28 d’oct. 2010

La Conselleria i la seua política lingüística antivalenciana

27/10/2010 CCOO PV Ensenyament


La Conselleria acomiada els coordinadors de la formació lingüisticotècnica del professorat
La FE CCOO PV valora la retallada com un atac contra l’ús del valencià i els drets lingüístics de l’alumnat.

La Conselleria d’Educació ha donat un pas més en dos dels que semblen ser els seus principis motors: la retallada de recursos i de pressupost per a l’ensenyament i la deixadesa del seu paper en la promoció de l’ús i ensenyament del valencià. D’acord amb el que ha anunciat l’administració educativa aquest curs es suprimeixen tots els coordinadors de l’àrea de formació lingüísticotècnica del professorat; el que a la pràctica significa que hi haurà menys atenció a aquesta formació i menys grups a disposició del professorat que vulgui formar-se per millorar la seua competència lingüística. La iniciativa prové de la caporalia de servei de l’ensenyament en valencià, que depèn de la direcció general d’ordenació, motivada per una retallada pressupostària dràstica, suposa el comiat efectiu de totes les persones que treballaven coordinant aquest servei i, d’acord amb el que valorem des de CCOO PV, consisteix en aprofitar l’avinentesa per canviar un equip de formadors (no sabem si afins o desafectes) per un equip d’afins més reduït. Des del punt de vista del professorat aquesta retallada afecta greument a la possibilitat dels professionals que volen formar-se per adquirir la capacitació per impartir les classes en valencià, ja que aquest servei mai no ha estat objecte de conveni amb cap altra entitat i és competència exclusiva de la conselleria d’educació per formar els funcionaris que depenen d’ella. Des de la Federació d’Ensenyament valorem que era el moment d’ampliar aquesta oferta de formació per tal d’augmentar el nombre de professors i professores capacitats per impartir docència en valencià i subsanar d’aquesta forma la dificultat d’organització dels centres que imparteixen línies en valencià i millorar les condicions laborals i competència professional del professorat. Des del punt de vista de l’alumnat, suposa que a les reticències, moltes vegades entrebancs, que la conselleria mostra davant les sol·licituds de línies d’ensenyament en valencià s’ha d’afegir ara l’atac contra els seus drets lingüístics que suposa no disposar d’un nombre suficient de professorat format per poder impartir les classes en la llengua que exigisca el pla lingüístic del centres. Definitivament sembla ser que l’aposta de la conselleria per un model trilingüe, consisteix a emprar de tres formes diferents la mateixa llengua: el castellà.

26 d’oct. 2010

Papers grocs: 'A colps de missal' de Jesús Puig

1. Llegiu el text de Jesús Puig

Levante-EMV.com » Opinió, dimarts, 26 d'octubre de 2010

A colps de missal
Jesús Puig

Què sap l´arquebisbe de València de l´educació dels fills si, suposadament, no en té cap? I què sap de la vida sexual, si se suposa que no la practica? Llavors, per què ha exigit un nou disseny de l´educació sexual en 3er d´ESO? I si la matèria s´impartia satisfactòriament, per què l´estan revisant per complaure el bisbe esdevingut vespa bel·licosa? Monsenyor: ha descartat ja que la Terra és plana, o segueix pensant com els seus antecessors de l´aristocràcia celestial? Vejam: la Terra no és plana; la sang circula pel cos, com sostenia Servet; la ciència admet les teories evolucionistes de Darwin; sacsar-se-la no et deixa cec... Aclariments necessaris, puix s´escomença demanant la revisió de l´educació sexual i s´acaba dictant el contingut d´altres matèries curriculars.Ficar-se en «les coses del Cèsar» com si l´Església representara el bé comú i l´ordre natural a l´educació és una visió ideològica autoritària, ja que exclou qualsevol raciocini crític. S´acusa l´Estat d´imposar una determinada ideologia a l´escola; no és l´ideari dels centres concertats una ideologia en si mateix? I per què no es critica? És de cínics denunciar caires ideològics a l´educació com si existira la no ideologia, a no ser que l´arquebisbe crega que l´educació és asèptica i l´única veritat és la que es propaga des del púlpit. Que faça monsenyor el que li isca dels co...ncilis amb els seus fidels, però que no vulga embotir cap menú religiós a la resta de l´alumnat, considerant-lo cantera de futurs devots. Òbviament, si això passa a casa nostra és perquè se´ns governa a colps de missal; i això no ho arregla ni Déu, a jutjar per les enquestes. I si he començat l´article fent preguntes, vull acabar-lo de la mateixa manera: permetríem que un islamista radical publicara un llibre de text defensant la lapidació? Llavors, per què permetem l´edició de materials curriculars amb idees esgaiades sobre la píndola anticonceptiva o l´ús del condó? Oi que som un país mancat de respostes?

2. Quin tema tracta l'autor?

3. Quins arguments esmenta?

4. En quins implícits i premisses compartides es basa cadascun dels arguments anteriors?

5. Fes el resum del text.

6. Indica l'àmbit d'ús, la tipologia textual i el gènere a què pertany el text.

7. Estructura del text.

8. Com es manifesta la ironia al text. Posa exemples.

9. Dóna la teua opinió raonada sobre el tema tractat.

1 d’oct. 2010

En record de Joan Triadú


Us recomane la lectura de l'article que publica Vilaweb titulat "Es mor Joan Triadú un referent de la crítica literària catalana" i del que publica El Punt, titulat "Mor el poeta i pedagog Joan Triadú".

Joan Triadú ha estat un dels crítics més importants de la literatura catalana actual, un gran pedagog i un activista cultural imprescindible. Ens deixa la seua obra, que és, com la seua biografia, de gran interés.

En record de Tony Curtis

The Jill & Tony Curtis Story (2008) (documental)
Hui ens deixava un dels actors mítics de Hollywood, Tony Curtis, que va participar en pel·lícules tan importants com Trapecio (Trapeze) (1956) de Carol Reed; Fugitivos (The Defiant Ones) (1958) de Stanley Kramer; Con faldas y a lo loco (Some Like It Hot) (1959) de Billy Wilder; Espartaco (Spartacus) (1960) de Stanley Kubrick o El estrangulador de Boston (The Boston Strangler) (1968) de Richard Fleischer.
Va treballar al servei dels millors directors. El 2008, amb l'aparició en el documental The Jill & Tony Curtis Story, va protagonitzar la darrera aparició oficial per al cine.
Crec que és un bon moment per a revisar part de la seua primera filmografia; al meu parer la més interessant.




______________________________________________