11 d’abr. 2016

Apel·lant a la solidaritat amb 'el viatge de la seua vida'

La publicitat dels darrers anys de vegades es mostra agressiva per portar l'espectador a l'espai on suren els sentiments. En aquesta ocasió el vídeo d'UNICEF (si el vols veure, clica ací) juga amb la idea del viatge: 'un premi per a tota la família amb les despeses pagades'. Remoure consciències no té preu i, per això, es tracta de fer veure la teua comoditat front a les situacions incòmodes per les quals passen milers d'emigrants que pretenen ser refugiats a Europa. 


(Fotograma del vídeo d'UNICEF)


El vídeo juga amb la ironia i es basa en una idea que no és certa: un viatge de bades? Res no és gratuït i molt menys per a les persones que busquen refugi i fugen d'un país en guerra o sense recursos. Aquestes persones, on hi ha els xiquets també, passen d'una situació insostenible a una altra de tan complicada perquè Occident mira cap a un altre costat. Homes i dones es juguen la vida per aconseguir el somni europeu: han pagat màfies perquè els porten a Europa; ací es troben amb fronteres tancades i amb campaments des d'on els poden tornar al seu punt d'origen sense possibilitats d'impedir-ho...



(Fotograma del vídeo d'UNICEF)


Europa gira l'esquena i les ONG han de fer tasques que haurien de resoldre els governs dels estats europeus...  És per això que, de vegades, l'agressivitat dels vídeos busca aconseguir l'ajuda necessària imminent que reclamen les ONG. És el millor camí perquè aquestes persones puguen seguir mantenint un bri d'esperança i fer que el seu somni siga encara possible? 

No ho sé; potser caldria passar a una altra mena d'acció i deixar de jugar a provocar la sorpresa per aconseguir la sensibilització de la població. Si mirem enrere, per exemple en els desnonaments o en les preferents, només la pressió dels votants ha fet que el Govern canvie de plantejaments. La por a perdre els vots? 

 (Foto naciodigital.com)


No m'agrada que les organitzacions amb les que em sent implicat em provoquen reaccions contràries apel·lant als sentiments i emprant menors que potser només pretenien passar una estona en un centre comercial. Podríem pensar que es tracta d'un procés de simulació amb actors, però al vídeo es diu que "las reacciones de los clientes són totalmente espontáneas" i entre els clients que hi apareixen hi ha les mares que van acompanyades dels fills.

 (Foto Vilaweb)


Siguem clars i expliquem com és de dura la situació de les persones que emigren i com és el treball dels cooperants que s'hi desplacen a ajudar en aquests llocs. Crec que això commouria més que qualsevol simulació per més didàctica que semble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada