenciana ha encetat la col·lecció ‘Coeduquem’, una iniciativa que recollirà produccions audiovisuals amb un marcat caràcter social per sensibilitzar la ciutadania sobre les relacions humanes en condicions d’explotació i la lluita per assolir drets i llibertats.

Escola Valenciana proposa als ajuntaments i als instituts incloure en els actes culturals de commemoració del Dia de les Dones la projecció de ‘Sufragistes’, la pel·lícula de la cineasta Sarah Gavron, a fi de rememorar la lluita de les dones per aconseguir el dret a vot en la Gran Bretanya de 1914.


Sufragistes

Sufragistes’ és una pel·lícula amb un gran interés històric. Pren com a fil conductor la feminista Maud Watts, una jove explotada en una bugaderia des que era una xiqueta. A la vespra de la Primera Guerra Mundial sorgeix el moviment sufragista anglés, motivat per les infrahumanes condicions de treball que desenvolupaven els obrers i les obreres a les fàbriques. Les dones treballadores sofrien llarguíssimes hores de treball i sovint eren explotades sexualment per part dels patrons. És en aquest context en què un grup de dones, decidides i amb consciència de classe, comença a desenvolupar protestes pacífiques. Les seues protestes eren menyspreades pel poder polític, dominat pels homes, i per la societat en general, educada amb el masclisme i, per tant, no admetia com a legítimes les reivindicacions de les dones per participar en la vida política com a part integrant de la ciutadania. L’opressió femenina era tan forta que les sufragistes van haver de fer més contundents els seus actes de lluita per la igualtat.

Escola Valenciana ofereix una guia didàctica per treballar ‘Sufragistes’ a l’aula i la importància d’aquest moment històric.
Projeccions: Serveis Audiovisuals d’Escola Valenciana (cinema@fev.org)

13 de febr. 2017

El muntatge: L'univers de Hitchcock i el de Kubrick es fusionen: The Red Drunm Getaway

A partir de la fusió d'imatges de pel·lícules d'Alfred Hitchcock i d'Stanley Kubrick es crea un microclima que recorda els millors moments d'intriga del cinema de Hitchcock. Dos personatges, interpretats pel James Stewart de La finestra indiscreta i pel Jack Nicholson d'Algú va volar sobre el niu del cucut, aconsegueixen crear una atmosfera apropiada per donar solta als personatges de les pel·lícules de Kubrick com la colla de joves de la Taronja mecànica, el xiquet de El resplendor o l'astronauta i els micos de 2001, una odissea de l'espai. Un i altre personatges ocupen els espais de les pel·lícules dirigides pels dos grans directors esmentats anteriorment.

Títol original: The Red Drum Getaway

Realitzat per: Adrien Dezalay, Emmanuel Delabaere i Simon Philippe, de l'agència Gump.





 

Podeu veure el curt també a Vimeo

http://www.cinemalesfauvettes.com/

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 24 de febrer de 2016

6 de febr. 2017

Steps del polonés Zbigniew Rybczyński

Un muntatge magistral i original alhora, Steps (Passos, 1987), és un dels films més coneguts del director polonés Zbigniew Rybczyński. En aquest treball, un grup de turistes, acompanyats d'un guia, visiten la pel·lícula El cuirassat Potemkin de Sergei Eisenstein des de dins del mateix cel·luloide, com si es tractara d'una visita a un museu. És interessant el contrast del blanc i negre amb el color per representar els dos espais que se superposen.

 


En l'obra de Zbigniew Rybczyński hi ha un gran estudi dels efectes especials al servei de l'art. Tot i que el seu treball no va ser comprés suficientment a Europa, sí que ha obtingut el reconeixement a través de premis i amb el seu treball als Estats Units. Es tracta, generalment, d'un treball elaborat de muntatge a partir també de trucs de càmera, com la parada i la superposició d'imatges.

 


El seu cinema experimental té un caràcter alternatiu, amb una forta càrrega artística i surrealista alhora com ja es podia contemplar al curt Tango (1980) i es veu en The fourth dimension (1988).


3 de febr. 2017

Alice in Wonderland (1903)


Cinema i literatura han anat de la mà des que el setè art es va convertir en una font d'entreteniment i en la màquina de contar històries. Aquesta pel·lícula breu ja ens ho demostra.

S'estrenà el 1903 amb el titol d'Alice in Wonderland, representada per l'actriu May Clark. És la primera adaptació visual del món d'Alícia i dura un poc més de huit minuts. Es tracta d'una pel·lícula britànica muda, dirigida pels directors Cecil Hepworth i Percy Stow. En ella destaquen els efectes especials.

El British Film Institute aconseguí l'única còpia original coneguda, la restaurà i la va tenyir. Actualment ha sigut distribuïda per diversos mitjans.

Exercicis:

1. Digues quina utilització de la càmera (posició i moviments) se n'ha fet durant el rodatge.

2. Quina manipulació del temps es produeix en l'escena de la casa on Alícia trau la mà per al finestra?

3. Quins trucs de muntatge s'han efectuat per mostrar-li a l'espectador la fantasia que Lewis Carroll va descriure al seu llibre?

4. Et sembla reconéixer algun dels trucs realitzats també per Méliès?

23 de gen. 2017

El muntatge cinematogràfic

La manera de mirar el que ens envolta, el que ocorre davant nostre, no és la mateixa en el dia a dia que quan eixa mateixa realitat es reprodueix a través d'un muntatge cinematogràfic. En qualsevol pel·lícula s'intenta reconstruir una determinada realitat de manera que aporte informació i resulte atractiva i versemblant per a l'espectador. La combinació de plans que s'hi empra per reproduir-la és el que anomenem muntatge. Fixeu-vos, per exemple, en la conversa entre John Travolta i Uma Thurman (entre el segon 0:25 i el 0:45) i com Quetin Tarantino, el director, reprodueix la conversa en pantalla en sis plans diferents filmats des de posicions distintes.




Pulp fiction (1994) Quentin Tarantino

La mirada davant les persones que conversen en la realitat ens obligaria a posar-nos davant dels qui conversen i a girar el cap cap a un emissor o l'altre cada vegada que digueren una frase. Woody Allen imita conscientment aquesta manera d'observar en Marits i mullers (1992). En canvi, per reproduir la conversa anterior, Tarantino alterna els plans curts i quasi frontals de cadascun dels personatges que parlen i s'allunya del model que apliquem els humans quan presenciem en viu una conversa. 

El que heu vist és una convenció cinematogràfica, feta a través del muntatge, que apliquen la major part dels directors i que l'espectador ja accepta perquè n'està acostumat. Un exemple semblant al de Tarantino el trobem en Larry i Andy Wachowski, en Matrix (a partir del minut 1:50), on també s'alternen plans curts i quasi frontals de cadascun dels dos personatges que parlen i, en aquest cas, a més, s'hi insereixen plans generals.





Matrix (1999) Larry i Andy Wachowski

_________________________________


Més enllà d’una qüestió purament tècnica o visual, el muntatge també pot donar significat a les imatges. L’exemple més clàssic és l’anomenat efecte Kuleshov, que ve a demostrar que una mateixa imatge pot adquirir diferents significats depenent de amb quina altra la muntem. Alfred Hitchcock ens ho explica així:







El muntatge pot arribar, per tant, a variar el significat del missatge d'un pla en funció del context on es col·loca aquest dins una determinada escena com demostrà el cineasta rus Lev Kuleshov amb un experiment realitzat durant els anys vint que consistí en col·locar un mateix primer pla de la cara d'un actor, aparentment inexpressiva, en contexts diferents. Després de veure el muntatge, els espectadors indicaren que l'actor representava la gana, la tristesa o l'atracció segons que la imatge posterior fora un plat de sopa, una xiqueta morta o una dona estirada en un divà.


