Millorem el llenguatge: rescatem paraules de l'oblit

Cada vegada simplifiquem més i més el nostre llenguatge i s'empobreixen els registres; la riquesa que suposa el lèxic d'una llengua va quedant-se en els diccionaris, com les obres d'art en un museu. Però cada paraula, a diferència d'una obra d'art, és una riquesa que té sentit quan és compartida pels parlants, quan té la utilitat per a la qual va ser creada. Conservar el vocabulari és un valor important, una riquesa que podem adquirir cadascun dels parlants si tenim curiositat i ganes d'ampliar horitzons; les paraules ens ajuden a precisar i concretar millor el que volem dir, les explicacions que donem, les descripcions que hem de fer... la comprensió del món que ens envolta. Frases fetes com "més sord que una rella", "més cego que una rella","més picat que una rella", "primera (o segona) rella",  "punta de rella" han caigut en desús perquè moltes vegades desconeixem, fins i tot, el significat de la paraula rella. És per això que endevinalles com "Un camp molt ben llaurat que la punta de la rella no l'ha tocat" o "Redó, redó com un garbell; llarg, llarg com un  budell" és fan quasi incomprensibles per als més joves. La societat que les havia creades tenia molt clar el referent; la nostra té altres referents i noves paraules. L'estudiós de la llengua (i el de la història, la literatura, la tecnologia, l'etnologia...) manifesta curiositat per eixes paraules com ho feien abans els metges que adquirien un coneixement del llatí i del grec perquè el nom científic de les plantes i de molts medicaments, que partia de l'arrel de les llengües clàssiques, els ajudava en la seua professió.

Però el lèxic és l'instrument que permet, en ocasions, als parlants eixir d'enganys i malentesos. El seu coneixement precís també ens aporta riquesa creativa, per exemple, quan volem jugar a enganyar o amagar informació en embarbussaments i endevinalles, fer riure usant el sentit figurat en un acudit o adornar els nostres escrits amb figures retòriques com la metàfora que obliguen a interpretar el nostre interlocutor el significat concret amb què comparem una determinada imatge o una idea.

La riquesa del lèxic, el seu coneixement, ens acosta també als nostres majors, a les persones que tenen altres oficis, a les generacions anteriors a la nostra i a les formes de la seua societat; per això és interessant que recordem el significat de les paraules encara que ja no tinguen tanta vigència en l'ús. A més, el lèxic és una manifestació més de la cultura. Us considereu una persona culta i rica en paraules? Voleu comprovar-ho? A l'hora d'escriure un text, es nota molt la persona que domina la llengua i aquella altra que no s'ha preocupat d'ampliar el museu personal del seu vocabulari.

Fem una prova, difícil per als ciutadans joves de les urbs del segle XXI, ja ho sé. Ja no hi ha molts animals a les cases; estem en contacte amb mascotes, però no criem animals per a menjar o perquè ens ajuden en les feines del camp, per exemple, com abans passava en l'àmbit rural. No obstant això, avant! Sabries dir què és un pollastre? I una gallina, un conill, un ase o una somera, un cavall o una egua, un bou o una vaca, un gos i un gat? Has passat la prova, però ara ve la part més difícil. Sabries el nom de la veu que fa cadascun dels animals anteriors? Vull dir, el gos lladra; el gat, miola... Pots seguir sense problemes la sèrie?

Si no has sabut completar la resposta anterior segurament és perquè no has tingut mai la necessitat de reconéixer eixes veus d'animal com ho han de fer els ramaders o les famílies que criaven a casa els seus animals per menjar. No obstant això, si tens interés en descobrir el nom que els valencians donem a les veus dels animals, que es poden diferenciar pels seus crits, consulta l'enllaç de l'entrada de la Viquipèdia i ho tindràs resolt.

Hui en dia s'ha perdut en la parla de moltes generacions part de la riquesa lèxica que existia en els pobles perquè han canviat els oficis i, per tant, han caigut en desús determinats aparells, eines i utensilis que eren molt familiars a les persones grans. Per exemple, en l'ofici de llaurador, totes aquelles ferramentes i aparells amb què es preparava la terra per al conreu, les diferents tasques que s'havien de fer al llarg de l'any per al tractament apropiat de la terra, els distints cultius que es feien segons l'estació de l'any, el moment apropiat per a una determinada tasca en funció de l'oratge que havia fet o faria segons els senyals que els arribaven per l'observació del cel...

Perquè no es perden les paraules del camp de l'agricultura en el museu del diccionari, us propose l'elaboració d'un vocabulari. Es tracta de fer un treball de lèxic on anotarem totes les paraules que ens puguen dir els familiars i veïns sobre l'ofici i les tasques de llaurador. L'arreplega la farem entre totes les persones de classe. Després, en parelles triareu fitxes que es repetesquen i les classificareu seguint un determinat criteri que ens permeta agrupar-les: ferramentes (utensilis, màquines, eines...), tasques (faenes, treballs habituals)... El treball final el presentarem, a finals del proper trimestre, a manera de diccionari: relació de lèxic ordenada per ordre alfabètic amb la definició, exemples de frases on apareix la paraula, la seua transcripció fonètica i alguna fotografia.

Sigueu sagaços, moltes vegades canvien les formes però la funció continua sent la mateixa mentre existeix la necessitat; per això, il·lustreu també els canvis de la forma que us siga possible; per exemple, amb dibuixos o esquemes amb el nom de les parts. (Mireu-vos la paraula rella al llarg d'aquest apunt).

 

Per completar el treball de cada paraula, podeu fer ús de les explicacions dels vostres informadors i, posteriorment, contrasteu-les amb la que trobareu al Diccionari català-valencià-balear.