27 de gen. 2014

'Positive Generation', de David Trueba i Alejandro Sanz

El documental conta el projecte musical en el qual un grup d'artistes internacionals usen com a base la música i els cors dels grups de suport a persones que viuen amb el VIH a Zimbabwe. Una extraordinària tasca de fusió on talents i ritmes d'ací i d'enllà formen una innovadora sèrie de peces que parlen de la voluntat de lluitar per aconseguir tractament mèdic per a tots els qui el necessiten.


Direcció: David Trueba i Alejandro Sanz (2011)
Producció: Javier Limón
Artistes: Cors de Zimbabwe amb Alejandro Sanz, Antonio Carmona, Javier Limón, Estrella Morente, Juan Luis Guerra, Carminho, Andrés Calamaro, Oliver 'Tuku' Mtukudzi i altres
Països i llocs: Zimbabwe, Nova York, Miami, Lisboa, Bogotà, Buenos Aires, Rio, Madrid, Harare
Context: sida
Idioma: v.o. en castellà
Durada: 49 minuts
Més informació: MSF
Cancons: Alala


21 de gen. 2014

Ens neguen també Catalunya Ràdio i Catalunya Informació!



És increïble que
- en una època en què hom pot escoltar cadenes de ràdio d'altres països i en altres llengües,
- després d'impedir les emissions de TV3 al País Valencià,
- havent tancat impunement Canal 9 i Ràdio 9
ens neguen tan reiteradament la possibilitat d'escoltar la nostra llengua als mitjans de comunicació. Quin serà el següent atac!


A les 8 de la nit s'ha tallat l'emissió de Catalunya ràdio i Catalunya informació. Abans però s'ha fet un programa especial dedicat al seu tancament per als oients valencians que podeu escoltar en el següent enllaç: www.catradio.cat/endirecte.

Ens han posat nous entrebancs per poder triar el que volem escoltar en llibertat, per poder sintonitzar la ràdio o el programa que ens abelleix; però podem continuar escoltant Catalunya Ràdio per internet:

- amb l'ordinador: www.catradio.cat/endirecte/
- amb el mòbil o la tauleta: directament amb l'APP de Catalunya Ràdio, o bé mitjançant els webs: www.reciva.com, www.vtuner.com, www.tunein.com, www.mediayou.net, connect.pure.com
- amb un "Smart TV": amb l'aplicació Tunein.

Si no ens deixen circular per les autopistes de la informació, haurem de buscar les sendes d'internet per arribar enlloc; no podem renunciar a escoltar els mitjans de comunicació en la nostra llengua. Els governs central i l'autonòmic s'encaboten en posar-nos difícil la normalització lingüística, però volem defensar la nostra llengua i els mitjans de comunicació que mantenen vius els diferents registres del català. Els que emprem el valencià, els qui mantenim dia a dia la seua riquesa cultural i els valors de la nostra gent, no podem renunciar a cap dret més. Si ens ho posen difícil, caldrà buscar els camins que no ens allunyen de la ruta i ens permeten informar-nos lliurement, sense imposicions i en la llengua que ens fa sentir poble, que ens fa sentir bé, que ens reforça la nostra personalitat.


En èpoques ja llunyanes haguérem de sintonitzar Radio Pirenaica per estar millor informats sobre el que passava realment durant la dictadura franquista; la premsa internacional tampoc no ens arribava i havíem d'empassar-nos el noticiari estatal. Ara disposem de mitjans per no quedar aïllats, emprem-los. Connectem-nos a Catalunya ràdio mitjançant la web http://www.catradio.cat/comescoltarnos/ No hi renunciem; és el nostre dret!


____________________________________________________________________

Joan Fuster tenia molt clara la importància dels mitjans de comunicació per a la difusió de la llengua i la seua normalització i l'Isidre Crespo ens ho ha portat a la memòria amb un dels textos de l'assagista suecà:

El català, a les acaballes del franquisme i avui, ha tingut un mòdic accés als «mitjans de comunicació de masses»: al cinema, a la ràdio, a la televisió. No és suficient. Si el català no ha de «morir», caldrà instaurar-lo plenament en aquesta línia. No estem per perdre temps. Cal catalanitzar el cinema, cal catalanitzar la ràdio, cal catalanitzar la televisió, i urgentment. I els diaris, és clar. Però, ¿com? ¿I qui ho podria fer? Hi ha, en uns casos, el monopoli de l'Estat, que, a tot estirar, farà concessions no massa clares. Si n'ha fetes algunes al Principat, en la ràdio o en la televisió, i si arriba a ser condescendent amb les llles, que no ho sé, al País Valencia —àmbit catalanoparlant dens, malgrat el seu «bilingüisme» territorial— hi ha una sistemàtica marginació del català. I hi ha l'empresa privada. L'empresa privada, que va a fer diners, no adoptarà el català fins que el català no siga lucratiu en la publicitat. Igual que el cine. I igual que tot. És el «sistema».
[...] Pel que fa a la llengua, seran tan restrictius com podran. Ja sé que val més una mica que no res, i hem d'acceptar les coses com vénen. No ens hi hauríem de resignar, però.


Joan Fuster . O ARA O MAI. 1981, dins Pamflets polítics, 1985, Empúries, pàgs.127- 130.

15 de gen. 2014

'El viatge de la libèl·lula' (2013) d'Iván Burgos



Títol original: El viaje de la libélula


Any: 2013
Durada: 14 minuts
Subtítols en castellà
Director: Iván Burgos
Guió: Iván Burgos
Música: The Beatles, Mozart, Gustavo Santaolalla
Fotografia: Jimmy B.
Productora: Aspali
Gènere: Drama| Malalties. Curtmetratge

Sinopsi:
Narra la història d'un personatge un tant turmentat que s'aferra als seus records feliços per suportar les dificultats d'un món que no li ho posa fàcil. Amb un text poètic, carregat de sentiments, el discurs compara el personatge principal amb la libèl·lula que s'agarra a la branqueta per no ser arrossegada pel fort vent.

Curtmetratge produït per Beatríz García i protagonitzat per joves amb Síndrome d'Asperger.


Comentaris en premsa:

Preciosisme en les imatges i l'acompanyament musical al temps que la veu en off ens recita un text poètic sobre el recurs de conservar en la memòria els records viscuts de forma feliç per poder sobreviure millor en els moments en què les complicacions de la vida requereixen un espai d'evasió. Aquest és un curt interessant, especialment si el contemplem des de la perspectiva d'entendre al que és "diferent". Es tracta d'un relat que va associat a una bona causa i que resulta interessant per a plantejar una reflexió al voltant de la diversitat que es pot produir dins les aules.

Si voleu llegir més: El Mundo

14 de gen. 2014

'Dolent de Mena' per Joaquín Sabina i Joan Manuel Serrat



Dolent de mena

Sóc un home malvat, dolent de mena.
Un assassí ferotge i despietat.
Amb premeditació i per l’esquena,
a sang freda he mort un escarabat
i no m’ha tremolat
el pols.

Esclafar-lo
–cruix, cruix–
sota el meu peu
–cruix, cruix, cruix–
em fa sentir poderós com un déu
deixant un rastre d’orfes i vídues arreu.

Sóc una mala bèstia, un malparit, un animal.
Un assassí serial i alhora un virtuós. Un artista.
Mai no m’enxamparan, no em té fitxat la criminal.
No tinc antecedents, ni mòbils, ni motius. No deixo pistes.

No he mort el bitxo per qüestions d’higiene
ni perquè m'esgarrifi aquest bestiar.
Ho faig per gust, jo sóc dolent de mena
i m’agrada matar per matar
i que no ho sàpiga ningú.

Sentir com cruix
–cruix, cruix–
provoca un benestar
–cruix, cruix, cruix–
una passada, com després de fumar
un porro carregat d’haixix afgà.

No el coneixia de res. Era només un escarbat
que no m’havia fet cap altre mal que un xic de fàstic.
I malgrat tot això l’he deixat sec sense pietat.
No tinc remordiments. He viscut un moment fantàstic.

Mai no improviso, com cal que els ho digui?
Sóc metòdic, científic, cerebral,
trio el moment de l’escarbaticidi
a redossa de la negra nit
quan tothom és al llit
dormint.

L’enllamineixo
–cruix, cruix–
amb molletes de pa
–cruix, cruix, cruix–
vetllo a les fosques fumant al sofà
i encenc el llum quan més confiat està.

Li barro el pas i li clavo una puntada de peu
que el deixa estabornit, bellugant indefens, panxa enlaire,
les potes cap al cel tremolant a mercè del meu 42 de peu.
Sóc o no sóc un déu…? No gaire.

Quan recupera el pols l’adrenalina
netejo amb cura l’escena del crim
i torno relaxat a les rutines
de bon pare i marit amorós
on amago els pitjors
instints.

Ja coneixeu
tu, tu… ah
el meu pecat, però
tu, tu, tu… ah
No sabeu pas qui és el pecador
aneu amb compte, perquè un servidor

li està agafant el gust a fer neteja impunement
i avui un escarbat, demà… qui sap demà cap on el mena
el tortuós camí de les passions al qui és dolent,
però que molt dolent, dolent de mena.

13 de gen. 2014

'Almas' de Paco Caballer



Sinopsi: En un futur no molt llunyà, un tirà ha prohibit la comunicació verbal. Les persones estan sotmeses i obligades a parlar amb un objecte, la seua ànima. Un grup dissident decideix fer alguna cosa al respecte.

Tipus: curtmetratge de ficció / experimental
Títol: ‘Almas’.
Guió: Paco Caballer.
Direcció: Paco Caballer.
Durada estimada: 10´.
Postproducció: Sapone.
Càmera: Pepe Ábalos i Carlos Surián.
Edició: Pepe Ábalos.
Script: Pepe Ábalos.
So: Low Totem Pole.
Música original: Marc Celma.

La presentació del curt s'acompanyà a l'Octubre CCC el dia 16 de gener de l'actuació musical de Polígono Hindu Astral.

1 de gen. 2014

Feliç 2014

La següent felicitació és obra de Pepa Guardiola (Nadal, 2013). La compartisc amb tots vosaltres perquè conegueu el seny d'aquesta gran dona, mestra i escriptora.



'Regala petons' per Obeses

La campanya de TV3 per a felicitar les festes de Nadal ha inclòs la cançó dels Obeses 'Regala petons'. La cançó inclou un missatge positiu; amb molta ironia, el grup ens convida a mostrar l'estima per aquells que ens envolten amb un petó: de cine, de tieta, de passió...
La veu del seu cantant ens recorda en algunes de les seus composicions la del desaparegut Freddie Mercury o la dels castrati quan interpreta algunes àries d'òpera.

http://www.tv3.cat/3alacarta/html5/#/videos/4805131/




Feliç 2014!

_____________________________


Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de mil maneres,
totes fascinants:
n’hi ha de més grollers i d’elegants,
n’hi ha alguns que semblen màgics o bé tràgics,
n’hi ha de més subtils, o d’intranquils,
estètics i poètics.

Hi ha el gran petó de diva,
amb una mica de saliva.
El bell petó d’amor amb gran fervor
i el famós petó de cine.
Hi ha el petó com cal que és el que et fa la iaia per Nadal,
i el que em fas tu és celestial.

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen,
totes les passions.

Regala, regala petons.
Regala, regala petons,
embolica’ls amb els llavis
i acompanya’ls amb bombons.

N’hi ha de tots els tipus,
és meravellós:
Algun és més senzill i algun pompós,
n’hi ha algun que és com de plàstic, fa molt fàstic,
n’hi ha de molt sensats, desenfadats, 
preciosos, llefiscosos.

El dens petó de tieta
et deixarà la cara neta.
I n’hi ha un de perillós, molt luxuriós:
el temut petó caníbal.
El petó de pintallavis és el més embrutadís
i el teu em durà al paradís!

Regala petons, regala petons,
que és Nadal i es desenfrenen,
totes les passions.

Més, més, omple’n els carrers.
Més, més, omple’n els carrers.
No podem viure sense ells !!!