____________________________________


Ampliació de coneixements

Si us interessa el tema del muntatge, podeu veure complet el documental La màgia del muntatge cinematogràfic. O també podeu realitzar algun dels següents exercicis:


1. En el següent vídeo apareixen nomenats els diferents tipus de muntatge que ja va descriure Eisenstein: mètric, rítmic, harmònic, tonal i intel·lectual. Consulta la definició i busca nous exemples que indiquen que has entés la diferència que existeix entre ells.





Per exemple, el muntatge intel·lectual està basat en el sentit metafòric de plans completament diferents per expressar una idea que no té perquè tenir relació amb el dramatisme de la història. És un muntatge que presenta les imatges d'una manera difícil d'entendre per a la majoria de públic i que, a més a més, el fa conscient de la seua manipulació, al temps que trenca momentàniament el ritme de l'acció principal. Mireu-vos el següent fragment de la pel·lícula Octubre on Eisenstein ens permet associar la idea dels soldats que van al front amb la mort dels animals a l'escorxador.




2. D. W. Griffith trencà amb totes les convencions cinematogràfiques anteriors i, per exemple, en El naixement d'una nació (1915) barreja per primera vegada els plans fixes amb d'altres de dinàmics i els plans generals amb primers plans. Martín Scorsese ho explica en el següent vídeo.



El seu treball va ser reconegut pel propi Charles Chaplin i va influir en directors de la talla de Jean Renoir, Serguei Eisenstein, Víctor Fleming, Orson Welles, Alfred Hitchcock o Stanley Kubrick.

Recordem que va aportar nous elements al muntatge a partir de tres elements heurístics*: el fora de camp, el principi de simetria i l'eix vertical. Busca un exemple de cadascun d'aquests elements que transformaren la indústria cinematogràfica en l'obra d'algun dels directors que s'han nomenat anteriorment.

APUNT RECUPERAT, publicat anteriorment en tres entrades diferents els dies 12, 16 i 18 de desembre de 2014

* La capacitat dels humans de descobrir art i ciència i d'inventar o resoldre problemes per mitjà de la creativitat i el pensament lateral o pensament divergent.

16 de gen. 2017

El pla seqüència

Sara Raga ens envia la seua pràctica sobre llenguatge cinematogràfic que consistia en definir el concepte de pla seqüència i buscar exemples en el cine i en la publicitat actuals que ens il·lustraren la definició.

Aprofitem el seu apunt per a recordar-vos l'exemple que vérem a classe, el de la pel·lícula Touch of Evil (1958) d'Orson Welles. La pel·lícula arrenca amb la preparació i col·locació d'una bomba en el maleter d'un cotxe i el pla seqüència s'acaba quan s'hi produeix l'explosió. Veient les imatges us podeu fer una idea del temps de preparació que cal per sincronitzar tots els moviments que hagué de fer la càmera al llarg del plató on es filmava la seqüència i dels assajos que hagueren de fer els actors i els tècnics de càmera i il·luminació per mantenir el ritme i perquè encaixara cada moviment amb el següent canvi de direcció de la grua amb què es filmava.




Ens diu Sara: "El pla seqüència és un recurs cinematogràfic on coincideixen el temps de gravació i el de projecció. No hi ha talls, i la càmera es mou a través de l'espai fent ús de diferents angulacions i perspectives. Tot ha d'estar molt assajat abans de la filmació perquè un error suposa la repetició de tota la presa i això pot resultar molt costós. Per a il·lustrar la definició he triat tres enllaços a Youtube:

1) El primer fa referència a un moment de la pel·lícula "Kill Bill" (2003) de Quentin Tarantino. El director arrenca des de darrere de l'orquestra per a presentar-nos la sala i s'endinsa en els passadissos del local mentre fa el seguiment del personatge, que s'oculta en el servei fins que arriba la persona que li pot donar la informació buscada.



2) El segon són una suma de plans seqüència; està extret de la pel·lícula "El secreto de sus ojos" (2009) de Juan José Campanella i és molt espectacular. Fixeu-vos com el director treballa amb diferents càmeres i la grua, com veureu en el vídeo següent del Com es va fer. Comença amb l'acostament, mitjançant un zoom, a l'estadi de futbol i l'aproximació fins a una de les grades del públic, on hi ha dos dels protagonistes que busquen el culpable; el pla continua amb la localització i posterior persecució pels passadissos interiors de l'estadi i s'acaba quan el fugitiu es tira des de dalt d'un mur, es fa mal i, en la fugida, es dirigeix fins al mateix terreny de joc on cau a terra i la policia el reté.

Si vols veure'l clica ací i, després, Mira't com es va fer.



3) El tercer document és un anunci recent d'una coneguda marca de cervesa que es promociona al temps que canta les excel·lències de Catalunya. Un client d'un bar parla amb la cambrera aparentment del que diu el diari sobre el Barça; mentre, la càmera ens presenta altres clients que ixen al carrer i recorren un tros de la via pública al temps que ens parlen de paisatges, monuments i llibres fins que arriben en un altre bar on la parella que està asseguda a la porta del bar ens mostra la marca de cervesa clarament."



Aprofitem la coincidència per recomanar-vos, com es fa al blog "Valencià Garrigosa", la lectura d'un text interessant, amb característiques molt similars a les de la publicitat anterior. Si voleu, podeu clicar ací.


Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 9 de febrer de 2011. El País)

______________________________


Pràctiques: el pla seqüència

ACTIVITAT 1

En quin dels fragments següents reconeixes un pla seqüència? Digues on comença i on acaba.



Children of men (2006) de Alfonso Cuarón.



Classe Ibel (Senegal)



The Shining (1980) d'Stanley Kubrick



Los crímenes de Oxford (2008) d'Álex de la Iglesia.



Le gamin au vélo (2011) de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne.

Entrada publicada amb anterioritat el 20 de desembre de 2014

14 de gen. 2017

Tout conte fait

A la manera dels contes tradicionals, se'ns presenta aquesta història de prínceps i princeses on, en algun  moment, s'abandonen els estereotips propis del gènere.


Títol original: Tout conte fait

Diàlegs: en francés.

Sinopsi: Un rei i una reina estan desesperats per casar la filla. La princesa els proposa tancar-se en una torre perquè un príncep vaja a rescatar-la de les urpes d'un terrible drac i es case amb ella... Però quin serà el preu definitiu?

Realització/Directors: Sandy BIENVENUT, Alexandra CONDOURE, Vincent DROMART, Nicolas QUINSSAC, Mathieu RINGOT.

Autor de la música/Música: Florian BEIGBEDER.

Enginyers de so/So: José Vicente i Yoan Poncet dels Studio des Aviateurs.

Curt d'animació realitzat a la càtedra de la formació del cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (promoció del 2012).

© ESMA - Ecole Supérieure des Métiers Artistiques

13 de gen. 2017

IV Festival Internacional Dona i Cinema


Dates: 18, 19 i 20 de gener
Hora: les 19h
Lloc: a la Sala d'actes de l'Octubre CCC
Activitat: IV Festival Internacional Dona i Cinema
Entrada lliure fins a completar l’aforament.

Dimecres 18 de gener
Sleepleess Night, d’Eliane Raheb
Millor llargmetratge documental del III Festival Internacional Dona i Cinema


A través de la història d’Assaad Shaftari, un ex-alt càrrec de les milícies cristianes que va ser responsable de nombroses matances durant la guerra civil del Líban, i de Maryam Saiidi, mare d’un jove que fou segrestat durant aquella contesa, aquest documental aprofundeix en les ferides del conflicte i es pregunta si la redempció i el perdó són possibles.
Títol original: Layali Bala Noom
Direcció: Eliane Raheb (2012)
Guió: Nizar Hassan
Fotografia: Jocelyne Abi Gebrayel, Meyyar Al Roumi
Coproducció Líban – Dubai – Qatar – Palestina – França
Durada: 128’

Dijous 19 de gener
- Clara Campoamor. La mujer olvidada (TV), de Laura Mañá
Millor llargmetratge de ficció del II Festival Internacional Dona i Cinema



