5 d’oct. 2015

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Raquel

Per Àfrica Piqueras Carrasco,
de 2n de Batxillerat Humanístic


• “I van dir: Està bé; mira, la seva filla Raquel ve amb les ovelles...” (Gènesi 29, 6)
• “Encara estava ell parlant amb ells, quan va arribar la Raquel amb les ovelles del seu pare, ja que ella era pastora. I va succeir que quan Jacob va veure Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, i les ovelles de Laban, Jacob va pujar i va treure aigua del brocal del pou, i va donar de beure al ramat del germà de sa mare...” (Gènesi 29, 9-10)
• “I Jacob va fer saber a Raquel que ell era parent del seu pare, i que era fill de Rebeca; i ella va córrer i li ho va fer saber al seu pare” (Gènesi 29, 12)

Raquel va ser esposa del seu cosí Jacob. A més va ser la mare del patriarca Josep i de Benjamí. La filla menor de Laban, germana petita de Lia que també seria esposa de Jacob, apareix esmentada per primera vegada en el Gènesi de la Bíblia hebrea.

He triat aquest personatge perquè exemplifica molt bé la dependència absoluta de la dona respecte a l'home perquè, fins i tot, per casar-se depén de la decisió del seu pare qui, a més a més, estableix els beneficis que en vol traure del seu matrimoni.

La Bíblia recull com el seu cosí Jacob la va trobar a la vora d'un pou mentre pasturava les ovelles i va voler casar-se amb ella. El pare d'aquesta, el seu oncle Laban, va dir al nebot que deixaria que la seua filla petita es casara amb ell a canvi de set anys de servei com a pastor. Jacob va acceptar i, segons Rashi, quan s'aproximava la data del casament, els dos cosins van sospitar que Laban els enganyaria perquè es casés amb Lia, la germana gran de Raquel i cosina també del nuvi. Per això Raquel i Jacob van idear una sèrie de senyals amb què la núvia coberta s'identificaria davant del nuvi; però tot va canviar quan Raquel, veient que la seua germana seria deshonrada en públic si no es casava, li va explicar a aquesta els senyals acordats amb el nuvi.

Quan Jacob va descobrir l'engany amb la llum del dia, el matrimoni ja havia estat consumat i Jacob va acceptar l'estratègia del seu oncle, oferint-se a treballar set anys més per aconseguir casar-se amb Raquel (Gènesi, 29). Així doncs, Jacob va treballar, finalment, 14 anys per aconseguir casar-se amb Raquel.

Quan es presenta a Raquel en el text (Gènesi 29, 17) se la descriu afectuosament com «de formes agraciades i de bella aparença». Alguns pintors han seguit aquesta idea i l'han representada per recordar la història dels dos joves que s'enamoraren a primera vista. És per això que la història d'amor ha donat lloc també a l'aparició d'altres manifestacions artístiques i literàries on es recrea l'estima dels dos cosins: esculturescòmics, pintures, pel·lícules. Alguns exemples:

 

Encontre de Raquel i Jacob (1518-1519) per Raffaelo Sanzio.



Jacob i Raquel (1520-1525) per Palma Vecchio.



Trobada de Jacob i Raquel de  Josef Ritter Von Führic  (1800-1876, República txeca)



Jacob i Raquel (1899) per Fritz von Uhde.


_________________________________________________

Josep Benaches (1r Batxillerat Humanístic) ens amplia detalls i fixa la seua atenció en la pintura "Raquel i Lia" de Dante Gabriel Rossetti



 i en un apunt particular que ens situa 'Raquel i Lia' en el Purgatori de Dante.

En l'hora, crec, que des de l'orient
queien al mont els raigs de Citerea, 
que sempre sembla ardent en foc d'amor,
en un somni em semblà veure una dama
jove i bella, anant per una plana
i collint flors; i que deia cantant:
"Sàpiga qui demane pel meu nom
que jo sóc Lia, i que vaig bellugant
les belles mans per fer-me una garlanda. 
M'adorne ací per plaure'm a l'espill;
però Raquel, ma germana, 
no deixa mai el mirall, tot el dia asseguda. 
Li agrada molt mirar-se els seus bells ulls,
tant com a mi adornar-me amb les mans:
el seu plaer és veure, el meu obrar"

(Cant XXVII, v. 94-108 en la versió de Joan Francesc Mira)

El seu treball va acompanyat per un resum del text de l'entrada Raquel de la Viquipèdia i per dos noves il·lustracions, una de les quals apareix també en l'entrada del blog "Con sentido propio".

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada