28 de maig 2009

'Xenofòbia' de Joan Fuster

   


L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims salvatges i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d'abusos remuneradors. Hi ha moltes formes de patriotisme que no són sinó mera xenofòbia, perquè sovint els habitants d’una “pàtria” només arriben a sentir-se’n “patriotes” quan s’imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la “pàtria” del costat. En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. Com que l'estranger sol ser, al seu torn, patriota del seu país i respecte a ell adopta una actitud semblant, la col·lisió resulta fatal. Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som "estrangers" per a algú. I de l'estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto. Les històries nacionals ressenyen llargues llistes de fets heroics perpetrats pels indígenes contra els estrangers, i amb aquesta mena de records els mestres d'escola eduquen els seus deixebles. L'aspecte oprobiós que poguessin presentar aquells fets queda automàticament cohonestat per la virtut del patriotisme. Monsieur Chauvin, és un animal perillós, però també una tranquil·litzadora reserva energètica. Personalment opino que tot això és més aviat deplorable. Les aparences del món actual acusen, si no una minva vertiginosa de la xenofòbia, sí una atenuació del seu risc bel·licós. Almenys en grans àrees del planeta, l'antagonisme que ofereix possibilitats d'esdevenir tràgic no és ja el de poble a poble, sinó el de sistema a sistema. Certament, en aquest nou pla es repeteix, si voleu en altres termes, el mateix fenomen: una espècie de "xenofòbia" de classes, amb una dialèctica nova, però no del tot diferent en les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats tinguin escoles obertes...



Comenteu el text anterior de l'assagista valencià Joan Fuster, publicat per Edició 62, "El Cangur", número 41, dins del llibre Diccionari per a ociosos el 1978.

Apunt publicat al blog LLIMA (La Comunidad, 28 de maig de 2009. El país)

14 de maig 2009

L'homenatge a Teresa i l'herència de l'Ovidi

Aquest apunt va dedicat a tots els qui ens seguiu i, especialment, a l'amic gillhooley, que fa l'esforç d'entendre'ns i ens anima a continuar amb tot el coneixement que en té del món del cinema.



Ovidi (1942-1995) ha estat un dels cantautors, actors i músics que ha donat Alcoi i que ha portat la seua poderosa veu pels escenaris més importants de la nostra escena. En cine, el seu paper més conegut es donà en la pel·lícula Furtivos de José Luis Borau. Crec que més que estendre'm en explicacions que podeu trobar per internet, millor deixar-vos amb la seua art.

La lletra i la música de l'Homenatge a Teresa

Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica
i preciosa.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar,
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra
més volguda
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.




Altres versions en homenatge a l'Ovidi



Altres músics i la gent del poble també han cantat les seues cançons i, especialment, l'Homenatge a Teresa. Ovidi, en vida, tingué molts seguidors però un èxit relatiu. Els detractors també van ser nombrosos: l'acusaven d'avorrit i hieràtic. Què poc sabien d'art; Ovidi interpretava amb la inflexió de la veu com ningú les seues cançons i també amb el gest; altra cosa és pegar vots per l'escenari i les seues cançons no ho requerien. Ara sí, alguns músics valencians, que hui fan rock i pop, voten i ballen al so de les seues lletres en versions ben modernes i atractives per a la gent jove.

De versions de les cançons de l'Ovidi en trobareu moltes a Youtube, us assenyalem les que hem trobat més distintes o peculiars.

- Skizofrenia col·lectiva i Ànguiles i Àrea 5 fan versions de Va com va

- Feliu Ventura, La samarreta

- Hugo Mas i Toni de l'Hostal, M'aclame a tu

- Ara mateix, La fera ferotge

També hi ha versions de l'Homenatge a Teresa, per exemple:

- Gent del poble

- Miquel Gil fa una versió molt íntima i particular de la cançó

Los Humillados també fan una breu versió, un tant afrancesada en la pronuncia

Raquel Xiberta aporta una veu neta de dona a la cançó

Ovidi no solament ens ha deixat les seues cançons, també ens ha mostrat un camí, l'exemple de la seua lluita personal, l'estima per una llengua i per un país que el Col·lectiu Ovidi Montllor, format per músics que canten en valencià, ha rebut; per això estem segurs que l'acció reivindicativa que encetaren els músics davant d'uns polítics que no els donen suport haguera estat ben aplaudida per ell.