Sueños, un curt de Gabriela Trettel

El somni és un tema recurrent per a la literatura i el cinema; és l'element que permet recrear la realitat o distorsionar-la parcialment o per complet. Somniar és de bades i, si ho fem en positiu, permet veure la vida des d'una òptica distinta, il·lusionant, feliç. No somniar o tindre malsons crea desassossec; una altra font de creativitat per a gèneres com la intriga, les aventures o, fins i tot, el terror.

Sueños, el curtmetratge argentí que hui us comentem està protagonitzat per China Zorrilla, Favio Posca i Iván Esquere. Va ser part de la campanya publicitària de la Tarjeta Naranja el 2008. Aparentment no sembla cap anunci perquè l'anunciant no es mostra fins al final, just abans dels crèdits i perquè es conta una història de la qual podem extraure algun missatge interessant sobre la realitat quotidiana. Però no ens enganyem, la finalitat de l'anunciant és vendre un producte bancari: una targeta de crèdit i, per fer-ho, empra un missatge pervers: 

Tarjeta Naranja. La felicidad es Naranja.

Un missatge que convida a consumir i creure en la sort i en els somnis.

L'argument, basat en una idea de Toni Curtino i Romina Layus. inclou pinzellades sobre la crisi que afecta els argentins: comentaris del protagonista que viu amb la seua àvia i voldria que les coses canviaren. La música reforça una certa sensació de tranquil·litat i obre el camí de l'esperança dels passatgers i del protagonista, un venedor de somnis; un venedor ambulant que aprofita els trajectes amb bus per vendre quicalla; però la seua ànima de venedor el porta a posar-li il·lusió a la vida en veure que la gent que viatja amb el bus està trista i apagada per la crítica realitat que se'ls imposa cada dia. De sobte, una frase: “Les voy a vender algo que no van a conseguir en ningún lado. Les voy a vender un sueño. (…) Esto no tiene valor monetario. Sólo tienen que pensar durante 10 minutos lo que más anhelan en sus vidas. Hablo de esos sueños que se desean con el alma, con el corazón” pot canviar les coses.

Fitxa tècnica

Nacionalitat: Argentina

Direcció: Grabriela Trettel

Guió: Toni Curtino

Direcció de fotografia: Ada Fruntini

Música: Diego Monk

Article recuperat (publicat inicialment a LLIMA: El país, el 2 de maig de 2010)

Amb el mateix tipus de plantejament publicitari, ajuda al cinema i a la creació, a España també podeu seguir campanyes similars com la de Cinergía, de Gas Natural Fenosa, que s'emet per televisió pel que fa a la projecció del curt i apareix en el web i en el canal de Youtube de la marca. La intenció de la sèrie de curts és promoure la idea d'eficiència i consum responsable. Un dels darrers curts és Un corazón roto no es como un jarrón roto o un florero, dirigida per Isabel Coixet i protagonitzada, entre d'altres, per Sílvia Abril, Julián López, Kika Miró i Andreu Buenafuente.

Altres curts de la mateixa campanya:
     - Domonic de Juan Cruz.
     - Inquilinos de Jaume Balagueró.
     -  Vaca Paloma de Paco León.
     - Ultravioleta de Paco Plaza.
     - Beta de Josep Pujol.
     - Consumo responsable (Nivel 7) de Santiago Segura.