En el context de la Segona República, Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les primeres dones diputades (les dones podien ser elegides però no podien votar). Clara Campoamor planteja la seua lluita pels drets de la dona i el sufragi universal. Després d’una lluita constant i de múltiples traïcions (incloent-hi la del seu propi partit, republicà i d’esquerres), el dia 1 de desembre de 1931 Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.
Direcció: Laura Mañá (2011)
Guió: Yolanda García Serrano, Rafa Russo
Música: Xavi Capellas
Fotografia: Sergi Gallardo
Repartiment: Elvira Mínguez, Antonio de la Torre, Mónica López, Joan Carreras, Pep Cruz, Toni Sevilla, Joan Massotkleiner, Manel Barceló, Fermí Reixach, Mingo Ràfols, Mar Ulldemolins, Roger Casamajor, Sara Espígul, Montserrat Carulla, Jordi Sánchez, Xavier Amatller, Joaquín Gómez, Pep Sais
Productora: TVE / TV3 / Distinto Films
Durada: 80'

Divendres 20 de gener
Clausura del festival. Lliurament dels premis en les seccions Llargs de Ficció, Llargs Documentals, Videocreació-animació, Curts de Ficció i Curts Documentals.

Organitzat per Dones en Art amb la col·laboració de l'Octubre CCC

Més informació a Facebook

12 de gen. 2017

Els oficis del cinema

Realitzar un producte audiovisual (cinematogràfic, videogràfic o televisiu) és un treball col·lectiu, un esforç d'equip en el qual participen molts professionals de diferents disciplines. El procés és llarg i, per això, el treball es realitza en diverses fases. La preproducció, que se centra en el projecte i l'organització. Un equip de producció intentarà vendre la idea per aconseguir els mitjans creatius, econòmics, artístics i tècnics necessaris per poder portar-la endavant amb la realització d'una pel·lícula. A partir de la idea original s'elaborarà el guió cinematogràfic, un  pressupost econòmic, la distribució de responsabilitats i funcions, la localització d'escenaris i la planificació del rodatge. La fase de producció se centra en el rodatge i l'enregistrament de les imatges originals. El procés no es completarà fins la fase de postproducció, que inclou el muntatge, la correcció d'imatges, la inclusió de signes de puntuació i el trucatge, la titulació i la sonorització.

 

Finalment, la distribució i projecció de la pel·lícula és el que li donarà sentit al producte audiovisual.




En el número musical anterior, tret de la pel·lícula Singin'in the Rain (1952), podem veure l'actor protagonista acompanyat del còmic i, de fons, focus i operaris que preparen decorats o netegen el set de rodatge. Són molts els oficis que giren al voltant del món del cinema i la producció de pel·lícules, entre ells podem de nomenar els de:

Guionista: persona que desenvolupa, per escrit i en forma de guió literari, la idea o novel·la en la qual es basarà l’argument de la pel·lícula. Col·labora amb el productor i el director.




Productor: persona o empresa que finança la pel·lícula amb els seus propis mitjans econòmics o que busca finançament extern.

Productor executiu: persona o equip que prepara, organitza i vigila l'execució del rodatge d'una pel·lícula segons els plans de treball i el pressupost. Ajudants, secretaris i administradors de l'equip de producció s'encarreguen de proporcionar a l'equip de rodatge els mitjans necessaris per executar bé el projecte.

Ajudant de producció: persona que col·labora amb el productor en les gestions de preparació i coordinació i realitza les gestions administratives i econòmiques perquè la producció siga viable.

Director: desenvolupa i planifica el guió tècnic, coordina els rodatges, assajos, muntatge i dirigeix l’equip tècnic i als actors. En televisió normalment es diu realitzador.

  



Ajudant de direcció: persona que col·labora en la posada en escena amb l’equip de producció.

Secretari de rodatge o script: persona que s'encarrega de supervisar la continuïtat entre plànols i vetlla per l'ajust entre el que es roda i el guió de treball.

Director de fotografia: s'encarrega de la creació de l'ambient de la pel·lícula a partir de la il·luminació i les condicions de treball de la càmera: determina el diafragma, els filtres, controla el revelat i dóna el vist i plau a la còpia definitiva.

