17 de febr. 2016

Una tasca literària: detalls de la Valencianada (1)

      Abans de començar aquesta sèrie de deu fitxes, volem aclarir que van ser preparades per als alumnes de quart d'ESO i primer de Batxillerat que participaren en la Valencianada 2015. La finalitat no era altra que completar les activitats de geolocalització (69 possibles destins dins la ciutat de València).

      En el cas dels alumnes de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, cada grup de 4 alumnes rebé 5 destins diferents; en tres d'ells només havien de fer-se una fotografia per demostrar que hi havien estat, en altres dos, amb realitat augmentada, se'ls demanava que contestaren una pregunta, que estava oculta en un dels espais de l'edifici virtual, per a la qual cosa se'ls donava una pista inicial que els permetia descobrir el lloc on estava amagada la pregunta.

     Aclarim que la majoria de les referències de la xarxa ho són a la viquipèdia perquè els alumnes, per a fer l'exercici de geolocalització, ja  tenien, en cadascuna de les targes,  un codi QR que podien desplegar amb una aplicació de mòbil per ampliar informació o consultar dubtes en els webs oficials de la institució que ocupava l'edifici a visitar (ajuntament, museu, hospital...) o en les pàgines de la viquipèdia que es referien al lloc a visitar. No obstant això, en les fitxes literàries no disposaven dels enllaços als autors i obres que ací trobareu activats; els alumnes havien de buscar-los quan deduïen de quin autor parlàvem.


    Un dels cinc destins que els havien tocat en sort, a més, contenia una de les fitxes que en formen aquesta sèrie sobre la ruta literària. Altres companyes, que a ben segur compartiran també amb nosaltres la seua tasca, prepararen altres propostes literàries interessants.

    Comencem amb la primera de les fitxes d'aquesta breu ruta literària per la ciutat de València (Ajuntament, Generalitat, Llotja, Seu, Pont de Real, Pont de la Mar, Portal de Valldigna, església de Sant Joan del Mercat, Trinquet de Pelayo i Torres de Serrans).

Fitxa 1

Tasca
Fes una fotografia de la balconada de l'Ajuntament de València prop d'on visqué un temps l'escriptor que busquem.
     Quan acabes la tasca de la fitxa, completa la llegenda “A l'antic convent de (nom del convent) pogué residir (nom de l'escriptor)” i envia-la per Instagram.

Edifici/lloc
Ajuntament de València.

Pistes
- Aquest il·lustre escriptor i predicador, nascut probablement a Gandia en una família de la noblesa, morí el 6 d'octubre de 1497. De nom Joan, va ser amic de Berenguer Mercader i d'Ausiàs March i diuen que tingué una intensa vida amorosa.
- No sabem si l'autor de La tragèdia de Caldesa estaria tocat d’orella o no, però sí que era un home culte.
- Inspirat en obres d’Ovidi i Sèneca, va escriure la Història de Jason i Medea. La Viquipèdia diu d'aquest autor: “De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove escriptor en les arts amatòries i literàries”.

Preguntes a respondre
1.1. De quin autor es tracta?
1.2. L'actual plaça de l'Ajuntament tingué molt abans per nom “Baixada de Sant Francesc”; allà hi havia hagut un antic convent, que va ser demolit el 1891 després de la desamortització de 1835. Diuen que en ell pogué viure l'autor cap a la maduresa de la seua vida, quan abraçà l'estament eclesiàstic. De quin convent parlem?
1.3. Quants germans tingué l’autor segons l’entrada de la Viquipèdia?
1.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?


__________________________________

Solucions a les tasques de la fitxa.

La fotografia i la llegenda


“A l’antic convent de Sant Francesc pogué residir Joan Roís de Corella


Les preguntes
1.1. Joan Roís de Corella.
1.2. Del convent de Sant Francesc.
1.3. La Viquipèdia ens parla de tres: Manuel, Lluís i Dalfina.
1.4. L’actual Ajuntament de València és la tarja número 42.

__________________________________

En alguns llocs de l'itinerari, es demanava als alumnes que llegiren o recitaren un text, normalment vinculat a l'autor de l'enigma. En aquest cas, el text era de Joan Roís de Corella. 

Lectura
'Cobla [de dos senys]'


que llegint-la per llarg diu contentament,

e llegint-la per mitat diu descontentament

De béns e plaer         tostemps abundós

sempre freturós         de dol e tristor

no estic desitjós        de veure dolor

de pendre  muller      ben cobdiciós

solaç ab  cantar         io prenc en repòs

del tot vull fugir         pensar en la mort

ni em plau gens oir    res que em desconhort

lo riure i ballar           tinc per mon espòs.

Així mateix, sempre que era possible, hom suggeria un accés a la xarxa de vídeos Youtube perquè escoltaren el text dit o cantant per algun personatge significatiu per a la nostra literatura. En aquest cas és l'escriptor Màrius Serra qui en posa la veu i el significat al poema.

Audició
Màrius Serra




Cal dir que, a classe, com a tasca posterior al dia 4 de març, data en què es va fer la Valencianada, s'amplià la informació sobre els autors objecte de la ruta literària. Les dues propostes per a conéixer  millor Joan Roís de Corella van ser:

- Descobrint Corella  (Dossiers, 2013)

- Joan Roís de Corella  (L'Edat Daurada, 2004)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.