Novel·la: "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" d'Stansfield Turner
Música: Carter Burwell
Fotografia: Emmanuel Lubezki
Repartiment: George Clooney, Frances McDormand, Brad Pitt, John Malkovich, Tilda Swinton, Richard Jenkins, Elizabeth Marvel, David Rasche, J.K. Simmons, Olek Krupa, Michael Countryman, Kevin Sussman, J.R. Horne, Hamilton Clancy, Armand Schultz, Pun Bandhu
Productora: Working Title Films
Gènere: Comèdia. Crim. Comèdia negra
Sinopsi: Ozzie Cox (John Malkovich) és un agent de la CIA que es disposa a escriure les seues memòries en un CD quan és apartat del seu treball. La seua dona (Tilda Swinton) li'l roba i se'l deixa oblidat al gimnàs, on se'l trobarà un dels empleats. Quan el disquet cau en mans d'altres treballadors del gimnàs (Brad Pitt i Frances McDormand) comença una trepidant cadena de malentesos. Les poques llums i l'ambició desesperada dels dos treballadors dels gimnàs els fan pensar que tenen un tresor a les mans i que poden traure diners fent xantatge a Cox. Quan Cox desestima el pagament, acudeixen a l'ambaixada russa i, aleshores, entra la CIA en joc. L'assumpte es complicarà quan Pitt es trobarà amb l'amant (George Clooney) de la dona de Cox.
Crítica: Estrenada en castellà amb el títol Quemar después de leer, estem davant d'una comèdia poc afortunada dels germans Joel i Ethan Coen que, des del títol, ja fa referència al costum de no deixar pistes ni rastre en els missatges que rep un agent secret. La pel·lícula posà al servei dels actors i actrius del repartiment (Clooney, McDormand, Pitt, Malkovich i Swinton) un lluïment que no ha contribuït suficientment a l'èxit d'aquesta estrambòtica comèdia d'agents secrets i principiants de xantatgistes.
Els protagonistes, un grup de persones fracassades en el terreny personal, sexual i professional, pensen més en la seua aparença física, la potència sexual i l'èxit que en la felicitat; tots ells constitueixen un grup de fracassats que, prescindint de l'ètica més comuna i de moral, són capaços d'entrar en un joc de xantatges, intercanvi de parelles i enganys que els porta, fins i tot, a posar en perill la pròpia vida.
El més interessant del film és, potser, l'actuació dels protagonistes (especialment John Malkovich i Richard Jenkins) i uns quants gags basats en l'humor negre i en la paròdia de les pel·lícules d'agents secrets.
La crítica d'alguns mitjans de comunicació ha posat de relleu el treball desigual dels directors amb dos guions que es portaren a la pantalla un darrere de l'altre i que tingueren en les mans quasi al mateix temps: aquest i el de No és país para viejos (amb Javier Bardem de protagonista), que aconseguí múltiples premis el 2007. El ben cert és que els germans Coen van endarrerir la pel·lícula i avançaren No es país para viejos per problemes d'agenda amb els actors que apareixen en Quemar después de leer. Al respecte, és curiós que, tot i aconseguir reunir en la pantalla a Pitt i a Clooney, l'única escena que tenen junts pot estar filmada amb trampa i resolta des del muntatge. Si teniu dubtes, repasseu-la; es tracta de la de la mort del personatge que fa Brad Pitt.
En resum, un treball de pur entretenimnet amb resultats desiguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.