17 de des. 2015

Isabel Barriel

És poesia Nadal,
és nit ancestral,
és vers,
és llum de l'Univers,
és cançó, és simfonia,
és de l'any un regal,
és temps d'alegria
amb pinzellades de fred,
és un somni al món dels desperts...

-------------------

Tancaran les escoles,
sortirem al terrat
a mirar les estrelles
i un camp tot nevat.

Amb el fred a les galtes
i la bufanda pel cap
entrarem a la casa
per començar el sopar.

És la nit de nadal,
és la gran nit hivernal,
i al voltant de la taula,
som la família i el gat.

Vull les ales del pollastre
per començar a volar,
i neules lleugeres
i torró i massapà,

piles d'avellanes
i una cadira per pujar
a dir aquest poema
especial de la nit de Nadal.

------------------

Una guspira,
un estel,
una llum que brilla
de nit al cel.

Diamants del silenci,
misteris amb fred,
remor lleu del vent,
visions entre somnis,
solstici d'hivern.

Un any que s'acaba,
records que se'n van
al tren del passat.

Un any que vindrà
farcit de dies
i nits per estrenar...

----------------------

Passaven els Reis
caminant cap a Occident.

Veieren les dunes,
veieren paisatges de desert,
muntanyes llunyanes,
palaus i castells,
camins, cruïlles
i molts campaments.

Passaven sense aturar-se,
passaven avançant,
que només volien
al destí arribar.

I estendre la màgia
i pels somnis preguntar
a tanta canalla
que hi havia allà,
a tanta canalla
que els estava esperant
amb l'esperança
de rebre sorpreses i regals...




Isabel Barriel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada