La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Jael

Jael, una dona amb coratge

Per Cecilia Calero (1r de Batxillerat)

"Maleïu la ciutat Meroz, maleïu-la", digué l'àngel del Senyor:  "maleïu els seus habitants, perquè no han vingut a auxiliar el Senyor, a auxiliar els Senyor amb els seus herois".  Beneïda entre les dones siga Jael, dona d'Heber, el quenita; beneïda entre les dones que viuen en tendes! Sisserà li demanà aigua; ella li donà llet;  li oferí brull en tassó dels nobles. Després, amb la mà esquerra prengué l'estaca i amb la dreta el mall de fuster; i ferí Sisserà, li obrí el cap: l'estaca clavada li obrí el pols i caigué rotllat als peus d'ella, completament estirat. Caigué rotllat als seus peus i allà on es doblegà, caigué mort.”

Antic Testament (Llibre dels jutges, 4-5)

 

Jael matant Sissarà, pintat per Palma el Jove

Un altre capítol violent que reprodueix el coratge de les dones que col·laboren en la guerra. En aquesta ocasió la víctima de l'engany serà Sisserà, general de l'exèrcit de Jabín, que havia escapat amb vida després de la derrota de les seues tropes i anà a demanar refugi a la tenda de Jael, de la tribu nòmada dels quenites. Ella l'acollí, donant-li llet i un llit on poder descansar. Sabent que es tractava d'un enemic del poble d'Israel, aprofità el moment en que dormia, agafà un clau per colpejar-lo amb un martell contra les temples i deixà mort en l'acte aquell contrincant dels israelians.

Jael no s'havia mostrat abans com una dona violenta, però sabia que l'home que havia hostatjat a sa casa era un home de guerra que estava lluitant contra Israel. És per això que no li importà la brutalitat del seu acte o la possible escena de horror que causaria, sinó que degué pensar en com acabar amb aquella guerra i, d'alguna forma, en l'ajuda que proporcionava al poble de Déu.

A més de valenta, Jael va ser llesta perquè esperà el moment just per atacar l'enemic. Per ser un home de guerra, probablement ella no guanyaria en una lluita amb espasa o físicament, però esperà que ell dormira, quan la debilitat i el cansament li impedien defensar-se, i l'atacà desprevingut per resoldre aquell problema.
La lliçó que es desprén d'aquest passatge és que s'ha de ser valenta, decidida i llesta al mateix temps. Quan s'ataca impetuosament, però en el moment equivocat, es pot perdre el combat. Cal, per tant, triar el moment i la forma de l'atac i actuar amb coratge per arribar fins a la fi.

 

Jael i Sisserà pintat per Artemisia Gentileschi

Jael, pintat per Japoco Amigoni

Jael i Sisserà, pintat per Francesco Trevisani

 

Estudis per a la figura de Jael, pintat per Carlo Maratti.

Jael amb Débora i Barac, pintat per Salomon de Bray


_________________________

Podeu ampliar informació als blogs 'Siguiendo a Letamendi' o  'Harte con Hache'