Operador de càmera: és qui empra la càmera sota les ordres del director de fotografia i del director. Realitza els moviments de la càmera, selecciona l'emplaçament més oportú, fa tots els ajustaments de velocitat, diafragma, focus i enquadrament.



Ajudant de càmera: col·labora amb el càmera i s'encarrega generalment de la càrrega i etiquetat de las bobines de pel·lícula, del muntatge i posada a punt de la càmera, de mesurar les distàncies del focus a l'objecte i ajustar l'enfocament, sobretot quan es realitzen moviments de càmera.

Foto fixa: durant el rodatge es realitzen fotografies que faciliten el manteniment de la continuïtat entre escenes. Les fotografies també són emprades per a l'arxiu de producció, promoció en premsa i festivals.

Il·luminador: s'encarrega de crear, dirigir i controlar la llum dels decorats per aconseguir l'efecte que es pretén. Estudia les necessitats d'il·luminació, tria els materials necessaris, planifica i elabora els plànols, distribueix la il·luminació i dirigeix a l'equip d'il·luminació.

Elèctric: instal·la tot tipus d'elements d'il·luminació i controla els focus.

Maquinista: persona encarregada de muntar i desplaçar la maquinària auxiliar (trípodes, dollys, grues, travellings...) emprada durant el rodatge.



Operador i mesclador de so: tècnic que s'encarrega del registre del so durant el rodatge. Sol ser un enginyer de so que efectua el control del registre i el maquinista que condueix la girafa o canya per on va penjat el micròfon.

En la fase de postproducció, altres tècnics s'encarreguen del doblatge sonor, la música i els efectes especials.

Director artístic: crea i dissenya la posada en escena, a través del disseny dels decorats. A les seues ordres treballa el decorador, que crea els decorats i coordina el treball de fusters, pintors...

Figurinista: crea i dissenya el vestuari segons l'època i la situació de l'escena i en supervisa les proves de vestuari.

Perruqueria, sastres i maquillatge: s'encarreguen de l'aspecte dels actors perquè la seua imatge s'ajuste al que s'ha especificat en el guió.

Atrezzista: persona encarregada d'aconseguir l'utillatge i els elements decoratius necessaris per a ambientar adequadament el set de rodatge.

Encarregat del càsting: persona responsable de seleccionar actors, actrius, figurants i especialistes o dobles.

Actors protagonistes: són els qui defensen els personatges que tenen un paper vital en el guió i sobre els quals recau el pes de la trama.



Actors secundaris:  la seua interpretació serveix de referència als protagonistes; encara que el seu paper en escena no és principal poden ser importants per la resolució de la trama.

Especialistes: substitueixen als actors en les preses que requereixen especials habilitats físiques o on es pot córrer algun tipus de perill.

Figurants: actors i actrius secundaris que intervenen en la representació però no en els diàlegs.

L'autor de la música: compositor de la sintonia original o específica per a cada ocasió. Quan la banda sonora no és original, la persona que s'encarrega de fer els arranjaments musicals per adaptar les cançons o la música a cada escena.

Muntador: persona que, en col·laboració amb el director, s'encarrega de seleccionar, organitzar i ajuntar els diferents fragments (seqüències, escenes, plans, preses) que formen una pel·lícula. En televisió es denomina editor.

 

Tècnics de trucatge: persones encarregades dels efectes especials i digitals.



Final de la pel·lícula Cinema Paradiso (1988), de Giuseppe Tornatore; moment en què el protagonista, Salvatore, visiona el regal que li ha deixat Alfredo, la persona que, des de menut, li havia inculcat l'estima pel cinema.




Apunt publicat anteriorment el 14 d'abril de 2011.

9 de gen. 2017

La publicitat: Gobelins

Mitjançant breus vídeos d'animació, Gobelins, escola de la imatge dóna publicitat a la jornada de portes obertes a les seus de París i Noisy amb diferents eslògans.

1. Quin eslògan apareix en cadascun dels vídeos següents?










2. Quin estil o quina influència artística reconeixes en cadascun dels videoclips anteriors?