26 de febr. 2016

Una tasca literària: detalls de la Valencianada (8)

Fitxa 8

Tasca
Fes una foto de la Finca Roja des de la meitat del carrer Martínez Aloy de València.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “ Prop de la Finca Roja visqué (nom de l'escriptor)”.

Edifici/lloc
Finca Roja (des de la galta de cases del carrer Jesús podeu creuar el jardí d'enfront i dirigir-vos al carrer Martínez Aloy, que teniu enfront).

Pistes
-  En la proximitat de la Finca Roja, al carrer Martínez Aloy, hi ha el piset on visqué amb la seua esposa, Mercedes Hernández, l’escriptor conegut entre la xicalla per les seues Rondalles. Del seu nom et puc dir que "si em ric, no te'l dic".
- Alguns instituts porten el seu nom; entre d’altres els de Castalla, Castelló de Rugat, El Campello, Pego, Picanya o Silla.
- El Diccionari Normatiu Valencià diu del seu cognom: "Coratge per a mamprendre activitats, per a afrontar perills, dificultats o riscos ."

Preguntes a respondre
8.1. De quin autor es tracta?
8.2. En l'apartat d'entrevistes del web de l'AELC explica com, abans de la guerra, ja havia guanyat diversos premis i tenia escrita la primera novel·la. Però l'envià a publicar a Barcelona justament el 18 juliol del 36 i es perdé l'original. Ell sempre contava que va intentar reescriure-la després de la guerra però, havia viscut massa coses i ja no era el mateix'.  Sabries dir el títol de la novel·la perduda?
8.3. Segons la Viquipèdia, quines tres novel·les formen part de la trilogia que porta per títol Cicle de Cassana?
8.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?

__________________________________________

Solucions a les tasques de la fitxa.

La fotografia 



Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor

La llegenda
Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor.

Respostes a les preguntes
8.1. Enric Valor.
8.2. El misteri del canadian.
8.3. La viquipèdia diu que el Cicle de Cassana està format per les novel·les Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991)".
8.4. La Finca Roja és la tarja número 39.

Lectura
'La rabosa i el corb'

El corb habitava a les serres i boscos dels voltants de Castalla. Un matí de primavera va decidir anar a Mallorca a comprar un menjar extraordinari per a la festa del Corpus. Va creuar les comarques alacantines fins als caps de la Marina i va sobrevolar la mar fins a Mallorca. Al primer poblet de l’illa, en una botiga dels afores va comprar un bocí de formatge per portar a la corba i els corbatons.

En tornar a la serra de Castalla es va trobar amb la rabosa, que somrient li va preguntar «D’on vens tan enjorn?». El corb va obrir la boca i en contestar «De Mallooorca!» li va caure el bocí de formatge de la boca. La rabosa va empomar-lo i va fugir com un llamp.

Unes setmanes més tard estava el corb volant al voltant de l'Altet Redonet quan va distingir la rabosa que portava un tros de carn entre les dents. El corb li va preguntar «D’on vens?» «De Sardenya!» va contestar la rabosa, que continuà corrent sense que li caigués la carn.

El corb va preparar la seua venjança i, un dia, només eixir del seu cingle, va convidar la rabosa a anar amb ell a una boda en què podria degustar tota mena de menges delitoses. La rabosa va caure en la trampa i, per tal de fer el viatge, va muntar damunt l'esquena del corb i es va agafar a les seues plomes. Una vegada enlairats i després de travessar uns núvols ben negres, el corb li demanà a la rabosa que es dessoltara
una mica del seu coll per tal de poder alenar com cal. Aleshores la rabosa va caure per l'immens i desemparat espai. Mentre queia, la rabosa s'encomanà a Déu nostre Senyor demanant perdó per totes les malifetes realitzades mentre deia «Si d'esta escape i no morc no aniré a més bodes amb corbs!».

Finalment, la rabosa va caure entre el tarquim de la marjal d'Onil, sota la mirada d'un pare i el seu fill. Va salvar la vida, però des d’aquell dia no va enganyar cap altre corb ni ningú més en tota sa vida.

Audició
Dani Miquel




Amplieu informació

- Enric Valor. El valor de les paraules (Canal 9, 2011)

- Enric Valor, la memòria d'un país (TV3, 1992)

- Enric Valor, (Ed. del Bullent, 1999)

- Enric Valor i Enric Valor

- El valor de les paraules (Acadèmia Valenciana de la Llengua).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada