21 d’oct. 2016

El comerç valencià de proximitat i la publicitat en valencià

Endavant! Entra i descobrix els maridatges Túria.

Amb un eslògan que et convida a passar "Endavant", a comprar en les botigues de proximitat, que podem trobar al voltant del Mercat Central de València, es presenta la "primera edició d'Ultramarins Túria".

La campanya es presenta com un homenatge al comerç tradicional valencià i es defensa en la sinceritat dels comerciants i en la qualitat gastronòmica dels seus productes. 

Una idea destacada que es reforça amb la història que hi ha darrere de cada comerç tradicional: uns negocis de qualitat, de caràcter familiar i que ofereixen un tracte de proximitat al client. Aquests elements, indirectament, es converteixen en els atributs de la cervesa Túria, que apareix sovint entre els productes seleccionats, sobre un taulell, al mostrador o als prestatges dels productes artesans. Fixeu-vos que, a diferència dels altres aliments, la marca de la cervesa està present: Túria, a través del logo, de l'escriptura i de la veu. Observeu que la resta d'ingredients alimentaris només han estat presentats, mostrats a càmera. 

Però, com ja hem anotat abans, l'eslògan inclou la idea del maridatge entre la marca i els venedors tradicionals. I és amb aquesta metonímia, basada en la idea d'unió, que les qualitats del comerç i dels seus comerciants passen a ser els atributs positius de la cervesa valenciana.




Una campanya senzilla i descriptiva on el protagonista és, aparentment, el comerç valencià de proximitat. Un comerç en què destaca la qualitat dels productes que ofereixen als seus clients. És ací on té sentit per a la marca oferir un altre producte valencià, la cervesa Túria, entre la resta de productes de qualitat que es mostren durant l'anunci.

Al marge de la descripció del propi anunci, vull esmentar un elements que m'ha cridat l'atenció. En cap dels rètols i cartells que apareixen durant l'espot publicitari està present la nostra llengua, que sí que ho està a través de la veu en off i de la impressió final: "Ultramarins TURIA Marzën Del 18 d'octubre al 30 de novembre..."  Mireu-vos l'edició en castellà i digueu si haguera costat tant canviar els rètols en la versió valenciana de l'anunci.


14 d’oct. 2016

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.



De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.

La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci).

Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.




El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.

6 d’oct. 2016

Publicitat i retòrica

La retòrica publicitària és l'art de parlar bé per convèncer; una tècnica de persuasió usada, generalment, mitjançant l'ús de la paraula.



L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva per contribuir a la claredat del missatge elaborat.



Les fases a tenir en compte en l'elaboració d'un anunci són tres: la producció, moment de la selecció de les idees i els arguments més rellevants. La disposició o organització dels arguments de manera que el missatge arribe al públic. La comunicació, oral o escrita, fase en què es decideixen els mecanismes lingüístics apropiats: claredat, correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge. Aquest procés lingüístic es complementa amb l'ús de la imatge que reforça els arguments i mostra imatges poètiques que destaquen la bellesa d'un producte i contribueixen a la fixació de la marca també a través del logo.



Cal recordar que el llenguatge audiovisual és un llenguatge artificial basat en la transmissió de missatges icònics, amb el suport eventual de la imatge i de la paraula. Durant la seua elaboració, la creativitat ha d'anar lligada a la recreació o al simbolisme per seduir el receptor.

És per això que el treball d'anàlisi d'un anunci consisteix en descobrir els mecanismes que s'han emprat per exercir eixa seducció de què parlem i els codis audiovisuals utilitzats (codi icònic i codi simbòlic o poètic) per fer possible que el missatge comunique bé.

En el missatge publicitari, especialment l'audiovisual (televisió, internet o cinema), els codis es barregen sovint i l'anàlisi d'un anunci ha de comprendre l'explicació sobre els diferents elements icònics (descripció, narració, argumentació) que pot emprar el publicista per centrar l'atenció i convéncer el receptor de l'anunci, la finalitat del discurs (formativa, informativa, crítica, persuasiva, lúdica o d'entreteniment...) i els elements simbòlics o poètics (idees i emocions).

El codi icònic permet la relació de semblança entre les imatges i el referent real, o bé una relació de contigüitat en l'espai i en el temps entre les imatges d'un mateix missatge.
Els elements descriptius que apareixen en una imatge (una fotografia, un còmic, la publicitat publicada en premsa gràfica, tanques o cartells) ens aporten informació versemblant o figurativa sobre el context.
El grau de narrativitat del discurs audiovisual  (còmic, cinema, telesèries, espots publicitaris) és fruit de les històries que es relaten amb una contigüitat en l'espai i el temps argumental.

ACTIVITAT

En els dos anuncis següents, analitzeu les referències al codi icònic i digueu com es presenta el discurs (veu, text i imatge) en el seu conjunt.




PREGUNTES

- Segons l'anunci, quines actuacions porten a l'èxit?
- L'aparició de dues persones fracassades en l'anunci anterior, reforcen alguna altra idea?



PREGUNTES

- De quina manera s'encadenen les imatges en l'anunci anterior?
- Quina relació creus que mantenen els personatges de la cadena? Per què?





Mitjançant el codi simbòlic o poètic s'estableix una relació purament arbitrària entre les imatges i el seu referent real. En aquest cas l'anàlisi no és sobre l'argument sinó sobre el plantejament i les idees. Generalment, analitzem les idees més o menys abstractes (subcodi cognitiu) que recorren a la intel·ligència del receptor per a ser reinterpretades, tot afegint un nou significat. És en aquest apartat on també analitzarem com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) i les referències sensorials al plaer,  al gaudi, al patiment...

ACTIVITAT

Analitza els dos anuncis següents des de la perspectiva simbòlica o poètica.




PREGUNTES

- Quina és la idea que predomina en aquest anunci?
- Quina semblança hi ha entre el dibuix de les claus i el logo de la marca?



PREGUNTES

- Què desitja la veu del narrador al destinatari de l'anunci?
- Quina història li havia explicat sobre el temps?
- Quina idea s'associa a la marca?


ACTIVITAT

Per acabar, mireu-vos el següent vídeo sobre les paraules pronunciades per una vídua en el funeral del seu marit i com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) a través del record i les referències sensorials que comportaven plaer, gaudi o patiment durant la malaltia del finat...




FIGURES RETÒRIQUES

La publicitat pot ser objecte d'anàlisi a través de la xarxa retòrica: procediments discursius, disposició de les parts, i recursos argumentatius i elocutius. Algunes figures retòriques emprades per la publicitat les podem classificar segons estiguen basades en supressions, afegits o repeticions, substitucions, permutacions o conclusions. Si voleu ampliar aquesta informació també podeu consultar el Portal de Comunicación, o llegir-ne l'anàlisi que se'n fa en la Revista Electrónica de Estudios Filológicos de diversos eslògans emprats en les campanyes antidroga, o mirar els exemples que apareixen en El aroma de mi hogar, un títol que remet a la publicitat del sabó Heno de Právia.

Podem centrar l'anàlisi en la localització de la realitat simbòlica expressada dins el complex sistema cultural de relacions socials, l'estudi de les parts emotives del discurs (exordi i conclusió) i del recurs a la versemblança o entimema. La identificació amb un determinat grup social (cotxes de luxe, productes cars) o un model de vida concret (aliments baixos en calories), l'acceptació i identificació d'uns valors compartits (aliments naturals, defensa de l'ecologia...) solen funcionar bé com a estratègia publicitària.

Les figures retòriques (el·lipsi, metàfora, al·literació, zeugma, asíndeton, hipèrbole...) a analitzar són pràcticament les mateixes que estudiem en la literatura, especialment per a la poesia, que és també un llenguatge retòric pensat i elaborat amb la intenció d'agradar, despertar sentiments...

ACTIVITAT

Digues quines figures retòriques són emprades en els anuncis següents i explica el seu sentit.














ACTIVITAT

En qualsevol dels manuals de literatura o retòrica o en els webs d'internet que hem enllaçat en aquest apunt us podeu trobar la definició i exemples de figures retòriques. Localitzeu diferents anuncis per a premsa, ràdio i televisió, digueu les figures que s'hi empren i expliqueu la funció que fan en cada exemple que aporteu.

___________________________

Referències bibliogràfiques: Miquel Francés i Gonçal García, Comunicació audiovisual (2000) Ed. Castellnou

5 d’oct. 2016

Cinema i publicitat: oficis cinematogràfics i personatges

Ja hem comentat en algun apunt anterior que la publicitat per al cinema i la televisió copia, paròdia, imita... qualsevol esdeveniment o fenomen d'èxit per tal d'aconseguir l'atenció de l'espectador sobre un producte. Només un espectador crític, avesat a llegir la imatge, serà capaç d'interpretar coherentment el discurs i diferenciar entre l'objectiu a aconseguir i els mitjans emprats: la bellesa o perfecció d'unes imatges, l'atracció del relat no ha d'enganyar-nos. Hem d'aconseguir distanciar-nos i analitzar en fred el producte: el propi anunci publicitari, la campanya en sí mateixa, ja comporta afegir un valor a la marca a partir de certa retòrica.

Les aportacions al relat publicitari de les marques, provinents del món cinema i la televisió, han estat considerables al llarg del segle XX i, actualment, encara més. La importància de construir un relat per a la marca, una història que el consumidor puga recordar, s'ha basat sovint, com veureu en el cas de James Bond, en el propi context argumental i estètic de les pel·lícules. És per això que no ens estranya veure personatges d'èxit anunciant productes on abans teníem actors i actrius de renom.

Durant anys la publicitat i el cinema han mantingut una relació de col·laboració estreta que es fa evident: directors de cinema que dirigeixen espots publicitaris (Bigas Luna i l'anunci de KH-7), actors i actrius que publiciten productes aprofitant la seua fama o un èxit puntual (Dani Rovira i Clara Lago, els protagonistes de 8 apellidos vascos, i El Corte inglés; Alfred Hitchckoch i Citroen; Belén Rueda i Puleva...), sèries o pel·lícules en les quals se'ns mostren les etiquetes dels productes que es volen promocionar com si formaren part del decorat de la sèrie o de l'atrezzo de l'escena (què fa la cervesa en un pla tan evident i amb l'etiqueta de la marca ben visible?), personatges que promocionen marques (Mr. Bean i les barretes Snickers), anuncis en què s'imita, parodia o copia alguna escena, música o personatge de determinada pel·lícula mítica (Wolkswagen i la paròdia d'Star Wars, especialment en l'anunci que parodia la música amb els lladrucs dels gossos; o Peugeot quan copia aspectes del guió de Wacky Races).

                     ____________________________________________________________

Un dels casos més clars d'aquesta simbiosi entre cinema i publicitat gira al voltant del personatge de James Bond, l'agent secret 007: begudes diferents, targes de crèdit, cotxes distingits, objectes de luxe... Creat el personatge en l'ideari col·lectiu, el publicista pot prescindir de la presència d'un actor de renom (com ho són els que encarnen el paper a la pantalla) en la narració i mostrar-se més creatiu. Fins i tot, pot fer-nos creure que podríem viure una aventura com la del protagonista.

Fixeu-vos, per exemple, en els dos anuncis següents on no apareix cap actor que haja representat el personatge de l'agent 007. No obstant això, hi ha tot un seguit d'elements que ens recorden les escenes vistes al cinema: es reprodueixen escenaris semblants, s'imita l'estil de vida, l'atreviment del personatge amb les dones, l'acció i, fins i tot, les persecucions típiques de les pel·lícules de Bond.






Sovint, el maridatge entre una marca i la producció de la pel·lícula busca fórmules semblants a les dels jugadors de futbol i el seu equip per abaratir els costos de producció dels espots i de la pel·lícula. Els dos productes es promocionen al mateix temps: marca i pel·lícula s'ajuden amb la promoció dels dos productes. Reordeu els dos casos anteriors on el refresc i la pel·lícula, en aquest cas Skyfall (2012), es promocionen conjuntament.

Què ha interessat al publicista perquè l'espectador/comprador parle de l'anunci? La música i l'humor juguen un paper important; és la partitura musical la que enceta les imitacions: accions pròpies del famós agent secret, carreres atrevides, salts arriscats, persecucions accidentades, competicions. El canvi és que ara ja no és un personatge qui anuncia el refresc sinó persones anònimes que imiten el personatge, persones que representen la franja d'edat del possible destinatari de l'anunci i comprador del producte: persones enèrgiques, joves i anònimes.
Tot i que el sentit de l'humor està molt present en els dos anuncis i que la campanya que promocionava el refresc ZERO de la marca tingué molt d'èxit, el reclam al personatge acabà pesant tant que s'inclogué el logo del personatge, encarnat en aquesta ocasió per Daniel Craig, imprès en la pròpia botella.

El maridatge entre Coca-Cola Zero i Bond ja havia començat amb la promoció de Quantum of Solace (2008), on l'anunci recordava l'estil característic dels títols de crèdit de les pel·lícules de la sèrie. No obstant això, amb Skyfall es passà a l'acció amb la imitació del començament trepidant de les darreres pel·lícules o reproduint la tècnica del flash mob.



Com us deia, els darrers actors que encarnen els personatge tenien en el contracte la promoció de la pel·lícula i la participació en la producció mitjançant la publicitat, font d'ingressos considerable que ajuda a pagar les seues altes retribucions. La imatge del personatge de Bond interessa i, per tant, els actors que l'encarnen són un bon esquer per a la promoció i venda de determinats productes de 'luxe'. Normalment la publicitat reprodueix el seu rol d'agent secret, però fixeu-vos que el taxista s'adreça a l'actor com a senyor "Brosnan", mentre que el conductor del motocarro ho fa com a Bond.



Què seria de l'agent secret sense els antagonistes, els malvats? Ells també juguen un rol destacat, per exemple, en la publicitat de cotxes de luxe on es mostra alguna aventura o acció trepidant; és el cas de l'anunci de Jaguar. Però no sempre és així.




Les marques dels objectes també busquen que el seu producte aparega en la pel·lícula, i no tan sols en els crèdits. Les referències a marques com Armani, rellotges com Omega, Rolex o Seiko, cotxes de marca com Ferrari o Aston Martin… apareixen en boca dels actors i les actrius i també amb la presència dels objectes. Per exemple: la beguda preferida del protagonista és el wodka Martini, un dels elements més representatius de la descripció dels gustos del personatge i també la marca d'una beguda alcohòlica. Aquesta és una forma indirecta de fer publicitat i una font d'ingressos per a la producció del film. 

És curiós veure com, passat el temps de l'estrena, quan l'actor que encarnava el personatge ha estat substituït per un altre, continua lluint alguns dels atributs pels que va ser elegits com a home Bond, com ara l'atractiu i l'elegància, deixant de banda altres característiques del personatge que havia representat; és el cas de Pierce Brosnan per a FreixenetVisionlab o Qualitas Auto.



Observeu la diferència entre l'anunci anterior i els següents.



Si no mirem amb la perspectiva necessària del temps els anuncis on apareix Bond, podríem pensar que no totes les intervencions del 007 en publicitat ens mostren productes extremadament cars i luxosos, però penseu que l'anunci de Renault 11 que s'anuncia en la publicitat interpretada per Simon Templar, altre dels actors de la sagaera un cotxe de gama mitjana/alta per a l'any 1986 i que aquest cotxe no era propietat de l'agent secret sinó que l'agafa prestat. A més, no totes les intervencions de Bond en publicitat anuncien productes cars i luxosos.



Actualment, grans multinacionals han apostat per emprar el personatge de Bond en els anuncis de la seua marca;  és el cas de la marca de cervesa Heineken on es mostren altres aventures semblants a les de les pel·lícules.







En tots ells, la presència de Bond li aporta un valor extra, de qualitat, al producte.

___________

Apunt recuperat: publicat anteriorment l'11 de novembre de 2014.

3 d’oct. 2016

Els estereotips publicitaris: els xiquets en la publicitat



Des de fa anys la publicitat inunda les bústies de les cases amb papers que hom ni es mira, interromp els programes de TV en el moment més interessant, assalta webs, acompanya el correu electrònic, els apunts dels blogs, els vídeos o els comptes de les xarxes socials... Qualsevol estratègia és bona per aconseguir l'objectiu: vendre.



És per això que la publicitat té defensors i detractors. Uns troben els anuncis divertits; altres, una llanda. Però tothom té clar que amb la publicitat se subvencionen alguns dels serveis que s'ofereixen com a gratuïts, encara que no ho siguen tant: televisió, accés a webs i xarxes socials... El que està clar és que si els anunciants inverteixen en publicitat és perquè venen més i millor els seus productes, les seues idees.



I, com la finalitat última és arribar a l'espectador, hom empra qualsevol estratègia, com ara l'humor blanc...



l'humor negre...



o la tendresa, perquè el missatge convertisca el receptor en potencial comprador.



No sempre ha estat així. Des de bon començament, la publicitat era un mitjà per orientar el consumidor (els senyals que trobem a la carretera indicant-nos que a uns metres o quilòmetres trobarem, per exemple, una benzinera o una àrea de descans és l'equivalent al rètol de la posada romana). Posteriorment, la publicitat encara jugava un paper informatiu destacat quan s'explicava al consumidor quins eren els atributs d'un determinat producte; això permetia, per exemple, triar la marca o un determinat model que s'ajustava més a les necessitats del consumidor.



Però, actualment, no sol ser així; els espots publicitaris centren l'atenció en el relat, en la imatge, amb la intenció de captar l'atenció dels consumidors. Les històries que es conten pretenen que es parle de l'anunci. És el cas del següent exemple on les peripècies del xiquet queden en segon pla per als seus pares mentre salten al primer pla els atributs positius del refresc. Segurament, no és el cas de l'espectador que, coneixedor de la marca, es fixarà més en les juguesques del xiquet.



Mitjançant aquesta argúcia -uns pares estan més pendents de la beguda que de les demostracions del fill- es fixa l'atenció de l'espectador sobre la marca.

Els publicistes han volgut divertir l'espectador amb un relat pretesament entretingut, graciós o còmic i, per això, no han aprofundit en aquelles característiques del producte que orientarien els futurs compradors.

Amb aquest nou plantejament, la publicitat deixa de ser preferentment un text informatiu, pràctic i útil per al consumidor, i esdevé preferentment argumentatiu, amb una forta càrrega retòrica, que ven consells o desitjos: 'ser feliç, anar més mudat, aconseguir èxit amb les persones de l'altre sexe'... Un desig que, clar està, només es podrà aconseguir per l'espectador amb la compra d'aquell producte que genera felicitat, solidaritat, èxit, energia...



____________________________________________________


La utilització de xiquets menuts i d'adolescents en publicitat ha esdevingut una constant, com també ho és la seua presència en determinades sèries de televisió.



Sovint, com en l'anunci anterior, els podem observar amb atributs d'adult i fent ús de bon humor. La finalitat aparent és l'entreteniment; la real, la venda d'un producte. Són uns xiquets que s'activen i reaccionen enèrgicament davant del soroll que produeix encetar una barreta de xocolata.

Els xiquets han passat a ocupar un espai rellevant en la publicitat actual i, en part, han desplaçat la dona que ja no és el principal reclam publicitari que existeix. La presència de menors en els anuncis de televisió és freqüent, especialment en la franja de la vesprada i la nit. Aquesta presència, però, no es justifica ni perquè el xiquet siga el consumidor del producte ni per ser el destinatari del missatge. La seua utilització es produeix perquè la imatge infantil desperta, com hem dit anteriorment, certa tendresa en el receptor. I aquesta tendresa genera simpatia cap al producte anunciat, igual que abans la dona havia despertat un sentiment d'atracció en el comprador home i d'enveja en algunes dones.





Els xiquets venen i per això alguns publicistes centren el relat en la vida familiar i en el comportament quotidià dels menuts i dels adolescents, que solen aparéixer en un context escolar, al parc, a la piscina... o també dins de casa perquè la seua influència sobre el consum familiar ha augmentat de forma exponencial: demanen llepolies, joguines, roba, aparells electrònics -mòbils especialment. I, a sobre, exigeixen marques... És per això que els publicistes i el mercat de consum han augmentat el seu interès per incorporar-los, el més aviat possible, al mercat de consum.

___________________________________________________


- Existeix algun límit ètic en publicitat quan fa ús de menors d'edat? Hauria d'existir un codi deontològic més estricte que regulara aquest tipus de publicitat?


- Es pot evitar la manipulació excessiva del consumidor per part de la publicitat?

- Es dóna la formació audiovisual necessària a l'escola? S'analitzen el missatges publicitaris i l'ús de la imatge que en fan els mitjans de comunicació?

No sabria què respondre-vos; el ben cert és que cada vegada es fa més urgent la incorporació de l'estudi crític de la imatge i de la publicitat en els currículums escolars. Per això us propose acabar aquesta sèrie d'anuncis amb xiquets i adolescents amb un debat a classe sobre els temes que es plantegen en les preguntes anteriors.

Recordeu que és molt important preparar el debat i justificar cada argument amb exemples.

Per començar, us plantege l'última reflexió i us deixe altres exemples de publicitat amb xiquets.

Sembla que més d'una vegada algun anunci ha escandalitzat la societat i, per això, s'ha obligat la marca a retirar-lo i donar-ne explicacions. Aquest és el cas de la següent fotografia


que correspon a una polèmica campanya de galetes feta per l'agència Cheid Worldwide. La seua difusió obligà la marca a donar explicacions davant les crítiques sobre aspectes formals (el mugró de la dona) i al missatge implícit sobre la llet que s'ha emprat en altres anuncis de la marca.



(També hi ha la versió per a Occident)

Oreo, que adreça les seues campanyes preferentment a un públic infantil i juvenil, utilitza imatges de xiquets menuts en actituds gracioses o de joc per promocionar els seus productes.



En les campanyes de la marca, el producte està ben present; forma part del nucli principal d'atenció de l'espectador que escolta o contempla al mateix temps una història.

En altres ocasions, el producte -que no la marca- deixa de ser el centre d'atenció prioritari per donar-li una aparent importància al relat. És el cas de l'anunci de Danonino on el que es destaca és la col·lecció d'envasos per poder jugar. Els publicistes han centrat l'atenció en un aspecte allunyat de les qualitats del producte, de les quals ni se'n parla, i han destacat la importància de l'educació i del joc per atraure els consumidors: el reciclatge dels envasos permetrà els xiquets jugar i aprendre.



El mateix passa en el següent anunci on el xiquet adopta l'aparença de l'adult -o és a l'inrevés?- i s'associa el producte a qualitats que van més enllà de la seua utilitat i del seu ús. Amb PlayStation l'adult recuperarà la mirada sobre el seu entorn, sobre un model de vida, i tornarà a ser el xiquet que s'emocionava a cada instant davant les coses més quotidianes i aparentment insignificants.



Com ja hem dit en altres ocasions, les marques no són ingènues i en les seues campanyes exploten imatges, aparentment innocents, per aconseguir el seu objectiu primordial: la venda del producte. Per això no és estrany que intenten vincular el seu producte a valors positius com el reciclatge i l'ecologia, la bona educació o la solidaritat...



Mitjançant els seus relats, sota una aparença divertida, la publicitat idealitza estereotips i ens proposa models de comportament, amb desitjos i emocions que inconscientment assumim com a espectadors passius.









Davant de tot això, què en pot fer el consumidor, l'espectador distret?



_____________________________

Publicat anteriorment el 15 de desembre de 2014

1 d’oct. 2016

Canvis ortogràfics en la presentació de la nova Gramàtica

Al mes de novembre l'IEC (Institut d'Estudis Catalans) presentarà probablement les noves normes ortogràfiques de la llengua, que hauran d'aprovar-se en la pròxima sessió de novembre, publicar-se el 2017 i ser preceptives després d'un període d'adaptació de cinc anys per a editorials, escoles i mitjans de comunicació. 

La reforma inclou la modificació de la grafia de les erres darrere d'alguns prefixos en casos en què xocaven amb la pronunciació real ('arrítmia' en comptes d''arítmia', 'correferent' en lloc de 'coreferent', 'erradicar' en comptes d''eradicar', 'otorrinonaringòleg' en lloc d''otorinonaringòleg').

Així mateix, hi haurà canvis en la grafia de paraules compostes i amb prefixos. S'escriuran els prefixos amb guió quan vagen davant d'un sintagma (ex-directora general), una paraula que ja porte guió (anti-nord-americà), termes amb cursiva o entre cometes (ex-hippy) i en els casos en què 'no' actue com a prefix (no-bel·ligerància) i es podran utilitzar en casos d'homonímia (ex-pres per a un antic reclús) o de "formes detonants" (ex-exiliat).

D'altra banda, s'acceptarà com a també vàlida alguna accentuació que correspon a la pronunciació d'algunes formes valencianes i balears ('anomèn', 'palès', 'contrapés', 'dispòs', 'café', 'francés', 'admés', però no 'qué', 'perqué' ni 'Valéncia'), se suprimirà la dièresi en els derivats cultes amb el sufix -al, com 'laical', 'helicoidal' o 'trapezoidal' i s'introduirà la lletra 'e' en compostos com 'angioespasme', 'hidroestàtic' o 'termoestable'. La gramàtica incorpora entrades recents o encara no presents en el 'Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans' com 'aiatol·là', 'blog' o 'cànnabis', i s'han modificat gràficament termes com 'nietzschià', que passa a ser 'nietzscheà', o 'sèquia', que passa a 'séquia'.


Però el canvi més dràstic estarà en els diacrítics. Amb la reforma desapareixeran els accents que diferenciaven 'net' (polit) de 'nét' (fill d'un fill o filla), 'soc' (mercat) de 'sóc' (del verb ser), 'molt' (adverbi) de 'mòlt' (participi del verb 'moldre'), 'dona' (femella) de 'dóna' (del verb 'donar'), i moltes paraules més. Dels 150 casos similars recollits en el diccionari, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans ha decidit passar a només 14 (vegeu el gràfic anterior) en què es mantenen els accents diacrítics (l'accent que no haurien de portar segons les regles d'accentuació però que es fa servir per distingir paraules homògrafes, amb la mateixa escriptura i diferent significat). Aquest és un dels canvis més evidents d'una reforma de l'ortografia fabriana, de caràcter en general conservador, que també inclourà canvis de criteris en l'ús del guió darrere els prefixos.

Fonts: El Periodico i Vilaweb

Als canvis que presenta el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) en la seua darrera versió, que apareixerà aviat en paper, cal afegir aquests de la Secció Filològica de l'IEC. No són les úniques institucions que introdueixen canvis: la RAE, el 2014, també va modificar el seu Diccionari (DRAE) amb entrades noves per al castellà. No obstant això, hauríem de lluitar perquè la modernitat i el mal ús no continuen empobrint sistemàticament el lèxic català per buscar la drecera més curta que, com a catalanoparlants, podria supeditar-nos més encara a d'altres llengües com l'anglès, el francès i, en especial, el castellà. És per això que ens calen uns mitjans de comunicació independents i forts que servisquen de model i reforç al treball normalitzador que es fa des de l'escola en valencià. 

Per una ràdio i una televisió públiques íntegrament en valencià!