14 d’abr. 2015

En memòria, Eduardo Galeano i Günter Grass

Les enciclopèdies hauran d'afegir dades en la lletra G. Avui estem de dol per dos de les veus literàries més importants dels darrers temps: Eduardo Galeano i Günter Grass.

Tots dos, com l'Ovidi fa uns anys, van decidir 'fer vacances', unes vacances que començaren ahir. Hui, per tant, els qui estimàvem la seua obra hem despertat un poc més orfes en creació i reflexió sobre el present. La premsa de tot el món en porta la necrològica, les darreres entrevistes, articles i biografies sobre aquests dos grans escriptors. Potser, ara és un bon moment per recuperar o conéixer el que van escriure i valorar la seua producció literària, intensa, compromesa i reflexiva.



Jaume Barberà, director i presentador del programa "Singulars" de TV3, va entrevistar Eduardo Galeano el 2011; crec que val la pena tornar a escoltar la seua paraula, recordar una part del seu pensament.



De Galeano us recomane la imprescindible: Las venas abiertas de América Latina (1971) i El libro de los abrazos (1993).

_____________________________________________




Del Premi Nobel Grass no podem oblidar El timbal de llauna (1959) del qual trobareu una versió cinematogràfica (1979), també molt interessant; i obres com Tot pelant la ceba (2007), la seua polèmica autobiografia.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada