30 d’abr. 2014



Si voleu ampliar el tema de l'amor i les taronges, recordeu que:

- Enric Valor publicà una rondalla titulada L'amor de les tres taronges. La podeu trobar, per exemple, al volum VI de les Rondalles valencianes publicat l'any 2001 per Edicions del Bullent. Escolteu l'adaptació feta per uns companys de 3r d'ESO de l'IES Arabista Ribera clicant ací.

- Gabriel Janer Manila i Luis Delgado, van publicar un poema que porta per títol també: "L'amor de les tres taronges", canta per Maria del Mar Bonet, i que diu:

Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

-L'amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.

Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.

Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.

Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d'una endevina l'arbre:
n'és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d'aquell arbre
ha fruitat l'amor per a ell.

Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l'amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l'ha encobert!

Ai, ai! que tot set l'encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l'ombra d'un sol gegant.

De la primera taronja
una al·lota ben garrida
n'ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l'ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.

No l'obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d'un pou,
-n'és aquest el fruit darrer-
en obrir l'altra taronja
floreix l'amor venturer.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 30 d'abril de 2014. El país)

29 d’abr. 2014

La geometria en la vida quotidiana II: la circumferència

Si vols veure més detalls de les fotos, amplia-les clicant sobre cadascuna d'elles.


Foto: 'Boques que alenen'

Edifici Octubre CCC (València)


Foto: 'Cinc en ratlla i un que s'amaga'

Decoració de la façana d'un edifici de la plaça del Mercat (València).


Foto: 'Cercles ocults?'

Taulell del terra del Mercat Central de València.


Foto: 'Geometria plural en la cúpula'

Cúpula central del Mercat Central de València.


Foto: 'On estan els cercles?'

Mercat Central de València



Foto: 'Joc de dos'

Mercat Central de València

Autor: Cesc

23 d’abr. 2014

Feliç 'Dia del llibre'


Sobre una mar de nacre suren les roses

Entre una mar de lletres un llibre naix

Des d'una mar de notes bull fantasia

Dins una mar de tela, les teues mans:

paraula eterna, perfum constant,

colors de vida, so d'oceans.





Bon 'Dia del llibre'

Cal·ligrama rosa2 por ti.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 23 d'abril de 2009. El país)


17 d’abr. 2014

Gràcies, Gabo

"Cien años de soledad" i Gabriel García Márquez ens acompanyaran sempre. DEP


Mentre rellegia "Cien años de soledad" m'he trobat un text magnífic que ens recorda com veien la tecnologia i, en especial, la imatge en moviment els nostres avantpassats. Es tracta d'un cas en què els espectadors es van sentir estafats perquè al protagonista de la pel·lícula que havien anat a veure ja havia mort en un film anterior que havien passat a la mateixa sala.

M'he permés fer la traducció del text original de Gabriel García Márquez, publicat el 1980 a Barcelona per Plaza-Janés. La novel·la és tot un regal per a qualsevol lector. El text diu així:

"Enlluernada per tantes i meravelloses invencions, la gent de Macondo no sabia per on començar a sorprendre's. Passaven les nits en vetla mentre contemplaven les pàl·lides peretes elèctriques alimentades per la planta que portà Aureliano Triste en el segon viatge del tren, i a l'obsessionant tumtum del qual va costar temps i treball acostumar-se.

Es van indignar amb les imatges vives que el pròsper comerciant el senyor Bruno Crespi projectava en el teatre amb taquilles de boques de lleó, perquè un personatge mort i sepultat en una pel·lícula, i per la desgràcia de la qual es van vessar llàgrimes d'aflicció, va reaparéixer viu i convertit en àrab en la pel·lícula següent.

El públic que pagava dos centaus per a compartir les vicissituds del personatge, no va poder suportar aquella burla inaudita i va trencar les cadires. L'alcalde, a instància de Bruno Crespi, va explicar per mitjà d'un ban, que el cine era una màquina d'il·lusió que no mereixia els desbordaments passionals del públic.

Davant de la descoratjadora explicació, molts van estimar que havien sigut víctimes d'un nou i aparatós assumpte de gitanos, de manera que van optar per no tornar al cine, considerant que ja tenien prou amb les seues pròpies penes per a plorar per fingides desventures de sers imaginaris. Una cosa semblant va ocórrer amb els gramòfons de cilindres que van portar les alegres comares de França en substitució dels antiquats orguenets, i que tan profundament van afectar per un temps als interessos de la banda de músics.

Al principi, la curiositat va multiplicar la clientela del carrer prohibit, i fins i tot es va saber de senyores respectables que es van disfressar de vilans per a observar de prop la novetat del gramòfon, però tant i tan de prop el van observar, que molt prompte van arribar a la conclusió que no era un molí de sortilegi, com tots pensaven i com les comares deien, sinó un truc mecànic, que no podia comparar-se amb res tan commovedor, tan humà i tan ple de veritat quotidiana com una banda de músics. Va ser una desil·lusió tan greu, que quan els gramòfons es van popularitzar fins al punt que en va haver un en cada casa, encara no se'ls va tindre com a objectes per a entreteniment d'adults, sinó com una cosa bona perquè l'estriparen els xiquets.

En canvi, quan algú del poble va tindre oportunitat de comprovar la crua realitat del telèfon instal·lat a l'estació del ferrocarril, que a causa de la maneta es considerava com una versió rudimentària del gramòfon, fins als més incrèduls es van desconcertar. Era com si Déu haguera resolt posar a prova tota capacitat de sorpresa, i mantinguera els habitants de Macondo en un permanent vaivé entre l'alegria i el desencant, el dubte i la revelació, fins a l'extrem que ja ningú podia saber a ciència certa on estaven els límits de la realitat."

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 7 de desembre de 2008.

16 d’abr. 2014

125 anys del naixement de Charlot. Referències cinematogràfiques en 'Chaplin i Edna'

Charles Chaplin (Londres, 16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977) va ser un gran mim i un dels grans creatius del cinema mut  (Biografia anterior per parts 12, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 910, 11 ). Va sobreviure al canvi de la indústria cinematogràfica i l'aparició del cinema sonor va confirmar que es tractava d'un gran actor i un bon director de cinema. La major part de les seues pel·lícules les va rodar en blanc i negre, però la seua darrera producció com a director, La comtessa de Hong-Kong per exemple, la filmà en color.

"El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp al món anglòfon i Carlitos al Brasil. Charlot és un vagabund amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit". (En Viquipèdia, entrada Charles Chaplin)

En aquest curt d'animació, Charlot esdevé l'actor principal i, com en moltes de les seues pel·lícules, s'enamora de la xica. Però el curt no sols se centra en les pel·lícules de Chaplin; també fa referència a d'altres personatges que apareixen en pel·lícules posteriors com l'extraterrestre ET, els dinosaures de Jurassic Park o l'aventurer Indiana Jones.

De tota manera, el que us propose hui és que, després de contemplar el curt, identifiqueu algunes de les recreacions del personatge de Charlot en les seues pròpies pel·lícules.

Quantes escenes ets capaç d'identificar?




Per si no ho teniu clar, us recorde alguns dels títols més destacats de Charles Chaplin: The vagabond (1916), The Kid (1921), La quimera de l'or (1925), El circ (1928), Llums de la ciutat (1931), Temps moderns (1936), El gran dictador (1940) o Monsieur Verdoux (1947) i us deixe enllaços en Youtube d'algunes escenes que us poden refrescar la memòria:

- Temps moderns (fragment de la fàbrica) i l'escena final (una guia)



- La quimera de l'or o una altra còpia i la imitació,

- The vagabond,

- Llums de la ciutat (l'escena de la violetera a partir del minut 7:34 i, al final, l'escena de la rosa a partir del fotograma 1:22:40),

Referències que apareixen en el curt a altres pel·lícules:

- ET, el extraterretre

- Indiana Jones i el temple maleït, (més informació sobre el personatge)

- Jurassic Park

Apunt publicat anteriorment a LLIMA (La Comunidad, el 8 de gener de 2013. El país)

Visiteu l'apunt de 400 colps

15 d’abr. 2014

'Hitchcock Animated Medley' de Tim Luecke

Per acabar amb el repàs sobre publicitat que hem vist la darrera setmana, mira't el següent anunci i presta atenció també a la música.

The key to reserva

La publicitat i el cinema s'han aproximat en moltes ocasions; per això, en l'anunci anterior, el director de cine Martin Scorsese volgué retre homenatge al cinema d'Alfred Hitchcock. Repassem huit dels grans títols que formen part de la seua filmografia a partir dels seus tràilers:

1935 - The 39 Steps
1951 - Strangers on a Train
1954 - Rear Window
1956 - The Man Who Knew Too Much, remake americà de la pel·lícula de 1934
1958 - Vertigo
1959 - North by Northwest
1960 - Psycho
1963 - The Birds

Tot aquest treball d'anys de l'enginyós director de cinema Alfred Hitchcock ha estat resumit en un magnífic curt de no arriba a 2 minuts. Els personatges de l'animació apareixen caricaturitzats i també està present la silueta del mateix Alfred Hitchcock que, com sabeu, acostumava a eixir en alguna escena de les seues pel·lícules.

Mira't el curt Hitchcock Animated Medley de Tim Luecke i digues:

- Sabries dir quantes vegades apareix la silueta del director homenatjat en el curt?

- En un primer visionat, quantes coincidències trobes entre les animacions del curt i les imatges dels tràilers de les pel·lícules de Hitchcock que hem esmentat anteriorment?

Torna a veure't el curt i comprova-ho.


- Quantes imatges de la pel·lícula Psycho series capaç d'identificar?

- Què recordes de l'escena de North by Northwest que apareix en les imatges des del minut 0:48 fins al minut 0:54?

- Sabries localitzar el primer fotograma que recorda la pel·lícula The 39 Steps?

- Indica el moment on es fan més presents els inquietants animals de la pel·lícula The Birds.

- En homenatge a quines pel·lícules de les esmentades anteriorment apareixen les escenes en un tren?

- Has reconegut algun moment de Rear Window? Quin?

- Quan el personatge puja les escales veu caure un cos a través de la finestra, en quina pel·lícula hem vist una situació semblant?

- A quina banda sonora correspon la música d'aquest curt? Saps si és la mateixa que empra Scorsese en l'anunci del començament?

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 16 de febrer de 2009. El país)

14 d’abr. 2014

'Signs' (2008) de Patrick Hughes

Les finestres sempre són com una porta al món i, per això, quan l'atracció que ens provoquen no és tan malaltissa com la del protagonista de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock, Rear Window, també ens poden donar algunes alegries, connectar-nos amb una realitat diferent, sorprenent, divertida?

En el fons, una finestra no deixa de ser una motivació, una font de curiositat que, de vegades, ens desperta l'instint més xafarder, ens encomana un poc d'optimisme, ens fa irreflexius (Paperman) o ens convida a fer extravagàncies més o menys divertides.

Fitxa tècnica



Títol: Signs
Director: Patrick Hughes
Any: 2008
País: Austràlia
Gènere: Romanç
Durada: 12 minuts
Productor: Victoria Conners-Bell
Escrit per: Patrick Hughes, Karl Fleet i Nick Worthington
Idea: Publicis Mojo
Música original: Dmitri Golovko
Càsting: Nick Hamon i Megan D'Arey
Protagonistes: Nick Russell i Kestie Morsaai



Exercicis

Després que et mires el curt, completa la valoració crítica sobre ell amb una breu sinopsi i amb l'anàlisi de:

- la trama,

- els moviments de càmera,

- el muntatge.

8 d’abr. 2014

Dictat per parelles: 'Girona, un llibre de records'

Entre dos persones podreu completar el text, extret del llibre Girona, un llibre de records (1952), publicat el 1966 dins el tercer volum de l’obra completa, Primera volada, per l’Editorial Destino, i reeditat el 2012 per Edicions 62, per commemorar els 60 anys de la primera edició, dins la col·lecció "la butxaca".



Alterneu lectura i escriptura.

Full 1

Alumne A llig, alumne B copia en el full 2

Abans, ja fa anys, el mercat de bestiar es feia a l’areny de l’Onyar, riu amunt, a partir del Pont de Pedra. Era un gran núvol de pols i a dins hi havia el mercat. Del pont estant es podia veure una taca de sol sobre el bronze lluminós de la cara d’un gitano. Al voltant d’aquest punt lluminós hi havia el coll gràcil i llarg d’un poltre i el renillar d’un cavall dret sobre les potes de darrera, una mica d’escuma a la boca. Sobre la blancor groga d’un ramat es destacava la brusa negra, color sotana, ______________
___________________________________________________________
___________________________________________________________

Josep Pla, Girona, un llibre de records
Font: La serp blanca, blog d'Enric Iborra

_________________________________

Full 2

Alumne B llig, alumne A copia en el full 1
___________________________________________________________
___________________________________________________________
___________________________________________________________
____________ d'un marxant i sobre la foscor xocolatada d’una vaca la faixa roja d’un pagès. Un matxo tirava una guitza i sempre hi havia un ase o dos que bramaven. En aquest areny platejat, els arbres del carrer del Carme al fons, s’hi reunia la flor de la gitaneria, de la ramaderia, de l’intercanvi, de la barata i de la veterinària provincial. El núvol de pols era brillant i el sol l’irisava; de vegades al fons es veia la lluïsor dels tricornis xarolats de la parella de la guàrdia civil.


Josep Pla, Girona, un llibre de records
Font: La serp blanca, blog d'Enric Iborra




ACTIVITATS

1. Què volen dir les paraules i expressions següents: 'del pont estant', 'renillar', 'color sotana', 'tirar una guitza', 'bramar', 'baratar' i 'tricornis xarolats'?

2. Corregiu-vos els errors i, després, penseu quin ha estat el motiu de cada falta. Què hauríeu de fer en el futur per a evitar de nou el mateix error?

3. Consulteu aquest enllaç i digueu quina informació complementària hi ha sobre la ciutat de Girona que us permetria ampliar la descripció del dictat.

7 d’abr. 2014

Sr. García i el 'collage'

Sr. García és el pseudònim d'un dissenyador madrileny que ha il·lustrat llibres per a diferents editorials i revistes nacionals i internacionals. És també un dels fundadors de la Sociedad de Collage de Madrid on ha realitzat algunes exposicions individuals i col·lectives. El seu pseudònim ens recorda el novel·lista i autor teatral Enrique Jardiel Poncela per tres motius: les marques literàries en el grafisme, la coincidència en la utilització d'un humor absurd i surrealista i la casualitat del nom amb què signa l'artista i el títol d'una de les obres de l'autor teatral: El cadàver del Sr. García.


Conscients que no podem abastar tota l'obra i influïts per aquesta primera sensació, ens hem limitat a localitzar algunes referències literàries pròpies del llenguatge poètic present en les composicions del Sr. García. És el cas, per exemple, de Moby-Dick, la novel·la de Herman Melville.

Font: Magenta

O també, el de la novel·la Alícia al país de les meravelles, obra de Lewis Carroll amb un marcat accent oníric que està ben present en l'obra de Sr. García.


Font: Sr. Garcia

No volem oblidar, en aquesta breu pinzellada, alguns treballs que ens acosten a la novel·la negra i, especialment, al món del cinema.

 


El llenguatge del collage requereix molt d'ingeni i habilitat amb les tisores i la composició, tècnica que controla de forma especial Sr. García. El collage s'ha emprat en poesia, entre d'altres pels dadaistes; en tallers d'escriptura com els del grup Grafein; i en publicitat, faceta en què treballà també l'autor durant un temps i que ens ha deixat exemples com el del pòster següent:

 Font: Sr. García

Un altre dels temes relacionats amb la literatura que observem de forma constant en l'obra gràfica de Sr. García és la interpretació del món que l'envolta a partir de la creació d'objectes, poemes visuals, i de la creació de personatges, com podem observar en algunes de les seues exposicions: "Pasaba por aquí", (La calera) tot un bestiari de personatges característics de la societat de consum en què ens movem, i "Collage, poema objeto", un catàleg d'objectes carregats de poesia i de força visual.

És per això que el treball de Sr. García es mereix la nostra atenció i una breu reflexió sobre la seua mirada que podrem fer a classe , amb més detall, el proper dimecres.

Curts per la igualtat 2014


Més informació: Cine en violeta

CCOOPV

Consulta les bases


4 d’abr. 2014

James Bond: de la literatura al cinema, del cinema a la publicitat

Hui en dia, el cinema recrea novel·les, còmics o sèries de televisió antigues, la televisió busca la inspiració en el món de la publicitat i els publicistes imiten el cinema. Tot sembla una mena de totus revolutum en què es barregen els referents de la imatge icònica, es recreen i es parodien. Busquem alguns exemples en què l'agent secret 007, el personatge de les novel·les d'Ian Fleming, n'és el protagonista.



La música de l'anunci anterior és una de les constants que va associada a les escenes d'acció que executa el famós agent secret. La silueta del personatge i el seu vestit elegant, tal com apareix Bond al cartell que hi ha a la màquina de begudes, una característica de l'atractiu del personatge que podem contemplar en tots els crèdits, sempre coloristes i imaginatius, de les pel·lícules del 007 de torn. Veieu, per exemple, els títols de crèdit d'Obsidian Kiss o els d'una de les primeres pel·lícules de la saga, Dr. No (James Bond), i observeu també la imatge en la llauna de refresc següent.


James Bond és un personatge que s'ha convertit en un dels més emblemàtics del cinema d'acció, per això ha estat imitat i parodiat en més d'una ocasió com demostren la pel·lícula Johnny English i, especialment, els anuncis de molts articles de luxe: el café especial, els diners fàcils de les targetes de crèdit, la cervesa refrescant, el xarop per a la tos més efectiu, els cars rellotges o els cotxes grans, entre d'altres.



En els anuncis, es recreen arguments, es comparteixen els actors, s'utilitza la música, que fins i tot es ven en format de to per al mòbil... Entre publicitat i cinema es produeix una simbiosi gran que es fa més patent quan es mostren les marques de tot allò que va associat al luxe en forma de publicitat encoberta: el còctel predilecte de James Bond, els cars models de cotxe, les joies o els complements del vestit de les dones atractives que acompanyen Bond... Tot allò que va associat al luxe es torna element característic d'aquest personatge i en instrument possible de la publicitat.

En èpoques de crisi, tan de luxe i ostentació resulta obscè; però els publicistes juguen a fer-nos somniar i creure que, quan compartim un d'eixos productes, tenim una part de l'atractiu, de l'èxit o de l'ingeni del personatge. No oblidem que la publicitat té com a objectiu ampliar les vendes d'un determinat producte i que, en la societat de consum actual, el cost moral mai no està present en la publicitat de determinats productes cars. És per això que, si no som prou crítics amb el que ens trasllada la imatge, podem caure fàcilment en el seus paranys i deixar-nos dur per la ficció, per l'entreteniment, pel luxe, per l'enveja.

En comprar és millor oblidar-se dels falsos somnis que no porten enlloc. Somieu en contemplar cinema i poseu imaginació quan llegiu una novel·la; aleshores, és de bades i no hi ha paranys tan costosos.

2 d’abr. 2014

La geometria en la vida quotidiana I: Berta Guixot i Ester Gonzàlez

La geometria està molt present en les nostres vides; només cal fer una ullada als edificis que conformen els carrers i les places del poble, al mobiliari que hi ha a l'institut o a casa, als objectes que emprem al llarg del dia; als jocs... La quotidianitat amb què mirem ens impedeix, de vegades, veure'n les formes bàsiques més enllà de les del propi conjunt, per això hem volgut plantejar un treball fotogràfic sobre les formes essencials que ens envolten.

Fotografies de Berta Guixot: Els triangles en l'arquitectura urbana

  Foto: El triangle de la A

   Foto: Triangle ceràmic

  Foto: Nius de triangles

 Foto: Triangle ciclista

Foto: Prohibició triangular

_________________________________________________

Fotografies d'Ester Gonzàlez Simeón: La geometria dels objectes, la geometria de les lletres

Foto: Uns pocs rectangles per a la lletra H

Foto: Cercle i rectangle ens fan la I

Foto: Dos diagonals la X ens fan

Foto: Ombra i esfèric: O, P, Q...

________________________________________________

Si voleu ampliar la informació: mireu altres treballs similars en la web (cliqueu ací).

1 d’abr. 2014

La publicitat: 'Inissia de Nespresso' comentat per Berta Guixot

L'anunci que he triat per al meu comentari és senzill i pense que està adreçat a gent independent de classe mitjana. Crec que és una campanya efectiva que aprofita el fet que s'han posat de moda les màquines de café exprés. La marca, a més, ha sigut una de les primeres en llançar un producte net i fàcil de manipular que ens trasllada la idea de qualitat i distinció des del començament de la promoció, una campanya que es va encetar a Espanya amb el ganxo d'un elegant George Clooney, enganyat per astutes i atractives dones, que fingeixen atracció i interés per l'actor, i un celestial o un aprofitat John Malkovich, segons es mire.

En aquesta ocasió la publicitat és més senzilla, com us deia abans; l’anunci de la cafetera Inissia comença amb la imatge d'un lateral de la màquina on apareix el logotip de la marca: Nespresso. De fons escoltem una música animada que perdurarà al llarg de, pràcticament, tot l’anunci.



El lema que domina aquesta publicitat és el de la inspiració, moguda per la passió; per això el publicista ha triat el treball d'un pintor que s'inspira en la bellesa d'una cafetera i en la passió pel café.

Al temps que veiem el procés minimalista d'execució d'un quadre, en paral·lel observem com és de fàcil fer-se un veritable café exprés.

La màquina és mostrada com un objecte d'art, precís i eficient, capaç de transmetre passió. Les diferents accions d'una mà, la del pintor, i de l'altra, la de qui prepara café, ens mostren el traç de les distintes línies sobre el llenç o sobre la tassa de vidre: la tria del pinzell i la de la càpsula daurada del café; la pols del pinzell i la pols del café ben molt i torrat que apareix ja dissolt ja en l’aigua per crear una beguda estimulant; el café que cau des de la cafetera, en vertical, dins la tassa i la línia roja, vertical també, del traç del pinzell sobre el quadre; la simetria de la línia que deixa la tassa que desapareix per la dreta i la pinzellada, de dreta a esquerra, que parteix el quadre en dos; la claror del llenç i la transparència de la tassa que deixen a la vista l'obra resultant i equiparen el treball del pintor amb el de la màquina de cafè; un i l'altra, productes d'art.

Tot això no és casual, la història va seguint els dos processos en paral·lel sota un mateix punt de vista i posició de la càmera; per això es veu, per exemple, a la part esquerra el quadre en què ja hi ha pintats dos colors: el roig, a la part inferior, que recorda el líquid i el taronja, en la part superior, que imita la crema del café. És en eixos instants, quan el café ja reposa en la tassa transparent, que el pinzell traça la línia horitzontal de color roig que separa els dos colors anteriors. Mentrestant, en la part esquerra de la pantalla, la mà que acaba de fer el traç roig es retira, subtilment, al temps que veiem com una altra mà es retira igualment portant la tassa de cafè.

Dos elements es repeteixen com a marca d'identificació de Nespresso, la música de fons i l'eslògan final, imprés en anglés, en cursiva i en color or sobre un fons negre junt al logo de la marca i l'adreça de la pàgina web, al temps que una veu el repeteix: Nespresso: What else?. En aquesta ocasió, a més, s'afegeixen altres missatges perquè es tracta de llançar una nova màquina al mercat. Una veu sensual i clara, d'home, ens recorda que 'Hay objetos que inician pasiones. Descubre Inissia (...) nueva màquina de Nespresso" i el segon, en lletra impresa sobre la imatge, que apareix en meitat del discurs anterior (...) “inissia El inicio de una pasión” que ens explica el lligam 'passional' que establirà la màquina amb el seu propietari des del començament.

Un detall d'animació ens mostra els diferents colors (negre, blanc, roig, groc) amb què es presenta la màquina en el mercat per fer-la encara més atractiva al comprador.

Però no voldríem tancar el comentari sense assenyalar com la marca i l'agència que ha elaborat l'anunci oculten informació al consumidor sota l'etiqueta de passió, sensualitat, elegància, exclusivitat... i, com en la majoria dels anuncis, mai no ens indiquen ni el preu del producte ni si les càpsules de café són exclusives, com en la majoria dels models, i, per tant, un element que genera dependència de la marca que sempre pot controlar els preus.