14 de nov. 2015

París ben bé val una missa


#TotsSomParis

#NoALaGuerra





Anit, al lliurament dels premis Ciutat d'Alzira que organitza l'editorial Bromera, ens va entrar un cert desassossec entre els comensals que compartíem taula en escoltar que alguna cosa havia passat a París. En acabar l'acte no sabíem què, ni com, ni en quin moment va passar. En Ximo Puig ens aclaria algun detall de la tragèdia en el seu parlament final i contextualitzava les paraules de suport que abans s'havien manifestat en un  altre dels parlaments: la quantitat de morts i possibles ferits que s'havien produït en un atemptat múltiple era esgarrifosa. Una vegada més la llibertat, la igualtat i la fraternitat, que haurien de ser la norma de les relacions entre persones i entre les col·lectivitats (per nacionalitats, religions o cultures...) es trencava fent ús de nou del terror.



Arribat a casa, vaig poder assabentar-me'n d'alguns nous detalls que encara feien més difícil poder pair la notícia. La ràbia però no podia ser l'única reacció.  De nou sembrar la por era un instrument d'uns pocs sobre els més dèbils; de nou, uns altres pocs tornaran a les paraules grandiloqüents i posaran, potser, el crit en el cel i el cap sota l'ala oblidant els orígens de tanta violència i d'un conflicte que no té a veure amb creences religioses sinó, possiblement, amb el control d'un territori per interessos purament econòmics i amb demostracions de força. Què farem des d'Occident perquè el problema tinga una solució viable? Què es farà des d'Europa perquè les persones deixen de fugir de la seua pàtria, de la terra que els ha vist créixer per buscar oportunitats de supervivència? Què es fa perquè els que ja han hagut de fugir troben l'asil que mereixen?



Deixem la hipocresia enrere, París ben bé val una missa i el futur d'un món més just on les persones puguen conviure fraternalment, en llibertat i de forma més igualitària; cal un pacte global que acabe de forma civilitzada amb els problemes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada