28 de febr. 2014

'Alarm' (2009) de Jang Moo Hyun



Alarm és un curtmetratge del grup independent d'animació coreà MESAI que ens reprodueix la situació quotidiana d'enfrontar-se cada dia al despertador. Amb unes imatges en 3D molt nítides, uns plans molt cuidats i unes accions senzilles s'animen situacions quotidianes amb un lleuger toc d'humor.

M'ha sorprés de manera especial la il·luminació i la versemblança dels aparells elèctrics i electrònics que hi apareixen: la cadena musical, el mòbil, la torradora de pa o els botons i el marcador de pisos de l'ascensor; així com la pistola i el despertador. Són atractius el moviment de càmera del començament, els plans zenitals, com per exemple quan el protagonista empra el moviment de la porta per arribar al pot de llet, o els frontals de la pistola apuntant a càmera.

Podeu veure com van fer part de l'animació en la seua pàgina web.

PRÀCTIQUES D'ORALITAT I ESCRIPTURA

1. Després de mirar-vos el curt, contesteu oralment les següents preguntes:

- Quantes hores dormiu cada dia?

- Qui us desperta pel matí?

- Poseu més d'un despertador per alçar-vos?

- Quina classe de despertador teniu?

- Com afronteu el nou dia quan sona, per primera vegada, el despertador?

- Com afronteu, cada dia, el fet d'haver d'alçar-se per anar a classe malgrat la son que encara patiu?

2. Imagineu-vos que us passa una cosa semblant a la del protagonista i que, mentre desdejuneu, descobriu que és festa i no heu d'anar a classe. Què faríeu? Explica per escrit el sentiment que t'embarga en eixos moments:

a) felicitat
- perquè teniu tot el dia per endavant
- perquè fa un bon dia...

b) enuig
- perquè us heu despertat quan més a gust estàveu
- perquè no sabeu si recuperareu la son

c) ...

27 de febr. 2014

Dictat per parelles: 'L'amic retrobat'

De dos en dos, alternant lectura i escriptura, podreu completar el següent fragment de L'amic retrobat, una interessant novel·la sobre la Segona Guerra Mundial, escrita per Fred Uhlman.


Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

Quan vaig tornar a l'escola després de les vacances d'estiu, que havia passat a Suïssa amb els meus pares, la inexorable realitat penetrà per primera vegada en tots nosaltres. ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ________________________________________. Homer i Horaci, Eurípides i Virgili encara tenien allà més importància que els inventors i els mestres temporals del món. ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ ______________. Morir per la pròpia pàtria era una manera de seguir el seu exemple llargament respectat. Però participar en la lluita política, això era una altra història. ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ ____________________________________________________________________ __________ (...) Òbviament, ja ni tan sols nosaltres podíem continuar ignorant en aquells moments el que passava fora del nostre temple.

Fred Uhlman, L'amic retrobat (1971)

_____________________________

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
_________________________________________________________________
___________________________________. Fins aleshores, i per un període molt més llarg del que a mi em semblà en aquell moment, l'escola havia sigut un temple d'humanitats en el qual els filisteus no havien aconseguit d'introduir la seua tecnologia i política. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________. És veritat que durant la Primera Guerra Mundial havien mort un centenar de xiquets, però el mateix els havia passat als espartans a les Termòpiles i als romans a Canà. _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ __________________________________ Com podien pretendre que comprenguérem què estava passant quan els nostres professors d'història s'havien limitat a explicar-nos només el que havia passat abans de 1870? _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ _________________________________________________________________ ______________________________________________.

Uhlman, Fred, L'amic retrobat (1971)

AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Anoteu les paraules i expressions que no coneixíeu i busqueu-les al diccionari.

2. A quin moment de la història europea creus que es refereix el protagonista? Per què?

3. L'editorial Columna, en la seua col·lecció "Columna Jove", té una versió de L'amic retrobat, publicada l'any 2004. Si t'interessen les històries sobre la Segona Guerra Mundial, aquesta novel·la breu t'interessarà especialment.

26 de febr. 2014

Signa per una televisió i ràdio públiques, de qualitat i en valencià!

Ens ha arribat una comunicació d'Acció Cultural que us transcric per complet al temps que us convide a participar-hi.

"Acció Cultural us anima a donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que avui s’ha presentat públicament, per una televisió i ràdio públiques, de qualitat i en valencià. Entre els membres de la seua Comissió Promotora, hi ha Joan Francesc Mira, president de la nostra entitat.




Necessitem que ens ajudeu a repartir fulls de signatures i recollir firmes, i també necessitem la vostra col·laboració com a voluntaris en l'equip de coordinació de campanya. Perquè no ens resignem a un País Valencià sense mitjans de comunicació en llengua pròpia volem demostrar que una majoria de la societat valenciana comparteix aquest pensament.

Si vols ser col·laborador o col·laboradora de la campanya, i participar en ella com a voluntari o voluntària, escriu-nos al correu ltomas@acpv.cat i ens posarem en contacte amb tu.

Nota de Premsa: 25 de febrer de 2014 

Membres Comissió promotora ILP Servei públic de ràdio i televisió en valencià

Memòria de la ILP"



'La mendiga y las bolsas' (2007) d'Eduardo Suazo López

Amb aquest curtmetratge, Eduardo Suazo López va aconseguir el 1r. premi en el Festivit 2007. Es tracta d'una al·legoria sobre el sentit de la vida i el valor que donem a les coses més senzilles. "La mendiga y las bolsas" ens mostra, amb unes breus pinzellades, la grandesa d'una dona que no té res en la vida peròés ben capaç de valorar els gestos d'un treballador que li fa un 'sorprenent' regal, una bossa de plàstic plena d'objectes que ha anat trobant-se mentre agranava. La protagonista destaca per damunt de tot el gest i hi veu la importància de l'amistat i l'estima amb què li han estat lliurades totes i cadascuna de les bosses que ha rebut de l'escombraire del parc. Amb cada nou regal l'aproximació serà més evident i també la comprensió de l'altre. El valor que aquesta dona sense sostre atorga a les bosses demostra una gran humanitat per la seua part.



ACTIVITATS

1. Després de veure el curt, fes una breu sinopsi de l'argument.

2. Quin problema creus que té l'agranador del parc?

3. Com percep la dona els diferents regals de l'escombraire?

4. Què fa la dona amb cadascuna de les bosses que li obsequia l'home? Per què?

5. Torna a llegir la sinopsi que havies escrit al principi i digues si canviaries alguna de les frases que havies escrit. Per què?

25 de febr. 2014

Dictat per parelles: 'Homes'


Entre dos persones podreu completar el fragment de "Veïns", un conte de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó.

Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

A la porta de la botiga de música, on treballa, comprova que encara falten tres minuts perquè toquin els quarts de nou. La porta no s'obre al públic fins a les nou, però ell, el Sebastià, l'altre empleat, i la Maria Eulàlia, la comptable, han d'entrar a les vuit trenta en punt. L'amo, Joan Solís, arribarà a les deu, o una mica més tard. Melcior n'és l'encarregat, tot i ser el més jove. I no sols això: és el millor afinador de pianos de tot Barcelona.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________

Isabel-Clara Simó, "Veïns" dins Homes (2010) Ed. Bromera

________________________________________________

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_____________ Una vegada el mateix Ivars, aquell home tan elegant que escriu sobre art, el va venir a llogar per a un piano de casa seva; i una altra, la Maria Palau, marquesa sense títol, injustament arrabassat per un cosí, se'l va emportar tota una setmana al seu palauet de Ciutat de Mallorca, on tenia un pianoforte, un clavecí i un altre piano de cua completament abandonats.

Isabel-Clara Simó, "Veïns" dins Homes (2010) Ed. Bromera


AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Anoteu les paraules i expressions que no coneixíeu i busqueu-les al diccionari.

2. Assenyaleu les formes que no reconeixeu com a pròpies del català occidental i digueu amb quina forma sinònima es corresponen.

- El verb:

- Els possessius:

- Els substantius:

- Les hores:

3. Si ja havíeu fet el dictat anterior, extret del llibre Dones, podeu comprovar si es repeteixen les observacions fetes sobre l'estàndard emprat per Isabel-Clara Simó.

22 de febr. 2014

'La teta que os falta' (2012) de César Ríos Aguilar

Una dona és molt més que uns pits, és una persona, una treballadora, una filla, mare, àvia, germana o companya, una amiga, una creadora, una...


La teta que os falta és un curtmetratge solidari del director César Ríos; aquest curt, premiat en diferents festivals, pretén ser un homenatge a les dones que han patit càncer de mama i a les que encara lluiten cada dia per superar totes les barreres de la malaltia: les físiques i les psicològiques. El podeu veure a FIBABC.



El curt ha estat financiat per FECMA (Federación Española de Cáncer de mama) i els beneficis obtinguts per la projecció i els premis estan destinats a la investigació mèdica i a millorar la qualitat de vida de tantes dones que pateixen o han patit càncer de mama.

El curt dirigit per César Ríos Aguilar està interpretat per actors i actrius coneguts per la seua participació en sèries de televisió com Beatriz Rico, Rocío Múñoz, Elena Martín, Monica Aragón, Myriam Garrido, Patxi Freytez, David V. Muro, Ismael Martínez i Albert Coma.

No és el primer curt solidari de César Ríos; amb 'Cardiopatía, los corazones rebeldes' (2012) ens presenta a Carla i a Cristina, una dona i una xiqueta que mostren les dues cares d'una mateixa malaltia, la cardiopatia infantil. La lluita d'una mare per la supervivència del seu fill i la d'una xiqueta per superar la fragilitat del seu cor les farà sentir-se pròximes.

També ha dirigit els treballs: 'Lienzos en blanco' (2013) 'El ascensor de Romeo' (2013), 'El juego de Carlota' (2010).

21 de febr. 2014

Dictat per parelles: 'Dones'

Entre dos persones podreu completar el fragment de "L'àvia Sixta", un conte de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. Alterneu lectura i escriptura.


Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

La meva àvia és una dona rica, d'herències ancestrals. Té, a casa, coses de molt valor, no tant en joies com en quadres i escultures, a més d'unes inversions que ha menat amb gran destresa. __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ ______________________________________ Va pujar els seus fills amb mà de ferro. Malgrat els seus vuitanta-dos anys, continua lúcida i maliciosa. Les artèries, però, la van trair fa cosa de vuit o deu anys i va resultar completament impossible trobar qualque persona que, pel salari que fos, pogués aguantar-la més de quinze o vint dies. _____________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________ __________________________________________________________________

Isabel-Clara Simó "L'àvia Sixta" dins Dones (1997). Ed. Columna

____________________________________________________ 


Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1

___________________________________________________________________ ___________________________________________________________________ _____________________________________________ _________ He sentit dir que tenia dominat l'avi Llorenç, que jo no vaig conéixer. Segons diuen -si és que són de fiar uns fills tan poc amorosos-, no sols va portar sempre el pòndol de la casa sinó tots els afers econòmics, car la fortuna era pròpia i no provinent de matrimoni. _____________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ _____________________________________________________________ ____________________________  Era, tanmateix, completament necessari que algú en tingués cura. Recordo a la meva infantesa els pares i els tiets parlant-ne fins a caure esgotats. El cas és que ningú no la volia a casa, ni tan sols amb l'esperança d'heretar la major part de la fortuna.

Isabel-Clara Simó "L'àvia Sixta" dins Dones (1997). Ed. Columna

AMPLIEU LA INFORMACIÓ

1. Busqueu al diccionari les paraules i expressions que no coneixíeu.

2. Assenyaleu les formes que no reconeixeu com a pròpies del català occidental i digueu amb quina forma sinònima es corresponen.

- El verb:

- Els possessius:

- Els substantius:

- Els numerals:

18 de febr. 2014

'La vuelta a la tortilla' (2013) de Paco León



Paco León es va inspirar en el cas de huit dones diferents, que havien patit càncer de mama, per a fer aquest curt. Una nova mostra de solidaritat que permetrà que la recaptació del curt vaja a parar a la Sociedad Española d'Oncologia Médica (SEOM) que ho revertirà en la creació de la II Beca de investigación SEOM-Buckler 0,0.

16 de febr. 2014

Llenguatge cinematogràfic: problemes de continuïtat

De vegades els propis directors preparen alguna errada expressament perquè els cinèfils, aficionats a caçar pífies, puguen demostrar la seua astúcia i sagacitat en contemplar les pel·lícules. Els errors no sempre són fàcils de trobar, mireu sinó el que va posar el director argentí Juan José Campanella en la seua pel·lícula 'El secreto de sus ojos' (2009).

La lletra 'a' de la màquina d'escriure.



Altres problemes de continuïtat o errades que apareixen en pel·lícules famoses i que, probablement, l'Script degué passar per alt.


'Criatura dolcíssima' de Joan Fuster


Era tardor, un temps sense solatge,
estrany de cansaments, que em retenia
entre roses inertes, entre exili.

Vingueres. Flabiols i cobejança
i caderneres deien la sorpresa.
Fou un començ de faules vencedores.

I vaig saber l'amor: un lloc de messes
i tu, ah i tu com un repòs, com una
sobtada companyia inajornable!

Joan Fuster (1954), Escrit per al silenci



CRIATURA DOLCÍSSIMA

Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d’idea,
la mà que entre les meues perdurava!

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.

Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperança de mi en les teues galtes.
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.

¿Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
¿No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

14 de febr. 2014

'Charlot a la una de la matinada' o 'Charlot noctàmbul'

   

Charles Chaplin es va inventar el personatge de Charlot, un vagabund extravagant que lluïa bombí, bigoti i bastó. El 1916 dirigí i estrenà als Estats Units un curt en què actuava pràcticament sol: One A. M. (Charlot a la una de la matinada, també titulada Charlot noctàmbul). En el curt ja s'endevina part de la que seria la caracterització del personatge que el feu famós.

En aquest treball Chaplin fa el paper d'un burgés que torna a casa en taxi després d'una llarga nit de marxa i prou borratxo. Quan aconsegueix entrar-hi, pateix una veritable rebel·lió dels objectes que decoren sa casa, fet que dóna lloc a un seguit de gags que ens permeten gaudir de les dificultats de Charlot per arribar a la seua habitació.

Aquesta joia del cinema mut ens mostra del que era capaç aquest actor, nascut a Anglaterra, que es va fer famós als EEUU pel seu humor i per les habilitats demostrades davant i darrere de la càmera.

13 de febr. 2014

Llenguatge cinematogràfic: la continuïtat

Quan filmem una mateixa escena en diferents dies es fa molt necessari el control de gravació per aconseguir una perfecta sincronització. La planificació del treball requereix mantenir correctament el raccord perquè l'espectador no se n'adone que els diferents plans han estat gravats en llocs i moments distints. Cal tenir molt present la il·luminació, el vestuari i l'atrezzo que apareix en pantalla, les condicions meteorològiques, la posició i el moviment dels actors...



Durant la gravació cal anotar totes les preses que es fan, indicant si són correctes o no i qualsevol altre aspecte d'interés com: si el so és bo o no, si mentre es filmava ha passat algun imprevist (un avió i s'escolta en la cinta), si ha canviat la llum com a conseqüència de l'aparició d'alguns núvols, etc.

La persona encarregada de mantenir la continuïtat durant el rodatge és l'script o secretari de direcció, que va prenent nota de tots els detalls esdevinguts durant la gravació (posició dels actors, pentinat...) i controlant que no aparega cap anacronisme ni en el vestuari dels personatges ni en els objectes que llueixen.
Sovint, fins i tot en les grans produccions, ens trobem amb errors de raccord com l'aparició d'un rellotge de polsera en una pel·lícula de romans, el canvi de mà d'un objecte, una fruita rossegada que després torna a aparéixer sencera...



Però el cas més complicat per al manteniment de la continuïtat d'una escena potser és quan cal fer-li creure a l'espectador que les imatges dels escenaris naturals que hi veuen corresponen al mateix edifici, al mateix poble... o a la mateixa època en que s'esdevé la història que contemplen.



Un exemple paradigmàtic d'aquest fet el tenim en la pel·lícula 'Mr. Arkadin (Confidential report)' (1955) d'Orson Welles; en ella apareixen imatges de l'alcàsser de Segòvia i vistes panoràmiques dels seus voltants, unes des de la pròpia terrassa, altres amb el propi monument de fons. L'espectador potser no sap que eixes imatges que veiem corresponen a localitats distintes i que són fruit del muntatge. La concepció de la ciutat que ens fem no era ni de prop la que hi havia en el moment del rodatge.





Mireu-vos amb atenció els fotogrames que hi ha des del minut 2:32 fins al 2:40 (fixeu-vos en els cartells que hi ha als edificis), les del minut 5:29 al 5:40 (vista des de la terrassa de l'alcàsser), les del 6:29 al 6:40 (imatges amb un mar al fons i finestres que recorden les d'un pati andalús), les del minut 8:05, i les des del minut 8:28 fins al 8:44 (sobre els voltants de l'alcàsser).

Després contempla les fotografies anteriors i digues si trobes similituds amb les imatges de la pel·lícula sobre els voltants de l'alcàsser.

(Podeu contrastar la vostra opinió amb els comentaris -tres últims minuts del següent enllaç i el primers minuts d'aquest altre enllaç -dels convidats del programa "Que grande es el cine", que presentava el director Jose Luis Garci, on parlen sobre els problemes de raccord de la pel·lícula 'Mr. Arkadin').

Llenguatge cinematogràfic: la tria de plans

Qualsevol treball requereix una planificació apropiada, una reflexió prèvia per aclarir quin és l'objectiu del treball i amb quins elements s'hi compta perquè s'entenga correctament. En cinema, planificar és també organitzar l'ordre de filmació del plans d'una pel·lícula, l'enquadrament, l'ordre del muntatge definitiu dels plans rodats per formar una seqüència, el moment en què cal incorporar una música o un efecte especial que potencie el treball dels actors, etc.

El cinema és l'art de provocar sensacions i per transmetre sensacions es pot fer ús dels diferents tipus de plans en funció de la seua efectivitat, de l'angulació de la càmera en fer l'enquadrament, de la creació d'un eix de comunicació entre els personatges...

El pla és la unitat de presa, el conjunt d'imatges que, en el moment de la gravació, s'enregistren amb continuïtat.

Però el pla també té el valor de l'enquadrament, és a dir, el grau d'aproximació de la càmera a una determinada realitat. Per a la seua catalogació, es pren com a mesura i orientació la figura humana; l'allunyament (gran pla general) o la proximitat a la persona (pla de detall) aportaran un valor més descriptiu, més narratiu o més expressiu a l'escena.


Per tant, la tria de plans no és banal.
- L'ús de primers plans és més apropiat per transmetre els sentiments dels personatges.

- L'ús del pla mitjà i del pla americà per a mostrar com interactua el personatge amb algun element del seu voltant.

- El pla general per mostrar el personatge en el seu entorn.



- La panoràmica o el gran pla general per mostrar com actua, com es mou el personatge, quina acció realitza.




Tampoc la tria de l'angulació de la càmera és banal. La inclinació pot donar lloc a un pla:



- Normal. L'eix de la càmera és perpendicular al rostre del personatge.

- Picat. Quan la càmera enregistra de dalt cap a baix. S'utilitza per a fer més menut el personatge, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot servir per a presentar millor un paisatge, una multitud, la planta d'un edifici.

- Contrapicat. Quan la càmera enregistra de baix cap a dalt. Reforça el valor expressiu. El subjecta queda engrandit.

- Inclinat. Quan inclinem la càmera lateralment. Expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat...



Amplieu la informació en la web "Llenguatge cinematogràfic" i mireu-vos els vídeos que il·lustren l'apunt.

6 de febr. 2014

Què fa el senyor President de la Generalitat Valenciana per la Normalització Lingüística?


 

Escrit rebut d'Escola Valenciana




L’entitat cívica considera que l’Acadèmia Valenciana per la Llengua és fonamental i qui la posa en dubte és qui està atacant l’Estatut d’Autonomia. El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno se solidaritza amb Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: “Ja ho va dir molt clar el president de l’AVL: si estàs malalt vas al metge, si tens un judici et busques un advocat. En aquest sentit jo afegisc que els diccionaris els fan els acadèmics i no els polítics”.


ESCOLA VALENCIANA INSTA ALBERTO FABRA QUE FAÇA LA FEINA DE PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ I QUE ES DEIXE DE DEFINICIONS

Escola Valenciana defensa el paper de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a institució normativa del valencià. Des de l’entitat cívica es considera que la batalla mediàtica que ha encetat el PP valencià respon a l’ideari polític assumit pel Govern valencià, que en els temes relacionats amb el nostre màxim tret d’identitat ataca frontalment el valencià des de tots els àmbits d’actuació i poder.

Respecte a les declaracions que ha fet el president Fabra on posa en dubte el diccionari que ha treballat la màxima institució en matèria lingüística del País Valencià, com és l’AVL, Escola Valenciana insta el president de la Generalitat Valenciana a què acomplesca el que ha dit públicament referint-se a l’article sisé de l’Estatut d’Autonomia en aquestes paraules: “El artículo 6 de nuestro Estatuto es muy claro, y dice que la lengua que se utiliza en la Comunitat Valenciana es el valenciano. Todos aquellos que tenemos representación y responsabilidad en cualquier ámbito debemos defender nuestras señas de identidad y nuestra lengua, desde luego mi compromiso es hacer cumplir el Estatuto”.

A hores d’ara el Consell valencià està incomplint set dels 8 punts d’aquest article estatutari:


ARTICLE 6 – ESTATUT D’AUTONOMIA
INCOMPLIMENTS
La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
El president de la Generalitat Valenciana i la delegada del Govern espanyol no s’expressen, de forma habitual, públicament en la llengua pròpia dels valencians i les valencianes
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
Tres sentències del TSJ valencià obliguen a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports a acomplir aquest article. Milers d’alumnes es queden sense estudiar en valencià cada curs.
La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d’assegurar-ne el seu coneixement.
Any 2013: La Conselleria d’Educació retalla 810.000 euros en ajudes per a la promoció del valencià.
Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
El Síndic de Greuges elabora cada any un informe on s’especifiquen centenars de casos de vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants.
S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià
29 de novembre de 2013: tancament d’RTVV
La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament.
Publicació de  la Llei de la funció pública sense el requisit lingüístic.
Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra, així com els que puguen ser exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
Aquest és l’únic punt que l’Administració valenciana acompleix de forma rigorosa.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià.
El president de la Generalitat Valenciana qüestiona la capacitat normativa de l’AVL.


Per tot això, des d’Escola Valenciana es considera que qui vulnera l’Estatut d’Autonomia no és l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.