Blade Runner (1982) de Ridley Scott

Fitxa tècnica

Any: 1982.
Director: Ridley Scott.
Guió: Hampton Fancher i David Peoples.
Actors: Harrison Ford (Deckard), Rudger Hauer (Roy), Sean Young (Rachael), Daryl Hannah (Pris), Edward J. Olmos (Gaff), Joe Turkel (Dr. Eldon Tyrel), Joanna Cassidy (Zhora)

Futur imperfecte

Blade Runner és encara una pel·lícula de plena actualitat. Quan  es va estrenar va ser un fracàs de taquilla, però a hores d'ara s’ha convertit en una pel·lícula de culte, de referència obligada en el gènere de la ciència-ficció. La trama principal de la pel·lícula tracta de l’encàrrec que es fa a un policia especialitzat, un Blade Runner (interpretat per Harrison Ford), perquè elimine sis replicants perseguits per la llei i que s’amaguen sota una aparença humana al planeta Terra.

La pel·lícula està basada en l'obra Somien els androides amb ovelles elèctriques? (Do Androids Dream of Electric Sheep?), una novel·la de Philip K. Dick que tracta temes com la identitat personal i la realitat. El nom de Blade Runner prové del conte The bladerunner d'Alan E. Nourse que va fer seu William S. Burroughs només llegir-lo.

Són cinc o sis els replicants?

De les paraules de Ridley Scott en una entrevista al Channel 4 britànic amb motiu de l'estrena del Director’s cut de Blade Runner (1992) podem deduir que Deckard "És un replicant", el sisè, un dels enigmes que ens planteja l'argument i que ha portat de cap a més d'un cinèfil buscant-ne les pistes al llarg de la pel·lícula des que Harrison Ford li digué, a Ridley Scott, que no li agradava la idea: "Crec que el públic ha de tenir com a mínim una persona a la pantalla que els assegure, ja siga a través de les emocions o del diàleg, que això és un ésser humà real." No obstant això, la novel·la que va inspirar la pel·lícula acabava amb Deckard acusat de ser un replicant en una comissaria i Hampton Fancher, un dels guionistes de la pel·lícula, va escriure un primer esborrany de guió en què Deckard, després d’enfrontar-se amb Batty, torna a sa casa i es posa a tocar el piano. En aquell moment, Deckard sent una estirada al palmell de la mà, el mateix que havia sentit Batty moments abans.

El treball dels decorats, efectes especials i música

Syd Mead i Douglas Trumbull s'encarregaren de dissenyar els efectes especials creats per a Blade Runner. Tots dos crearen una societat futura que sembla molt creïble.

Mead, un dissenyador de la Ford i la Phillips, va canviar de treball per a convertir-se en un artista futurista, il·lustrador i dissenyador conceptual. Mead participà també en pel·lícules com Alien, Star Trek: la pel·lícula, Johnny Mnemonic i Missió a Mart. Per a Blade Runner, el seu treball va consistir a dissenyar els vehicles "spinner" de la policia, la màquina Voight-Kampff per detectar replicants, els edificis sòrdids i l'apartament de Deckard.

Trumbull s'encarregà de supervisar els efectes especials, com havia fet a 2001: una odissea de l’espai i Encontres en la tercera fase.

El compositor grec Evangelos Papathanassiou (Vangelis) es va encarregar de fer la banda sonora, una partitura que, gràcies a la modernitat del sintetitzador i a la profunditat del new age, va encaixar perfectament amb el sentiment de la pel·lícula i amb el seu poder evocatiu, els detalls que havien seduït més el músic en veure les imatges per primera vegada.

La versió del director (1992)

Amb l'estrena de Blade Runner: the director’s cut, Ridley Scott ens presentà una versió diferent de l'estrenada el 1982 perquè la productora li havia fet exigències en la versió final que no havien agradat al director. Les diferències bàsiques entre les dues versions van ser que en aquesta última Scott va eliminar la veu en off del narrador i va canviar el final feliç.

Scott havia ideat inicialment la pel·lícula sense narrador, però en una projecció privada abans de l'estrena el públic no va entendre la pel·lícula i, a partir de llavors, la productora va imposar la veu en off per ajudar l'espectador a identificar-se amb el personatge de Harrison Ford.

El final feliç de la versió del 1982 no agradà al director; ell preferia que la pel·lícula s’acabara amb Deckard i Rachael entrant a l’ascensor, però l’estudi va decidir que el final havia de ser més feliç i ambigu, de manera que optaren per l'escena de la fotografia aèria. En la versió del 1992, Scott va donar pistes per descobrir la identitat replicant de Deckard amb l’unicorn d’origami (amb el qual Gaff demostra a Deckard que li pot llegir els somnis i que sap que és un replicant).

La versió de Ridley Scott també incorpora escenes noves com quan Deckard s’espera al bar de pasta: s’hi va afegir una escena amb diàleg per cobrir l'antiga veu en off. A més, es van afegir 12 segons a l’escena de l’unicorn, quan Deckard està tocant el piano i s’adorm.

La pel·lícula de Ridley Scott va estar influïda per la novel·la 1984 d'Orwell i per la pel·lícula Metropolis de Fritz Lang. Però les seues imatges han influït en altres films com: la trilogia de Batman, la mateixa Matrix, Robocop o, fins i tot, Regreso al futuro 2, en què els automòbils del futur tenen molt a veure amb els spinners de Blade Runner.

Per ampliar la informació sobrem la pel·lícula podeu escoltar el debat del programa Que grande es el cine, després d'emetre la versió de la pel·lícula estrenada el 1982. A continuació us deixem els enllaços pertinents:

https://www.youtube.com/watch?v=ofQ4R-17HHA
https://www.youtube.com/watch?v=YjRREvXSN1I
https://www.youtube.com/watch?v=nIBvsJZsbmM
https://www.youtube.com/watch?v=C34KcKfIobc
https://www.youtube.com/watch?v=2nV_ChhBIgI

ACTIVITATS

1. Què és un replicant? Com es poden distingir dels humans? Per què les autoritats volen retirar-los?

2. Li agrada a Deckard el seu treball? Per què torna al treball si ja estava retirat?

3. Explica per què Roy Batty mata el seu creador i no mata Deckard.

4. Explica la relació que mantenen Deckard i Rachel des que es coneixen fins que acaba la pel·lícula.

5. A quantes dones mata Deckard? Qui destrueix els replicants hòmens?

6. En quin subgènere classificaries aquesta pel·lícula de ciència ficció: el policíac, el de terror...?

7. On apareix la publicitat en la ciutat?

8. Què et sembla l'ambientació, la visió de Los Ángeles, que es mostra? Raona si és important en el transcurs de la pel·lícula.

9. Quin significat té l'ull que apareix al començament de la pel·lícula? Creus que té alguna relació amb el Gran Hermano de la novel·la 1984 de George Orwell?

10. Explica com és la societat que apareix en la pel·lícula.

11. Per què està tan present la nit en la pel·lícula? Recordes algun moment de la pel·lícula en què siga de dia?

12. Mira't el curt següent curt on apareix l'univers Blade Runner al 2049 i doneu una opinió personal raonada.

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 17 d'abril de 2011